Activitats per a l'aula
Diverses propostes per unitat i de formats distints: casos reals, exercicis numèrics, debats, dinàmiques, investigacions amb dades, anàlisi de notícies, lectura de gràfics, jocs d'aula i projectes. Cada fitxa inclou objectius, passos i rúbrica, i es pot descarregar en PDF.
- 01 Creatiu
Un dia de decisions: la infografia del teu cost d'oportunitat
Registreu durant 24 hores les decisions econòmiques que preneu sense adonar-vos-en i les convertiu en una infografia o un mapa conceptual en què cada decisió porta la seua alternativa descartada, el seu cost d'oportunitat i el recurs escàs que ha consumit.
- 01 Dinàmica
Mil euros per a la classe: cinc propostes i un sol pressupost
L'AMPA entrega 1.000 € a la vostra classe i arriben cinc propostes que sumen 1.800 €. En equips negocieu, repartiu punts de suport i decidiu què es finança. Al final es calcula, en euros i en coses concretes, el cost d'oportunitat del que s'ha aprovat.
- 01 Exercici
Samarretes o xapes: la frontera de possibilitats de la Setmana Cultural
A partir d'una taula de producció d'un taller d'institut, calculeu el cost d'oportunitat de cada bloc de samarretes, expliqueu per què creix, classifiqueu punts com a eficients, ineficients o inabastables i dibuixeu la frontera. Acaba amb un cas de creixement econòmic.
- 01 Investigació
En què es gasta el teu ajuntament els diners? Euros per habitant
Busqueu al portal de transparència del vostre municipi el pressupost de despeses i a l'INE la població oficial, calculeu quant toca per habitant en cada àrea i decidiu, amb arguments, quina partida pujaríeu i d'on eixirien els diners.
- 01 Notícia
L'aigua del Tajo: una decisió pública sense cap opció gratis
Llegiu un resum del conflicte pels cabals ecològics del Tajo i el transvasament Tajo-Segura, separeu les dades comprovables de les opinions i construïu el mapa de qui guanya i qui perd amb cada alternativa. Ningú no n'ix indemne: eixa és la lliçó.
- 02 Cas
Detectar greenwashing en publicitat real
Anàlisi crítica en grups xicotets de tres a quatre anuncis reals de marques conegudes. Cada equip aplica una rúbrica de quatre senyals per a decidir si hi ha impacte verificable o només màrqueting verd, i presenta el seu veredicte a la resta de la classe.
- 02 Exercici
De l'oliva a la botella: valor afegit, PIB i productivitat
Seguiu la cadena d'un litre d'oli d'oliva pels seus quatre graons, calculeu el valor afegit de cadascun, obteniu el PIB d'un país imaginari per la via del valor afegit i mesureu què li passa a la productivitat de l'almàssera quan compra una màquina nova.
- 02 Gràfic
De l'aixada a l'app: cent anys d'ocupació per sectors
Llegiu la sèrie del repartiment de l'ocupació entre els tres sectors a Espanya des de 1900 fins a hui, la convertiu en gràfic i en xifres absolutes, i responeu a la pregunta que quasi ningú fa davant d'un gràfic: a més del que diu, què és el que no diu?
- 02 Investigació
Rics en PIB, pobres en vida: busca l'IDH de tres països
Cada parella rep un trio de països i busca el seu PIB per capita al Banc Mundial i el seu IDH al PNUD. En comparar els dos podis descobriu que no coincidixen, i heu d'explicar amb dades per què produir molt no garantix viure millor.
- 02 Joc
Reduir, reparar, reutilitzar o reciclar: el joc de les quatre erres
Joc de cartes per equips: setze objectes quotidians, quatre decisions possibles i una taula de punts que seguix la jerarquia de residus de la llei espanyola. Guanya qui més punts suma, però només si justifica cada decisió en deu paraules.
- 03 Cas
El càrtel de la llet: quan qui pacta el preu és el comprador
Anàlisi de l'expedient S/0425/12 de la CNMC, que va sancionar huit indústries làcties i dues associacions per pactar durant anys el preu que pagaven als ramaders. L'alumnat identifica el mercat, les víctimes i el mecanisme, i calcula l'orde de magnitud del dany.
- 03 Dinàmica
La llonja de taronges: el preu d'equilibri apareix a soles
Mitja classe compra i mitja ven caixes de taronges amb un valor o un cost secret a la mà. En tres rondes de regateig, el preu mitjà s'acosta a l'equilibri teòric sense que ningú l'haja fixat, i llavors es comprova en la pissarra per què havia de passar.
- 03 Exercici
La parada d'orxata: equilibri, excessos i un preu màxim
Amb una taula d'oferta i demanda de gots d'orxata en les festes del poble, l'alumnat localitza el preu i la quantitat d'equilibri, mesura l'excés d'oferta i de demanda a altres preus i calcula què passa quan la comissió de festes imposa un topall i quan una onada de calor desplaça la demanda.
- 03 Gràfic
L'oli d'oliva de 2021 a 2025: llegir un preu en un gràfic
Amb les dades de collita del MAPA i les de l'IPC de l'INE, l'alumnat dibuixa la sèrie del preu de l'oli d'oliva, calcula les variacions i decidix quina corba es va desplaçar en cada tram. Al final distingix la pujada d'un preu concret de la pujada general de preus.
- 03 Investigació
La mateixa cistella en tres llocs: per què el preu no és el mateix
Treball de camp per parelles: anotar el preu de cinc productes idèntics en un supermercat gran, una botiga de barri i una web, comparar el cost total de la cistella i explicar les diferències amb els conceptes de la unitat, del nombre de venedors a la diferenciació i els preus psicològics.
- 04 Cas
Catorze zeros: la hiperinflació de Veneçuela i què fa amb els diners
Cas documentat sobre la hiperinflació veneçolana de 2017-2021, amb les dades del Banco Central de Venezuela i de l'FMI. L'alumnat comprova quina funció del diner falla primer, calcula el que queda d'un estalvi i compara l'escala amb l'Argentina, amb l'Alemanya de 1923 i amb el 10,8 % que va viure Espanya.
- 04 Dinàmica
1.000 € que es convertixen en 4.685 €: la cadena bancària a l'aula
Simulació amb fitxes de la creació de diner bancari. Un depòsit inicial recorre sis bancs que reserven el coeficient de caixa i presten la resta, i la classe comprova a la pissarra que el diner creix sense que ningú imprimisca ni un sol bitllet. Després es repetix amb un coeficient alt i amb una filtració d'efectiu.
- 04 Exercici
La teua cistella de 2021 a 2025 i els 800 € del calaix
Exercici numèric en dues parts: calcular la inflació d'una cistella adolescent entre 2021 i 2025, comparar-la amb l'IPC oficial de l'INE i mesurar el poder adquisitiu que perd un estalvi guardat a casa durant eixos quatre anys.
- 04 Investigació
Quant val hui el diner de l'any en què vas nàixer?
Investigació amb la calculadora oficial de l'IPC de l'INE: esbrinar a quant equivalen hui 100 € de l'any de naixement de cada alumne, contrastar-ho amb el preu real d'un producte concret i descobrir per què quasi cap preu no seguix exactament la mitjana.
- 04 Notícia
El BCE mou els tipus: qui guanya i qui perd al teu portal
Lectura crítica d'una decisió real del Banc Central Europeu. L'alumnat resumix la notícia en cinc preguntes, repartix guanyadors i perdedors entre sis veïns d'un mateix edifici i compara dos titulars que conten el mateix de manera oposada.
- 05 Exercici
Anàlisi de tres nòmines reals: del brut al net, contracte a contracte
Exercici guiat en parelles sobre tres nòmines anonimitzades (un becari en pràctiques, una dependenta indefinida i un programador júnior) per a identificar conceptes, calcular el net, comparar situacions reals i decidir quin és el contracte més estable.
- 05 Debat
Debat: la primera faena — acceptaries un contracte així?
Debat a partir de quatre ofertes de primera faena reals i versemblants (un contracte indefinit amb sou baix, pràctiques no remunerades, un fals autònom i un contracte per hores en negre) en què l'alumnat argumenta quina acceptaria i per què, distingint el legal del convenient.
- 05 Dinàmica
La mesa del conveni: cinc punts, dos delegacions i una firma
Simulació d'una negociació col·lectiva real: la direcció d'una empresa i el comité de treballadors negocien salari, jornada, contractes, plus de diumenge i formació amb taules de punts secretes i distintes. Es firma una acta o s'explica per què no hi va haver acord.
- 05 Exercici
De salari brut a net: cotitzacions del treballador, IRPF i cost per a l'empresa
Exercici numèric pas a pas: calcular el salari net d'un treballador a partir del brut aplicant les cotitzacions a la Seguretat Social i la retenció d'IRPF, i estimar el cost total que suposa eixe treballador per a l'empresa.
- 05 Gràfic
Quatre fotos de l'atur a Espanya: 2008, 2013, 2020 i hui
Amb les sèries de l'EPA de l'INE, l'alumnat dibuixa l'evolució de la taxa d'atur general i la de l'atur juvenil, calcula quant va pujar cada una en cada crisi i aparella cada pic amb la causa que el va provocar. Al final descobrix per què la bretxa juvenil no la crea cap crisi.
- 06 Cas
«Amb factura o sense factura?»: el compte complet d'un bany reformat
Cas inventat però versemblant sobre una reforma de bany amb dos pressupostos. L'alumnat calcula el que s'estalvia cada part, comprova que la suma coincidix exactament amb el que deixa d'ingressar Hisenda, i avalua els riscos legals i pràctics que assumix qui paga sense factura.
- 06 Exercici
El 45 % que no paga ningú: IRPF per trams i IVA de la compra del dissabte
Exercici de càlcul en dues parts: la quota de l'IRPF de dues rendes distintes aplicant l'escala per trams, amb el tipus marginal i el tipus mitjà, i l'IVA d'un tiquet de supermercat amb productes al 4, al 10 i al 21 %. Al final se sumen les dues coses per a vore quin percentatge d'un sou acaba en Hisenda.
- 06 Investigació
Dos municipis, dos pressupostos: d'on ix i on va cada euro
Investigació al portal de transparència i al cercador de pressupostos del Ministeri d'Hisenda: de quins impostos i transferències viu el vostre ajuntament, en què es gasta els diners, quant és això per habitant i en què es diferencia d'un municipi de grandària molt distinta.
- 06 Joc
La partida desigual: sis llars, dos daus i un Estat
Joc d'aula en què cada persona és una llar la renda de la qual depén d'una carta de partida i d'una tirada de daus. Després s'apliquen l'IRPF, l'IVA i les transferències, es dibuixa la corba de Lorenz abans i després, i es comprova quanta desigualtat corregix l'Estat.
- 06 Notícia
«El deute públic marca un rècord»: el que no diu la xifra del titular
Lectura crítica d'una notícia sobre dèficit, deute i pressupostos prorrogats. L'alumnat separa les dades de les opinions, comprova amb una taula per què un deute que bat rècords en euros pot estar baixant en percentatge del PIB i reescriu el titular perquè siga exacte.
- 07 Dinàmica
Caçadors de dark patterns: audita 3 apps que uses cada dia
Auditoria individual de tres apps reals per a detectar dark patterns concrets, seguida d'una posada en comú que construïx un mapa col·lectiu dels patrons més habituals en l'entorn digital de la classe.
- 07 Exercici
Pressupost personal amb la regla 50/30/20 i interés simple de l'estalvi
Exercici numèric guiat: distribuir un ingrés mensual segons la regla 50/30/20, detectar desviacions a partir de dades reals i calcular l'interés simple generat per l'estalvi acumulat.
- 07 Exercici
Exercici: redacta un full de reclamacions que sí que funcione
Exercici pràctic individual a partir de tres situacions reals de consum (un mòbil que s'espatla en garantia, un cobrament indegut d'una subscripció i un producte que no arriba) en què cada estudiant identifica el dret vulnerat i redacta la reclamació formal correcta pas a pas.
- 07 Exercici
El meu pressupost personal + pla d'estalvi a 6 mesos per a un objectiu concret
Elaborar el pressupost personal mensual real (ingressos, despeses fixes, despeses variables) i, a partir d'ell, dissenyar un pla d'estalvi a 6 mesos per a aconseguir un objectiu concret i desitjat (un mòbil, un viatge, un ordinador) aplicant la regla 50-30-20 i comprovant la viabilitat amb números.
- 07 Projecte
Projecte: auditoria de consum intel·ligent de ma casa en dos setmanes
Mini-projecte de camp de dos setmanes en què cada estudiant audita el consum real de la seua llar (subscripcions, compra recurrent, tarifes de llum i mòbil) i proposa un pla d'estalvi intel·ligent verificable, presentant-lo com un informe breu amb l'estalvi anual estimat.
- 08 Cas
Un SMS dins del fil del banc: 23 minuts i 3.000 €
Cas minut a minut d'un frau per smishing seguit d'una telefonada amb el número del banc suplantat. L'alumnat reconstruïx la línia de temps, assenyala els moments en què es podia haver tallat, aplica la llei de servicis de pagament i redacta l'escrit de reclamació.
- 08 Exercici
Exercici: el cost real del diner — préstec, targeta revolving i pagament a terminis
Exercici de càlcul en parelles que compara el cost real de tres formes habituals de comprar a crèdit un mateix producte (préstec personal, targeta revolving i pagament a terminis del comerç) per a descobrir quant s'acaba pagant de més i per què el revolving és una trampa freqüent.
- 08 Investigació
Tres comptes per a menors de 18: quin obririeu vosaltres?
Investigació en els webs de tres entitats reals per a comparar els comptes que oferixen a menors i jóvens: comissions, requisits, targeta i aplicació. Cada grup calcula el cost anual amb un perfil d'ús comú i defén la seua elecció amb criteris ponderats.
- 08 Joc
Cinc anys, un dau i 10.000 €: el joc de la cartera
Cada equip repartix una cartera fictícia de 10.000 € entre sis productes i el professorat tira un dau per any: el mateix mercat per a tota la classe, repartiments distints. Al final es premia la cartera més valuosa i la més estable, i quasi mai no són la mateixa.
- 09 Creatiu
El que Europa va posar al teu poble: cinc peces i una pega
Producte creatiu: una infografia A3 o un vídeo vertical de 60-90 segons que documente cinc coses concretes que la Unió Europea ha posat al municipi o a la vida de l'alumnat (fons, PAC, Erasmus+, roaming, drets), cada una amb la seua xifra i la seua font, més una pega documentada.
- 09 Debat
Aranzels al cotxe elèctric xinés? El debat que paga el porcí espanyol
Debat parlamentari sobre la decisió de la Unió Europea de gravar els vehicles elèctrics fabricats a la Xina. Dos equips preparen la seua postura amb un dossier comú de dades, defensen indústria o consumidors, i descobrixen que la represàlia cau sobre un sector espanyol que no hi pinta res.
- 09 Exercici
Pitjor en tot i tot i així imprescindible: arròs i bicicletes en dos països
Exercici de càlcul sobre avantatge comparatiu: dos països inventats, dos béns i les hores que costa cada un. L'alumnat obté els costos d'oportunitat, decidix qui s'especialitza en què, mesura el guany del comerç i busca una relació d'intercanvi que convinga als dos.
- 09 Gràfic
L'any en què el dèficit va ser millor notícia del que pareixia
Lectura i interpretació de la sèrie d'exportacions i importacions espanyoles de béns i del repartiment dels nostres socis comercials. L'alumnat construïx el gràfic, calcula saldos i taxes de cobertura, i descobrix per què la millor dada de la sèrie correspon al pitjor any de l'economia.
- 09 Investigació
Deu etiquetes, un mapa: on es fabrica de veritat el que teniu a casa
Investigació de camp amb deu productes de casa: anotar la marca, on té la seu i en quin país es va fabricar, situar-ho tot en un mapa del món amb dos símbols distints i calcular quilòmetres, percentatges i repartiment per continents per a llegir la cadena global de valor.
- 10 Cas
El bar que va tancar als catorze mesos: l'altra meitat de l'estadística
Cas construït amb dades reals de supervivència empresarial: un negoci que obri amb il·lusió i tanca en catorze mesos. El grup calcula quants cafés al dia calien per a cobrir gastos, descobrix que mai es van arribar a vendre, i discutix què s'hauria pogut vore abans de firmar el lloguer.
- 10 Cas
Cas: el company que no apareix — gestionar conflictes d'equip
Anàlisi d'un cas real de conflicte dins d'un equip de treball (un membre que no complix, un altre que acapara, una decisió bloquejada) perquè l'alumnat practique tècniques de resolució abans de viure-ho en el seu propi projecte emprenedor.
- 10 Debat
Debat: pot una empresa fer el bé i guanyar diners alhora?
Debat estructurat sobre si una empresa pot perseguir un fi social i la rendibilitat al mateix temps, o si sempre acaba sacrificant una de les dues coses, usant casos reals d'empreses socials i d'empreses tradicionals amb màrqueting solidari.
- 10 Debat
Debat: hauria un equip de classe de poder fer fora qui no treballa?
Debat estructurat sobre el problema que tot l'alumnat ha viscut en un treball en grup, tractat amb les ferramentes de la unitat: rols, conflicte constructiu, motivació intrínseca i la diferència entre un grup i un equip.
- 10 Dinàmica
Equip d'aula amb rols Belbin: simulació de 3 sprints amb retrospectiva
Dinàmica de tres sessions per a viure en primera persona un sprint àgil aplicat a un mini-repte d'aula: assignació de rols Belbin, kickoff, dos dailys de 15 minuts i retrospectiva final que produïx les decisions que es portaran al projecte emprenedor.
- 11 Cas
Cas: el negoci que va tancar — quina habilitat va faltar?
Anàlisi d'un cas real d'un negoci local que va obrir amb il·lusió i va tancar als dos anys, perquè l'alumnat identifique quines de les cinc habilitats de l'emprenedor van fallar i propose, amb la mirada de hui, què s'hauria pogut fer distint.
- 11 Cas
Cas: com un canvi de l'entorn va crear (i va destruir) negocis
Anàlisi de tres canvis reals de l'entorn —la pujada del preu de la llum, l'auge del teletreball i l'arribada del vídeo a la carta— per a entendre com un mateix canvi crea oportunitats per a uns i arruïna uns altres, aplicant una lectura PESTEL senzilla.
- 11 Debat
Debat: muntar un negoci o buscar un treball estable?
Debat estructurat per equips en què la classe confronta dos camins vitals —emprendre pel seu compte enfront de buscar una faena estable per compte d'altri— amb arguments basats en dades reals, no en eslògans, per a entendre que la decisió depén del context de cada persona.
- 11 Debat
Debat: hi ha negocis que no haurien d'existir?
Debat estructurat sobre el límit entre detectar una oportunitat i explotar una debilitat, amb tres casos que l'alumnat té al mòbil: préstecs ràpids, caixes de recompenses en videojocs i apostes esportives en línia.
- 11 Exercici
Diari de molèsties durant una setmana + tres oportunitats
Aplicar la tècnica d'observació etnogràfica del diari de molèsties durant set dies reals i derivar tres oportunitats emprenedores viables a partir de les molèsties detectades.
- 11 Exercici
Mesurar el bé que fa una empresa: dos compromisos amb la mateixa vara
Exercici numèric que compara dues empreses amb compromisos socials distints —una dona el 100 % del seu benefici i l'altra l'1 % de la seua facturació— per a descobrir que el percentatge més gran no sempre és la donació més gran, i que sense conéixer la base un compromís no diu res.
- 11 Dinàmica
Mites de l'emprenedor: trenquem estereotips a classe
Dinàmica en quatre estacions per a confrontar els quatre mites de l'emprenedor (heroi solitari, garatge, jove prodigi, amant del risc) amb dades i casos reals espanyols.
- 11 Exercici
SCAMPER sobre la motxilla: set preguntes per a esprémer un objecte de cada dia
Exercici guiat de creativitat aplicada: passar una motxilla escolar per les set preguntes d'SCAMPER, generar almenys catorze idees i ordenar-les després en una matriu d'impacte i esforç per a quedar-se amb dues. Entrena la fase de divergència i la de convergència per separat.
- 11 Dinàmica
Sessió de creativitat: SCAMPER aplicat a un objecte quotidià
Una sessió cronometrada de 60 minuts en què cada parella o grup xicotet aplica les set preguntes de SCAMPER a un objecte quotidià de l'aula (motxilla, cadira, bolígraf, botella) fins a produir almenys quinze variacions noves i triar la més prometedora.
- 12 Cas
Quan Mercadona va refer la seua venda en línia: un bloc del Canvas que es va moure sencer
Cas real sobre el canvi de model de la venda en línia de Mercadona —de preparar les comandes a les botigues a construir magatzems dedicats— analitzat bloc a bloc al Business Model Canvas per a vore què es va moure, què va arrossegar i què va continuar igual.
- 12 Projecte
Demo Day de l'aula: pitch de 5 minuts davant de jurat extern (projecte d'aula, part 2)
Tancament del curs en tres sessions: cada equip prepara, assaja i defén el seu projecte en format pitch de 5 minuts davant d'un jurat extern simulat (altres professors, pares, alumnat d'altres classes), amb feedback estructurat i entrega d'un dossier de validació.
- 12 Dinàmica
Dinàmica: la fira del finançament — d'on traus el diner?
Dinàmica d'estacions en què cada equip, amb una idea de negoci donada, recorre les distintes fonts de finançament (estalvis, família, préstec, crowdfunding, subvenció, inversors) negociant amb un professor que fa de banca, plataforma o inversor, i descobrix el cost real de cada euro.
- 12 Dinàmica
Dinàmica: el pitch d'ascensor de 30 segons (versió exprés)
Dinàmica ràpida i de molta repetició en què cada estudiant construïx i dispara un pitch de 30 segons del seu projecte, el presenta a diversos companys distints en rondes cronometrades i el va polint amb el feedback immediat fins a aconseguir captar l'atenció des de la primera frase.
- 12 Exercici
Exercici: BMC llampec — dissecciona el model de negoci d'una marca que coneixes
Exercici individual o en parelles que aplica els nou blocs del Business Model Canvas a una empresa real i coneguda (Mercadona, Spotify, Wallapop, una cafeteria del barri) per a entrenar la ferramenta abans d'usar-la en el projecte propi, descobrint com guanya diners de veritat.
- 12 Exercici
Mil dos-cents seguidors i dotze vendes: separar les mètriques que afalaguen de les que servixen
Exercici numèric amb les dades d'un projecte d'aula: calcular taxes de conversió i cost per venda, classificar cada mètrica com a vanitat o accionable, i decidir amb números en què gastar els següents 60 €.
- 12 Projecte
Projecte d'aula · Part 1: Dissenya el teu projecte emprenedor d'aula (Design Thinking + BMC + prototip)
Projecte llarg de quatre sessions en què cada equip aplica les tres metodologies de la unitat —Design Thinking, Business Model Canvas i prototipatge de baixa fidelitat— a un problema real de l'entorn, fins a arribar a un prototip provat i un BMC iterat. És la primera meitat del projecte emprenedor del curs; el Demo Day d'esta mateixa unitat tanca amb validació i pitch.
Les activitats estan pensades per a sessions de 50-90 minuts. Es poden adaptar a classe sencera, grups xicotets o treball individual segons el context. Si les useu amb el vostre alumnat i descobriu ajustos que funcionen millor, escriviu-nos a hola@profedeeconomia.es.