Quan usar-lo
- A la Unitat 9 (disseny del projecte), quan cada equip dóna forma a la seua idea de negoci i necessita vore-la sencera d’una ullada en lloc de tindre-la solta al cap.
- Just després del Design Thinking: una vegada que l’equip entén el seu client i té una proposta, el llenç ordena totes les peces i mostra si encaixen entre elles.
- Per a detectar prompte els buits del projecte: si un bloc queda en blanc (per exemple, no se sap com es guanyarà diners o com arribarà el producte al client), ací està el problema a resoldre.
Què cal tindre en compte
El llenç no s’ompli d’esquerra a dreta com un formulari. Convé començar pels dos blocs que sostenen tota la resta: per a qui (segments de clients) i què els oferixes (proposta de valor). La resta de blocs només tenen sentit en funció d’eixos dos.
A este nivell n’hi ha prou amb frases curtes i honestes, no amb grans plans. És millor un canvas amb quatre post-its realistes que un ple d’idees que l’equip no sap explicar. I, sobretot, és un esborrany: està fet per a ratllar-se i reescriure’s quan l’equip descobrix alguna cosa nova sobre el seu client o el seu producte.
Per a anar més enllà
Demana a cada equip que presente el seu llenç en un minut, contant només com es connecten els blocs: a qui venen, quin problema li resolen i d’on ix el diner. Si eixa història no se sosté, el model encara no està tancat. Després, canvia un sol bloc a propòsit —per exemple, un altre segment de clients— i que vegen com això obliga a reescriure quasi tota la resta: això és pivotar, i és justament el que fan les empreses reals abans de llançar-se.