Solucionari — Dossier de la FPP — Economía 1.º Bachillerato

Economia · 1r de Batxillerat · Dossier (A4, 5 pàgines, 10 exercicis).

Errors a caçar en tot el dossier: eixos sense nom ni unitats · unir els extrems amb una recta quan la taula dona una corba · classificar un punt «a ull» sense comparar-lo amb el màxim d’eixa quantitat · confondre moure’s al llarg de la frontera amb desplaçar-la.

1 · La cooperativa agrícola

a) Corba còncava. Eixos: blat (tones) i tomaca (tones), amb els punts A a F marcats.
b) Les combinacions màximes de blat i tomaca que pot collir amb tots els recursos i la tecnologia d’enguany. Un punt damunt és eficient: no es pot collir més d’un producte sense collir menys de l’altre.
c) De B a D: 95 − 70 = 25 tones de tomaca. Per tona de blat: 25 / 20 = 1,25 t de tomaca.
d) Trams de 10 t de blat: 5, 10, 15, 25 i 45 tones de tomaca. El cost creix, perquè els recursos no són igual de bons per a les dues coses: primer es dediquen al blat les terres i la gent que millor li van, i al final cal sacrificar terres molt bones de tomaca.
e) (20, 70) ineficient — amb 20 t de blat es podrien collir 85 de tomaca · (30, 85) inassolible — amb 30 de blat el màxim són 70 · (40, 45) eficient — és el punt E · (0, 90) ineficient, encara que no es colliga gens de blat: el màxim de tomaca són 100. L’última és la que més costa de veure.

2 · Què li passa a la frontera

Cas	Efecte	Per què
1 Gelada	Cap a dins	Es perd part dels recursos productius d’eixe any.
2 Treballadors de temporada	Cap a fora	Més factor treball per als dos productes.
3 Varietat nova de blat	Gira sobre l’eix de la tomaca	Millora només un bé: A no es mou, F es desplaça a la dreta.
4 Venen maquinària	Cap a dins	Menys capital.
5 Reg per degoteig	Cap a fora	Millora la tecnologia dels dos productes.
6 Collir més tomaca	No es mou	És un moviment al llarg de la frontera: canvien de punt, no de frontera.

Error típic: en el cas 3, moure la corba sencera.

3 · Llegir un gràfic ja fet

a) N (20, 25) ineficient: amb 20 milers de maquinària es podrien donar 42 milers d’unitats; hi ha recursos parats o mal usats. P (40, 35) inassolible: amb 40 de maquinària el màxim són 18 de serveis.
b) De C a D: 42 − 32 = 10 milers d’unitats, és a dir 1 miler de unitats per cada miler de maquinària.
c) Motius: atur, màquines parades, mala organització, recursos mal assignats. Per a arribar a la frontera només cal usar el que ja té: eixe moviment no té cost d’oportunitat, i per això és l’única millora «gratis» del gràfic.
d) Sí, però només amb creixement: més recursos (població, capital), millor tecnologia o més formació. Amb la dotació actual, no.
e) A→B 2 · B→C 6 · C→D 10 · D→E 14. L’ordre demostra el cost d’oportunitat creixent, que és el que fa la corba còncava.

4 · Vint euros a la fira

Atraccions	0	1	2	3	4	5
Gelats	10	8	6	4	2	0

b) Una recta de (0, 10) a (5, 0).
c) Un viatge = 2 gelats. Un gelat = 0,5 viatges (mig viatge).
d) 3 i 3 = 18 €: es pot, però sobren 2 € → punt dins, ineficient (no gasta tot el pressupost). 4 i 3 = 22 € → inassolible.
e) Perquè ací els diners es converteixen en qualsevol dels dos béns sempre al mateix preu: el cost d’oportunitat és constant → recta. En l’exercici 1 els recursos no són igual de bons per als dos productes → cost creixent → corba.

5 · El taller de reparacions

Mòbils	0	5	10	15	20
Ordinadors	8	6	4	2	0

Recta: 2 · mòbils + 5 · ordinadors = 40 hores.

b) Un ordinador = 5/2 = 2,5 mòbils. Un mòbil = 2/5 = 0,4 ordinadors.
c) 10 × 2 + 3 × 5 = 35 hores: en sobren 5 → ineficient. Amb 10 mòbils podria fer 4 ordinadors.
d) 12 × 2 + 4 × 5 = 44 hores > 40 → inassolible.
e) Amb 60 hores: (0, 12) … (30, 0). Recta paral·lela desplaçada cap a fora.
f) Amb el mòbil a 1 hora: els ordinadors màxims segueixen sent 8, però els mòbils màxims passen de 20 a 40 → la recta gira sobre l’eix dels ordinadors. Diferència amb l’apartat e): allí milloraven les dues coses; ací, només una.

6 · La taula incompleta

Cartells	0	100	200	300	400	500
Samarretes	200	190	170	140	80	0

b) Corba còncava.
c) Còncava perquè el cost d’oportunitat creix: els recursos de la impremta (màquines i personal) no valen igual per a les dues coses, i cada tram de 100 cartells costa més samarretes que l’anterior.
d) Amb cost constant: 200, 160, 120, 80, 40 i 0 → el gràfic seria una recta.
e) Amb 300 cartells el màxim són 140 samarretes → ineficient: està perdent 40 samarretes.

7 · El cap de setmana d’Aitana

a) Els recursos escassos són les 8 hores (i l’atenció i l’energia que hi pot posar). Eixos: nota d’Economia i nota de Matemàtiques.
b) De B a D: 8,5 − 6 = 2,5 punts de Matemàtiques, a canvi de 2,5 punts d’Economia.
c) Cost per punt d’Economia guanyat: A→B 0,5/2 = 0,25 · B→C 1/1,5 = 0,67 · C→D 1,5/1 = 1,5 · D→E 2/0,5 = 4. Creix. Són rendiments decreixents: les primeres hores cobreixen el bàsic i pugen molt la nota; les últimes dècimes exigeixen moltes més hores.
d) (7, 8) → amb un 7 d’Economia (entre C i D) el màxim de Matemàtiques és menor que 7,5, que és el de C: inassolible. (5, 7) → amb un 5 d’Economia podria traure 8,5: ineficient; ha estudiat les hores però les ha aprofitades malament (distraccions, mal mètode).
e) Oberta. El que diu la taula és positiu; triar una opció és normatiu, perquè depén del que valore cadascú (quina assignatura li importa més, quina li fa falta per a aprovar).

8 · La zona, sis anys després

a) Dues corbes; la del 2026, sencera per damunt.
b) Indústria: de 40 a 50 → +10 milers, un 25 %. Serveis: de 60 a 66 → +6 milers, un 10 %.
c) No és un desplaçament paral·lel: la zona ha millorat més en indústria que en serveis.
d) Més capital (maquinària, hotels), més treballadors o més formats, millor tecnologia, millors infraestructures.
e) El 2026, (20, 45) queda dins de la frontera, que en 20 d’indústria arriba a 56 → ineficient. Hauria d’aprofitar els recursos nous i arribar a 56 de serveis sense tocar la indústria.
f) No. Amb 40 d’indústria el màxim de serveis del 2026 és 26, i cap a 50 d’indústria encara baixa: no es poden fer 30 de serveis → (40, 30) és inassolible, fins i tot amb la frontera del 2026.

9 · Vertader o fals

		Per què
1	Fals	Tots són eficients, però triar entre ells depén de prioritats: això ja és economia normativa.
2	Fals	Els recursos hi són; el problema és que no s’usen o s’usen malament (atur, màquines parades).
3	Vertader	Pendent constant = cost d’oportunitat constant.
4	Fals	Si la millora afecta només un bé, la frontera gira sobre l’altre eix.
5	Fals	No cal renunciar a res: només es posen a treballar recursos que estaven parats.
6	Fals	És inassolible ara; amb creixement pot deixar de ser-ho.
7	Vertader, amb matís	Més treball, més capacitat de produir. Una altra cosa és la producció per habitant.
8	Fals	Es mesura en unitats de l’altre bé (tones de tomaca). Es pot valorar en euros, però la magnitud és l’altre bé.

10 · Per a rematar

a) El segon: dedicar més recursos a béns de capital augmenta la capacitat productiva futura i la seua FPP serà més gran. El preu que paga és menys consum hui — cost d’oportunitat en estat pur.
b) Mentida. L’atur no destrueix recursos: els deixa sense usar, així que l’economia es col·loca dins de la frontera, que no es mou. Es desplaça cap a dins quan es perden recursos: una catàstrofe, desinversió, emigració.
c) Escassetat: existeix una frontera i, per tant, punts inassolibles; no es pot tindre tot. Cost d’oportunitat: el pendent de la corba; per a produir més d’un bé cal produir menys de l’altre, i la corba diu exactament quant.

Per a corregir ràpid: els exercicis 1 i 3 són els que millor separen qui ho ha entés — un demana construir i l’altre interpretar. El 4e (per què recta i no corba), el 6d i el 7c són les preguntes que distingeixen el notable de l’excel·lent.

Si en vols triar uns quants: amb l’1, el 3, el 4 i el 9 ja es toquen totes les idees del tema. El 6, el 7 i el 8 són els de més nivell; el 5 i el 10, els de reforç i tancament.