Solucionari — Qüestionari de «Triar és renunciar»

Economia · 1r de Batxillerat · Qüestionari (A4, 3 pàgines: teoria a la primera, pràctica a la segona i tercera). Es contesta en fulls a banda.

Temari: necessitats, béns, principis de decisió, factors productius, agents econòmics i flux circular, economia positiva i normativa, micro i macro. No hi entren la FPP, els sistemes econòmics ni la teoria de jocs. Vocabulari alineat amb profedeeconomia.es (llibre de 1r, capítols 01 i 02).

Puntuació orientativa (sobre 10): teoria 16 × 0,25 = 4 · pràctica 6 (17: 1,5 · 18: 1 · 19: 1,5 · 20: 1 · 21: 1).

Bloc A · Teoria

1 Múltiples: n’hi ha de moltes classes. Jerarquitzables: unes s’atenen abans que altres. Substituïbles: una necessitat es pot cobrir de maneres diferents. Il·limitades en conjunt: quan en cobreixes unes n’apareixen de noves. Com que els recursos són limitats, eixa última és la que obliga a triar: sense ella no hi hauria problema econòmic. La frontera primàries/secundàries depén de la societat i l’època: l’aigua corrent, l’electricitat o la connexió a internet eren un luxe i avui es consideren bàsiques. Error a caçar: dir que les necessitats il·limitades són «la gent que vol massa coses» (és un tret del conjunt, no un defecte moral).

2 Contracte indefinit → seguretat. Delegat de classe → reconeixement. Màster per passió → autorealització. Sopar amb la colla → socials o de pertinença. Una mateixa compra (un cotxe, roba de marca, un sopar car) cobreix alhora una necessitat bàsica i una de reconeixement o pertinença: el nivell depén del motiu, no de l’objecte.

3 Lliure: tan abundant que no cal sacrificar res per a tindre’l i no té preu. Econòmic: escàs, costa recursos. L’aire de la bombona és el mateix, però comprimir-lo i envasar-lo consumeix recursos (compressor, energia, bombona, treball). El que el fa econòmic és l’escassetat respecte del que es vol en eixe lloc i eixa forma, no la substància.

4 No. Un bé públic es pot consumir per diverses persones alhora sense que el consum d’una excloga el d’altra. Un llit d’hospital o una consulta que ocupa un pacient no el pot usar un altre alhora, i és possible excloure qui no té dret d’accés. Que la finance l’Estat no el converteix en bé públic: és un bé privat proveït públicament. L’enllumenat sí que ho és: que el gaudisca un vianant no en resta a un altre, i no es pot excloure ningú. Error a caçar: «és públic perquè és gratis / perquè el paga l’Estat».

5 Raïm → intermedi (s’incorpora al vi). Premsa → capital (produeix i no es transforma en el producte). Botella per a la família → consum. La mateixa botella al restaurant → intermedi (s’incorpora al servei que ven). El criteri és l’ús, no l’objecte.

6 Terra (recursos naturals; lloguer o renda) · Treball (esforç físic i intel·lectual; salari; inclou el capital humà) · Capital (béns produïts per a produir; interessos) · Iniciativa empresarial (combinar els altres factors assumint el risc; benefici). L’empresari que treballa aporta dues coses: el treball, que es podria pagar amb un salari, i la decisió d’organitzar el negoci assumint el risc de perdre. El benefici és residual: és el que queda després de pagar els altres factors, i pot ser negatiu.

7 Furgoneta → capital. Els 20.000 € → cap factor: són capital financer, diners que serveixen per a comprar factors; el factor és el que es compra amb ells. Terreny de la granja solar → terra. Experiència de la cuinera → treball (capital humà). Qui obri la botiga i assumeix el risc → iniciativa empresarial. Error a caçar: dir que els diners del préstec són el factor capital. És l’error més freqüent de la pregunta.

8

9 Mercat de factors: les famílies ofereixen factors (flux real) i reben rendes —salaris, lloguers, interessos, beneficis— (flux monetari). Mercat de béns i serveis: les empreses ofereixen béns i serveis (real) i les famílies els paguen (monetari). Els dos fluxos van en sentit contrari. El sector públic cobra impostos a famílies i empreses i els torna en forma de transferències, béns i serveis públics i compres. El dibuix ha de tindre els dos mercats, les fletxes dels dos fluxos amb sentit i el nom de cada flux.

10 Positiva: descriu i explica com és l’economia; es pot contrastar amb dades. Normativa: diu com hauria de ser; depén de judicis de valor. «Massa alta» no es pot comprovar: depén de fins a on creu cadascú que és acceptable. La dada (un 4 %, per exemple) és positiva; la valoració no.

11 Micro: agents individuals i mercats concrets — el preu i la quantitat de l’oli d’oliva, la renda d’una explotació, què fan els agricultors, com canvia el consum d’oli de les famílies. Macro: agregats — l’efecte en la inflació (IPC), el PIB agrari, l’ocupació del sector o la balança comercial.

12 Perquè quan tries només renuncies a una alternativa: la millor de les que deixes. Si no hagueres triat això, hauries fet eixa, no totes alhora. És «invisible» perquè no és un pagament: no apareix en cap factura ni extracte, i inclou costos no monetaris com el temps. Error a caçar: sumar totes les alternatives.

13 Un cost ja pagat que no es pot recuperar decidisques el que decidisques. Com que no canvia entre alternatives, no ha d’entrar en la decisió: s’ha de mirar només el que ve. La falàcia és continuar amb una cosa perquè «ja hi he posat molt». Exemples vàlids: continuar una carrera que no t’agrada pels anys fets, reparar un cotxe que no val la pena pel que ja s’hi ha gastat, continuar en una cua llarga pel temps que ja hi portes.

14 Continuar fent una unitat més mentre el benefici marginal ≥ cost marginal. Els totals enganyen perquè una activitat pot ser rendible en conjunt i, tot i això, l’última unitat pot costar més del que aporta (és el que passa a la 19d).

15 Monetaris o no monetaris; positius (premi) o negatius (càstig). Efecte cobra: a Delhi es pagava per cobra morta i la gent en va començar a criar; en retirar el premi les va deixar anar i n’hi hagué més que al principi. L’incentiu va provocar el contrari del que buscava (incentiu pervers). Llei de Goodhart: quan una mesura es converteix en objectiu, deixa de ser una bona mesura. Relació: el govern va convertir «cobres mortes» en objectiu i la gent va optimitzar la xifra, no el problema.

16 Informació completa, capacitat de càlcul il·limitada i preferències estables. Val qualsevol decisió real ben lligada al supòsit: comprar sense comparar preus (informació), no calcular el cost real d’un préstec o d’una subscripció (càlcul), apuntar-se al gimnàs al gener i no anar-hi (preferències estables).

Bloc B · Pràctica

17 · La cafeteria de la Lucía

• a) Explícits: 14.400 + 38.000 + 21.000 + 6.000 = 79.400 €. Benefici comptable: 96.000 − 79.400 = 16.600 €.
• b) Implícits: el sou que deixa, 24.000 €, i els interessos que deixa de cobrar, 3 % × 30.000 = 900 €. Total 24.900 €.
• c) Benefici econòmic: 16.600 − 24.900 = −8.300 €.
• d) En termes comptables sí: la cafeteria ingressa més del que paga. Però li hauria anat millor quedant-se al treball i deixant els diners al dipòsit: 8.300 € millor. Els dos resultats són certs perquè mesuren coses diferents; el comptable no inclou el cost d’oportunitat.
• e) 96.000 + 8.300 = 104.300 € (benefici econòmic zero). Accepta «més de 104.300».

Errors a caçar: posar els 30.000 € sencers com a cost (el cost és el que deixen de rendir); sumar el sou de l’empleat als implícits.

18 · L’app a mig fer

• a) Els 120.000 € ja gastats.
• b) 70.000 − 50.000 = +20.000 € → convé acabar-la.
• c) 40.000 − 50.000 = −10.000 € → no convé.
• d) Falàcia del cost enfonsat: els 120.000 € es perden igual si l’acaben com si no.
• e) Si els ingressos esperats superen els 50.000 € (amb 50.000 justos és indiferent).

Error a caçar: comparar els 70.000 d’ingressos amb els 170.000 de cost total i dir que «ja no convenia amb l’estimació inicial» (70.000 < 170.000). Si algú ho fa a la b), és exactament l’error que la pregunta vol detectar.

19 · Quants repartidors el dissabte?

• b) 3: el tercer aporta 90 € i costa 80; el quart aporta 75 i en costa 80.
• c) Benefici total = 3 × comandes − 80 × repartidors. Màxim amb 3: 75 €.
• d) Guanyar diners en total no vol dir que l’últim repartidor compense: del 4t al 6é, cadascun resta benefici. Amb 6 guanya 6 €; amb 3 en guanyava 75. Els totals enganyen.
• e) 4: el quart aporta 75 ≥ 70; el cinqué 60 < 70. Benefici total màxim 110 €.

Error a caçar: comparar el benefici marginal amb el cost mitjà o posar repartidors mentre el benefici total siga positiu (→ 6).

20 · El flux circular, operació per operació

Consum: renda disponible = 1.200 − 180 + 60 = 1.080 M€; consum = 1.080 − 150 = 930 M€. Errors a caçar: oblidar les transferències (→ 870) o restar l’estalvi de la renda abans dels impostos sense sumar les transferències.

21 · Dues classificacions alhora

• b) Positiva no vol dir certa: vol dir que es pot contrastar amb dades. Els economistes discrepen sobre un fet (quant i quan redueix la inflació), i eixa discrepància es resol mirant l’evidència, no amb valors.
• c) «Disparats». Exemple positiu: «El lloguer mitjà de la nostra ciutat ha pujat un 12 % en l’últim any». Val qualsevol versió amb una magnitud que es puga mesurar.

Errors a caçar: classificar la 5 com a normativa «perquè no tots hi estan d’acord»; classificar la 2 com a macro perquè «afecta molta gent»; classificar la 6 com a macro perquè parla de producció.