Plantejament
Les històries d’èxit es conten mil vegades; les de fracàs, quasi mai. I tanmateix s’aprén molt més disseccionant per què va tancar un negoci que admirant-ne un que va triomfar, perquè l’èxit moltes vegades amaga sort i el fracàs quasi sempre té causes concretes i reconeixibles.
En esta activitat aneu a analitzar el cas de “La Birra Artesana”, una cerveseria de barri inventada però versemblant, construïda a partir d’errors que es repetixen en negocis reals. La vostra faena no és riure-vos de l’amo: és posar-li nom al que va fallar usant les cinc habilitats de l’emprenedor que heu estudiat, i proposar, amb la informació que teniu hui, quines decisions distintes podrien haver canviat el final.
Objectius didàctics
- Identificar en un cas concret quines de les cinc habilitats de l’emprenedor van estar presents i quines van faltar.
- Distingir entre causes del fracàs atribuïbles a la persona i causes de l’entorn (no tot és culpa de l’emprenedor).
- Formular propostes de millora realistes i argumentades, no consells de manual.
- Entendre el fracàs com a font d’aprenentatge, no com a veredicte moral.
El cas: “La Birra Artesana”
Marc, 24 anys, va obrir una cerveseria artesana en un carrer secundari del seu barri. Tenia una recepta boníssima —tots els seus amics ho deien— i molta il·lusió. Va invertir tots els seus estalvis i un préstec familiar en una decoració cuidadíssima i en un equip de fermentació car. No va fer pressupost previ: «si la cervesa és bona, la gent vindrà». Va obrir sense xarxes socials («el boca a boca és el que val»). Els primers mesos entraven sobretot amics. Quan un client li deia que el local estava amagat o que els horaris no li quadraven, Marc s’ho prenia com un atac i responia a la defensiva. No va canviar res durant un any. Un bar pròxim va copiar el seu concepte, va obrir en un carrer amb més pas i amb descomptes d’obertura. Als dos anys, Marc va tancar. Hui diu que «la gent d’este barri no aprecia la qualitat».
Passos
- Lectura individual del cas (5 min). Cada estudiant llig la fitxa i subratlla els moments clau on es pren —o no es pren— una decisió.
- Diagnòstic per habilitats (20 min). En grup, repassen les cinc habilitats una per una i, per a cadascuna, decidixen si Marc la va demostrar o li va faltar, citant la frase del cas que ho prova. Exemple: comunicació — va fallar, perquè «va obrir sense xarxes socials» i «responia a la defensiva».
- Causes internes vs. externes (10 min). El grup separa el que va ser responsabilitat de Marc del que va ser mala sort o entorn. La frase final de Marc («la gent no aprecia la qualitat») s’analitza a banda: és una anàlisi o una excusa?
- Tres decisions distintes (10 min). Cada grup proposa tres decisions concretes que Marc podria haver pres, cadascuna connectada amb una habilitat. No val «esforçar-se més»: ha de ser accionable («fer un pressupost abans d’invertir», «demanar feedback a clients desconeguts cada setmana»).
- Posada en comú (5 min). Dos o tres grups compartixen el seu diagnòstic i es vota quina habilitat va ser, en opinió de la classe, la que més va trobar a faltar el negoci.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Diagnòstic per habilitats | Assigna cada habilitat citant la frase del cas que ho justifica | 35 % |
| Internes vs. externes | Separa amb criteri el que és atribuïble a Marc del que és de l’entorn | 20 % |
| Lectura de la frase final | Reconeix la diferència entre anàlisi i excusa | 15 % |
| Decisions alternatives | Tres propostes accionables connectades a habilitats | 30 % |
Variants i extensions
- Variant “el cas de veritat”: substituir el cas inventat per un negoci real tancat del barri (amb respecte i sense noms) que l’alumnat conega, mantenint la mateixa plantilla d’anàlisi.
- Connexió amb la Unitat 9-10: guardar el diagnòstic. Quan l’equip dissenye el seu projecte capstone, revisarà esta llista d’errors per a no repetir-los.
- Extensió escrita: redactar la carta que Marc s’escriuria a si mateix el dia de l’obertura sabent el que sap hui (mig foli).