Ha de pujar l'Estat el salari mínim?

Objectius

Argumentar amb evidències a favor i en contra de pujar el salari mínim.

Distingir entre efectes sobre els salaris i efectes sobre l'ocupació.

Reconéixer els supòsits del model de mercat de treball (competitiu vs monopsoni).

Conceptes: salari mínim · mercat de treball · desocupació · pobresa laboral · monopsoni

De què va

El salari mínim interprofessional (SMI) és el sou més baix que la llei permet pagar per una jornada completa. Pujar-lo és una de les decisions de política econòmica més debatudes: per a uns protegix qui menys cobra; per a altres, encarix l’ocupació i deixa fora els menys qualificats. Este debat enfronta les dos postures amb els seus millors arguments.

Argumentari

Com es desenvolupa

Preparació en equips12 min

Cada equip rep la seua postura, prepara 3 arguments i anticipa els del rival.
Torns d'obertura8 min

Un portaveu per equip exposa la posició (4 min cada un), sense interrupcions.
Rèplica12 min

Torns alterns per a refutar el rival. Es valora respondre, no repetir.
Torn del públic8 min

L'alumnat no assignat pregunta als dos equips.
Tancament6 min

Cada equip resumix el seu millor argument en 2 minuts.
Debrief8 min

El profe desfà el rol: què diu l'evidència? Distingir efecte-salari d'efecte-ocupació.

Per al debrief Què diu l'evidència

El cas que va obrir el debat. Card i Krueger van comparar els restaurants de menjar ràpid de Nova Jersey, que va apujar el salari mínim el 1992, amb els de Pennsilvània, que no el va apujar: l’ocupació no va caure. El treball va contribuir al Nobel de Card el 2021 (Card i Krueger, American Economic Review, 1994).
Moltes pujades alhora. Després de 138 pujades estatals del salari mínim als Estats Units entre 1979 i 2016, el nombre d’ocupacions de salari baix quasi no va canviar en els cinc anys següents; només apareix alguna pèrdua en els sectors comerciables, que competixen amb productors d’altres llocs (Cengiz, Dube, Lindner i Zipperer, Quarterly Journal of Economics, 2019).
L’ajust pot arribar per les hores. A Seattle, en pujar el mínim a 13 dòlars l’hora, va augmentar el salari per hora dels pitjor pagats, però es van reduir les hores treballades en les ocupacions de salari baix (Jardim i altres, American Economic Journal: Economic Policy, 2022).
Espanya, 2019: la mateixa dada, dos estimacions. El SMI va pujar un 22,3 % de colp. L’AIReF va calcular que va restar entre 19.000 i 33.000 afiliats, entre el 0,13 % i el 0,23 % de l’ocupació (AIReF, 2020). El Banc d’Espanya va estimar que l’ocupació dels assalariats directament afectats va créixer entre 6 i 11 punts menys (Banc d’Espanya, Document Ocasional 2113, 2021). Coincidixen en el signe i diferixen en la magnitud; l’efecte es concentra en qui cobra prop del mínim.
Salari no és el mateix que pobresa. L’11,2 % de les persones ocupades a Espanya està en risc de pobresa, enfront del 8,2 % de la UE (Eurostat, dades de 2024). La pobresa es mesura per llar: depén del sou per hora, però també de les hores treballades i de quantes persones aporten ingressos. Per això l’efecte salari del SMI és directe i el seu efecte sobre la pobresa, parcial.

Per a tancar: els estudis més acurats coincidixen que les pujades moderades quasi no mouen l’ocupació total i que les grans o molt ràpides poden restar hores i contractacions. La pregunta útil no és «SMI sí o no», sinó quant i a quin ritme.

Fitxa de l'alumne

Dossier de dades

Xifres amb font per a preparar els arguments

1.221 € al mes en 14 pagues és el SMI de 2026: 17.094 € bruts l’any, un 3,1 % més que el 2025 (Reial Decret 126/2026).
Un 22,3 % en un sol any: el 2019 el SMI va passar de 735,90 € a 900 €. De 2018 a 2026 ha pujat un 66 % (reials decrets del SMI, BOE).
1.424,50 € al mes si es reparteix en 12 pagues, per a comparar amb Europa: Portugal, 1.073 €; França, 1.823 €; Alemanya, 2.343 € (Eurostat, gener de 2026).
L’11,2 % de les persones amb ocupació està en risc de pobresa a Espanya; la mitjana de la UE és el 8,2 % (Eurostat, dades de 2024).
El 60 % del salari mitjà és la referència que usa el Govern per a fixar el SMI, seguint la Carta Social Europea (Ministeri de Treball, 2026).

Rúbrica d'avaluació

Criteri	Què es valora	Competència
Qualitat dels arguments	Els arguments són pertinents, clars i connecten amb conceptes econòmics.	CC
Ús d'evidències	Recolza les afirmacions amb dades, exemples o comparatives.	CCL · CD
Capacitat de refutació	Respon als arguments de l'altre equip en compte de repetir els propis.	CCL · CC
Expressió oral i torns	S'expressa amb claredat, respecta els temps i el torn de paraula.	CCL

Què vol dir cada nivell

Qualitat dels arguments

1 · Inici. Dona opinions sense raons, o amb raons que no vénen al cas.
2 · En procés. Dona alguna raó pertinent, però no la connecta amb conceptes econòmics.
3 · Bé. Els seus arguments són pertinents i usen algun concepte econòmic amb correcció.
4 · Excel·lent. Encadena arguments clars recolzats en conceptes precisos i distingix el que se sap del que s'opina.

Ús d'evidències

1 · Inici. No aporta dades ni exemples, o els que dona no es poden comprovar.
2 · En procés. Aporta alguna dada o exemple, sense font o sense relació clara amb el que defén.
3 · Bé. Recolza les seues afirmacions principals amb dades o exemples pertinents i diu d'on ixen.
4 · Excel·lent. Usa dades de fonts fiables i amb data, les interpreta bé i en reconeix els límits.

Capacitat de refutació

1 · Inici. Repetix els seus arguments sense respondre als de l'altre equip.
2 · En procés. Respon a vegades, però sense entrar en el fons de l'argument contrari.
3 · Bé. Respon als arguments principals de l'altre equip amb raons pròpies.
4 · Excel·lent. Localitza el punt feble de l'argument contrari, el rebat amb raons o dades i reconeix el que té de vàlid.

Expressió oral i torns

1 · Inici. Costa seguir el que diu, o no respecta el torn ni el temps.
2 · En procés. S'entén, però llig o s'allarga, i a vegades interromp.
3 · Bé. Parla amb claredat, s'ajusta al temps i respecta el torn.
4 · Excel·lent. Parla amb claredat i seguretat, adapta el discurs a qui escolta, respecta el temps i escolta la resta.