Guia del professor — «Triar és renunciar»

Economia · 1r de Batxillerat · sessió completa de 55 min · treball individual, a la llibreta

Dossier: 9 pantalles 16:9 per a projectar. No cal imprimir: l’alumnat contesta a la llibreta encapçalant cada resposta amb el codi de la pregunta (3a, 4c…).

Què avalua

La 3e és l’embrió del producte de la situació d’aprenentatge «Triar és renunciar»: documentar una decisió real amb pressupost tancat, calcular-ne el cost d’oportunitat i justificar-la per escrit.

Com portar la sessió

• Portada, abans de posar el rellotge a zero (1 min): que copien el sistema de codis. És l’única cosa que cal explicar.

• Canvia de pantalla pel rellotge, no per qui acaba primer:

  Minut	Pantalla
  0	2 · Part 1
  3	3 · Part 2
  9	4 · Part 3
  21	5 · Part 4, primera
  29	6 · Part 4, segona
  36	7 · Part 5
  44	8 · Part 6
  49	9 · Part 7

• Qui va més lent perd la pantalla anterior. Si et passa amb molts, comparteix el PDF amb l’alumnat perquè el puguen obrir al mòbil i recuperar el que els falta al final.

• Ves per les taules. El que has de mirar no és si encerten: si a la part 3 escriuen les operacions i si la FPP té els eixos amb nom.

• Sessió següent: obri amb la 3d (els 14 estius) i la 4d (per què el cost creix). Són les dues preguntes on més es veu qui ha entés el cost d’oportunitat.

Solucionari i criteris

Part 1 · Rics i també escassos

• 1a Resposta bona: un recurs escàs que no són diners — temps, salut, atenció, no poder estar en dos llocs alhora. Error a caçar: «no li falta res».
• 1b Oberta. Val qualsevol recurs justificat (temps, son, energia, atenció). «Diners» no s’accepta.

Part 2 · No tots els béns són iguals

• 2b El criteri és l’ús, no l’objecte: si satisfà directament una necessitat de qui l’usa és de consum; si serveix per a produir o prestar un servei que es ven, és de capital.
• 2c Sí: quan passa a ser escassa respecte del que es vol. Casos vàlids: una contaminació que obliga a tractar-la, una platja amb aforament o accés de pagament, l’aigua que una dessalinitzadora fa potable (la que ix ja és un bé econòmic). Error típic: «no, perquè n’hi ha molta» — confon quantitat amb escassetat.

Part 3 · El juliol, calculat

• 3a 380 + 6 × 20 = 500 € (cost explícit).
• 3b Renuncia a A i a C, però només A es mesura en euros: 25 × 9 × 4 = 900 €. C té valor però no té preu.
• 3c 500 + 900 = 1.400 €.
• 3d 1 €/h × 25 h × 4 setmanes = 100 € més per estiu → 1.400 / 100 = 14 estius.
• 3e Rúbrica curta:

Errors a caçar:

• Posar 500 € com a renúncia. Això és el que paga, no allò a què renuncia.
• A la 3d, dividir 1.400 entre 25 (56) o oblidar les quatre setmanes. Fes-los repassar les unitats.
• Llegir la 3d com «el curs no val la pena». La idea és l’altra: només en diners no es paga mai en un temps raonable, i qui el fa el justifica per coses que no ixen a la taula. Això és el que ha d’aparéixer a la 3e.

Part 4 · Entrepans o polseres

• 4a Corba còncava amb els eixos amb nom: A (0, 120), B (100, 110), C (200, 90), D (300, 60), E (400, 0). Errors: eixos intercanviats, o unir A i E amb una recta.
• 4b B → C: 110 − 90 = 20 polseres. D → E: 60 − 0 = 60 polseres.
• 4c 20 / 100 = 0,2 polseres per entrepà. 60 / 100 = 0,6.
• 4d Cost d’oportunitat creixent: els recursos no són igual de bons per a tot. Els primers entrepans els fan els més ràpids fent entrepans; per a arribar a 400 cal posar-hi els que eren molt bons fent polseres, i per cada entrepà es perden moltes més polseres. Els trams costen 10, 20, 30 i 60 polseres.
• 4e N ineficient: amb 100 entrepans es poden fer 110 polseres. P inassolible: amb 300 entrepans el màxim són 60. C eficient. N i P estan a la mateixa quantitat d’entrepans que B i D expressament: es classifiquen sense haver d’interpolar.
• 4f Recursos ociosos o mal usats: algú no ve o arriba tard, falta pa o fil, desorganització (dos fent la mateixa tasca, esperes), o els ràpids fent polseres posats a fer entrepans.
• 4g La màquina millora només els entrepans: E es desplaça a la dreta i A queda igual, així que la FPP gira cap enfora sobre A. Si falten tres companys hi ha menys hores de treball i la FPP es desplaça sencera cap a dins. Error típic: moure-la sencera en el primer cas.

Part 5 · Qui decideix per tu

Es dona per bona qualsevol formulació amb les seues paraules. A la 5b accepta «efecte dotació» o «statu quo» si ho expliquen.

Part 6 · Dada o opinió

• 6a A positiva · B normativa · C positiva · D normativa · E positiva · F normativa.
• 6b Val qualsevol mesura plausible. A: contractes o atur per mesos a la zona. C: una enquesta d’ús del temps o el temps de pantalla del mòbil. E: entrades venudes abans i després d’una pujada.
• 6c Exemple: «Si puja l’impost dels videojocs, se’n vendran menys». Val qualsevol versió que es puga comprovar amb dades.

Errors a caçar: creure que una afirmació positiva ha de ser certa, i classificar la E com a normativa perquè «és una predicció».

Part 7 · Vocabulari i tancament

Definicions de referència. Es valora que siguen amb les seues paraules, no la literalitat:

• Escassetat — no hi ha prou recursos per a tot el que es vol alhora, i per això cal triar.
• Bé econòmic — escàs; aconseguir-lo costa alguna cosa.
• Bé de capital — serveix per a produir altres béns o serveis.
• Cost d’oportunitat — el valor de la millor alternativa a què renuncies en triar.
• FPP — les combinacions màximes de dos béns que es poden produir amb tots els recursos i la tecnologia que hi ha.
• Eficiència — traure el màxim dels recursos que tens: estar sobre la frontera.
• Economia normativa — afirmacions sobre com hauria de ser l’economia; depenen de valors.

Un buit no es penalitza igual que una definició errònia: és informació d’avaluació inicial. La 7b és oberta i no es corregeix.

Nota d’ús

No és un examen. Si la vols qualificar, entra a treball diari. La nota ix del control compartit amb «Qui decidix què es produïx?» (escassetat, cost d’oportunitat i FPP amb exercici gràfic), i les parts 3 i 4 en són l’entrenament directe.