Recurs interactiu · Unitat 1

Frontera de possibilitats de producció

Dibuixa la frontera de dos béns, col·loca punts dins, damunt i fora d'ella, mesura el cost d'oportunitat de moure's per la corba i observa com el creixement la desplaça.

Tornar a la Unitat 1: L'economia com a ciència social

Els dos béns
Forma de la frontera

Els recursos no són igual de bons per als dos béns: com més es produïx d'un, més cara ix cada unitat addicional.

0214264850275380106Béns de consumBéns de capital
Un punt de producció
Béns de consum · Béns de capitalA la frontera: eficient
A la frontera, amb eixa quantitat del bé horitzontal, hi caben64

Tots els recursos estan emprats i ben emprats. Per a produir més d'un bé cal produir menys de l'altre.

Cost d'oportunitat de moure's per la frontera
Es guanya · Béns de consum20
Es sacrifica · Béns de capital1,62
Cost per unitat0,08

Sobre una frontera còncava este número creix a mesura que s'avança cap a la dreta. Prova a mesurar el mateix salt al principi i al final.

Com es calcula

Frontera recta: Y = maxY · (1 − X / maxX). El cost d'oportunitat d'una unitat de X és maxY / maxX en tot el traçat.

Frontera còncava: Y = maxY · √(1 − (X / maxX)²). El cost d'oportunitat creix conforme X augmenta.

Cost d'oportunitat entre dos punts: unitats de Y sacrificades ÷ unitats de X guanyades.

Posició d'un punt: es compara la Y del punt amb la Y de la frontera per a eixa X.

↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).

Quan usar-la

  • En presentar l’escassetat i el cost d’oportunitat en la Unitat 1, abans que la frontera siga només un dibuix copiat de la pissarra.
  • Per distingir d’una vegada les tres posicions d’un punt: sobre la frontera, dins i fora.
  • Per vore per què la frontera còncava és l’habitual als manuals i què suposa la recta.
  • En parlar de creixement econòmic, per comprovar que desplaça la corba en lloc de moure’s al llarg d’ella.

Què cal tindre en compte

  • Sobre la frontera significa eficiència productiva: tots els recursos emprats i ben emprats. Produir més d’un bé exigix produir menys de l’altre.
  • Dins és ineficiència —atur, capacitat ociosa, mala assignació—, i es reconeix perquè des d’ahí es pot produir més dels dos béns alhora sense sacrificar res.
  • Fora no és impossible per sempre: és inabastable amb els recursos i la tecnologia de hui. Ahí és on entra el creixement.
  • Sobre una frontera recta el cost d’oportunitat és constant; sobre una còncava creix a mesura que s’avança, perquè els recursos no són igual de bons per als dos béns. Val la pena mesurar el mateix salt al principi i al final de la corba per vore-ho.
  • El cost d’oportunitat es mesura sempre en unitats de l’altre bé, mai en euros.

Per a portar-la a classe

Comença amb l’exemple de béns de consum i béns de capital que porta per defecte: és el que connecta la unitat amb el creixement. Produïx molt de consum hui, activa el creixement amb un percentatge baix, i repetix l’exercici produint més béns de capital i amb un creixement major. La frontera del segon cas se’n va més lluny, i d’ahí ix la pregunta de quant present convé sacrificar per més futur.