Repàs per al control · solucionari
No es reparteix a l’alumnat. Acompanya el dossier de repàs (4 pàgines). Economia · 1r de Batxillerat.
Per a què serveix este dossier
No és un resum ni un dossier d’exercicis més: eixos ja hi són (els resums i els dossiers d’exercicis de «Triar és renunciar» i de «Qui decidix què es produïx?»).
És el pont entre estudiar i examinar-se: què entra, recall actiu (l’apartat 4) i un simulacre amb el format exacte del control (l’apartat 6). Pensat per a la sessió anterior al control, o per a donar-lo a casa amb el solucionari dels apartats 4 i 6 retingut fins que l’hagen fet.
Les dades numèriques de l’apartat 6 són distintes de les del control i de les del dossier de FPP de «Triar és renunciar» (blat/tomaca), a posta: memoritzar resultats no ha d’ajudar.
Com fer-lo servir en classe
| Moment | Què |
|---|---|
| 15 min | Apartats 1 i 2 en veu alta. Que marquen les casetes que no saben fer; eixa llista és el seu pla d’estudi |
| 10 min | Apartat 3, el mapa. Projecta’l i que expliquen ells cada fila |
| 15 min | Apartat 4 individual i en silenci. Després posada en comú d’on han fallat |
| casa | Apartat 6 sencer, cronometrat |
| 10 min (sessió següent) | Correcció de l’apartat 6 amb este solucionari |
Apartat 4 · Tapa i respon
Definicions de referència, tretes dels dos resums. S’accepta qualsevol redacció equivalent; el que es busca és que hi aparega l’element clau que va en negreta.
| Terme | Definició |
|---|---|
| Escassetat | Els recursos són limitats i les necessitats, il·limitades. Per això cal triar, i tota tria té un cost |
| Bé de capital | Bé que serveix per a produir altres béns o serveis i no es gasta en un sol ús: el forn del forner |
| Bé intermedi | Bé que s’incorpora a un altre producte i es transforma: la farina del pa, el raïm del vi |
| Bé públic | El poden consumir diverses persones alhora sense excloure’s: l’enllumenat, la defensa. No és el mateix que un bé de titularitat pública |
| Cost d’oportunitat | Valor de la millor alternativa a què renuncies quan tries. Només la millor, mai la suma de totes |
| Cost enfonsat | Diners o temps ja gastats i irrecuperables, que no haurien d’influir en la decisió que prens ara |
| Benefici econòmic | Ingressos − costos explícits − cost d’oportunitat. És el que queda després de descomptar també allò a què has renunciat |
| Incentiu | Allò que fa més o menys atractiva una conducta i, per tant, canvia les decisions de la gent. Pot ser positiu (premia) o negatiu (penalitza) |
| Factors de producció | Recursos amb què es produïx: terra (recursos naturals), treball i capital |
| Flux circular de la renda | Esquema que mostra com famílies, empreses i sector públic es connecten pel mercat de factors i el mercat de béns i serveis, amb un flux real i un de monetari en sentits contraris |
| Economia normativa | La que diu què s’hauria de fer: conté un judici de valor i no es pot comprovar amb dades |
| Macroeconomia | Branca que estudia l’economia en conjunt: PIB, inflació, atur, creixement d’un país |
| Les tres preguntes | Què produir, com produir-ho i per a qui produir-ho. Tota economia les ha de contestar |
| Economia mixta | Sistema que combina mercat i intervenció de l’Estat. Hui totes les economies del món ho són |
| Mà invisible | Metàfora d’Adam Smith: cadascú buscant el seu interés, els preus coordinen el mercat sense que ningú ho planifique |
| FPP | Corba que mostra les combinacions màximes de dos béns que es poden produir amb uns recursos i una tecnologia donats. És el dibuix de l’escassetat |
| Creixement econòmic | Augment de la producció de béns i serveis d’un país al llarg del temps. Es mesura amb la variació del PIB i desplaça la FPP cap a fora |
| Desenvolupament | Millora de les condicions de vida de la gent: salut, educació, igualtat, sostenibilitat. Es mesura amb l’IDH, no només amb el PIB |
Apartat 6 · Entrenament
A · Test — 2 punts (0,25 cada encert)
El test resta com al control: nota = (encerts − errors / 2) × 0,25, mai per davall de 0; el blanc no resta.
| # | Resposta | Per què |
|---|---|---|
| 1 | b. L’aire que respires | És l’únic que no és escàs: n’hi ha per a tothom sense renunciar a res. «Gratuït» no és el mateix que «lliure» |
| 2 | b. Els 15 € pagats | Ja estan gastats i no tornen, jugue o no jugue |
| 3 | c. L’Estat, amb un pla | A la planificada les tres preguntes les contesta una autoritat central |
| 4 | b. S’està produint de manera ineficient | Dins de la corba hi ha recursos aturats o mal aprofitats: es podria produir més sense renunciar a res |
| 5 | b. Economia normativa | «Hauria» és el senyal: hi ha un judici de valor |
| 6 | d. El benefici | Els factors són terra, treball i capital. El benefici és el resultat, no un recurs |
| 7 | b. Factors de producció | Al mercat de factors les famílies ofereixen i les empreses demanen |
| 8 | Fals | Creixement no és desenvolupament: pot créixer el PIB i que la gent no visca millor |
B · Preguntes obertes — 5 punts
B1 · Les tres preguntes · 1,5 punts
| Element | Punts |
|---|---|
| Enunciar-les: què produir, com produir-ho, per a qui produir-ho | 0,5 |
| Economia de mercat: les contesten consumidors i empreses a través dels preus. Es produïx el que la gent compra, de la manera més barata, i va a parar a qui el pot pagar | 0,5 |
| Economia planificada: les contesta l’Estat amb un pla. Decidix què es fabrica, amb quins mitjans i com es reparteix | 0,5 |
B2 · Els agents econòmics · 1,5 punts
| Element | Punts |
|---|---|
| Famílies: consumeixen i aporten els factors de producció | 0,3 |
| Empreses: produeixen béns i serveis i contracten factors | 0,3 |
| Sector públic: cobra impostos, proveeix béns públics, redistribuïx i regula | 0,3 |
| Dibuix del flux circular amb els dos mercats | 0,3 |
| Les fletxes en els dos sentits: flux real i flux monetari | 0,3 |
B3 · Ompli els buits · 1 punt (0,25 cada apartat)
| Resposta | |
|---|---|
| a | capital |
| b | cost d’oportunitat |
| c | famílies, empreses i sector públic (val «Estat») |
| d | macroeconomia |
B4 · Posa un exemple · 1 punt (0,25 cada apartat)
| Què s’accepta | |
|---|---|
| a | Enllumenat del carrer, defensa, justícia, un far, la TV en obert, focs artificials. No val un llit d’hospital ni una plaça escolar |
| b | Una multa, un recàrrec per pagar tard, un impost sobre el tabac, una sanció per faltar a classe |
| c | Ha de ser comprovable amb dades: «la inflació d’enguany ha sigut del 3 %», «l’atur a Espanya és del 10 %». Si hi apareix «hauria», no val |
| d | Més gent treballant o millor formada, més inversió en maquinària, millor tecnologia, més infraestructures. No val «que es gaste més» ni «que hi haja més demanda» |
C · Pràctica — 3 punts
Una cooperativa d’oli i vi. Dades de l’enunciat:
| A | B | C | D | |
|---|---|---|---|---|
| Oli (bidons) | 0 | 20 | 40 | 60 |
| Vi (caixes) | 90 | 84 | 72 | 48 |
C-a · Costos d’oportunitat
| Tram | Oli de més | Vi que es perd | Per bidó |
|---|---|---|---|
| A → B | 20 | 90 − 84 = 6 caixes | 0,3 |
| B → C | 20 | 84 − 72 = 12 caixes | 0,6 |
| C → D | 20 | 72 − 48 = 24 caixes | 1,2 |
C-b · Què s’observa
El cost d’oportunitat creix, i ací es dobla a cada tram: 6 → 12 → 24 caixes. Per cada bidó d’oli de més, la cooperativa renuncia cada vegada a més vi (0,3 → 0,6 → 1,2 caixes).
Això s’anomena llei del cost d’oportunitat creixent, i és el que fa que la FPP siga còncava. Passa perquè els recursos no valen igual per als dos usos: els primers camps i treballadors que es passen a l’oli són els que menys servien per al vi; a mesura que se’n traslladen més, cal traure’n de bons per al vi.
C-c · Els punts X i Y
| Punt | Coordenades | Tipus | Per què |
|---|---|---|---|
| X | (20 bidons, 50 caixes) | Ineficient | Dins de la frontera: amb els mateixos recursos, produint 20 bidons es podrien fer 84 caixes, no 50. Hi ha recursos aturats o mal aprofitats |
| Y | (60 bidons, 80 caixes) | Inassolible | Fora de la frontera: produint 60 bidons el màxim de vi són 48 caixes. Només s’hi arriba si la frontera es desplaça |
C-d · La premsa nova (només oli)
La frontera pivota, no es desplaça en paral·lel:
- El punt A (0 bidons, 90 caixes) no es mou: si la cooperativa no fa oli, la premsa nova no li serveix de res.
- L’extrem de l’eix de l’oli se’n va cap a la dreta i tots els punts intermedis pugen.
L’error típic és desplaçar tota la corba cap a fora: eixe seria el dibuix d’una millora que afecta els dos béns.
Barem de l’entrenament
| Apartat | Punts |
|---|---|
| A · Test | 2,00 |
| B1 Tres preguntes | 1,50 |
| B2 Agents econòmics | 1,50 |
| B3 Buits | 1,00 |
| B4 Exemples | 1,00 |
| C-a Costos | 1,00 |
| C-b Observació | 0,75 |
| C-c X i Y | 0,75 |
| C-d Pivot | 0,50 |
| Total | 10,00 |
El repartiment de B i C no és exactament el del control: ací es reparteix sobre els apartats que hi ha. Serveix per a orientar-los, no per a posar nota.