Quan usar-la
- En arribar a la creació de diners en la Unitat 10, just després de distingir diners legals i diners bancaris.
- Per respondre de forma concreta a la pregunta que sempre apareix: si els bancs presten el que la gent diposita, d’on ixen els diners de més?
- Per connectar el coeficient de caixa amb la política monetària: abaixar-lo multiplica més, pujar-lo multiplica menys.
- Abans de treballar els agregats monetaris, perquè la taula de rondes explica per què M1 és molt major que l’efectiu en circulació.
Què cal tindre en compte
- Cap banc crea diners pel seu compte. Cadascun presta el que pot; el que multiplica és el sistema sencer, ronda rere ronda. La taula ho fa visible.
- Les reserves totals acaben coincidint amb el depòsit inicial: tots els diners de partida acaben immobilitzats i el que circula per damunt són depòsits creats. És la comprovació més ràpida que els números estan bé.
- La filtració d’efectiu és el que es queda a la butxaca i no torna al banc. Amb filtració el procés s’apaga abans, i el multiplicador cau prou més ràpid del que s’espera.
- El model suposa que els bancs presten tot el que poden i que els diners prestats es tornen a depositar. En una recessió fallen les dues coses, i per això el banc central pot ampliar la base monetària sense que la quantitat de diners cresca el que diu la fórmula. Convé dir-ho a classe: la fórmula és un sostre, no una promesa.
- El coeficient de caixa del BCE està molt per davall del 10 % dels manuals. Posar el valor real i vore el multiplicador que ix sol provocar més preguntes que qualsevol explicació.
Per a portar-la a classe
Repartix els papers: un alumne diposita, un altre fa de banc, un altre rep el préstec. Anoteu les tres primeres rondes a la pissarra abans de projectar la ferramenta i compareu. Després pregunteu on acaba el procés: quasi tothom diu «mai», i la suma de la sèrie contesta que sí que acaba, i en quant.