Tres sistemes econòmics al mapa

Plantejament

Les tres preguntes de Samuelson —què, com i per a qui produir— les respon cada societat d’una manera distinta segons el seu sistema econòmic. La unitat presenta tres models purs (mercat, planificació central, mixt) i adverteix que en estat químicament pur no existixen. L’activitat força l’alumnat a comprovar-ho amb dades: tres països reals, tres mescles institucionals molt distintes, i la tasca de situar cadascun a l’espectre i explicar les conseqüències.

Els tres països són:

• Espanya — economia mixta de la Unió Europea amb un Estat del benestar consolidat.
• Cuba — economia amb forta planificació central que ha incorporat elements de mercat de manera gradual des de 2011.
• Singapur — economia oberta de mercat amb elevada intervenció estatal sectorial (habitatge, fons sobirans, planificació industrial).

El repte pedagògic és evitar el reflex automàtic (“Cuba dolenta, Singapur bo”) i forçar l’anàlisi: cada sistema produïx alguns resultats millor que altres, i la comparació obliga a explicitar quins criteris d’èxit està usant cada alumne.

Objectius didàctics

• Aplicar el marc conceptual dels sistemes econòmics a tres casos reals contrastats.
• Identificar quin grau de mercat i quin grau d’intervenció pública té cada sistema en regulació, propietat de mitjans productius i redistribució.
• Discutir què entenem per “èxit” d’un sistema econòmic quan els criteris canvien (PIB per capita, equitat, llibertats, sostenibilitat).
• Reconéixer la diferència entre afirmacions positives (allò que és) i normatives (allò que hauria de ser) en la pròpia discussió de classe.

Passos

1. Enquadrament i repartiment (5 min). El professor presenta els tres països i la taula comparativa. Cada grup rep la fitxa de dades i s’assigna un “país expert” a cada membre dins del grup.
2. Treball individual sobre el país assignat (10 min). Cada alumne llig les dades del seu país i emplena la seua columna a la taula: què es produïx predominantment, com es decidix la producció (mercat / pla / mescla), per a qui (pes de la despesa pública social, Gini de renda).
3. Posada en comú dins del grup (15 min). Els tres-quatre membres completen la taula del grup i han de respondre a tres preguntes per escrit: (a) quin país s’acosta més al model pur? (b) en quina dimensió s’assemblen més entre si els tres? (c) quina dada els ha sorprés i per què?
4. Discussió guiada en gran grup (20 min). Cada grup presenta les seues respostes a una de les tres preguntes. El professor introduïx dos elements clau: l’absència de sistemes purs i la distinció entre economia positiva i normativa (estem descrivint o jutjant?).
5. Tancament individual escrit (10 min). Cada alumne respon per escrit: si hagueres de triar un sistema econòmic per a una societat —no necessàriament per viure tu— quin dels tres et pareix més defensable i per què? Quines tres dades concretes sustenten la teua posició? (1 paràgraf).

Criteris d’avaluació

Variants i extensions

• Variant curta (30 min): treballar només dos països contrastats (Espanya i Cuba, o Espanya i Singapur) i centrar-se en la pregunta “per a qui produir”.
• Variant llarga (90 min): afegir un quart país triat per cada grup (Suècia, Xina, Estats Units, Veneçuela…) i justificar per què representa una variant interessant.
• Connexió amb la Unitat 2: reprendre les dades de cost d’oportunitat implícit —quanta producció de béns de consum sacrifica Cuba a canvi de sanitat i educació universals gratuïtes, i al revés a Singapur amb habitatge públic— per introduir les decisions individuals sota restricció.
• Connexió amb la Unitat 11: usar els mateixos tres països com a punt de partida en parlar de política fiscal i redistribució.