El bar que va tancar als catorze mesos: l'altra meitat de l'estadística

Plantejament

La unitat obri amb Nude Project: dos xavals de Barcelona venent sudaderes en mercadets que acaben facturant més de 50 M€. És una història verdadera i mereix contar-se. El problema és que si només es conten eixes, l’alumnat ix de classe amb una idea falsa del que és emprendre.

L’estadística espanyola és clara i no la desmentix ningú: al voltant de la meitat de les empreses que naixen no arriben a complir cinc anys. No perquè els seus fundadors foren dropos o tontos, sinó perquè els números no eixien i ningú els havia fet abans de començar.

Este cas reconstruïx un d’eixos tancaments. No és una història trista: és una història amb aritmètica, i l’aritmètica es podia haver fet catorze mesos abans.

Sobre el cas. El bar és un cas tipus, construït amb xifres realistes d’un xicotet negoci d’hostaleria. No és una empresa concreta. El que sí que és real és el patró: les dades de supervivència empresarial de l’INE que es projecten en començar.

La fitxa del cas

Marta obri una cafeteria en un carrer secundari d’una ciutat mitjana. Invertix 30.000 € d’estalvis i un préstec familiar en la reforma i l’equipament.

Gastos fixos, tots els mesos, venga el que venga:

Per cada client: el tiquet mitjà és de 8 € i a Marta li costa 3 € en café, llet, brioixeria i tovallons. Els altres 5 € són el que queda per a pagar els gastos fixos.

El que va passar: van entrar una mitjana de 20 clients al dia, trenta dies al mes.

Objectius didàctics

• Distingir gastos fixos de gastos variables en un negoci real.
• Calcular quantes vendes calen per a cobrir els gastos fixos.
• Comparar eixa xifra amb la realitat i quantificar la pèrdua.
• Reconéixer que el fracàs empresarial sol ser un problema de números, no de caràcter.

Preguntes del cas

1. Quant li queda a Marta de cada client per a pagar els gastos fixos?
2. Quants clients al mes necessita per a no perdre diners? I quants al dia?
3. Quants clients va tindre en realitat al mes? Quant perdia cada mes?
4. En els catorze mesos que va estar oberta, quant va perdre en total? Suma-li la inversió inicial: quants diners se n’han anat?
5. Marta podria haver fet estos comptes abans de firmar el lloguer. Quines dues dades li faltaven i com podria haver-les estimat? (Pista: una es compta assegut a la vorera de davant.)
6. Proposa tres canvis concrets que podrien haver salvat el negoci, i calcula l’efecte d’un d’ells sobre el nombre de clients necessaris.
7. Mireu el gràfic de l’INE. Si la meitat dels negocis tanquen abans de cinc anys, significa això que no cal emprendre? Escriviu dues línies de resposta com a grup.

Passos

1. Lectura i repartiment (5 min). Cada grup llig la fitxa i repartix qui calcula què.
2. Els números (15 min). Preguntes 1 a 4. És aritmètica senzilla, però convé que escriguen el raonament i no només el resultat.
3. La pregunta incòmoda (10 min). Pregunta 5. Ací sol aparéixer la idea de comptar quanta gent passa pel carrer: és exactament el que fa un estudi de mercat, i l’han inventat ells.
4. Els tres canvis (12 min). Pregunta 6. Pujar el preu, baixar el lloguer, allargar l’horari, afegir menjars… cada grup calcula l’efecte d’un.
5. Posada en comú (8 min). Cada grup aporta un canvi i el seu número. Tancar amb la pregunta 7 en gran grup.

Criteris d’avaluació

Variants i extensions

• Variant curta (25 min): preguntes 1 a 4 i posada en comú.
• Variant optimista: refer el cas amb 35 clients al dia i comprovar que el mateix negoci, amb la mateixa estructura, guanya 1.000 € al mes. La diferència entre tancar i viure’n són quinze clients diaris.
• Extensió de carrer (fora de l’aula, 20 min). Per parelles, comptar durant quinze minuts quanta gent passa per dos carrers distints del barri en el mateix tram horari. Tornar amb els dos números i discutir quin hauria triat Marta.
• Connexió amb el cas d’obertura de la unitat: Nude Project va començar en mercadets, sense lloguer fix. Discutir quin risc estaven evitant sense saber-ho.