Calcula la taxa d'activitat, la d'ocupació i la d'atur a partir de la població de 16 anys o més, i comprova per què l'atur pot baixar sense que ningú no trobe faena.
Introduïx les dades d'una població i comprova les tres taxes que publica l'EPA cada trimestre. Els denominadors no són els mateixos: ahí està el parany.
Carregar un exemple
Dades de l'enquesta
El que es dedueix d'eixos tres números
Població activa11.000Ocupats + aturats: qui treballa o busca faena.
Població inactiva9000Estudiants a temps complet, jubilats, qui no busca ocupació.
Taxa d'activitat55,0 %11.000 / 20.000Quina part de la població en edat de treballar participa en el mercat laboral.
Taxa d'ocupació48,0 %9600 / 20.000Quina part de la població en edat de treballar té efectivament una ocupació.
Taxa d'atur12,7 %1400 / 11.000Quina part de qui vol treballar no troba ocupació.
El parany del denominador
L'error més comú és dividir els aturats entre tota la població de 16+ en lloc d'entre la població activa. Ix una xifra molt més baixa i sona bé, però no és la taxa d'atur.
Bé: aturats / actius12,7 %1400 / 11.000
Malament: aturats / població 16+7,0 %1400 / 20.000
Com es calcula
Taxa d'activitat = (població activa / població de 16+) × 100
Taxa d'ocupació = (ocupats / població de 16+) × 100
Taxa d'atur = (aturats / població activa) × 100
L'EPA és una enquesta a llars de l'INE i es publica cada trimestre. No és el mateix que l'atur registrat del SEPE, que compta qui s'ha inscrit en una oficina d'ocupació.
↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).
Quan usar-la
A la Unitat 9, just després de definir població activa, ocupada i aturada, perquè les tres taxes deixen de ser tres fórmules semblants.
Quan algú confonga «no treballa» amb «està a l’atur»: la calculadora obliga a decidir on va cada persona.
En comentar una notícia sobre dades de l’EPA, per a comprovar d’on ix el percentatge del titular.
Què cal tindre en compte
El denominador és el que separa les tres taxes. La d’atur dividix per la població activa; la d’ocupació i la d’activitat, per la població de 16 anys o més. És l’error més repetit en un examen.
La població inactiva no és atur. Qui estudia sense buscar faena, qui està jubilat o qui cuida de la família sense buscar treball remunerat queda fora de la població activa, i per tant fora del càlcul de l’atur.
L’efecte desànim es veu movent persones d’aturades a inactives: la taxa d’atur baixa sense que ningú no haja trobat faena. Val la pena fer-ho en directe.
L’EPA és una enquesta per mostreig de l’INE, no un registre administratiu: no coincidix amb l’atur registrat del SEPE, i les dues xifres són correctes mesurant coses diferents.
Per a portar-la a classe
Parteix d’un cas xicotet —una classe, un poble— abans d’anar a les dades nacionals: amb 2.000 persones es veuen els comptes i amb 24 milions no. Després, mou 100 persones d’aturades a inactives davant de tots i deixa que algú explique per què la taxa ha millorat sense que la situació ho haja fet. Eixa és la sessió.