Quan usar-la
- A la Unitat 7 (planificació financera personal), quan s’introduïx la idea de pressupost familiar i la diferència entre necessitats, desitjos i estalvi.
- Com a dinàmica d’aula: cada alumne i alumna estima els seus propis ingressos (paga, treball de cap de setmana) i despeses durant una setmana, i després els introduïx per a vore el repartiment real.
- A l’activitat de simulació d’emancipació: combinada amb la calculadora de nòmina, permet vore si un sou concret dóna per a viure en una ciutat donada.
Què cal tindre en compte
La regla 50-30-20 és una guia orientativa, no una norma rígida. En ciutats cares (Madrid, Barcelona, Bilbao) és habitual que les necessitats superen el 50 % sense que això signifique una mala gestió: l’important és que l’alumnat veja on se’n va el seu diner i que la butxaca de l’estalvi no quede a zero.
La calculadora no distingix entre estalvi líquid (fons d’emergència, compte remunerat) i estalvi a llarg termini (pla de pensions, fons indexats). A 4t d’ESO n’hi ha prou amb interioritzar que cal apartar alguna cosa cada mes; el debat sobre on col·locar-lo és contingut d’1r de Batxillerat.
Compte amb els desitjos disfressats de necessitat: la tarifa premium del mòbil, les subscripcions a streaming o el cotxe quan hi ha bon transport públic solen estar a la frontera. Aprofita estos casos per a obrir debat.