Quan usar-la
- En presentar l’escassetat i el cost d’oportunitat en la Unitat 1, abans que la frontera siga només un dibuix copiat de la pissarra.
- Per distingir d’una vegada les tres posicions d’un punt: sobre la frontera, dins i fora.
- Per vore per què la frontera còncava és l’habitual als manuals i què suposa la recta.
- En parlar de creixement econòmic, per comprovar que desplaça la corba en lloc de moure’s al llarg d’ella.
Què cal tindre en compte
- Sobre la frontera significa eficiència productiva: tots els recursos emprats i ben emprats. Produir més d’un bé exigix produir menys de l’altre.
- Dins és ineficiència —atur, capacitat ociosa, mala assignació—, i es reconeix perquè des d’ahí es pot produir més dels dos béns alhora sense sacrificar res.
- Fora no és impossible per sempre: és inabastable amb els recursos i la tecnologia de hui. Ahí és on entra el creixement.
- Sobre una frontera recta el cost d’oportunitat és constant; sobre una còncava creix a mesura que s’avança, perquè els recursos no són igual de bons per als dos béns. Val la pena mesurar el mateix salt al principi i al final de la corba per vore-ho.
- El cost d’oportunitat es mesura sempre en unitats de l’altre bé, mai en euros.
Per a portar-la a classe
Comença amb l’exemple de béns de consum i béns de capital que porta per defecte: és el que connecta la unitat amb el creixement. Produïx molt de consum hui, activa el creixement amb un percentatge baix, i repetix l’exercici produint més béns de capital i amb un creixement major. La frontera del segon cas se’n va més lluny, i d’ahí ix la pregunta de quant present convé sacrificar per més futur.