Solucionari — Dossier d'exercicis de «Qui decidix què es produïx?»

Economia · 1r de Batxillerat · Dossier (A4, 4 pàgines, 10 exercicis). Teoria: el resum i l’esquema d’una cara de la situació.

Errors a caçar en tot el dossier: donar un número sense interpretar-lo · sumar taxes de creixement · confondre PIB amb PIB per capita · oblidar les unitats i els percentatges · contestar les preguntes de raonar amb una paraula.

1 · Cinc anys d’una economia

• a) 2022 +5,0 % · 2023 +2,0 % · 2024 −2,0 % · 2025 +4,0 %.
• b) El 2024: la taxa és negativa, l’economia produeix menys que l’any anterior.
• c) (1.091,6 − 1.000) / 1.000 = +9,2 %. No és la suma (5 + 2 − 2 + 4 = 9) perquè cada taxa s’aplica sobre una base diferent: el 4 % del 2025 es calcula sobre 1.049,6, no sobre 1.000. Amb taxes xicotetes la suma s’hi acosta, però no coincidix.
• d) Una caiguda és respecte de l’any anterior. El 2024 es produïx menys que el 2023 i, tot i això, un 4,96 % més que el 2021. Créixer menys, caure i estar pitjor que fa quatre anys són tres coses diferents.

2 · Créixer i ser més

• a) PIB: (69.000 − 60.000) / 60.000 = +15 %. Població: (3,6 − 3) / 3 = +20 %.
• b) 2020: 60.000 / 3 = 20.000 €. 2025: 69.000 / 3,6 = 19.166,67 € → −4,17 %.
• c) No mentix: el PIB ha crescut un 15 %. Però la frase amaga que la població ha crescut més i que per habitant hi ha menys que fa cinc anys. Les dues xifres són certes i diuen coses contràries.
• d) El PIB hauria d’haver crescut el mateix que la població, un 20 %: 72.000 M€.

3 · Quant tarda a doblar-se

• a) 70 / 2 = 35 anys · 70 / 3,5 = 20 anys · 70 / 7 = 10 anys.
• b) 100 × 1,07¹⁰ = 196,72: gairebé el doble, que confirma els 10 anys de la regla (l’exacte és 10,2).
• c) En una vida laboral de 40 anys, l’economia del 7 % dobla quatre vegades (×16) i la del 2 %, una (×2). La diferència no és de cinc punts: al final l’economia del 7 % és 8 vegades més gran que la del 2 % (16 / 2).
• d) Un país pobre que creix de pressa pot atrapar-ne un de ric en una generació, i unes dècimes de creixement sostingut importen més que un any bo aïllat. En comparar països rics i en desenvolupament, el que compta és el ritme sostingut, no la xifra d’un any.

4 · La taula dels tres sistemes

• b) Oberta. La resposta forta és «què coordina les decisions»: d’ací ixen tots els altres punts, forts i febles. També s’accepta «propietat» ben argumentat.

5 · Dos textos, dues posicions

• a) A: els preus transmeten una informació que cap planificador pot reunir, i per això coordinen millor. B: el mercat no veu qui no té renda, i en alguns béns això obliga a decidir políticament.
• b) A prioritza eficiència (i, de fons, llibertat). B prioritza equitat.
• c) Positives: A, «quan un producte escasseja, el preu puja»; B, «una família sense ingressos no expressa cap demanda». Normatives: B ho diu obertament —«és una decisió política que algú ha de prendre»—; en A la part normativa està amagada: del fet que els plans arriben tard, se’n dedueix que no s’ha d’intervindre, i eixa deducció ja és un judici de valor. Qui ho detecta, té l’excel·lent.
• d) A defensa el mercat; B, la intervenció pública. Cap dels dos demana un sistema pur: A no diu que no hi haja d’haver regles i B parla d’alguns béns —salut, educació, habitatge—, no de tota l’economia. Els dos descriuen, de fet, economies mixtes amb el pèndol en llocs diferents.
• e) Es valora que el tercer text no diga «una miqueta de cada»: ha de dir en quins béns mana el mercat, en quins el sector públic i amb quin instrument.

6 · Un índex de desenvolupament

• b) Separa més l’educació (0,200 de diferència) i menys la salut (0,092).
• c) No. Amb 40.000 $: renda = 39.000/49.000 = 0,796 i índex = (0,862 + 0,667 + 0,796)/3 = 0,775, encara per davall del 0,791 de B. Duplicar la renda no compensa anar arrere en salut i educació.
• d) Perquè les tres dimensions pesen igual: el missatge és que el desenvolupament no és només tindre diners, sinó viure més anys i amb més formació.
• e) Perquè la renda té rendiments decreixents: 1.000 $ més canvien la vida a qui en té 2.000 i quasi no es noten a qui en té 45.000. Per això l’IDH real usa logaritmes i ací hem simplificat.

7 · Dos ritmes

• a) 100 × 1,01¹⁰ = 110,46 · 100 × 1,03¹⁰ = 134,39 · diferència 23,93 punts, quan van començar iguals.
• b) Durant estos deu anys ha viscut millor el primer (ha consumit més). Els deu següents, el segon: té més capital i més capacitat productiva.
• c) Les dues FPP s’han desplaçat cap a fora, però la del segon molt més.
• d) El consum que ha sacrificat cada any per a produir béns de capital.
• e) No necessàriament. Cal comprovar, com a mínim, on va eixe creixement (repartiment, serveis públics, salut i educació) i a costa de què es fa (recursos naturals, contaminació).

8 · Com es reparteix la renda

• a) Les dues files sumen 100. País A: 51/4 = 12,75 vegades. País B: 40/8 = 5 vegades.
• b) El 40 % més pobre es queda el 13 % a A i el 20 % a B.
• c) El país A: la renda hi està molt més concentrada i el Gini creix amb la concentració.
• d) Amb el mateix PIB per capita són igual de rics de mitjana, però no igual de desenvolupats: a A hi ha molta més població amb renda baixa. La mitjana amaga el repartiment.
• e) Impostos progressius, que actuen sobre el quintil alt, i transferències i serveis públics universals, que actuen sobre els quintils baixos.

9 · Què fa ací el sector públic

Discussió que pot eixir: la 3 també redistribuïx, i la 7 també pot estabilitzar. S’accepta si ho justifiquen; el que no s’accepta és posar «redistribuir» a tot.

10 · Vertader o fals

Per a corregir ràpid: l’1c, el 6c i el 10.8 són els que separen qui calcula de qui entén què calcula. El 5c (la normativa amagada del text A) és la pregunta d’excel·lent del dossier.