profedeeconomia

Reforç i ampliació

Per avaluació: un repàs del que és essencial amb exercicis molt guiats per a qui va just (reforç), i reptes de més profunditat per a qui vol anar més enllà (ampliació). Les solucions van plegades perquè primer ho intentes.

1a avaluació

Reforç

Reforç · 1a avaluació (unitats 1-4)

El que és imprescindible sobre què és emprendre, habilitats, ètica i detecció d'oportunitats, en llenguatge senzill per a assegurar l'aprovat.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U1. Què és emprendre i els tres tipus
Emprendre és posar en marxa una idea o projecte per a cobrir una necessitat, assumint cert risc (que no isca bé). No és només muntar una gran empresa: també emprén qui ven polseres per Bizum, organitza un esdeveniment o llança una app.
Hi ha tres tipus: autoemprenedoria (muntar el teu propi negoci), intraemprenedoria (proposar i innovar dins de l'empresa on treballes) i emprenedoria social (crear un projecte per a resoldre un problema social, no només per a guanyar diners).
A Espanya quasi totes les empreses són xicotetes: el 99,8 % són pimes. Per això la imatge del jove geni del garatge és un mite; emprendre és una cosa normal i a l'abast de molta gent.
U2. Les habilitats de l'emprenedor
No es naix emprenedor: les habilitats s'entrenen. Unes són socials (comunicació efectiva, escolta activa, treball en equip) i altres cognitives o mentals (creativitat, gestió emocional, resiliència).
Per a tindre idees s'usen tècniques com el brainstorming (llançar moltes idees sense jutjar-les al principi) i SCAMPER (transformar una cosa que ja existix: substituir, combinar, adaptar...).
La mentalitat de creixement (Carol Dweck) creu que les capacitats milloren amb esforç; la mentalitat fixa creu que són innates i no canvien. La paraula clau és encara: «encara no ho sé fer». El fracàs es tracta com a aprenentatge (resiliència), no com a veredicte.
U3. Ètica i emprenedoria social
Tota empresa té impacte en el seu entorn, encara que no s'ho propose. La responsabilitat social corporativa (RSC) és el compromís de tindre un impacte positiu en les persones i el planeta, més enllà de guanyar diners. Té tres nivells: filantropia (donar), integració (millorar els processos propis) i estratègia (l'impacte positiu forma part del negoci).
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són els 17 objectius de l'Agenda 2030 de l'ONU per a un món més just i sostenible.
El greenwashing és aparentar ser ecològic sense ser-ho de veritat: enganya el consumidor. L'economia circular busca reduir, reutilitzar i reciclar en compte d'usar i tirar. La igualtat i la diversitat milloren els equips emprenedors.
U4. L'entorn i les oportunitats
Les oportunitats d'emprendre no cauen del cel: cal mirar l'entorn amb mètode. El PESTEL analitza sis factors externs: Polític, Econòmic, Social, Tecnològic, Ecològic i Legal.
Cal distingir tres coses: una necessitat (una cosa que la gent necessita), un problema (que eixa necessitat no està ben coberta) i una oportunitat (algú decidix cobrir-la amb una idea). L'oportunitat naix d'una necessitat no coberta que es repetix.
El diari de molèsties consistix a anotar durant uns dies les coses que et molesten, perquè cada molèstia repetida pot ser una oportunitat. El mapa d'empatia descriu un usuari pel que pensa, sent, veu, sent (escolta), diu i fa, per a crear solucions que de veritat li servisquen.

El que és essencial

  • Emprendre és posar en marxa un projecte per a cobrir una necessitat; hi ha tres tipus: autoemprenedoria (muntar el teu propi negoci), intraemprenedoria (innovar dins d'una empresa) i emprenedoria social (resoldre un problema social).
  • El perfil emprenedor no es naix amb ell: s'entrena. Compten habilitats socials (comunicació, escolta activa, treball en equip) i cognitives (creativitat, gestió emocional, resiliència).
  • La mentalitat de creixement (Carol Dweck) creu que les capacitats es milloren amb esforç; la mentalitat fixa creu que són innates i no canvien.
  • La responsabilitat social corporativa (RSC) és el compromís d'una empresa de tindre un impacte positiu en les persones i el planeta, més enllà de guanyar diners.
  • Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són els 17 objectius de l'Agenda 2030 de l'ONU per a un món més just i sostenible.
  • Una oportunitat emprenedora naix d'una necessitat no coberta o d'un problema que es repetix; per a detectar-la cal observar l'entorn amb mètode (PESTEL, diari de molèsties).

Vocabulari

  • emprendre
  • autoemprenedoria
  • intraemprenedoria
  • emprenedoria social
  • perfil emprenedor
  • mentalitat de creixement
  • creativitat
  • RSC
  • ODS
  • greenwashing
  • oportunitat
  • PESTEL
  • necessitat no coberta

Exemples resolts

  1. Classifica el tipus d'emprenedoria. Digues a quin dels tres tipus pertany cada cas: (a) Marta obri una botiga de roba de segona mà; (b) un empleat d'un supermercat proposa un sistema per a tirar menys menjar; (c) una associació munta un taller de costura per a donar treball a dones en risc d'exclusió.
    Recordem els tres tipus.
    (a) Marta crea el seu propi negoci des de zero → autoemprenedoria.
    (b) L'empleat innova dins de l'empresa on ja treballa → intraemprenedoria.
    (c) L'objectiu principal és resoldre un problema social (donar treball a persones vulnerables) → emprenedoria social.
    Pista: fixa't sempre en per a qui i per a què es fa: negoci propi, dins d'una altra empresa, o per a arreglar un problema social.
  2. Calcula el benefici d'una parada. A la fira de l'institut muntes una parada de sucs naturals. Vens cada got a 2 € i vens 35 gots. Has gastat 25 € en fruita i gots. Quant has ingressat i quin és el teu benefici?
    Anem pas a pas.
    1. Ingressos: preu per got × gots venuts = 2 € × 35 = 70 €.
    2. Despeses: 25 € (fruita i gots).
    3. Benefici: ingressos − despeses = 70 − 25 = 45 €.
    Idea clau: ingressar no és el mateix que guanyar. El benefici és el que queda després de restar les despeses.
  3. Aplica un descompte i l'IVA. Una dessuadora del teu projecte costa 40 €. Primer li fas a un client un descompte del 25 %. Quant paga? Després, a un altre producte que costa 50 € sense IVA li afiges l'IVA del 21 %. Quin és el preu final?
    Ho resolem en dues parts.
    Descompte: el 25 % de 40 € = 0,25 × 40 = 10 €. Preu amb descompte = 40 − 10 = 30 €.
    IVA: el 21 % de 50 € = 0,21 × 50 = 10,50 €. Preu final = 50 + 10,50 = 60,50 €.
    Truc: un descompte es resta del preu; l'IVA se suma.
  4. Classifica factors PESTEL. Una gelateria de barri observa el seu entorn. Digues a quina lletra del PESTEL pertany cada factor: (a) puja el preu de la llum; (b) una nova llei prohibix certs plàstics d'un sol ús; (c) cada vegada fa més calor i durant més mesos; (d) es posa de moda menjar gelat vegà.
    Repassem les lletres: Polític, Econòmic, Social, Tecnològic, Ecològic, Legal.
    (a) puja el preu de la llum → Econòmic.
    (b) una llei que prohibix plàstics → Legal.
    (c) més calor durant més mesos → Ecològic (mediambiental).
    (d) canvi en els gustos de la gent → Social.
    Idea clau: són forces de fora que l'empresa no controla, però que li afecten.
  5. Distingix necessitat, problema i oportunitat. Al teu institut, molta gent es queda sense lloc per a carregar el mòbil i se li apaga a mitjan matí. Identifica la necessitat, el problema i una oportunitat emprenedora.
    Separem les tres idees.
    Necessitat: l'alumnat necessita tindre el mòbil amb bateria durant la jornada.
    Problema: no hi ha endolls ni un servei per a carregar-lo al centre.
    Oportunitat: muntar un punt de càrrega (taquilles amb carregador o una estació amb panells solars) a l'institut.
    Idea clau: l'oportunitat apareix quan algú decidix cobrir una necessitat que es repetix i no està atesa.

Practica

  1. Definix amb les teues paraules què significa emprendre i digues a quin dels tres tipus (autoemprenedoria, intraemprenedoria o emprenedoria social) pertany cada cas: (a) Lucía munta una botiga d'entrepans; (b) un treballador d'una empresa proposa una app interna nova; (c) una associació crea un hort per a donar treball a persones en atur.
    Veure solució
    Emprendre és posar en marxa un projecte o idea per a cobrir una necessitat, assumint cert risc.
    (a) Lucía munta el seu propi negoci → autoemprenedoria.
    (b) Innova dins de l'empresa on treballa → intraemprenedoria.
    (c) Busca resoldre un problema social (atur) → emprenedoria social.
  2. Classifica estes habilitats en socials o cognitives: escolta activa, creativitat, treball en equip, resiliència, comunicació efectiva, gestió emocional.
    Veure solució
    Habilitats socials (amb altres persones): escolta activa, treball en equip i comunicació efectiva.
    Habilitats cognitives (mentals, internes): creativitat, resiliència i gestió emocional.
  3. Llig estes dues frases i digues quina correspon a una mentalitat fixa i quina a una mentalitat de creixement: (a) Se'm donen fatal les mates, soc així i no hi ha res a fer; (b) No sé fer això encara, però si practique milloraré.
    Veure solució
    (a) Mentalitat fixa: creu que la capacitat és innata i no canvia.
    (b) Mentalitat de creixement: creu que amb esforç i pràctica es pot millorar. La paraula clau és encara.
  4. Una empresa anuncia que és molt ecològica perquè posa fulles verdes en el seu logo, però continua contaminant igual que abans. Com es diu esta pràctica i per què és un problema?
    Veure solució
    Es diu greenwashing (rentat d'imatge verd).
    És un problema perquè enganya el consumidor: l'empresa aparenta un compromís ecològic que en realitat no té, sense canviar el que de veritat contamina.
  5. Les lletres de PESTEL representen sis factors de l'entorn general. Escriu què significa cadascuna.
    Veure solució
    P = Polític · E = Econòmic · S = Social · T = Tecnològic · E = Ecològic (mediambiental) · L = Legal.
    Servix per a analitzar quines forces externes afecten un projecte o empresa.
  6. Diferencia entre necessitat, problema i oportunitat amb este cas: molts estudiants de l'institut arriben sense esmorzar perquè no hi ha res a prop per a comprar menjar sa i barat abans de classe.
    Veure solució
    Necessitat: els estudiants necessiten esmorzar de manera sana i econòmica.
    Problema: no existix cap lloc pròxim que ho oferisca.
    Oportunitat: muntar un servei d'esmorzars saludables i barats al costat de l'institut. L'oportunitat apareix quan algú decidix cobrir eixa necessitat no atesa.
  7. Lucía ven polseres fetes a mà a 3 € cadascuna. Si en una fira ven 25 polseres, quants diners ingressa en total?
    Veure solució
    Ingressos = preu × quantitat = 3 € × 25 = 75 €.
    Multipliquem el que val cada polsera pel nombre de polseres venudes.
  8. El teu projecte d'aula ingressa 200 € amb les vendes, però ha gastat 130 € en materials. Quin és el benefici? Heu guanyat o perdut diners?
    Veure solució
    Benefici = ingressos − despeses = 200 − 130 = 70 €.
    Com que el resultat és positiu, heu guanyat diners (70 €).
  9. Una dessuadora costa 40 €. A les rebaixes li apliquen un descompte del 25 %. Quants diners et descompten i quin és el preu final?
    Veure solució
    Descompte = 25 % de 40 € = 0,25 × 40 = 10 €.
    Preu final = 40 − 10 = 30 €.
  10. Un producte costa 50 € sense IVA. Si li afiges l'IVA general del 21 %, quant és l'IVA i quin és el preu final que paga el client?
    Veure solució
    IVA = 21 % de 50 € = 0,21 × 50 = 10,50 €.
    Preu final = 50 + 10,50 = 60,50 €. L'IVA se suma al preu.
  11. Fabricar una llibreta artesanal et costa 2 € i la vens a 5 €. Quant guanyes per cada llibreta? Si vens 40 llibretes, quin és el guany total?
    Veure solució
    Guany per llibreta = preu − cost = 5 − 2 = 3 €.
    Guany total = 3 € × 40 = 120 €.
  12. A Espanya el 99,8 % de les empreses són pimes. Imagina un poble amb 1.000 empreses. Aproximadament, quantes serien grans empreses (el 0,2 %)?
    Veure solució
    Grans = 0,2 % de 1.000 = 0,002 × 1.000 = 2 empreses (aprox.).
    Les altres 998 serien pimes. Això mostra que quasi totes les empreses són xicotetes.
  13. Un hort escolar vol vendre cistelles de verdures a 12 € cadascuna. Ha gastat 180 € en llavors i eines. Quantes cistelles ha de vendre per a recuperar eixa despesa?
    Veure solució
    Cistelles necessàries = despesa ÷ preu = 180 ÷ 12 = 15 cistelles.
    A partir de la cistella número 16 ja començaria a guanyar diners.
  14. Decidixes estalviar 15 € cada setmana per al teu projecte. Quants diners hauràs reunit al cap de 8 setmanes?
    Veure solució
    Estalvi total = 15 € × 8 = 120 €.
    Estalviar poc però de manera constant suma una bona quantitat.
  15. Tres amics munten junts una parada al mercadet i guanyen 90 € de benefici. Si ho repartixen a parts iguals, quant rep cadascun?
    Veure solució
    Repartiment = 90 € ÷ 3 = 30 € cadascun.
    A parts iguals significa dividir entre el nombre de persones.
  16. Relaciona cada acció d'una empresa amb el nivell de RSC corresponent (filantropia, integració o estratègia): (a) regala part dels seus beneficis a una ONG; (b) canvia les seues furgonetes per altres elèctriques per a contaminar menys; (c) el seu negoci consistix a fabricar motxilles amb plàstic reciclat del mar.
    Veure solució
    (a) regalar diners a una ONG → filantropia (acció externa).
    (b) millorar els seus propis processos per a contaminar menys → integració.
    (c) l'impacte positiu ÉS el seu negoci → estratègia (el nivell més profund).
  17. Què són els ODS? Escriu dos exemples d'objectius que conegues i fins a quants arriba la llista completa.
    Veure solució
    Els ODS són els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 de l'ONU. En total són 17.
    Exemples vàlids: fi de la pobresa, fam zero, educació de qualitat, igualtat de gènere, energia neta, acció pel clima, etc.
  18. Explica en què consistix la tècnica del brainstorming (pluja d'idees) i digues quina és la seua regla més important al principi.
    Veure solució
    El brainstorming és generar moltes idees en grup en poc de temps.
    La seua regla més important al principi és no jutjar ni criticar les idees: primer es busca quantitat i llibertat; les idees es valoren i s'elegixen després.
  19. Una parada d'entrepans ven cada entrepà a 2,50 € i en un dia de fira ven 60 entrepans. Quant ingressa eixe dia?
    Veure solució
    Ingressos = 2,50 € × 60 = 150 €.
  20. Vas a comprar fruita per a la teua parada de sucs. El proveïdor A la ven a 1,20 € el quilo i el proveïdor B a 1,50 € el quilo. Si necessites 20 quilos, quant t'estalvies comprant al proveïdor A?
    Veure solució
    Diferència per quilo = 1,50 − 1,20 = 0,30 €.
    Estalvi total = 0,30 € × 20 = 6 €. Comprar al proveïdor més barat reduïx les teues despeses.
  21. Explica què és un mapa d'empatia i anomena almenys tres coses que s'intenten esbrinar d'un usuari amb ell.
    Veure solució
    Un mapa d'empatia és una eina per a entendre millor un client o usuari abans de dissenyar una solució.
    Intenta esbrinar què pensa, sent, veu, sent (escolta), diu i fa eixa persona (n'hi ha prou d'anomenar-ne tres). Així dissenyes una cosa que de veritat li servisca.
Ampliació

Ampliació · 1a avaluació (unitats 1-4)

Reptes per a aprofundir en tipus d'emprenedoria, creativitat, ètica i impacte i anàlisi de l'entorn, per a qui ja domina el bàsic.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U1. El teixit emprenedor real, sense mites
Convé mirar l'emprenedoria sense romanticisme. La imatge del jove geni que es fa milionari en un garatge és l'excepció, no la regla. Segons el DIRCE (INE), el 99,8 % de les empreses espanyoles són pimes i la majoria no té ni un sol empleat: són autònoms i micronegocis.
Els tres tipus d'emprenedoria conviuen: autoemprenedoria (el teu propi negoci), intraemprenedoria (innovar dins d'una empresa, molt valorada hui) i emprenedoria social (resoldre un problema social com a fi principal).
La idea de nivell d'ampliació és esta: emprendre no és un do d'uns pocs elegits, sinó un ofici que s'aprén i que depén molt de l'entorn, els suports i la formació. Per això quasi qualsevol pot emprendre a alguna escala.
U2. Creativitat i mentalitat: com s'entrenen les idees
Les idees no apareixen per art de màgia: es provoquen amb mètode. El pensament divergent consistix a obrir moltes possibilitats abans d'elegir-ne una. Dues tècniques potents: el brainstorming (buscar quantitat sense jutjar) i SCAMPER (Substituir, Combinar, Adaptar, Modificar, Proposar altres usos, Eliminar, Reordenar una cosa que ja existix).
La mentalitat de creixement de Carol Dweck sosté que el talent es construïx amb pràctica i esforç, enfront de la mentalitat fixa que el creu innat. Qui l'aplica busca el repte, demana ajuda i aprén de l'error.
D'ací la importància de la resiliència: el fracàs ben gestionat és informació per a millorar (moltes empreses van nàixer d'un primer intent fallit). L'error no és el final del camí, sinó una dada del camí.
U3. Ètica, impacte i models responsables
La RSC va per nivells de profunditat: filantropia (donar, el més superficial), integració (millorar els processos propis) i estratègia (l'impacte positiu forma part del model de negoci, el més profund). Les empreses B Corp són les que certifiquen que complixen alts estàndards socials i ambientals auditats.
L'economia circular trenca amb el model lineal d'«usar i tirar»: dissenya productes per a reduir, reutilitzar, reparar i reciclar, allargant la seua vida útil.
El repte crític és distingir l'impacte real del greenwashing (aparentar ser sostenible sense ser-ho). La clau és demanar proves verificables: dades, certificacions independents i canvis en el que de veritat importa, no només en el logo o el missatge publicitari.
U4. Llegir l'entorn i detectar oportunitats
Detectar oportunitats exigix observar amb eines. El PESTEL (Polític, Econòmic, Social, Tecnològic, Ecològic, Legal) ajuda a mapar les forces externes que una idea no controla però ha d'anticipar.
Una oportunitat real no és qualsevol idea: naix d'una necessitat no coberta que es repetix i per a la qual hi ha gent disposada a pagar o valorar la solució. Per això es distingixen necessitat, problema i oportunitat.
Les tendències emergents (envelliment de la població, digitalització, transició ecològica) són fonts fiables d'oportunitats perquè marquen cap a on va la demanda. Per a afinar la solució s'usa el mapa d'empatia, que descriu l'usuari pel que pensa, sent, veu, sent (escolta), diu i fa.

El que és essencial

  • El 99,8 % de les empreses espanyoles són pimes (dades del DIRCE-INE): el teixit emprenedor real està molt lluny de la imatge del gran geni del garatge.
  • La RSC té tres nivells: filantropia (donar), integració (millorar processos propis) i estratègia (l'impacte positiu forma part del model de negoci).
  • La tècnica SCAMPER (Substituir, Combinar, Adaptar, Modificar, Proposar altres usos, Eliminar, Reordenar) genera idees transformant una cosa que ja existix.
  • Un mapa d'empatia descriu un usuari pel que pensa, sent, veu, sent (escolta), diu i fa, per a dissenyar solucions que de veritat li servisquen.

Vocabulari

  • pime
  • DIRCE
  • nivells de RSC
  • B Corp
  • SCAMPER
  • pensament divergent
  • mapa d'empatia
  • tendència emergent
  • economia circular

Exemples resolts

  1. Marge i benefici. Vens samarretes del teu projecte a 8 € cadascuna i fabricar cadascuna et costa 3 €. Vens 120 samarretes. Calcula el guany per samarreta, el guany total i quin percentatge del preu de venda representa el guany.
    Anem pas a pas.
    1. Guany per samarreta: preu − cost = 8 − 3 = 5 €.
    2. Guany total: 5 € × 120 = 600 €.
    3. Percentatge del preu: 5 ÷ 8 = 0,625 = 62,5 %.
    Idea clau: el marge et diu quina part de cada euro venut es queda a la teua butxaca després de pagar el cost.
  2. Descompte i després IVA. Un producte costa 50 €. Primer li apliques un descompte del 20 % i, sobre el resultat, afiges l'IVA del 21 %. Quin és el preu final? Per què importa l'ordre?
    Ho fem en dos passos encadenats.
    1. Descompte del 20 %: 50 × 0,20 = 10 €; preu rebaixat = 50 − 10 = 40 €.
    2. IVA del 21 % sobre 40 €: 40 × 0,21 = 8,40 €; preu final = 40 + 8,40 = 48,40 €.
    Ordre: l'IVA es calcula sobre el preu ja rebaixat (el que realment es cobra), per això primer el descompte i després l'IVA.
  3. Crowdfunding. El teu projecte llança una campanya amb una meta de 3.000 €. Fins ara heu recaptat 1.800 €. Quin percentatge de la meta porteu aconseguit i quants diners falten encara?
    Calculem el percentatge i el que resta.
    1. Percentatge aconseguit: 1.800 ÷ 3.000 = 0,6 = 60 %.
    2. El que falta: 3.000 − 1.800 = 1.200 € (el 40 % restant).
    Idea clau: el crowdfunding permet validar si la idea interessa a la gent abans de fabricar res.
  4. Punt d'equilibri senzill. Per a muntar una parada a la fira tens uns costos fixos de 600 € (lloguer de la parada i permisos). Cada producte que vens et deixa 6 € de marge. Quants productes necessites vendre per a no perdre diners?
    Busquem quantes vendes cobrixen els costos fixos.
    Càlcul: costos fixos ÷ marge per unitat = 600 ÷ 6 = 100 productes.
    Venent 100 productes cobrixes exactament els 600 €: ni guanyes ni perds (és el punt d'equilibri). A partir del producte 101 comences a guanyar.
    Idea clau: conéixer este nombre et diu quant has de vendre com a mínim perquè el projecte siga viable.
  5. Tendència i oportunitat. Sabem que la població espanyola envellix (cada vegada hi ha més persones majors). Proposa una oportunitat emprenedora lligada a eixa tendència i justifica per què és una oportunitat real i no només una ocurrència.
    Raonem en tres passos.
    1. Tendència: envelliment demogràfic → més persones majors, moltes vivint soles.
    2. Necessitat no coberta: acompanyament, ajuda amb la tecnologia i xicotetes gestions a domicili.
    3. Oportunitat: un servei local d'acompanyament i suport digital per a majors.
    Per què és real: respon a una necessitat creixent i verificable (les dades confirmen que cada any hi ha més majors), no a un gust passatger, i hi ha un grup disposat a valorar i pagar la solució.

Reptes

  1. A Espanya hi ha aproximadament 2.900.000 empreses i el 99,8 % són pimes. Calcula quantes empreses no són pimes (grans empreses) i explica què ens diu eixa dada sobre l'emprenedoria real.
    Veure solució
    Les grans empreses són el 100 % − 99,8 % = 0,2 % del total.
    0,2 % de 2.900.000 = 0,002 × 2.900.000 = 5.800 empreses grans (aprox.).
    La resta, uns 2.894.200, són pimes. La dada mostra que la immensa majoria del teixit empresarial són xicotets projectes, no grans corporacions: emprendre és una cosa accessible i majoritària, no excepcional.
  2. Classifica estes tres accions d'una empresa en el nivell de RSC al qual corresponen (filantropia, integració o estratègia): (a) dona l'1 % del seu benefici a una ONG; (b) instal·la panells solars per a reduir la seua petjada; (c) el seu producte consistix a reciclar plàstic del mar i vendre'l com a sabatilles.
    Veure solució
    (a) Donar a una ONG → filantropia (acció externa, no canvia el negoci).
    (b) Millorar els seus propis processos per a contaminar menys → integració.
    (c) L'impacte positiu ÉS el model de negoci → estratègia (nivell més profund).
  3. Aplica la tècnica SCAMPER a una motxilla escolar normal: proposa almenys quatre idees usant quatre lletres distintes de SCAMPER i indica quina lletra uses en cadascuna.
    Veure solució
    Exemples possibles (les idees poden variar):
    · Substituir: canviar la tela per material reciclat d'ampolles.
    · Combinar: unir motxilla i carregador solar per al mòbil.
    · Adaptar: afegir un compartiment tèrmic per a l'esmorzar.
    · Eliminar: llevar l'estructura rígida perquè pese menys i es plegue.
    El que importa és transformar una cosa existent, no inventar de zero (pensament divergent).
  4. Identifica una tendència emergent a Espanya (per exemple, l'envelliment de la població) i proposa una oportunitat emprenedora lligada a ella. Justifica per què és una oportunitat real i no només una idea solta.
    Veure solució
    Tendència: envelliment demogràfic (cada vegada més persones majors).
    Oportunitat: un servei d'acompanyament i xicotetes gestions a domicili per a persones majors que viuen soles.
    És una oportunitat real perquè respon a una necessitat creixent i verificable (més població major = més demanda), no a un gust passatger. Una idea es convertix en oportunitat quan hi ha una necessitat no coberta i un grup disposat a pagar o valorar la solució.
  5. Vens espelmes artesanals a 8 € cadascuna i fabricar cada espelma et costa 3 €. Vens 120 espelmes. Calcula el guany per espelma, el guany total i el marge com a percentatge del preu.
    Veure solució
    Guany per espelma = 8 − 3 = 5 €.
    Guany total = 5 € × 120 = 600 €.
    Marge sobre el preu = 5 ÷ 8 = 0,625 = 62,5 %.
  6. Un article costa 50 €. Li apliques primer un descompte del 20 % i després li sumes l'IVA del 21 % sobre el preu ja rebaixat. Quin és el preu final?
    Veure solució
    Descompte: 50 × 0,20 = 10 €; preu rebaixat = 50 − 10 = 40 €.
    IVA: 40 × 0,21 = 8,40 €; preu final = 40 + 8,40 = 48,40 €.
  7. La teua campanya de crowdfunding té una meta de 3.000 € i porteu recaptats 1.800 €. Quin percentatge de la meta heu aconseguit i quants diners falten?
    Veure solució
    Percentatge aconseguit = 1.800 ÷ 3.000 = 0,6 = 60 %.
    Falta = 3.000 − 1.800 = 1.200 € (el 40 % restant).
  8. Aplicant l'economia circular, una empresa passa a usar material reciclat i reduïx el cost de cada producte de 4 € a 2,50 €. Quant estalvia per unitat? Si fabrica 200 unitats, quant estalvia en total?
    Veure solució
    Estalvi per unitat = 4 − 2,50 = 1,50 €.
    Estalvi total = 1,50 € × 200 = 300 €.
    L'economia circular pot ser, a més de sostenible, més barata.
  9. La teua parada té uns costos fixos de 600 € i cada producte venut deixa un marge de 6 €. Quants productes cal vendre per a cobrir els costos (punt d'equilibri)?
    Veure solució
    Punt d'equilibri = costos fixos ÷ marge unitari = 600 ÷ 6 = 100 productes.
    A partir del producte 101 ja es comença a guanyar diners.
  10. Una botiga en línia rep 5.000 visites i de cada 100 visitants 2 compren (una conversió del 2 %). Cada compra deixa 15 € de benefici. Quantes compres hi ha i quant benefici s'obté?
    Veure solució
    Compres = 2 % de 5.000 = 0,02 × 5.000 = 100 compres.
    Benefici = 100 × 15 € = 1.500 €.
    Pujar la conversió (que més visitants compren) és clau en un negoci en línia.
  11. Distingix una empresa amb impacte real d'un cas de greenwashing: (a) una marca posa fulles verdes en l'envàs però no canvia res de la seua producció; (b) una marca publica cada any una auditoria independent que verifica que ha reduït les seues emissions. Quin és greenwashing i per què?
    Veure solució
    (a) és greenwashing: només canvia la imatge (l'envàs), no el que de veritat contamina, i no aporta proves.
    (b) és impacte real: aporta dades verificables per un tercer independent.
    La clau per a distingir-los és exigir proves verificables, no eslògans.
  12. Tres socis repartixen un benefici de 1.200 € segons el treball aportat: el primer ha fet el 50 %, el segon el 30 % i el tercer el 20 %. Quant rep cadascun?
    Veure solució
    Primer: 1.200 × 0,50 = 600 €.
    Segon: 1.200 × 0,30 = 360 €.
    Tercer: 1.200 × 0,20 = 240 €.
    Comprovació: 600 + 360 + 240 = 1.200 €. El repartiment proporcional premia qui més aporta.
  13. Classifica cada factor de l'entorn en la seua lletra del PESTEL: (a) puja el salari mínim per llei; (b) la població envellix; (c) apareix una nova app de repartiment; (d) una sequera encarix les matèries primeres del camp.
    Veure solució
    (a) llei sobre el salari mínim → Legal (o Polític-Legal).
    (b) envelliment de la població → Social (demogràfic).
    (c) nova app de repartiment → Tecnològic.
    (d) sequera que encarix matèries primeres → Ecològic (amb efecte Econòmic).
  14. Compara dos proveïdors de material per al teu projecte. El proveïdor A ven cada unitat a 2 € sense descompte. El proveïdor B la ven a 2,20 €, però oferix un 15 % de descompte si compres 100 unitats. Per a 100 unitats, quin ix més barat i quant t'estalvies?
    Veure solució
    Proveïdor A: 2 € × 100 = 200 €.
    Proveïdor B: preu amb descompte = 2,20 × 0,85 = 1,87 €; 1,87 × 100 = 187 €.
    Ix més barat el proveïdor B: estalvies 200 − 187 = 13 €.
  15. Explica com aplicaria la mentalitat de creixement algú la primera parada del qual al mercadet ven molt poc. Compara-ho amb el que pensaria amb mentalitat fixa.
    Veure solució
    Mentalitat fixa: «no servisc per a això, millor ho deixe». Abandona i no aprén res.
    Mentalitat de creixement: «encara no he encertat; vaig a veure què falla (preu, lloc, producte) i provar una altra vegada». Tracta el mal resultat com a informació per a millorar (resiliència).
  16. Un servei base costa 30 €. Calcula el preu final si se li aplica l'IVA reduït del 10 % i, per separat, si se li aplica l'IVA general del 21 %. Quant es diferencia el preu final entre tots dos casos?
    Veure solució
    Amb IVA 10 %: 30 × 0,10 = 3 €; preu = 33 €.
    Amb IVA 21 %: 30 × 0,21 = 6,30 €; preu = 36,30 €.
    Diferència = 36,30 − 33 = 3,30 €. El tipus d'IVA canvia el que paga el client.
  17. Explica amb un exemple la diferència entre una necessitat no coberta (oportunitat real) i una simple ocurrència. Què cal perquè una idea es convertisca en oportunitat?
    Veure solució
    Ocurrència: «vaig a vendre cubets de gel al Pol Nord» (no hi ha necessitat).
    Oportunitat real: «al meu barri no hi ha lloc per a imprimir documents i molta gent ho necessita».
    Per a ser oportunitat calen dues coses: una necessitat no coberta que es repetix i un grup disposat a pagar o valorar la solució.
  18. Un cafè per a emportar et costa 12 € a la setmana. Si reduïxes eixa despesa a 7 € a la setmana i guardes la diferència, quant estalvies al cap d'un any (52 setmanes)?
    Veure solució
    Estalvi setmanal = 12 − 7 = 5 €.
    Estalvi anual = 5 € × 52 = 260 €.
    Xicotets canvis constants en el pressupost sumen quantitats importants en un any.
  19. Una empresa vol certificar-se com a B Corp. Explica què significa eixa certificació i per què dona més confiança que simplement dir en la seua web que és «una empresa sostenible».
    Veure solució
    La certificació B Corp acredita que una empresa complix alts estàndards socials i ambientals verificats per una entitat externa independent.
    Dona més confiança que un eslògan en la web perquè està auditada per tercers: no n'hi ha prou de dir-ho, cal demostrar-ho. Així s'evita el greenwashing.
  20. El teu projecte d'aula preveu estos nombres mensuals: ingressos per vendes 450 €, despeses de materials 180 € i despeses de transport 70 €. Calcula el benefici mensual i, amb eixe ritme, el benefici en 4 mesos.
    Veure solució
    Despeses totals del mes = 180 + 70 = 250 €.
    Benefici mensual = 450 − 250 = 200 €.
    En 4 mesos = 200 € × 4 = 800 €.

2a avaluació

Reforç

Reforç · 2a avaluació (unitats 5-7)

El que és imprescindible sobre drets del consumidor, treball en equip i pressupost i finançament, amb exercicis guiats pas a pas.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U5. Els teus drets com a consumidor
Consumidor és tota persona que compra un producte o un servei per a usar-lo, no per a revendre'l. La llei et protegix perquè enfront tens una empresa amb més informació i més mitjans que tu.
Tens drets bàsics: a la informació veraç (saber el preu final i el que compres), a la seguretat dels productes, a la garantia i a reclamar si alguna cosa falla.
La garantia legal dels productes nous és de tres anys: si el producte ix defectuós, el venedor (la botiga, no el fabricant) l'ha de reparar o substituir gratis. Si compres per internet, a més tens 14 dies per a tornar sense donar explicacions (dret de desistiment).
Compte amb els dark patterns: trucs de disseny en webs i apps perquè pagues o acceptes sense adonar-te'n (subscripcions ocultes, botó de cancel·lar amagat, costos que apareixen només al final).
U6. Del grup a l'equip
Un grup és un conjunt de persones que estan juntes però cadascuna va a la seua. Un equip compartix un objectiu comú, els seus membres depenen uns dels altres (interdependència) i es repartixen el treball.
La sinergia és que el resultat de l'equip és major que la suma del que cadascun aconseguiria per separat: 1 + 1 acaba sent més que 2.
En un equip convé que hi haja rols distints: qui aporta idees (cervell), qui organitza (coordinador), qui executa (implementador), qui revisa els errors (avaluador) i qui cuida l'ambient (cohesionador).
Els conflictes apareixen sempre. Un conflicte és constructiu quan es discutix sobre la tasca i millora les idees; és destructiu quan ataca les persones. Ajuda usar l'escolta activa i els missatges-jo (parlar del que tu sents, sense acusar).
U7. Pressupost, estalvi i finançament
Un pressupost personal anota els diners que entren (ingressos) i els que ixen (despeses) cada mes. Les despeses fixes es repetixen quasi iguals (quota del mòbil, gimnàs, transport); les despeses variables canvien segons el mes (oci, roba, regals).
L'estalvi és la diferència entre ingressos i despeses quan és positiva. La idea clau és pagar-se a un mateix primer: apartar l'estalvi al principi, no esperar a veure què sobra.
La regla 50-30-20 repartix els ingressos: 50 % per a necessitats, 30 % per a desitjos i 20 % per a estalvi.
Per a finançar un projecte hi ha diverses fonts: l'estalvi propi, la família i amics (friends and family), el microcrèdit, el crowdfunding, els business angels i les ajudes públiques.

El que és essencial

  • Com a consumidor tens drets protegits per llei: informació veraç, seguretat dels productes, garantia i poder reclamar si alguna cosa falla.
  • La garantia legal dels productes nous és de tres anys: si el producte ix defectuós, el venedor l'ha de reparar o substituir sense cost.
  • Un equip no és el mateix que un grup: l'equip té un objectiu comú, els seus membres depenen uns dels altres (interdependència) i junts aconseguixen més que per separat (sinergia).
  • Un pressupost personal quadra ingressos i despeses. Les despeses fixes es repetixen igual cada mes (lloguer, mòbil); les variables canvien (oci, roba).
  • La regla 50-30-20 repartix els ingressos: 50 % necessitats, 30 % desitjos i 20 % estalvi.
  • Per a finançar un projecte hi ha diverses fonts: estalvi propi, família i amics, microcrèdit, crowdfunding, business angels i ajudes públiques.

Vocabulari

  • consumidor
  • garantia legal
  • full de reclamacions
  • dark patterns
  • equip
  • sinergia
  • pressupost personal
  • despeses fixes
  • despeses variables
  • regla 50-30-20
  • estalvi
  • crowdfunding
  • finançament

Exemples resolts

  1. Estàs en garantia? Compres una videoconsola nova per 300 € i als huit mesos deixa d'encendre's sola, sense que l'hages colpejada ni mullada. Pots reclamar? A qui i què pots demanar?
    Anem pas a pas.
    1. Termini: la garantia legal dels productes nous és de tres anys. Han passat huit mesos, així que estàs dins del termini.
    2. De qui és la culpa? L'error no l'has provocat tu (no l'has colpejada ni mullada): és un defecte del producte, que la garantia cobrix.
    3. A qui reclames? Al venedor, és a dir, a la botiga on la vas comprar, no al fabricant.
    4. Què pots demanar? Que te la reparen o la substituïsquen sense cost. Si no és possible, la rebaixa del preu o la devolució dels diners.
    Resultat: sí que pots reclamar a la botiga i exigir reparació o canvi gratis.
  2. Ordena un pressupost. Hugo ingressa 80 € al mes (paga més el que guanya cuidant el seu cosí). Gasta: mòbil 12 €, eixides amb amics 25 €, snacks 10 € i un regal 8 €. Classifica les despeses en fixes i variables i calcula quant pot estalviar.
    1. Despeses fixes (es repetixen iguals cada mes): mòbil 12 €.
    2. Despeses variables (canvien segons el mes): eixides 25 € + snacks 10 € + regal 8 € = 43 €.
    3. Total de despeses: 12 + 43 = 55 €.
    4. Estalvi: ingressos − despeses = 80 − 55 = 25 €.
    Resultat: Hugo pot estalviar 25 € al mes si manté eixes despeses.
  3. Aplica la regla 50-30-20. Claudia ingressa 600 € al mes amb un treball d'estiu. Quant hauria de destinar a necessitats, a desitjos i a estalvi segons la regla?
    La regla repartix els ingressos en tres parts.
    Necessitats (50 %): 600 × 0,50 = 300 €.
    Desitjos (30 %): 600 × 0,30 = 180 €.
    Estalvi (20 %): 600 × 0,20 = 120 €.
    Comprovació: 300 + 180 + 120 = 600 €. Les tres parts sumen el total, així que el repartiment és correcte.
  4. Assigna els rols de l'equip. En un treball de classe, Aitana proposa un munt d'idees originals, Leo organitza el calendari i repartix tasques, i Nora revisa sempre els errors abans de lliurar. Quin rol complix cadascú i per què l'equip els necessita els tres?
    Identifiquem cada persona amb el seu rol.
    Aitana aporta idees → rol cervell (creatiu).
    Leo organitza i repartix → rol coordinador.
    Nora revisa els errors → rol avaluador.
    Per què calen els tres? Si només hi haguera gent com Aitana, hi hauria moltes idees però res acabat ni revisat. Si només hi haguera avaluadors, no naixerien idees noves. La varietat de rols fa que l'equip funcione: idees, organització i revisió es complementen.
  5. Calcula un interés simple. Marc posa 200 € en un compte que dona un 3 % d'interés simple a l'any. Quant interés guanya en un any? Quant té en total després de 2 anys?
    L'interés simple es calcula sempre sobre els diners inicials.
    1. Interés d'un any: 200 × 0,03 = 6 €.
    2. Interés de 2 anys: 6 × 2 = 12 € (cada any guanya els mateixos 6 €).
    3. Total després de 2 anys: 200 + 12 = 212 €.
    Resultat: guanya 6 € a l'any i acaba amb 212 € als dos anys.

Practica

  1. Compres uns auriculars nous i als cinc mesos deixen de funcionar sense que els hages colpejats. Estàs dins del període de garantia legal? Què pots exigir i a qui?
    Veure solució
    La garantia legal dels productes nous és de tres anys. Als cinc mesos estàs dins del termini.
    Pots exigir al venedor (la botiga on els vas comprar, no al fabricant) que els repare o substituïsca sense cost. Si no és possible, podries demanar la rebaixa del preu o la devolució dels diners.
  2. Indica si cada situació és un dret del consumidor o un dark pattern (truc per a enganyar-te): (a) la web t'informa amb claredat del preu final amb impostos; (b) et subscriuen a una prova gratis que es cobra sola si no la cancel·les i amaguen el botó de cancel·lar.
    Veure solució
    (a) És un dret del consumidor: la informació ha de ser veraç i clara, inclòs el preu final.
    (b) És un dark pattern (subscripció oculta): la web està dissenyada perquè pagues sense adonar-te'n dificultant la cancel·lació.
  3. Compres una dessuadora per internet, t'arriba i en emprovar-la no t'agrada com et queda (no té cap defecte). Pots tornar-la? De quant de temps disposes?
    Veure solució
    Sí. En les compres per internet existix el dret de desistiment: pots tornar el producte sense donar explicacions en un termini de 14 dies des que el reps i et tornen els diners.
    Compte: este dret és de les compres en línia; en una botiga física la devolució per no agradar-te depén de la política de la botiga, no de la llei.
  4. Una botiga física es nega a donar-te una solució per un producte defectuós i tu vols deixar constància oficial de la teua queixa. Quin document pots demanar i per a què servix?
    Veure solució
    Pots demanar el full de reclamacions, un document oficial que tots els establiments estan obligats a tindre.
    Servix per a deixar constància per escrit de la teua queixa: una còpia se la queda l'administració de consum, que pot mediar o sancionar el comerç si ha incomplit la llei.
  5. Un electrodomèstic que vas comprar fa un any comença a fallar per un defecte de fàbrica. El fabricant et diu que reclames a la botiga; la botiga et diu que reclames al fabricant. Qui té raó segons la garantia legal?
    Veure solució
    Té raó el fabricant: per la garantia legal has de reclamar al venedor (la botiga on vas comprar). És la botiga la responsable enfront de tu, i després ja s'entendrà ella amb el fabricant.
    Com que estàs dins dels tres anys, la botiga l'ha de reparar o substituir sense cost.
  6. Anomena tres drets bàsics que la llei reconeix a qualsevol consumidor.
    Veure solució
    Per exemple: dret a la informació veraç (preu final clar, etiquetatge), dret a la seguretat (que el producte no siga perillós) i dret a reclamar i ser indemnitzat si alguna cosa ix malament. També valen el dret a la garantia i a la protecció de les teues dades.
  7. Explica amb les teues paraules la diferència entre un grup i un equip, i digues què significa que un equip tinga sinergia.
    Veure solució
    Un grup és un conjunt de persones que estan juntes però cadascuna va a la seua.
    Un equip compartix un objectiu comú, els seus membres depenen uns dels altres (interdependència) i es repartixen el treball.
    Sinergia significa que el resultat de l'equip és major que la suma del que cada membre aconseguiria per separat: 1 + 1 acaba sent més que 2.
  8. Assigna un rol d'equip a cada persona: (a) Sara sempre té idees noves i originals; (b) Dani s'encarrega del calendari i repartix les tasques; (c) Eva revisa el treball i caça els errors abans de lliurar.
    Veure solució
    (a) Sara → rol cervell (aporta idees).
    (b) Dani → rol coordinador (organitza i repartix).
    (c) Eva → rol avaluador (revisa i controla la qualitat).
    Un bon equip combina els tres: idees, organització i revisió.
  9. Classifica cada situació com a conflicte constructiu o conflicte destructiu: (a) dos membres discutixen quin disseny queda millor per al cartell; (b) un membre insulta un altre i li diu que és un inútil.
    Veure solució
    (a) Conflicte constructiu: es discutix sobre la tasca (quin disseny és millor) i això pot millorar el resultat.
    (b) Conflicte destructiu: ataca la persona (insults), trenca l'ambient i no ajuda gens.
  10. Reescriu esta frase acusadora com un missatge-jo: «Mai fas res, sempre ho deixes tot per al final.»
    Veure solució
    Un missatge-jo parla del que tu sents i necessites, sense acusar. Per exemple: «M'angoixe quan arribem tard al lliurament; m'ajudaria que repartírem les tasques amb més antelació.»
    Així s'expressa el problema sense atacar l'altra persona, que és el que ajuda a resoldre el conflicte.
  11. Classifica estes despeses d'Iván en fixes o variables: tarifa del mòbil 15 €, cine amb amics 12 €, abonament de transport 30 €, roba nova 25 €, quota del gimnàs 20 €.
    Veure solució
    Despeses fixes (es repetixen iguals cada mes): mòbil 15 €, transport 30 €, gimnàs 20 €.
    Despeses variables (canvien segons el mes): cine 12 €, roba 25 €.
  12. Noa ingressa 800 € al mes. Aplica la regla 50-30-20 i digues quant hauria de destinar a necessitats, a desitjos i a estalvi.
    Veure solució
    Necessitats (50 %): 800 × 0,50 = 400 €.
    Desitjos (30 %): 800 × 0,30 = 240 €.
    Estalvi (20 %): 800 × 0,20 = 160 €.
    Comprovació: 400 + 240 + 160 = 800 €.
  13. Aplica la regla 50-30-20 a uns ingressos de 1.000 € al mes.
    Veure solució
    Necessitats (50 %): 1.000 × 0,50 = 500 €.
    Desitjos (30 %): 1.000 × 0,30 = 300 €.
    Estalvi (20 %): 1.000 × 0,20 = 200 €.
    Comprovació: 500 + 300 + 200 = 1.000 €.
  14. Laia ingressa 150 € en un mes i gasta en total 110 €. Quant estalvia eixe mes? Quin percentatge dels seus ingressos representa l'estalvi?
    Veure solució
    Estalvi = ingressos − despeses = 150 − 110 = 40 €.
    Percentatge: 40 / 150 = 0,2667 → 26,7 % aproximadament. Estalvia una mica més de la quarta part del que ingressa.
  15. Un mes Pol ingressa 200 € i aconseguix estalviar 30 €. Quin percentatge dels seus ingressos ha estalviat? Arriba al 20 % que recomana la regla 50-30-20?
    Veure solució
    Percentatge estalviat: 30 / 200 = 0,15 → 15 %.
    No arriba al 20 % recomanat: li faltarien 0,20 × 200 = 40 €, és a dir, 10 € més d'estalvi.
  16. Distingix entre despesa fixa i despesa variable amb un exemple de cadascuna de la vida d'un estudiant, i explica per què convé revisar les despeses fixes dues vegades a l'any.
    Veure solució
    Despesa fixa: la quota del mòbil (15 €/mes), es repetix igual cada mes.
    Despesa variable: eixir a menjar fora, depén del que faces eixe mes.
    Convé revisar les fixes perquè es decidixen una vegada i després «sagnen» cada mes: una subscripció de 10 €/mes que ja no uses són 120 € a l'any tirats.
  17. Olga guarda 500 € en un compte que paga un 2 % d'interés simple a l'any. Quant interés guanya en un any?
    Veure solució
    Interés simple d'un any = capital × tipus = 500 × 0,02 = 10 €.
    Al cap de l'any tindria 500 + 10 = 510 €.
  18. Un grup de joves vol llançar un videojoc però no té diners. Volen demanar aportacions a molta gent per internet a canvi de recompenses (una còpia del joc, el seu nom als crèdits…). Quina font de finançament estan usant i quin avantatge té?
    Veure solució
    És crowdfunding (micromecenatge): finançament col·lectiu de moltes persones a través d'una plataforma en línia a canvi de recompenses.
    Avantatge: aconseguixen diners sense endeutar-se amb un banc i, a més, comproven si la gent està interessada en el producte abans de fabricar-lo.
  19. Anomena quatre fonts de finançament a les quals pot recórrer un projecte emprenedor a Espanya.
    Veure solució
    Per exemple: l'estalvi propi, la família i amics (friends and family), el microcrèdit (préstec xicotet), el crowdfunding, els business angels (inversors particulars) i les ajudes públiques (subvencions, Tarifa Plana d'autònoms). Amb anomenar-ne quatre n'hi ha prou.
  20. Una emprenedora demana als seus pares i a un oncle 3.000 € per a arrancar el seu projecte, sense interessos i tornant-lo quan puga. Quina font de finançament és? Indica un avantatge i un inconvenient.
    Veure solució
    És finançament de família i amics (friends and family).
    Avantatge: sol ser diners ràpids, barats (sense interessos o molt baixos) i flexibles en els terminis.
    Inconvenient: mescla diners i relacions personals; si el projecte va malament, pot danyar la relació familiar o d'amistat.
Ampliació

Ampliació · 2a avaluació (unitats 5-7)

Reptes sobre consum crític, rols d'equip i càlcul financer (interés, TAE) per a qui ja domina el bàsic.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U5. Consum crític i drets digitals
Més enllà dels drets clàssics (informació, garantia, reclamació), hui el consum ocorre sobretot en pantalles, i ací apareixen paranys nous. Els dark patterns són dissenys fets a propòsit perquè actues sense pensar: subscripcions fàcils de contractar i difícils de cancel·lar, caselles premarcades, falsa urgència («només queden 2 minuts!») o costos que només es veuen al final del carret.
En allò digital també et protegix el RGPD (Reglament de protecció de dades): la recollida de dades ha de ser proporcional a la finalitat i tens dret a accedir a les teues dades, corregir-les i demanar que les esborren. Una app que demana més permisos dels que necessita és un senyal d'alarma.
En les compres a distància (internet, telèfon) tens el dret de desistiment: 14 dies per a tornar sense donar explicacions. No cal confondre'l amb la garantia legal (tres anys), que cobrix productes defectuosos, no canvis d'opinió.
U6. Rols, conflicte i motivació en l'equip
Un equip rendix quan combina rols complementaris. Inspirant-se en Belbin, convé tindre qui aporta idees (cervell), qui organitza (coordinador), qui executa (implementador), qui revisa els errors (avaluador) i qui cuida l'ambient (cohesionador). Si tots compartixen el mateix rol, l'equip coixeja: només idees sense execució, o només execució sense revisió.
El conflicte és inevitable i no sempre roín. El conflicte constructiu discutix sobre la tasca i millora el resultat; el destructiu ataca les persones i trenca el grup. Eines com l'escolta activa, els missatges-jo i un time-out de 24 hores ajuden a reconduir-lo.
Sobre la motivació, Daniel Pink sosté que per a tasques creatives pesen més tres factors que els diners: autonomia (decidir com treballar), mestratge (millorar) i propòsit (que tinga sentit). A això se suma la seguretat psicològica: poder equivocar-se sense por a la burla.
U7. Cost dels diners: interés compost, TIN i TAE
L'interés simple es calcula sempre sobre el capital inicial (capital × tipus × anys). L'interés compost afig els interessos al capital, de manera que generen al seu torn nous interessos: capital × (1 + i)^n. A pocs anys la diferència és xicoteta, però amb el temps es dispara; per això el termini és la variable més poderosa de l'estalvi i començar jove és desproporcionadament més rendible.
Una regla pràctica és la regla del 72: dividir 72 entre el tipus d'interés dona, de manera aproximada, els anys que tarda els diners a duplicar-se (al 6 %, uns 12 anys).
En demanar un préstec, el TIN és només el tipus d'interés, mentres que la TAE inclou a més comissions i despeses i reflectix el cost real anual. Per a comparar préstecs cal mirar la TAE, no el TIN; per això la llei obliga a publicar-la.
Per a finançar un projecte cal comparar fonts (estalvi propi, friends and family, microcrèdit, crowdfunding, business angels, ajudes públiques) segons el seu cost, la seua exigència de devolució i el que t'obliguen a cedir.

El que és essencial

  • L'interés simple només es calcula sobre el capital inicial; l'interés compost es calcula també sobre els interessos ja generats, així que creix més ràpid.
  • El TIN és el tipus d'interés nominal i la TAE inclou a més comissions i despeses: la TAE mesura el cost real d'un préstec i per això la llei obliga a mostrar-la.
  • En un equip convé que hi haja rols distints (idees, coordinació, execució, avaluació): si tots fan el mateix, l'equip coixeja.
  • Un conflicte constructiu millora les idees perquè discutix sobre la tasca; un conflicte destructiu ataca les persones i trenca l'equip.

Vocabulari

  • interés simple
  • interés compost
  • TIN
  • TAE
  • regla del 72
  • rols d'equip
  • conflicte constructiu
  • comunicació assertiva
  • estalvi a llarg termini
  • comparar finançament

Exemples resolts

  1. Simple enfront de compost. Compara guardar 1.000 € durant 2 anys a un 10 % anual amb interés simple i amb interés compost. Calcula el total en cada cas i explica d'on ix la diferència.
    Interés simple (sempre sobre el capital inicial):
    · Cada any: 1.000 × 0,10 = 100 €.
    · En 2 anys: 100 × 2 = 200 € d'interessos → total 1.200 €.
    Interés compost (els interessos generen interessos): capital × (1 + i)^n = 1.000 × 1,10².
    · Any 1: 1.000 × 1,10 = 1.100 €.
    · Any 2: 1.100 × 1,10 = 1.210 €.
    Diferència: 1.210 − 1.200 = 10 €. Eixos 10 € són els interessos que han generat els 100 € d'interessos del primer any (100 × 0,10 = 10). Sembla poc en 2 anys, però amb el temps es dispara.
  2. Quin préstec és més barat? Un banc oferix un préstec amb TIN 6 % i TAE 8,5 %. Un altre oferix TIN 7 % i TAE 8 %. Quin et costa menys en realitat i per què no n'hi ha prou de mirar el TIN?
    1. Què mesura cadascun: el TIN només arreplega el tipus d'interés; la TAE afig les comissions i despeses del préstec i reflectix el cost real.
    2. Comparació: el primer banc té el TIN més baix (6 % menor que 7 %), però la seua TAE és més alta (8,5 % major que 8 %).
    3. Decisió: cal comparar per TAE. El segon préstec (TAE 8 %) és més barat que el primer (TAE 8,5 %), encara que el seu TIN parega pitjor.
    Conclusió: fixar-se només en el TIN enganya; per això la llei obliga a publicar la TAE.
  3. El poder del temps. Un compte paga un 6 % anual amb interés compost. (a) Usa la regla del 72 per a estimar en quants anys es duplica els diners. (b) Comprova aproximadament què passa amb 1.000 € en eixe termini.
    (a) Regla del 72: anys per a duplicar ≈ 72 / tipus = 72 / 6 = 12 anys.
    (b) Comprovació amb 1.000 € al 6 % compost durant 12 anys: 1.000 × 1,06¹². Calculant, 1,06¹² ≈ 2,01, així que el saldo és d'uns 2.012 €: efectivament, els diners quasi s'han duplicat.
    Idea clau: com major és el tipus, menys anys calen per a doblar l'estalvi (al 8 % serien 72/8 = 9 anys; al 3 %, 72/3 = 24 anys).
  4. Banc o crowdfunding. Per a fabricar un primer lot de producte, un equip necessita 8.000 €. Té dues opcions: (a) un préstec bancari amb TAE del 9 % a tornar en un any; (b) una campanya de crowdfunding de recompensa en què la plataforma cobra un 5 % de comissió sobre el recaptat. Calcula el cost de cada opció i comenta un avantatge extra del crowdfunding.
    (a) Préstec bancari: cost aproximat en un any = 8.000 × 0,09 = 720 € d'interessos i despeses. Caldria tornar uns 8.720 €, vagen bé o malament les vendes.
    (b) Crowdfunding: si recapten 8.000 €, la plataforma s'emporta 8.000 × 0,05 = 400 € i els queden 7.600 €. La comissió (400 €) és menor que els interessos del banc (720 €) i, a més, no cal tornar els diners.
    Avantatge extra del crowdfunding: funciona com a test de mercat: si la gent aporta, demostra que el producte interessa abans de fabricar-lo.
  5. Equip encallat. En un projecte, tots els membres són del tipus «cervell»: aporten idees sense parar però ningú organitza ni revisa, i a una setmana del lliurament no hi ha res acabat. A més, les discussions acaben en retrets personals. Diagnostica què li falta a l'equip i proposa dues mesures.
    1. Problema de rols: hi ha excés de cervells (idees) i falten un coordinador (que organitze i repartisca tasques) i un avaluador (que revise). Per això hi ha moltes idees però res acabat.
    2. Problema de conflicte: les discussions són destructives (retrets personals) en compte de constructives (sobre la tasca).
    Mesures:
    · Repartir rols: que algú assumisca la coordinació (calendari i tasques) i algú la revisió final, encara que no siga el seu rol natural.
    · Gestionar el conflicte: usar missatges-jo, centrar les discussions en el treball i no en les persones i, si cal, un time-out per a calmar els ànims.

Reptes

  1. Lucía guarda 500 € durant 3 anys a un interés simple del 5 % anual. Calcula quant interés guanya cada any i el total acumulat al final.
    Veure solució
    Interés simple anual = capital × tipus = 500 × 0,05 = 25 € cada any (sempre sobre els 500 € inicials).
    En 3 anys: 25 × 3 = 75 € d'interessos.
    Total acumulat = 500 + 75 = 575 €.
  2. Ara Lucía guarda eixos mateixos 500 € a un interés compost del 5 % anual durant 3 anys. Calcula el saldo final i compara'l amb l'interés simple de l'exercici anterior.
    Veure solució
    Interés compost: capital × (1 + i)^n = 500 × 1,05³.
    · Any 1: 500 × 1,05 = 525 €.
    · Any 2: 525 × 1,05 = 551,25 €.
    · Any 3: 551,25 × 1,05 = 578,81 € (aprox.).
    Amb interés compost obté 578,81 €, enfront de 575 € del simple: 3,81 € més, perquè els interessos generen al seu torn nous interessos.
  3. Calcula el saldo final de 1.000 € a un interés compost del 3 % anual durant 2 anys i compara'l amb l'interés simple al mateix tipus i termini.
    Veure solució
    Compost: 1.000 × 1,03² = 1.000 × 1,0609 = 1.060,90 € (60,90 € d'interessos).
    Simple: 1.000 × 0,03 × 2 = 60 € → total 1.060 €.
    Diferència: 1.060,90 − 1.060 = 0,90 € a favor del compost. És poc a 2 anys, però creix molt amb el termini.
  4. Un depòsit oferix un 4 % d'interés compost anual. Quant tindries al cap de 2 anys si ingresses 500 €?
    Veure solució
    Capital final = 500 × 1,04² = 500 × 1,0816 = 540,80 €.
    Els interessos guanyats són 540,80 − 500 = 40,80 € (enfront dels 40 € que donaria l'interés simple).
  5. Un banc oferix un préstec amb un TIN del 6 %, però la TAE que figura en el contracte és del 8,5 %. Explica per què la TAE és major que el TIN i quin dels dos has de mirar per a saber el que et costa de veritat.
    Veure solució
    El TIN només arreplega el tipus d'interés. La TAE és major perquè afig les comissions i despeses del préstec (obertura, estudi, etc.) i les repartix al llarg de l'any.
    Per a comparar el cost real de distints préstecs has de fixar-te en la TAE; per això la llei obliga a publicar-la.
  6. Compares dos préstecs per a comprar un portàtil: el préstec A té una TAE del 8 %; el préstec B té un TIN del 7 % però una TAE del 9 %. Quin et convé i per què no has de fixar-te només en el TIN?
    Veure solució
    Et convé el préstec A. Encara que B té un TIN més baix (7 %), el cost real el mesura la TAE, que inclou comissions i despeses.
    Comparant TAE: A 8 % és menor que B 9 %, així que A és més barat. Mirar només el TIN enganya; per això la llei obliga a publicar la TAE.
  7. Usa la regla del 72 per a estimar en quants anys es duplica un estalvi que renda al 8 % anual amb interés compost. I si rendira al 4 %?
    Veure solució
    Anys per a duplicar ≈ 72 / tipus.
    Al 8 %: 72 / 8 = 9 anys.
    Al 4 %: 72 / 4 = 18 anys.
    Com major és el tipus d'interés, menys temps tarda els diners a duplicar-se.
  8. Tens 1.000 € en un compte que dona un 1 % anual, però eixe any la inflació (pujada de preus) és del 3 %. Guanya o perd poder adquisitiu els teus diners? Raona-ho.
    Veure solució
    Els teus diners creixen un 1 % (guanyes 10 €, tindries 1.010 €), però els preus pugen un 3 %. A la pràctica perds poder adquisitiu: aproximadament 1 % − 3 % = −2 %.
    És a dir, amb eixos 1.010 € pots comprar menys coses que abans amb 1.000 €. Per a no perdre enfront de la inflació, l'interés ha de superar la pujada de preus.
  9. Compara estalviar 1.000 € durant 40 anys a un 5 % amb interés simple enfront d'interés compost. Per què es diu que començar a estalviar jove és desproporcionadament més rendible?
    Veure solució
    Interés simple: 1.000 × 0,05 = 50 €/any durant 40 anys = 2.000 € d'interessos → total 3.000 €.
    Interés compost: 1.000 × 1,05⁴⁰ ≈ 1.000 × 7,04 = uns 7.040 €.
    El compost dona més del doble que el simple, i quasi tot eixe extra apareix en els últims anys. Per això el temps és la variable més poderosa de l'estalvi: com més aviat comences, més anys treballen els interessos sobre els interessos.
  10. Una targeta revolving permet ajornar una compra de 200 € amb una TAE del 24 %. Estima de manera aproximada quant pagaries en interessos en un any si a penes amortitzes capital, i explica per què estes targetes són tan cares.
    Veure solució
    De manera aproximada, els interessos d'un any sobre 200 € a una TAE del 24 % són 200 × 0,24 = 48 €: quasi una quarta part de la compra només en interessos.
    Són tan cares perquè, en pagar cada mes una quota mínima, a penes reduïxes el capital: els interessos s'acumulen any rere any i una compra de 200 € pot acabar costant el triple. Per això convé mirar sempre la TAE abans d'acceptar.
  11. Un projecte recapta 10.000 € en una plataforma de crowdfunding que cobra una comissió del 5 %. Quant s'emporta la plataforma i quant rep el projecte?
    Veure solució
    Comissió: 10.000 × 0,05 = 500 €.
    Rep el projecte: 10.000 − 500 = 9.500 €.
    A canvi d'eixa comissió, aconseguix diners sense endeutar-se i prova si el producte interessa al públic.
  12. Explica què és un business angel i una diferència clau respecte a demanar un préstec al banc.
    Veure solució
    Un business angel és un inversor particular que aporta diners (i sovint experiència i contactes) a un projecte en els seus inicis, normalment a canvi d'una part de l'empresa.
    Diferència amb el banc: al banc li tornes el préstec amb interessos passe el que passe; al business angel no li pagues una quota, però li cedixes una part de la propietat i, per tant, dels beneficis futurs.
  13. Definix què és un microcrèdit i digues per a quin tipus de projecte resulta especialment útil.
    Veure solució
    Un microcrèdit és un préstec de xicoteta quantia, amb tràmits més senzills que un crèdit bancari gran, pensat per a persones o projectes que tenen difícil accedir al finançament tradicional.
    És útil per a arrancar projectes xicotets o d'emprenedors sense avals ni historial que només necessiten una quantitat modesta per a començar.
  14. En un equip de projecte d'aula, Marta aporta idees loques i originals però mai acaba res; Hugo organitza el calendari i repartix tasques; Sara revisa els errors abans de lliurar. Assigna a cadascun un rol d'equip i explica per què un equip necessita els tres tipus.
    Veure solució
    Marta → rol creatiu o generador d'idees (cervell).
    Hugo → rol coordinador o organitzador.
    Sara → rol avaluador o de control de qualitat.
    Un equip necessita els tres perquè, si només hi haguera gent com Marta, hi hauria moltes idees però res acabat; si només hi haguera avaluadors, no naixerien idees noves. La diversitat de rols fa que l'equip funcione: idees, organització i revisió es complementen.
  15. Classifica cada conflicte com a constructiu o destructiu i justifica: (a) l'equip debat acaloradament dos enfocaments distints per al projecte i al final tria el millor; (b) dos membres deixen de parlar-se i es repartixen indirectes en el grup de xat.
    Veure solució
    (a) Constructiu: el desacord és sobre la tasca i millora la decisió final; la tensió és productiva.
    (b) Destructiu: el conflicte és personal, trenca la comunicació i danya l'equip sense aportar res.
    La clau no és evitar tot conflicte, sinó que se centre en les idees i no en les persones.
  16. Segons Daniel Pink, quins tres factors ens motiven de veritat en el treball més enllà dels diners? Posa un exemple escolar de cadascun.
    Veure solució
    Els tres factors són autonomia, mestratge i propòsit.
    · Autonomia: poder triar com fer el treball (l'equip decidix el tema del projecte).
    · Mestratge: millorar i notar que progresses (cada presentació t'ix millor).
    · Propòsit: que el que fas tinga sentit (un projecte que ajuda el teu barri).
    Pink mostra que, per a tasques creatives, estos factors motiven més que un premi econòmic.
  17. Explica breument per a què servixen, en un sprint àgil de treball en equip, la daily i la retrospectiva.
    Veure solució
    La daily és una reunió molt curta i freqüent en què cada membre diu què va fer, què farà i què li bloqueja; servix per a coordinar-se i detectar problemes prompte.
    La retrospectiva es fa al final del sprint: l'equip analitza què ha funcionat i què es pot millorar per a la pròxima vegada. Servix per a aprendre del procés, no només del resultat.

3a avaluació

Reforç

Reforç · 3a avaluació (unitats 8-10)

El que és imprescindible sobre nòmina i contractes, disseny del projecte (BMC i Design Thinking) i validació i pitch, amb exercicis guiats.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U8. Economia personal: nòmina, IRPF i contractes
El salari brut és la quantitat total que l'empresa acorda pagar-te; el salari net és el que de veritat entra en el teu compte. Del brut es resten dues coses: la cotització a la Seguretat Social (al voltant del 6,35 %) i la retenció d'IRPF (un percentatge que depén del que guanyes).
L'IRPF és l'impost sobre el que guanyes. L'empresa te'l va avançant cada mes en el teu nom; no són diners perduts, servix per a pagar sanitat, educació i pensions.
El salari anual sol cobrar-se en 14 pagues: 12 mensuals i 2 pagues extra (juny i Nadal). Si es prorrateja, les extres es repartixen dins de les 12 nòmines.
Hi ha quatre tipus de contracte: indefinit (sense data de fi, és la norma), temporal (amb data de fi i una causa), de formació en alternança i en pràctiques. Per a emprendre, les tres formes bàsiques són autònom, societat limitada (SL) i cooperativa.
U9. Disseny del projecte: BMC, Design Thinking i prototipatge
El Design Thinking servix per a resoldre problemes començant per les persones. Té cinc fases en ordre: empatitzar (entendre l'usuari), definir (concretar el problema), idear (buscar moltes solucions), prototipar (fer una maqueta) i testejar (provar-la amb gent real).
El Business Model Canvas (BMC) és un full amb nou blocs que resumix com funciona un negoci. El bloc més important és la proposta de valor: quin problema resols i per a qui.
Un prototip és una maqueta senzilla i barata (fins i tot dibuixada en paper) per a mostrar la idea i rebre opinions abans de gastar diners. Un MVP és la versió més simple del producte que ja servix per a comprovar si la gent l'usa o el paga.
U10. Validació, comunicació i pitch
Validar una idea és comprovar amb persones reals si funciona, en compte de donar-la per bona. Per a això s'usen hipòtesis: apostes sobre el que passarà, que cal posar a prova (no són veritats fins que es comproven).
No tots els nombres valen igual. Les mètriques vanitat (likes, seguidors, visites) queden bé però no diuen si el negoci funciona; les mètriques accionables (clients que paguen, usuaris que repetixen) sí que ajuden a decidir.
Un elevator pitch és una presentació molt breu (uns 30 segons) que conta el problema, la teua solució i a qui va dirigida. Les persones recorden millor les històries que les dades, així que convé començar amb un cas concret.

El que és essencial

  • El salari brut és el que s'acorda amb l'empresa; el salari net és el que de veritat cobres després de restar la cotització a la Seguretat Social i la retenció d'IRPF.
  • L'IRPF és un impost sobre el que guanyes; l'empresa reté una part cada mes i l'avança a Hisenda en el teu nom.
  • Hi ha diversos tipus de contracte: indefinit (sense data de fi), temporal, de formació en alternança i en pràctiques.
  • El Design Thinking té cinc fases: empatitzar, definir, idear, prototipar i testejar.
  • El Business Model Canvas (BMC) és un full amb nou blocs que resumix com funciona un negoci; el bloc central és la proposta de valor (quin problema resols i per a qui).
  • Validar una idea és comprovar amb usuaris reals si funciona abans d'invertir molt; un pitch és una presentació breu i convincent del projecte.

Vocabulari

  • salari brut
  • salari net
  • IRPF
  • Seguretat Social
  • contracte indefinit
  • Design Thinking
  • prototip
  • MVP
  • Business Model Canvas
  • proposta de valor
  • validació
  • elevator pitch

Exemples resolts

  1. Del brut al net. Marta té un salari brut de 1.400 € al mes. Li descompten un 6,35 % de Seguretat Social i un 7 % d'IRPF. Calcula el seu salari net.
    Pas 1. Seguretat Social: 1.400 × 0,0635 = 88,90 €.
    Pas 2. Retenció d'IRPF: 1.400 × 0,07 = 98 €.
    Pas 3. Total de descomptes: 88,90 + 98 = 186,90 €.
    Pas 4. Salari net: 1.400 − 186,90 = 1.213,10 €.
  2. Repartir el salari en pagues. Luis cobra 19.600 € bruts a l'any. Quant cobra en cada paga si la seua empresa paga 14 pagues? I si les extres estigueren prorratejades en 12 pagues?
    Amb 14 pagues: 19.600 ÷ 14 = 1.400 € per paga.
    Amb 12 pagues (prorratejat): 19.600 ÷ 12 = 1.633,33 € al mes.
    El total de l'any és el mateix (19.600 €); només canvia com es repartix: amb prorrateig cobres més cada mes però no reps pagues extra a banda.
  3. Ordenar el Design Thinking. Un equip vol crear un servei perquè els iaios del barri no estiguen sols els caps de setmana. Col·loca estes fases en ordre: prototipar, empatitzar, testejar, idear, definir.
    L'ordre correcte és:
    1. Empatitzar: parlar amb diversos iaios per a entendre el seu dia a dia.
    2. Definir: «com podríem acompanyar els majors els caps de setmana?».
    3. Idear: pensar moltes solucions (club de cine, visites, telefonades…).
    4. Prototipar: dibuixar o muntar una maqueta de la idea triada.
    5. Testejar: mostrar-la a tres majors i veure què opinen.
  4. Emplenar el Canvas. Un projecte ven batuts de fruita a l'eixida de l'institut. Col·loca cada element en el seu bloc del BMC: (a) l'alumnat de l'institut; (b) batuts naturals, ràpids i barats; (c) 2 € per batut.
    (a) l'alumnat de l'institut → segment de clients (per a qui).
    (b) batuts naturals, ràpids i barats → proposta de valor (què oferim).
    (c) 2 € per batut → font d'ingressos (com guanyem diners).
  5. Mètrica vanitat o accionable. El compte d'un projecte té 8.000 seguidors en Instagram i 25 clients que han comprat este mes. Quin és cada tipus i quin usaries per a saber si el negoci funciona?
    8.000 seguidors → mètrica vanitat: queda bé però no diu si algú compra.
    25 clients que han comprat → mètrica accionable: mesura vendes reals.
    Per a saber si el negoci funciona usaria els 25 clients, perquè molts seguidors sense vendes no sostenen el projecte.

Practica

  1. Explica amb les teues paraules la diferència entre salari brut i salari net, i digues quines dues coses es resten del brut per a arribar al net.
    Veure solució
    El salari brut és la quantitat total acordada amb l'empresa, abans de descomptes.
    El salari net és el que realment cobres en el compte.
    Del brut es resten dues coses: (1) la cotització a la Seguretat Social i (2) la retenció d'IRPF.
  2. Una nòmina té un salari brut de 1.500 €. La cotització a la Seguretat Social del treballador és el 6,35 % i la retenció d'IRPF és el 8 %. Calcula el salari net pas a pas.
    Veure solució
    Cotització Seguretat Social: 1.500 × 0,0635 = 95,25 €.
    Retenció d'IRPF: 1.500 × 0,08 = 120 €.
    Total descomptes: 95,25 + 120 = 215,25 €.
    Salari net = 1.500 − 215,25 = 1.284,75 €.
  3. Un salari brut de 1.200 € té una cotització a la Seguretat Social del 6,35 % i una retenció d'IRPF del 6 %. Calcula el salari net.
    Veure solució
    Seguretat Social: 1.200 × 0,0635 = 76,20 €.
    IRPF: 1.200 × 0,06 = 72 €.
    Total descomptes: 76,20 + 72 = 148,20 €.
    Salari net = 1.200 − 148,20 = 1.051,80 €.
  4. Un salari brut de 2.000 € té una cotització a la Seguretat Social del 6,35 % i una retenció d'IRPF del 14 %. Calcula el salari net.
    Veure solució
    Seguretat Social: 2.000 × 0,0635 = 127 €.
    IRPF: 2.000 × 0,14 = 280 €.
    Total descomptes: 127 + 280 = 407 €.
    Salari net = 2.000 − 407 = 1.593 €.
  5. Calcula només la cotització a la Seguretat Social (6,35 %) d'un salari brut de 1.600 €.
    Veure solució
    1.600 × 0,0635 = 101,60 € al mes.
  6. Un salari brut anual de 16.800 € es repartix en 12 pagues iguals. Quant cobra cada mes?
    Veure solució
    16.800 ÷ 12 = 1.400 € bruts al mes.
  7. Un salari brut anual de 21.000 € es repartix en 14 pagues (12 mensuals més 2 extres). Quant cobra en cada paga?
    Veure solució
    21.000 ÷ 14 = 1.500 € per paga (el mateix cada mes i en cada extra).
  8. Si Ana cobra 1.300 € bruts en cadascuna de les seues 14 pagues, quin és el seu salari brut anual?
    Veure solució
    1.300 × 14 = 18.200 € bruts a l'any.
  9. Explica amb les teues paraules què és l'IRPF i per què l'empresa te'l descompta de la nòmina.
    Veure solució
    L'IRPF és l'impost sobre la renda: grava el que guanyes.
    L'empresa te'l descompta cada mes i l'avança a Hisenda en el teu nom (és una retenció), perquè no hages de pagar-lo tot de colp al final de l'any.
  10. Vertader o fals: «La retenció d'IRPF que et lleven cada mes és l'impost definitiu i ja no s'ajusta». Raona la resposta.
    Veure solució
    Fals. La retenció mensual és només un avançament. En la declaració de la renda (a l'any següent) s'ajusta de veritat: si t'han retingut de més, Hisenda et torna; si de menys, pagues la diferència.
  11. Relaciona cada contracte amb la seua descripció: (a) indefinit, (b) temporal, (c) en pràctiques. Descripcions: 1) té data de fi perquè cobrix una necessitat puntual; 2) està pensat perquè algú recentment titulat adquirisca experiència; 3) no té data de finalització.
    Veure solució
    (a) Indefinit → 3) no té data de finalització.
    (b) Temporal → 1) té data de fi, cobrix una necessitat puntual.
    (c) En pràctiques → 2) perquè una persona recentment titulada guanye experiència.
  12. Des de la reforma de 2021, quin és el contracte per defecte a Espanya? Què necessita un contracte temporal per a ser legal?
    Veure solució
    El contracte per defecte és l'indefinit (sense data de fi).
    Un contracte temporal només és legal si té una causa justificada (per exemple, substituir algú de baixa o cobrir un pic puntual de treball).
  13. Explica la diferència entre un contracte de formació en alternança i un en pràctiques.
    Veure solució
    El de formació en alternança és per a persones sense titulació prèvia del lloc: combina treball i estudis.
    El de pràctiques és per a qui ja té un títol (FP o universitat) i necessita adquirir experiència professional.
  14. Què significa que un autònom té «responsabilitat il·limitada»? Digues un avantatge i un inconvenient d'esta forma jurídica.
    Veure solució
    Significa que respon dels deutes de la seua activitat amb tot el seu patrimoni personal (estalvis, casa).
    Avantatge: és l'opció més ràpida i barata per a començar.
    Inconvenient: si el negoci va malament, arrisca els seus béns personals.
  15. Una societat limitada (SL) obté un benefici de 8.000 € i tributa al 25 % per l'Impost de Societats. Quant paga d'impost?
    Veure solució
    8.000 × 0,25 = 2.000 € d'impost.
    Recorda que, a més, la SL limita la responsabilitat dels socis al capital aportat.
  16. Ordena correctament les cinc fases del Design Thinking: idear, empatitzar, testejar, definir, prototipar.
    Veure solució
    Ordre correcte: 1) empatitzar (entendre l'usuari), 2) definir (concretar el problema), 3) idear (generar solucions), 4) prototipar (construir una maqueta), 5) testejar (provar-la amb usuaris).
  17. Per què la primera fase del Design Thinking és empatitzar i no idear solucions directament?
    Veure solució
    Perquè si no entens bé el problema i la persona que el patix, és fàcil encertar amb el símptoma però fallar amb la solució.
    Empatitzar (parlar i observar els usuaris) evita gastar temps construint una cosa que ningú necessita.
  18. En el Business Model Canvas, el bloc central és la proposta de valor. Escriu una proposta de valor per a un projecte que oferix entrepans saludables i barats a l'eixida de l'institut.
    Veure solució
    Una bona proposta de valor diu quin problema resol i per a qui. Exemple:
    Oferim a l'alumnat de l'institut entrepans saludables, ràpids i a un preu assequible just a l'eixida de classe, perquè no hagen de triar entre menjar sa i menjar barat.
    (El que importa és que esmente el client i el benefici que rep.)
  19. Col·loca cada element d'una app d'idiomes en el seu bloc del Canvas: (a) joves que volen aprendre anglés; (b) classes curtes en vídeo des del mòbil; (c) quota de 5 € al mes.
    Veure solució
    (a) joves que volen aprendre anglés → segment de clients.
    (b) classes curtes en vídeo des del mòbil → proposta de valor.
    (c) quota de 5 € al mes → font d'ingressos.
  20. Diferencia entre un prototip i un producte final, i explica per què convé mostrar un prototip a usuaris reals abans de fabricar el producte definitiu.
    Veure solució
    Un prototip és una maqueta senzilla i barata (fins i tot de cartó o dibuixada) que servix per a provar la idea.
    El producte final és la versió acabada i vendible.
    Convé mostrar abans el prototip perquè permet descobrir errors i arreplegar opinions gastant poc temps i diners; així es corregix la idea abans d'invertir a fabricar el producte definitiu.
  21. Explica amb les teues paraules què és un MVP (producte mínim viable) i posa un exemple.
    Veure solució
    Un MVP és la versió més simple d'un producte que ja servix per a comprovar si la gent l'usa o el pagaria.
    Exemple: en compte de programar una app completa, fer una web senzilla que només permeta registrar-se, per a veure quanta gent s'apunta.
  22. Quina diferència hi ha entre una convicció («segur que es ven») i una hipòtesi a l'hora de validar una idea?
    Veure solució
    Una convicció és una cosa que creus i defenses sense més.
    Una hipòtesi és una cosa que creus però que acceptes posar a prova amb usuaris reals: només es convertix en veritat si l'experiment la confirma. Validar consistix a convertir conviccions en hipòtesis comprovades.
  23. Classifica cada dada en mètrica vanitat o mètrica accionable: (a) 10.000 visites a la web; (b) 50 persones que han comprat; (c) 3.000 likes.
    Veure solució
    (a) 10.000 visites → mètrica vanitat (queda bé però no diu si compren).
    (b) 50 persones que han comprat → mètrica accionable (mesura vendes reals).
    (c) 3.000 likes → mètrica vanitat.
  24. Un elevator pitch dura uns 30 segons. Escriu un guió breu per a presentar una app d'apunts, incloent-hi en ordre: el problema, la teua solució i a qui va dirigida.
    Veure solució
    Exemple de guió (les idees poden variar, però han d'estar-hi els tres elements):
    Problema: molts estudiants perden temps buscant apunts fiables.
    Solució: una app que reunix apunts revisats per professors, ordenats per assignatura.
    Per a qui: pensada per a alumnes d'ESO i Batxillerat que volen estudiar millor en menys temps.
Ampliació

Ampliació · 3a avaluació (unitats 8-10)

Reptes sobre càlcul de salari anual i pagues, formes jurídiques, mètriques de validació i pitch, per a qui ja domina el bàsic.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U8. Economia personal: del cost d'empresa a l'IRPF progressiu
En una nòmina, el salari brut és el pactat i el net el que cobres després de restar Seguretat Social (≈ 6,35 %) i IRPF. Però el cost real per a l'empresa encara és major: a més del brut, paga la seua pròpia quota patronal a la Seguretat Social (al voltant del 30 % del salari). Per això un sou de 1.500 € li costa a l'empresa prop de 1.950 €.
L'IRPF és progressiu per trams: com més guanyes, major percentatge pagues, però el tipus alt només s'aplica a la part de renda que entra en cada tram, no a tot el sou. Per això el tipus mitjà (sobre el total) sempre és menor que el tipus marginal (sobre l'últim euro).
Des de la reforma de 2021, el contracte indefinit és la norma; el temporal necessita una causa. Per a emprendre, l'autònom tributa per IRPF i respon amb el seu patrimoni; la SL limita la responsabilitat i tributa al 25 % per l'Impost de Societats; la cooperativa funciona amb «un soci, un vot» i fiscalitat reduïda.
U9. Dissenyar amb coherència: BMC, Lean Startup i MVP
El Design Thinking comença per les persones (empatitzar, definir, idear, prototipar, testejar) i quasi sempre obliga a tornar arrere: en testejar s'aprén una cosa que fa replantejar el problema.
El Business Model Canvas resumix el model en nou blocs i la seua gran utilitat és detectar incoherències: una proposta de valor sense un recurs clau que la sostinga és només màrqueting. Convé començar per segment de clients i proposta de valor; la resta deriva d'ahí.
El Lean Startup tracta el projecte com un experiment amb el cicle construir-mesurar-aprendre. Iterar és fer xicotets ajustos; pivotar és canviar una hipòtesi gran (segment, proposta o canal) quan les dades diuen que el model no funciona.
Un MVP és la versió mínima que ja prova la hipòtesi principal amb poc esforç: el primer Dropbox va ser un vídeo i el primer Glovo, un Excel i tres motos.
U10. Validar amb dades i comunicar amb històries
Validar és substituir conviccions («segur que es ven») per hipòtesis verificables: frases tancades amb un col·lectiu clar, una acció mesurable i un llindar, que un experiment pot confirmar o desmentir.
Cal distingir tres hipòtesis: de problema (el problema existix?), de solució (la meua solució el resol?) i de viabilitat (pagaria algú?). I dos tipus de mètriques: vanitat (likes, seguidors) i accionables (conversió, retenció), que són les que guien decisions.
L'experiment més simple és l'A/B test: dues versions que es diferencien en una sola cosa, per a saber quina funciona millor.
Per a comunicar, l'storytelling (persona, conflicte, resolució) es recorda millor que les dades, i el projecte es prepara en tres formats: elevator pitch (30 s), pitch deck (5 min, 10 slides) i presentació de 15 min.

El que és essencial

  • El salari anual sol repartir-se en 14 pagues (12 mesos + 2 pagues extra); si es prorrateja, les extres es repartixen en les 12 nòmines mensuals.
  • Per a emprendre hi ha tres formes jurídiques bàsiques: autònom (ràpid i barat, però respons amb el teu patrimoni), societat limitada (separa els teus diners dels de l'empresa) i cooperativa (propietat i decisions compartides).
  • Les mètriques vanitat (molts likes o visites) queden bé però no indiquen si el negoci funciona; les mètriques accionables (clients que compren, usuaris que repetixen) sí que guien decisions.
  • Un MVP (producte mínim viable) és la versió més simple que ja resol el problema, per a aprendre ràpid d'usuaris reals amb poc esforç.

Vocabulari

  • salari anual
  • pagues extra
  • prorrateig
  • autònom
  • societat limitada
  • cooperativa
  • mètriques vanitat
  • mètriques accionables
  • MVP
  • hipòtesi verificable
  • elevator pitch

Exemples resolts

  1. Cost real d'un treballador. Un projecte contracta una persona amb un salari brut anual de 18.000 €. A més del brut, l'empresa paga una quota patronal a la Seguretat Social del 30 % del salari. Quant li costa de veritat?
    Pas 1. Quota patronal: 18.000 × 0,30 = 5.400 €.
    Pas 2. Cost total per a l'empresa: 18.000 + 5.400 = 23.400 € a l'any.
    Conclusió: el treballador costa a l'empresa bastant més que el seu salari brut. Eixa quota patronal (distinta del 6,35 % que paga el treballador) finança pensions, atur i sanitat.
  2. Comparar dues ofertes en net. Oferta A: 1.600 € bruts amb un IRPF del 10 %. Oferta B: 1.700 € bruts amb un IRPF del 15 %. En totes dues la Seguretat Social és el 6,35 %. Quina deixa més diners en el compte?
    Oferta A:
    Seguretat Social: 1.600 × 0,0635 = 101,60 €.
    IRPF: 1.600 × 0,10 = 160 €.
    Net: 1.600 − 101,60 − 160 = 1.338,40 €.
    Oferta B:
    Seguretat Social: 1.700 × 0,0635 = 107,95 €.
    IRPF: 1.700 × 0,15 = 255 €.
    Net: 1.700 − 107,95 − 255 = 1.337,05 €.
    Sorpresa: l'oferta A (1.600 € de brut) deixa 1,35 € més que la B (1.700 €), perquè B té una retenció major. Un brut més alt no sempre significa més net.
  3. Autònoma o SL, amb nombres. Una emprenedora preveu un benefici anual de 30.000 €. Com a autònoma tributaria per IRPF a un tipus mitjà del 20 %; com a SL pagaria el 25 % d'Impost de Societats. Calcula l'impost en cada cas i raona què més ha de valorar.
    Autònoma (IRPF 20 %): 30.000 × 0,20 = 6.000 €.
    SL (IS 25 %): 30.000 × 0,25 = 7.500 €.
    Amb este benefici, l'autònoma paga 1.500 € menys d'impost.
    Però ha de valorar també la responsabilitat: l'autònoma respon amb el seu patrimoni personal, mentres que la SL el limita al capital aportat. Si el risc és alt, pot compensar la SL encara que pague una mica més.
  4. Ingressos d'un model freemium. Una app d'estudi té 20.000 usuaris gratuïts i convertix a pagament un 3 %. Cada usuari de pagament abona 6 € al mes. Quants usuaris de pagament hi ha? Quant ingressa al mes i a l'any?
    Usuaris de pagament: 3 % de 20.000 = 0,03 × 20.000 = 600 usuaris.
    Ingrés mensual: 600 × 6 = 3.600 €.
    Ingrés anual: 3.600 × 12 = 43.200 €.
    A l'empresa li interessen els usuaris gratuïts perquè servir-ne un més costa quasi zero en digital i fan publicitat orgànica que alimenta futures conversions.

Reptes

  1. Sara cobra un salari brut anual de 21.000 € repartit en 14 pagues (12 mensuals més 2 extres). Calcula quant cobra en cada paga. Després calcula quant cobraria al mes si les extres estigueren prorratejades en 12 pagues.
    Veure solució
    Amb 14 pagues: 21.000 ÷ 14 = 1.500 € per paga (el mateix en cada mes i en cada extra).
    Prorratejat en 12 pagues: 21.000 ÷ 12 = 1.750 € al mes.
    El total anual és el mateix (21.000 €); canvia només com es repartix: amb prorrateig cobres més cada mes però no reps pagues extra a banda.
  2. Una empresa paga a un treballador 21.000 € bruts a l'any i, a més, una quota patronal a la Seguretat Social del 30 % del salari. Quant li costa el treballador a l'any en total?
    Veure solució
    Quota patronal: 21.000 × 0,30 = 6.300 €.
    Cost total: 21.000 + 6.300 = 27.300 € a l'any.
    El cost real per a l'empresa és major que el brut que cobra el treballador.
  3. Calcula el salari net mensual d'un brut de 1.800 € amb una cotització a la Seguretat Social del 6,35 % i una retenció d'IRPF de l'11 %.
    Veure solució
    Seguretat Social: 1.800 × 0,0635 = 114,30 €.
    IRPF: 1.800 × 0,11 = 198 €.
    Total descomptes: 114,30 + 198 = 312,30 €.
    Salari net = 1.800 − 312,30 = 1.487,70 €.
  4. Un lloc qualificat cobra 2.500 € bruts, amb Seguretat Social del 6,35 % i IRPF del 18 %. Calcula el salari net.
    Veure solució
    Seguretat Social: 2.500 × 0,0635 = 158,75 €.
    IRPF: 2.500 × 0,18 = 450 €.
    Total descomptes: 158,75 + 450 = 608,75 €.
    Salari net = 2.500 − 608,75 = 1.891,25 €.
    Fixa't que, a més sou, la retenció d'IRPF és major.
  5. Per a un projecte, tres amics dubten entre fer-se autònoms o crear una societat limitada (SL). Explica un avantatge i un inconvenient de cada opció per a ajudar-los a decidir.
    Veure solució
    Autònom: avantatge → tràmit ràpid i barat, ideal per a començar xicotet. Inconvenient → respons dels deutes amb el teu patrimoni personal (casa, estalvis).
    Societat limitada: avantatge → separa el patrimoni personal del de l'empresa, així limites el risc. Inconvenient → més tràmits, costos i capital inicial.
    Conclusió raonable: si el risc i la inversió són alts, la SL protegix millor; si comencen amb una cosa xicoteta i barata, autònom pot bastar al principi.
  6. Una cooperativa de treball repartix un excedent de 24.000 € entre 4 socis que aporten el mateix treball. Quant rep cadascun? En què es diferencia este repartiment del d'una SL?
    Veure solució
    Repartiment: 24.000 ÷ 4 = 6.000 € per soci.
    Diferència: en la cooperativa l'excedent es repartix segons el treball aportat i regix «un soci, un vot»; en una SL els beneficis es repartixen segons el capital (participacions) i mana qui més capital té.
  7. Un nou autònom paga la tarifa plana de 80 € al mes durant 12 mesos. Sense la tarifa plana pagaria 300 € al mes. Calcula el que paga el primer any amb tarifa plana i quant s'estalvia enfront de la quota normal.
    Veure solució
    Amb tarifa plana: 80 × 12 = 960 € el primer any.
    Amb quota normal: 300 × 12 = 3.600 €.
    Estalvi: 3.600 − 960 = 2.640 € el primer any.
  8. Una empresa de nova creació obté 20.000 € de benefici. Els dos primers anys l'Impost de Societats és del 15 % en compte del 25 %. Calcula l'impost amb cada tipus i la diferència.
    Veure solució
    Tipus reduït (15 %): 20.000 × 0,15 = 3.000 €.
    Tipus general (25 %): 20.000 × 0,25 = 5.000 €.
    Diferència: 5.000 − 3.000 = 2.000 € d'estalvi els primers anys.
  9. Una empresa necessita cobrir una empleada que se'n va de baixa per maternitat durant quatre mesos. Quin tipus de contracte hauria d'usar i per què?
    Veure solució
    Un contracte temporal per substitució: hi ha una causa clara (substituir una persona amb dret a reserva del seu lloc) i el contracte dura mentres dure l'absència.
    No seria legal usar un temporal sense causa: des de la reforma de 2021 això es considera frau i es convertiria en indefinit.
  10. Explica què és un fals autònom i per què el cas dels repartidors de Glovo va ser un problema legal.
    Veure solució
    Un fals autònom figura com a autònom (emet factures, paga la seua quota) però en realitat treballa com un assalariat: amb horari imposat, eines de l'empresa i depenent d'un sol client.
    En el cas Glovo, el Tribunal Suprem va declarar que els riders eren treballadors per compte d'altri, no autònoms, perquè l'empresa fixava preus, assignava comandes i controlava el seu treball. És frau perquè els privava de drets laborals.
  11. Reformula esta frase per a convertir-la en una hipòtesi verificable: «Als joves els agradarà la nostra app».
    Veure solució
    Una hipòtesi verificable necessita un col·lectiu clar, una acció mesurable i un llindar. Exemple:
    «Almenys 6 de cada 10 alumnes de 4t d'ESO del meu institut prémeran el botó de descarregar quan els mostre la pantalla d'inici».
    Així es pot comprovar amb un experiment: si només ho fan 2 de cada 10, la hipòtesi cau.
  12. Assigna cada pregunta al seu tipus d'hipòtesi (de problema, de solució o de viabilitat): (a) pagaria algú per això?; (b) el problema existix de veritat?; (c) la meua solució resol el problema millor que les alternatives?
    Veure solució
    (a) pagaria algú per això? → hipòtesi de viabilitat.
    (b) el problema existix de veritat? → hipòtesi de problema.
    (c) la meua solució resol el problema? → hipòtesi de solució.
  13. Una app d'estudi presenta estes dades en un mes: 50.000 descàrregues, 30.000 likes en xarxes i 400 usuaris que paguen la versió premium cada mes. Classifica cada dada en mètrica vanitat o mètrica accionable i digues quina usaries per a decidir si el negoci funciona.
    Veure solució
    Descàrregues (50.000) i likes (30.000) → mètriques vanitat: impressionen però no diuen si la gent paga ni si el producte servix.
    Usuaris que paguen premium (400) → mètrica accionable: mesura ingressos reals i permet prendre decisions.
    Per a saber si el negoci funciona usaria la mètrica accionable (clients de pagament), perquè moltes descàrregues amb quasi ningú pagant no sostenen el projecte.
  14. Una plataforma freemium té 50.000 usuaris gratuïts i convertix a pagament un 4 %. Cadascun paga 8 € al mes. Quants usuaris de pagament hi ha i quant ingressa al mes?
    Veure solució
    Usuaris de pagament: 50.000 × 0,04 = 2.000.
    Ingrés mensual: 2.000 × 8 = 16.000 €.
    En el model freemium, un percentatge xicotet d'usuaris de pagament sosté el cost de tota la base.
  15. Un servei de subscripció té 2.000 subscriptors i cada mes es dona de baixa el 4 % (això és el churn). Si no capta clients nous, quantes baixes té el primer mes i quants subscriptors li queden?
    Veure solució
    Baixes del primer mes: 2.000 × 0,04 = 80 subscriptors.
    Li queden: 2.000 − 80 = 1.920 subscriptors.
    Un churn alt obliga a captar clients nous només per a no decréixer.
  16. Compara el valor de dos clients: un paga una subscripció de 12 € al mes durant 18 mesos; un altre fa una compra única de 90 €. Quant aporta cadascun i quantes vegades més val el primer?
    Veure solució
    Client de subscripció: 12 × 18 = 216 €.
    Client de compra única: 90 €.
    Vegades més: 216 ÷ 90 = 2,4 vegades.
    La recurrència fa que cada client valga molt més al llarg del temps, així que compensa invertir a fidelitzar-lo.
  17. Què és un A/B test i quina és la seua regla d'or? Posa un exemple aplicable a un projecte d'institut.
    Veure solució
    Un A/B test compara dues versions d'una cosa mostrant-les al mateix nombre de persones per a veure quina funciona millor.
    Regla d'or: canviar una sola cosa entre les dues versions. Si canvies diverses, no sabràs quina va ser la responsable.
    Exemple: provar dos cartells iguals excepte el preu (2 € enfront de 3 €) i veure amb quin s'interessa més gent.
  18. Has de defendre el teu projecte en un elevator pitch de 30 segons. Escriu un guió breu que incloga, en este ordre: el problema, la teua solució i a qui va dirigida.
    Veure solució
    Exemple de guió (les idees poden variar, però han d'estar-hi els tres elements):
    Problema: Molts estudiants perden hores buscant apunts fiables i acaben estudiant amb material de baixa qualitat.
    Solució: Hem creat una app que reunix apunts revisats per professors, organitzats per assignatura i curs.
    Per a qui: Està pensada per a alumnes d'ESO i Batxillerat que volen estudiar millor en menys temps.
    (Un bon pitch és clar, breu i conta una història que s'entén en 30 segons.)
  19. Diferencia entre iterar i pivotar un projecte, i digues com sabries que ha arribat el moment de pivotar.
    Veure solució
    Iterar és fer xicotets ajustos mantenint el model (canviar un preu, millorar la web).
    Pivotar és un canvi gran d'una hipòtesi clau (el segment, la proposta de valor o el canal).
    Saps que toca pivotar quan, després de mesurar amb usuaris reals, les dades diuen clarament que el model no funciona per molt que l'ajustes. Pivotar no és fracassar: Slack era un videojoc que va pivotar a eina de missatgeria.
  20. En presentar un projecte, per què convé començar amb una història (storytelling) i no amb estadístiques?
    Veure solució
    Perquè les persones recorden millor les històries que les dades. Començar amb una persona concreta i un conflicte («la meua iaia Pepa va caure i va tardar hores a avisar») fa que el públic s'enganxe i pose un rostre al problema.
    Les estadístiques arriben després, quan ja hi ha interés; si comences amb xifres, el públic desconnecta.
  21. En un Business Model Canvas, un equip escriu una proposta de valor molt atractiva però no té cap recurs clau que la sostinga. Per què és un problema de coherència?
    Veure solució
    Perquè una proposta de valor sense un recurs clau que la faça possible és només màrqueting: promets una cosa que no pots entregar.
    El BMC servix precisament per a detectar estes incoherències abans de gastar diners: cada bloc ha d'encaixar amb els altres (la proposta necessita recursos, activitats i socis que la sostinguen).
  22. Explica per què en un demo day sol guanyar un prototip lleig però validat enfront d'un prototip perfecte sense usuaris.
    Veure solució
    Perquè el que importa no és l'estètica, sinó l'aprenentatge. Un prototip de cartó amb dades reals darrere («l'hem mostrat a 15 persones i 13 ens han demanat el contacte») demostra que l'equip ha parlat amb clients i que la idea interessa.
    Un prototip bonic sense cap usuari darrere indica que l'equip ha invertit en aparença en compte de comprovar si algú vol el producte.
← Economia i Emprenedoria