profedeeconomia

Reforç i ampliació

Per avaluació: un repàs del que és essencial amb exercicis molt guiats per a qui va just (reforç), i reptes de més profunditat per a qui vol anar més enllà (ampliació). Les solucions van plegades perquè primer ho intentes.

1a avaluació

Reforç

Reforç · 1a avaluació (unitats 1-4)

El que és imprescindible d'escassetat, producció, mercats i diner, explicat amb frases curtes i exercicis d'una o dos operacions per a assegurar l'aprovat.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U1. Escassetat, elecció i cost d'oportunitat
L'economia estudia com triem quan no n'hi ha per a tot. Els desitjos són quasi il·limitats i els mitjans (diners, temps, recursos naturals) són limitats: això és l'escassetat. Compte: escassetat no és pobresa. També tria qui té molts diners, perquè tampoc té temps per a tot.
Cobrim necessitats primàries (menjar, beure, dormir, un sostre, el metge) i secundàries (viatjar, un mòbil nou, un concert) amb béns (es toquen: una poma, una bici) i servicis (algú els fa per tu: una classe, un tall de cabell).
Per a produir calen quatre factors: terra, treball, capital i iniciativa empresarial. Cadascun cobra d'una manera: renda, salari, interés i benefici.
Com que cal triar, tota decisió té un cost d'oportunitat: el valor de la millor alternativa a la qual renuncies. No és el que pagues, és el que deixes de tindre.
La FPP dibuixa les combinacions màximes de dos béns: damunt de la línia és eficient, dins és ineficient (recursos parats) i fora és inabastable hui.
Quatre agents (famílies, empreses, sector públic i sector exterior) intercanvien treball, béns, diners i impostos en el flux circular de la renda: tota despesa d'un és ingrés d'un altre.
U2. Producció, PIB i sostenibilitat
Produir és combinar recursos, treball i capital per a obtindre béns i servicis que valen més que els seus ingredients. Eixa diferència és el valor afegit: el que véns menys el que has comprat a altres empreses.
Les activitats s'agrupen en tres sectors: primari (trau coses de la natura), secundari (indústria, construcció i energia) i terciari (servicis). Espanya està terciaritzada: unes 76 de cada 100 persones ocupades treballen en servicis (EPA, INE, 2024).
La productivitat és la producció dividida entre els treballadors (o entre les hores). Si 2 persones fan 400 barres, la productivitat és de 200 barres per persona.
El PIB és el valor de tots els béns i servicis finals produïts en un país en un any. El d'Espanya va ser d'uns 1,59 bilions d'euros en 2024 (INE). El PIB per capita el dividix entre la població: uns 32.600 € per habitant.
El PIB no ho mesura tot: deixa fora el treball no pagat (cuidar, cuinar), el mal al medi ambient i el repartiment. Per això també es mira l'IDH (salut, educació i renda) i es parla d'economia circular: reduir, reutilitzar, reparar i reciclar en compte d'usar i tirar.
U3. Oferta, demanda i preu d'equilibri
Un mercat és qualsevol trobada entre compradors i venedors; no cal un lloc físic (Wallapop també ho és). El que produïx és un preu.
Llei de la demanda: si el preu puja, se'n vol comprar menys. Llei de l'oferta: si el preu puja, se'n vol vendre més.
El preu d'equilibri és aquell al qual la quantitat que es vol comprar coincidix amb la que es vol vendre. Per damunt sobra producte (excés d'oferta) i el preu baixa; per davall en falta (excés de demanda) i puja. Frase per a recordar-ho: el preu puja quan falta i baixa quan sobra.
Quatre casos bàsics: puja la demanda (preu i quantitat pugen), baixa la demanda (els dos baixen), puja l'oferta (preu baixa i quantitat puja) i baixa l'oferta (preu puja i quantitat baixa), com l'oli d'oliva en 2023.
Un preu màxim per davall de l'equilibri fa que falte producte (mascaretes en 2020); un preu mínim per damunt fa que en sobre, com el salari mínim: 1.184 € al mes en 14 pagues en 2025.
Segons quants en venguen hi ha competència perfecta, competència monopolística, oligopoli (llum, AVE) i monopoli (estancs). La CNMC multa qui pacta preus (càrtels).
U4. El diner, els bancs i la inflació
Sense diner només hi hauria bescanvi, que exigix que cadascú vulga just el que oferix l'altre. El diner ho resol i complix tres funcions: mitjà de pagament, unitat de compte (posar preu i comparar) i depòsit de valor (guardar poder de compra).
Els bitllets i les monedes són diner fiduciari: valen per la confiança en el Banc Central Europeu, no pel paper. Però més de nou de cada deu euros són diner bancari, apunts en els comptes; la targeta i el Bizum només mouen eixos apunts.
Un banc guarda depòsits, presta i guanya la diferència entre l'interés que cobra i el que paga; en prestar crea diner. Si fa fallida, el Fondo de Garantía de Depósitos torna fins a 100.000 € per persona i entitat.
El tipus d'interés és el preu del diner i el marca el BCE; l'euríbor el porta fins a la quota de les hipoteques variables.
La inflació és la pujada general dels preus i es mesura amb l'IPC de l'INE, que seguix una cistella d'uns 490 productes. En 2022 va ser del 8,4 % de mitjana, amb un pic del 10,8 % en juliol. Perjudica sobretot qui té els diners parats i qui té ingressos fixos.

El que és essencial

  • L'economia existix perquè hi ha <strong>escassetat</strong>: volem quasi tot i els mitjans (diners, temps, recursos) són limitats. Per això cal triar. Escassetat no és pobresa: li passa a tot el món.
  • Cada vegada que tries una cosa renuncies a una altra. El valor d'eixa altra cosa és el <strong>cost d'oportunitat</strong>, i mai no és zero: no hi ha res de franc.
  • Produir és combinar quatre factors: terra (es paga amb renda), treball (salari), capital (interés) i iniciativa empresarial (benefici, l'únic que no està garantit).
  • El <strong>valor afegit</strong> és el que véns menys el que has comprat a altres empreses. Sumant el valor afegit de tot el país durant un any ix el <strong>PIB</strong>.
  • La <strong>productivitat</strong> és el que es produïx per cada treballador o per cada hora. Puja amb més màquines, millor tecnologia i més formació, i d'ella depenen els salaris.
  • En un mercat, el preu puja quan falta producte i baixa quan en sobra. El <strong>preu d'equilibri</strong> és aquell al qual es vol comprar exactament el que es vol vendre.
  • El <strong>diner</strong> servix per a pagar, per a posar preu i per a guardar valor. La <strong>inflació</strong> (pujada general de preus, mesurada amb l'IPC) fa que amb els mateixos diners compres menys: en 2022 va ser del 8,4 % de mitjana a Espanya.

Vocabulari

  • escassetat
  • cost d'oportunitat
  • factors de producció
  • frontera de possibilitats de producció
  • agents econòmics
  • valor afegit
  • sectors econòmics
  • productivitat
  • PIB
  • demanda
  • oferta
  • preu d'equilibri
  • diner
  • IPC
  • inflació

Exemples resolts

  1. Calcula un cost d'oportunitat. Tens 20 € per al dissabte. Pots anar al cine (l'entrada costa 12 €) o guardar els diners per a una dessuadora que costa 20 €. Tries el cine. Quant has pagat i quin és el cost d'oportunitat de la teua decisió?
    Anem pas a pas.
    1. El que pagues: l'entrada, és a dir, 12 €. Això és el preu.
    2. A què renuncies: si vas al cine ja no pots començar a estalviar per a la dessuadora de 20 €.
    3. Cost d'oportunitat: és el valor de la millor alternativa a la qual renuncies, o siga, la dessuadora.
    Idea clau: preu i cost no són el mateix. El preu es paga en diners; el cost d'oportunitat és el que deixes de tindre. I mai no és zero, perquè sempre hi ha una altra opció.
  2. Llig una frontera de possibilitats de producció. En la fira solidària de l'institut podeu preparar entrepans i sucs. Fent servir tots els vostres recursos aconseguiu estes combinacions: A = 0 entrepans i 200 sucs; B = 50 i 180; C = 100 i 140; D = 150 i 80; E = 200 i 0. (a) Si passeu d'A a B, a quants sucs renuncieu? (b) I si passeu de B a C? (c) Podeu fer 100 entrepans i 100 sucs?
    Les combinacions de la llista són les màximes que podeu aconseguir.
    (a) D'A a B: els sucs passen de 200 a 180. Renuncieu a 200 − 180 = 20 sucs per a guanyar 50 entrepans.
    (b) De B a C: els sucs passen de 180 a 140. Renuncieu a 180 − 140 = 40 sucs per a guanyar altres 50 entrepans. Fixa't: el segon grup de 50 entrepans costa el doble que el primer.
    (c) 100 entrepans i 100 sucs: amb 100 entrepans la llista diu que podeu fer 140 sucs (combinació C). Si només en feu 100, esteu produint menys del que podeu: és una combinació ineficient, dins de la frontera. Hi ha recursos parats.
    Idea clau: damunt de la línia és eficient, dins és ineficient i fora és inabastable.
  3. Calcula el valor afegit d'una cadena. L'agricultor ven el seu blat per 0,20 €. El molí el compra i ven la farina per 0,45 €. La fleca compra la farina i ven la barra per 0,95 €. La cafeteria compra la barra i ven l'entrepà per 2,50 €. Calcula el valor afegit de cadascun i suma'ls.
    El valor afegit és sempre el que véns menys el que has comprat a altres empreses.
    1. Agricultor: 0,20 − 0,00 = 0,20 €.
    2. Molí: 0,45 − 0,20 = 0,25 €.
    3. Fleca: 0,95 − 0,45 = 0,50 €.
    4. Cafeteria: 2,50 − 0,95 = 1,55 €.
    5. Suma: 0,20 + 0,25 + 0,50 + 1,55 = 2,50 €, exactament el preu de l'entrepà.
    Idea clau: per això el PIB es calcula sumant valors afegits. Si sumàrem els preus de venda (0,20 + 0,45 + 0,95 + 2,50 = 4,10 €) comptaríem el blat quatre vegades.
  4. Compara la productivitat de dos tallers. El taller Pedal té 5 treballadors i munta 200 bicicletes a la setmana. El taller Roda té 8 treballadors i en munta 240. (a) Quin és més productiu? (b) Roda compra una màquina i, amb els mateixos 8 treballadors, passa a muntar 400 bicicletes. Quina és ara la seua productivitat?
    La fórmula és: productivitat = producció dividida entre el nombre de treballadors.
    (a) Pedal: 200 ÷ 5 = 40 bicicletes per treballador. Roda: 240 ÷ 8 = 30 bicicletes per treballador. Roda produïx més en total, però Pedal és més productiu: trau més de cada persona.
    (b) Roda amb la màquina: 400 ÷ 8 = 50 bicicletes per treballador. Ara és el més productiu dels dos.
    Idea clau: ningú no ha treballat més hores ni més de pressa. El que ha canviat és el capital amb què treballen. Produir més per persona és el que permet, a la llarga, pagar salaris més alts.
  5. Troba el preu d'equilibri. El club d'alumnat ven dessuadores. A 20 € se'n voldrien comprar 90 i el club en fabricaria 50. A 25 € se'n voldrien comprar 70 i el club en fabricaria 70. A 30 € se'n voldrien comprar 50 i el club en fabricaria 90. (a) Quin és el preu d'equilibri? (b) Què passa a 30 €? (c) I a 20 €?
    Busquem el preu al qual les dos quantitats coincidixen.
    (a) Equilibri: a 25 € se'n volen comprar 70 i se'n volen vendre 70. El preu d'equilibri és 25 € i la quantitat d'equilibri, 70 dessuadores.
    (b) A 30 €: se n'oferixen 90 i se'n demanen 50. En sobren 40: hi ha excés d'oferta i el preu tendirà a baixar.
    (c) A 20 €: se'n demanen 90 i només se n'oferixen 50. En falten 40: hi ha excés de demanda i el preu tendirà a pujar. A més, 40 persones es quedarien sense dessuadora.
    Idea clau: per damunt de l'equilibri en sobra i el preu baixa; per davall en falta i el preu puja.
  6. Calcula la inflació i el que perd el diner parat. (a) Una cistella amb cinc coses costava l'any passat 3,00 + 8,00 + 10,00 + 15,00 + 20,00 €. Enguany costa 3,30 + 8,50 + 10,00 + 16,20 + 20,00 €. Quant ha pujat la cistella en percentatge? (b) Una àvia va guardar 1.000 € en un sobre en gener de 2022. Eixe any la inflació mitjana a Espanya va ser del 8,4 % (INE). Quant podia comprar amb eixe sobre en desembre?
    Primer la cistella.
    1. Cost de l'any passat: 3,00 + 8,00 + 10,00 + 15,00 + 20,00 = 56,00 €.
    2. Cost d'enguany: 3,30 + 8,50 + 10,00 + 16,20 + 20,00 = 58,00 €.
    3. Pujada: (58,00 − 56,00) ÷ 56,00 × 100 = 2 ÷ 56 × 100 = 3,57 %. Eixa és la inflació de la cistella.
    Ara el sobre.
    4. El que en gener costava 1.000 € en desembre costava 1.084 € (un 8,4 % més).
    5. Poder de compra del sobre: 1.000 ÷ 1,084 = 922,51 €.
    6. Pèrdua: 1.000 − 922,51 = 77,49 € sense que ningú tocara el sobre.
    Idea clau: amb inflació, el diner parat perd valor encara que el número no canvie.

Practica

  1. Classifica cada necessitat en primària o secundària: (a) beure aigua; (b) anar a un concert; (c) tindre un sostre on dormir; (d) unes sabatilles de marca; (e) anar al metge. Després digues si estos béns són lliures o econòmics: l'aire, una botella d'aigua, la llum del sol, una samarreta.
    Veure solució
    Necessitats primàries (calen per a viure): (a) beure aigua, (c) tindre un sostre i (e) anar al metge.
    Necessitats secundàries (milloren el benestar): (b) anar a un concert i (d) les sabatilles de marca.
    Béns lliures (abundants i sense preu): l'aire i la llum del sol.
    Béns econòmics (escassos, cal produir-los i tenen preu): la botella d'aigua i la samarreta.
  2. Unix cada factor de producció amb la manera en què se li paga: terra, treball, capital, iniciativa empresarial · renda, salari, interés, benefici. Quin dels quatre pagaments no està garantit i per què?
    Veure solució
    Terra → renda. Treball → salari. Capital → interés. Iniciativa empresarial → benefici.
    El pagament que no està garantit és el benefici: només existix si, després de pagar rendes, salaris i interessos, sobren diners. Per això es diu que qui emprén assumix el risc.
  3. Tens una paga de 30 €. Pots gastar-la en una samarreta de 30 € o en tres entrades de cine de 10 € cadascuna. Tries la samarreta. (a) Quin és el cost d'oportunitat? (b) I si en compte de diners decidixes com fer servir una vesprada lliure (estudiar o entrenar), pot ser zero el cost d'oportunitat?
    Veure solució
    (a) El cost d'oportunitat és les tres entrades de cine, és a dir, la millor alternativa a la qual renuncies en comprar la samarreta.
    (b) No, mai no és zero. Si estudies, el cost és l'entrenament; si entrenes, el cost és el que hauries estudiat. El temps també és un recurs escàs: l'hora que passa no torna.
  4. Classifica cada activitat en el sector primari, secundari o terciari: (a) un pescador de Vigo; (b) una fàbrica de cotxes a Martorell; (c) una cambrera d'un bar; (d) una almàssera que fa oli; (e) una professora d'institut; (f) la construcció d'un edifici.
    Veure solució
    Sector primari (trau recursos de la natura): (a) el pescador.
    Sector secundari (transforma matèries primeres, construïx o produïx energia): (b) la fàbrica de cotxes, (d) l'almàssera i (f) la construcció de l'edifici.
    Sector terciari (servicis): (c) la cambrera i (e) la professora.
  5. Una fusteria compra fusta per 300 € i amb ella fabrica una taula que ven per 800 €. (a) Quin és el seu valor afegit? (b) Si a més haguera comprat vernís i cargols per 50 €, quin seria?
    Veure solució
    (a) Valor afegit = el que ven − el que ha comprat a altres empreses = 800 − 300 = 500 €.
    (b) Ara ha comprat 300 + 50 = 350 € a altres empreses, així que el valor afegit és 800 − 350 = 450 €.
    El valor afegit mesura el que de veritat aporta la fusteria amb el seu treball i les seues màquines.
  6. Una fleca té 2 treballadors i fa 400 barres al dia. (a) Quina és la productivitat per treballador? (b) Si cadascun treballa 8 hores, quantes barres es fan per hora de treball?
    Veure solució
    (a) Productivitat per treballador = 400 ÷ 2 = 200 barres per treballador i dia.
    (b) Hores totals = 2 × 8 = 16 hores. Productivitat per hora = 400 ÷ 16 = 25 barres per hora.
  7. Un país produïx en un any béns i servicis finals per valor de 1.200 milions d'euros i té 400.000 habitants. (a) Calcula el seu PIB per capita. (b) Vol dir això que cada habitant guanya eixa quantitat?
    Veure solució
    (a) PIB per capita = PIB ÷ habitants = 1.200.000.000 ÷ 400.000 = 3.000 € per habitant.
    (b) No. El PIB per capita és una mitjana: repartix la xifra entre tota la població, però no diu com es repartix de veritat. Pot haver-hi persones que guanyen molt més i altres moltíssim menys.
  8. En el mercat de dessuadores, a 10 € se'n demanen 130 i se n'oferixen 10; a 25 € se'n demanen 70 i se n'oferixen 70; a 35 € se'n demanen 30 i se n'oferixen 110. (a) Quin és el preu d'equilibri? (b) Quantes dessuadores sobren a 35 €? (c) Quantes en falten a 10 €?
    Veure solució
    (a) L'equilibri està on les dos quantitats coincidixen: 25 €, amb 70 dessuadores.
    (b) A 35 €: 110 − 30 = en sobren 80 (excés d'oferta). El preu tendirà a baixar.
    (c) A 10 €: 130 − 10 = en falten 120 (excés de demanda). El preu tendirà a pujar.
  9. Digues en cada cas si el preu del producte puja o baixa, i si la quantitat venuda puja o baixa: (a) una ona de calor dispara la demanda de ventiladors; (b) entren dos empreses noves (Ouigo i Iryo) a vendre bitllets d'alta velocitat; (c) una sequera arruïna la collita d'oliva; (d) passa la moda d'una joguina.
    Veure solució
    (a) Puja la demanda → el preu puja i la quantitat puja.
    (b) Puja l'oferta (més venedors) → el preu baixa i la quantitat puja.
    (c) Baixa l'oferta → el preu puja i la quantitat baixa. És el que va passar amb l'oli d'oliva en 2023.
    (d) Baixa la demanda → el preu baixa i la quantitat baixa.
  10. (a) Digues quina funció del diner s'usa en cada frase: «pague l'entrepà amb la targeta», «eixe mòbil costa 300 € i eixa entrada 8 €», «guarde la paga per al mes que ve». (b) Si la inflació d'enguany és del 4 %, quant costarà d'ací a un any una cosa que hui costa 50 €?
    Veure solució
    (a) Pagar l'entrepà → mitjà de pagament. Comparar preus de coses distintes → unitat de compte. Guardar la paga per a més avant → depòsit de valor.
    (b) Pujada = 4 % de 50 € = 0,04 × 50 = 2 €. Preu d'ací a un any = 50 + 2 = 52 €. Amb els mateixos 50 € ja no podries comprar-ho: això és perdre poder adquisitiu.
Ampliació

Ampliació · 1a avaluació (unitats 1-4)

Els matisos que les unitats 1 a 4 només apunten (cost implícit, PIB real, sensibilitat de la demanda, interés real) amb exercicis de diversos passos i preguntes de raonament.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U1. Cost explícit, cost implícit i per què la FPP es corba
La Unitat 1 definix el cost d'oportunitat com el valor de la millor alternativa a la qual renuncies. El matís que convé afegir és que eixe cost té dos peces. El cost explícit són els diners que ixen de la teua butxaca i apareixen en una factura: la matrícula d'un curs, el lloguer d'un local. El cost implícit no apareix en cap factura, però es paga igual: els ingressos que deixes de tindre mentres fas una altra cosa. Per això un negoci muntat en un local propi no és «de franc» de local: el cost implícit és el lloguer que es deixaria de cobrar.
El mateix raonament explica la forma de la FPP. Si tots els recursos serviren igual de bé per a produir els dos béns, la frontera seria una recta i cada unitat costaria sempre el mateix. Com que no és així, els primers recursos que es traslladen són els que pitjor servien per a la seua faena anterior i els últims, els millors. D'ací el cost d'oportunitat creixent i la corba doblegada cap a fora. I d'ací també que la frontera només es desplace amb més recursos o millor tecnologia: això és el creixement econòmic.
U2. Del valor afegit al PIB: nominal, real i el que no mesura
El PIB suma valors afegits precisament per a no comptar res dos vegades, i es llig amb tres correccions encadenades. Primera: passar de nominal a real, perquè si els preus pugen un 10 % i es produïx el mateix, el PIB en euros puja un 10 % sense que l'economia haja crescut. Segona: dividir entre la població, perquè el PIB per capita pot caure encara que el PIB real puge. Tercera: preguntar pel repartiment, perquè una mitjana no n'informa.
Després queden els límits de fons. El PIB no compta el treball no remunerat (l'INE estima en els seus comptes satèl·lit que el treball domèstic i de cures equival a més del 40 % del PIB), no distingix produir de destruir (talar un bosc suma; que continue dret, no) i ignora l'economia submergida. Per això existix l'IDH del PNUD, que combina salut, educació i renda: Espanya tenia 0,911 i el lloc 27 en l'informe 2023-2024, amb Suïssa en 0,967 i Somàlia en 0,380. I per això el debat actual no és només quant créixer, sinó si el creixement es pot desacoblar del consum de recursos.
U3. Quant es mou un preu i què passa quan l'Estat el fixa
El model de la Unitat 3 diu en quina direcció es mou un preu; el matís està en quant. La clau és la sensibilitat de la demanda al preu: si un bé té pocs substituts i no es pot deixar de comprar (oli, electricitat, benzina, pa), una caiguda de l'oferta dispara el preu abans que algú renuncie a comprar-lo; si en té, n'hi ha prou amb una pujada xicoteta perquè la gent se'n vaja a una altra cosa. Això explica per què l'oli es va triplicar i una dessuadora no ho faria mai.
Amb les intervencions, el model prediu el signe i les dades hi afigen la grandària. Un preu màxim per davall de l'equilibri baixa el preu del que es ven i reduïx la quantitat; en els 140 municipis catalans tensionats el lloguer mitjà dels nous contractes va baixar un 3,7 % (de 911 a 878 €) i un 6,4 % a Barcelona, mentres queien els contractes signats i creixia el lloguer de temporada. Les dos xifres són certes: d'ací el debat públic.
I quan queden pocs venedors apareix la interdependència: en un oligopoli cada empresa vigila les altres, i el pas de l'AVE de monopoli a oligopoli va baixar preus sense arribar a la competència perfecta.
U4. Creació de diner, tipus d'interés real i espiral de preus
Que els bancs creen diner en prestar té un límit calculable: el multiplicador teòric és 1 dividit entre el coeficient de caixa. Amb un 10 % són 10; amb l'1 % real de la zona euro serien 100. En la pràctica és molt menor: part del diner es queda en efectiu, els bancs guarden reserves de més i no sempre troben a qui prestar. Per això el BCE no controla la quantitat de diner comptant bitllets, sinó movent el tipus d'interés.
El segon: l'interés que importa no és el que anuncia el banc. El tipus d'interés real és, aproximadament, el nominal menys la inflació; un compte al 2 % amb una inflació del 8,4 % dona un interés real negatiu: l'estalvi perd poder de compra encara que el saldo cresca. L'altra cara: la inflació encongix els deutes a tipus fix, i el major deutor de quasi tots els països és el mateix Estat.
El tercer és l'espiral de preus i salaris: si tots esperen més inflació, els treballadors demanen pujades i les empreses s'avancen, i la profecia es complix sola. Tallar eixes expectatives buscava el BCE amb les deu pujades de tipus de 2022 i 2023, del 0 % al 4,5 %.

El que és essencial

  • El cost d'oportunitat complet d'una decisió és la suma del <strong>cost explícit</strong> (el que pagues) i el <strong>cost implícit</strong> (el que deixes d'ingressar). Qui només mira la factura s'equivoca de compte.
  • La FPP es corba perquè el cost d'oportunitat és <strong>creixent</strong>: els recursos no servixen igual de bé per a tot, així que cada unitat extra d'un bé costa cada vegada més unitats de l'altre.
  • Abans de dir que un país viu millor cal fer tres correccions al PIB: llevar la inflació (PIB <strong>real</strong>), dividir entre la població (<strong>per capita</strong>) i preguntar com es repartix. I encara així queda fora el treball no pagat i el mal ambiental.
  • El que decidix quant es mou un preu quan cau l'oferta és el molt o poc que la demanda responga al preu. Si el bé té pocs substituts (oli, llum, benzina), el preu es dispara; si en té molts, amb prou faenes es mou.
  • Un preu màxim per davall de l'equilibri baixa el preu del que es ven <em>i</em> reduïx la quantitat venuda. Sempre cal mirar les dos xifres: les dades de Catalunya de 2024 i les de l'institut conten la mateixa història.
  • Els bancs creen diner en prestar. El multiplicador teòric és 1 dividit entre el coeficient de caixa, però el real és molt menor perquè part del diner es queda en efectiu i els bancs guarden reserves de més.
  • El <strong>tipus d'interés real</strong> és aproximadament el tipus nominal menys la inflació. Un estalvi al 2 % amb una inflació del 8,4 % perd poder de compra; i per això la inflació perjudica qui estalvia i afavorix qui deu.

Vocabulari

  • cost explícit
  • cost implícit
  • cost d'oportunitat creixent
  • PIB nominal i PIB real
  • PIB per capita
  • IDH
  • desacoblament
  • sensibilitat de la demanda al preu
  • preu màxim
  • preu mínim
  • oligopoli
  • càrtel
  • multiplicador bancari
  • tipus d'interés real
  • espiral de preus i salaris

Exemples resolts

  1. Cost explícit i cost implícit. Hugo té 16 anys. En juliol pot treballar quatre setmanes en un xiringuito, 20 hores a la setmana, a 9,50 € l'hora; o fer un curs de socorrista de quatre setmanes que costa 350 € i que l'estiu següent li permetria guanyar uns 1.300 € en compte de 760 €. (a) Calcula el cost d'oportunitat complet de fer el curs. (b) En quants estius el recupera?
    1. El que guanyaria treballant: 4 setmanes × 20 hores × 9,50 € = 760 €.
    2. Cost explícit del curs: la matrícula, 350 €.
    3. Cost implícit: els 760 € que deixa d'ingressar per no treballar. No apareixen en cap factura, però es perden igual.
    4. Cost d'oportunitat complet: 350 + 760 = 1.110 €, més les hores d'estudi.
    5. El que guanya el curs cada estiu següent: 1.300 − 760 = 540 € més per estiu.
    6. Recuperació: 1.110 ÷ 540 = 2,06, és a dir, poc més de dos estius. A partir del tercer, el curs és guany net.
    Lectura: qui només mira els 350 € creu que el curs és barat; qui suma el cost implícit veu el cost real i decidix amb informació. El mateix val per a muntar un negoci en un local propi: el lloguer que no es cobra és un cost.
  2. Cost d'oportunitat creixent. Amb les combinacions de la fira (A = 0 entrepans i 200 sucs; B = 50 i 180; C = 100 i 140; D = 150 i 80; E = 200 i 0), calcula quants sucs costa cada entrepà en els quatre trams i explica per què el cost canvia.
    En cada tram es guanyen 50 entrepans; el que canvia és quants sucs es perden.
    1. D'A a B: 200 − 180 = 20 sucs perduts → 20 ÷ 50 = 0,4 sucs per entrepà.
    2. De B a C: 180 − 140 = 40 → 0,8 sucs per entrepà.
    3. De C a D: 140 − 80 = 60 → 1,2 sucs per entrepà.
    4. De D a E: 80 − 0 = 80 → 1,6 sucs per entrepà.
    5. Per què creix: els primers que deixen d'espremer per a untar són els qui pitjor espremien, així que es perden pocs sucs. Els últims a canviar són els millors amb l'espremedora, i cadascun se n'emporta molts sucs. Els recursos no són igual de bons per a tot.
    6. Conseqüència gràfica: per això la FPP no és una recta, sinó una corba doblegada cap a fora. Si tots els recursos foren intercanviables, el cost seria constant i la frontera, recta.
  3. Nominal, real i per capita. El país de Valdemar va tindre un PIB nominal de 1.000 milions d'euros en 2024 i de 1.060 milions en 2025. Els preus van pujar un 4 % i la població va passar de 10 a 10,3 milions d'habitants. Ha millorat la vida de l'habitant mitjà?
    1. Creixement nominal: 1.060 ÷ 1.000 = 1,06 → 6 %. És el titular fàcil.
    2. Creixement real: llevem els preus dividint entre 1,04. 1,06 ÷ 1,04 = 1,019 → 1,9 % (la resta ràpida 6 − 4 = 2 % dona quasi el mateix). Només això és producció de veritat.
    3. Creixement de la població: 10,3 ÷ 10 = 1,03 → 3 %.
    4. PIB real per capita: 1,019 ÷ 1,03 = 0,989 → cau al voltant d'un 1 %.
    5. Resposta: el titular «Valdemar creix un 6 %» és cert i enganya alhora. Descomptats preus i població, a l'habitant mitjà li toca un 1 % menys que l'any anterior.
    6. El que encara falta: saber com es repartix (el per capita és una mitjana), si eixa renda s'ha convertit en salut i educació (IDH) i a quin preu ambiental s'ha produït.
  4. Per què l'oli es va triplicar i una dessuadora no ho faria. Una campanya normal d'oli d'oliva a Espanya ronda 1,4 milions de tones; la de 2022/23 es va quedar en unes 666.000 (MAPA). El preu en origen del verge extra va passar d'uns 3,30 €/kg a més de 9 €/kg. (a) Calcula la caiguda de la producció en percentatge i la pujada del preu. (b) Explica per què el preu puja molt més del que cau la quantitat.
    1. Caiguda de la producció: (1.400.000 − 666.000) ÷ 1.400.000 × 100 = 734.000 ÷ 1.400.000 × 100 ≈ 52 % menys.
    2. Pujada del preu: 9 ÷ 3,30 = 2,7 → el preu es va multiplicar per 2,7, és a dir, va pujar al voltant d'un 173 %.
    3. Quina corba es va moure: la d'oferta, cap a l'esquerra, per la sequera. La demanda amb prou faenes es va moure: la gent va continuar volent oli.
    4. Per què el preu es dispara tant: perquè la demanda d'oli respon poc al preu. Té pocs substituts acceptables, s'usa cada dia i pesa poc en la despesa total d'una família, així que cal una pujada enorme perquè la gent en compre la meitat.
    5. Comparació: si desaparegués la meitat de la producció d'una marca concreta de dessuadora, quasi ningú pagaria el triple: se n'anirien a una altra marca. Molts substituts, poca pujada de preu.
    6. Comprovació: quan la campanya 2024/25 va recuperar els 1,4 milions de tones, l'oferta va tornar cap a la dreta i el preu en origen va baixar a uns 4 €/kg. El camí es va desfer igual de ràpid.
  5. Un preu màxim, amb les dos xifres. En el mercat de dessuadores de l'institut l'equilibri està en 25 € i 70 unitats. A 15 € se'n demanarien 110 i el club en fabricaria 30. La direcció fixa un preu màxim de 15 € «perquè siguen accessibles». (a) Quantes se'n venen i quantes persones es queden sense? (b) Què passa amb els ingressos del club? (c) I si el topall fora de 30 €?
    1. Quantitat venuda: es ven sempre la menor de les dos quantitats. A 15 €: 30 dessuadores. Abans del topall se'n venien 70.
    2. Persones sense dessuadora: 110 − 30 = 80. La norma pensada perquè arribaren a més gent fa que arriben a menys.
    3. Ingressos: amb topall, 15 × 30 = 450 €. En equilibri, 25 × 70 = 1.750 €. El club perd 1.300 € d'ingressos.
    4. Amb un topall de 30 €: està per damunt de l'equilibri, així que no canvia res: el mercat continua buidant-se a 25 € amb 70 dessuadores. Un preu màxim només actua per davall de l'equilibri.
    5. Efectes secundaris previsibles: cues i repartiment per ordre d'arribada o amistat, revenda a 25 € o 30 €, i temptació de retallar qualitat perquè isca a compte fabricar a 15 €.
    6. El mateix patró, a grandària real: en els 140 municipis catalans tensionats el lloguer mitjà dels nous contractes va baixar un 3,7 % (de 911 a 878 €) i un 6,4 % a Barcelona, mentres queia el nombre de contractes signats i creixia el lloguer de temporada. Preu més baix i menys quantitat: les dos xifres alhora.
  6. Marge bancari, multiplicador i interés real. El Banc del Barri té 10 milions d'euros en depòsits, pels quals paga un 1 %, i presta 8 milions al 5 %. (a) Calcula el seu marge d'intermediació. (b) Amb un coeficient de caixa del 10 %, en quant es pot convertir un depòsit inicial de 1.000 €? I amb l'1 % de la zona euro? (c) Si eixe compte paga un 2 % i la inflació és del 8,4 %, guanya o perd l'estalviador?
    1. Interessos que paga: 10.000.000 × 0,01 = 100.000 € a l'any.
    2. Interessos que cobra: 8.000.000 × 0,05 = 400.000 € a l'any.
    3. Marge d'intermediació: 400.000 − 100.000 = 300.000 €. D'ací ixen sous, oficines i impostos.
    4. Multiplicador amb el 10 %: 1 ÷ 0,10 = 10, així que 1.000 € poden arribar a 10.000 € de diner bancari (1.000 + 900 + 810 + 729 + …).
    5. Multiplicador amb l'1 %: 1 ÷ 0,01 = 100, és a dir, fins a 100.000 € en teoria. En la pràctica queda molt per davall: part del diner es guarda en efectiu, els bancs mantenen reserves de més i no sempre hi ha a qui prestar.
    6. Interés real de l'estalviador: aproximadament 2 − 8,4 = −6,4 %. Amb el càlcul exacte, 1,02 ÷ 1,084 = 0,941, és a dir, un −5,9 % de poder de compra. El saldo creix i tot i així es perden diners: eixe és l'interés real negatiu.

Reptes

  1. Marta deixa una faena en què cobrava 1.400 € al mes per a muntar una botiga en un local de la seua família que estava llogat per 600 € al mes. La botiga ingressa 4.500 € al mes i paga 2.800 € en mercaderia, llum i assegurances. (a) Calcula el benefici que veuria un comptable. (b) Calcula el cost d'oportunitat complet i el benefici una vegada descomptat. (c) Li compensa?
    Veure solució
    (a) Benefici comptable = 4.500 − 2.800 = 1.700 € al mes. Només compta els costos explícits.
    (b) Costos implícits: el salari al qual renuncia (1.400 €) i el lloguer que la família deixa de cobrar (600 €) = 2.000 € al mes. Benefici una vegada descomptats: 1.700 − 2.000 = −300 € al mes.
    (c) Amb estos números, no li compensa des del punt de vista econòmic: guanya 300 € menys al mes que si continuara treballant i llogant el local. Podria compensar-li per altres raons (independència, expectativa de créixer, aprenentatge), però convé saber que eixes raons costen 300 € al mes.
  2. Una economia pot produir blat i tela amb estes combinacions màximes: (0, 100), (20, 90), (40, 70), (60, 40), (80, 0), on el primer número és blat i el segon, tela. (a) Calcula el cost d'oportunitat, en tela, de cada bloc de 20 unitats de blat. (b) És abastable la combinació (40, 80)? I (30, 60)? (c) Què caldria per a produir (40, 80)?
    Veure solució
    (a) De (0,100) a (20,90): es perden 10 de tela → 0,5 de tela per unitat de blat. De (20,90) a (40,70): 20 → 1. De (40,70) a (60,40): 30 → 1,5. De (60,40) a (80,0): 40 → 2. El cost és creixent.
    (b) (40, 80) queda fora de la frontera: amb 40 de blat el màxim de tela és 70, així que és inabastable hui. (30, 60) queda dins: amb 20 de blat ja es podien fer 90 de tela, així que és una combinació ineficient, amb recursos parats.
    (c) Caldrien més recursos (més persones treballant, més terra, més màquines) o millor tecnologia. En els dos casos la frontera sencera es desplaça cap a fora: això és el creixement econòmic.
  3. En una cadena, el ramader ven llet per 0,40 €, la central lletera l'envasa i la ven per 0,75 €, el supermercat la ven per 1,10 € i una cafeteria la fa servir per a un café amb llet que ven per 1,80 €. (a) Calcula el valor afegit de cada baula. (b) Suma els valors afegits i compara-ho amb la suma dels preus de venda. (c) Explica per què el PIB es calcula de la primera manera.
    Veure solució
    (a) Ramader: 0,40 − 0 = 0,40 €. Central: 0,75 − 0,40 = 0,35 €. Supermercat: 1,10 − 0,75 = 0,35 €. Cafeteria: 1,80 − 1,10 = 0,70 €.
    (b) Suma de valors afegits = 0,40 + 0,35 + 0,35 + 0,70 = 1,80 €, exactament el preu del bé final. Suma de preus de venda = 0,40 + 0,75 + 1,10 + 1,80 = 4,05 €.
    (c) Perquè sumar els preus de venda compta la llet del ramader quatre vegades, la de la central tres i així successivament. Sumant valors afegits (o comptant només béns finals) cada aportació es compta una sola vegada, que és el que mesura el PIB.
  4. Un taller passa de muntar 30 bicicletes per treballador i setmana a muntar-ne 50 després de comprar una màquina, amb la mateixa plantilla de 8 persones i les mateixes hores. Cada bicicleta deixa 50 € de valor afegit. (a) Quant puja la productivitat en percentatge? (b) Quant valor afegit genera ara cada treballador a la setmana? (c) Pujaran els salaris automàticament?
    Veure solució
    (a) (50 − 30) ÷ 30 × 100 = 20 ÷ 30 × 100 ≈ 66,7 % més de productivitat, sense treballar més hores.
    (b) Abans: 30 × 50 = 1.500 € per treballador i setmana. Ara: 50 × 50 = 2.500 €. Són 1.000 € més per persona i setmana.
    (c) No automàticament. Més productivitat fa possible pagar més, però no ho garantix: eixe valor afegit extra pot anar al salari, al benefici de l'empresa, a baixar preus o a amortitzar la màquina. Com es repartix és una negociació, i d'això tracta la Unitat 5. A més, si amb la màquina n'hi haguera prou amb 6 treballadors, apareixeria l'altra cara de l'assumpte: què passa amb els altres dos.
  5. Un país va tindre un PIB nominal de 500.000 milions en l'any 1 i de 540.000 milions en l'any 2. Els preus van pujar un 5 % i la població va passar de 20 a 20,4 milions d'habitants. (a) Calcula el creixement nominal. (b) El real. (c) El del PIB real per capita. (d) Escriu el titular honest.
    Veure solució
    (a) 540.000 ÷ 500.000 = 1,08 → 8 % nominal.
    (b) 1,08 ÷ 1,05 = 1,0286 → 2,9 % real (la resta ràpida 8 − 5 donaria un 3 %).
    (c) Població: 20,4 ÷ 20 = 1,02 → 2 %. PIB real per capita: 1,0286 ÷ 1,02 = 1,0084 → +0,8 %.
    (d) Un titular honest seria: «La producció real creix un 2,9 %, però amb l'augment de població la millora per habitant és del 0,8 %». I quedaria encara per saber com es repartix eixa millora i a quin cost ambiental s'ha produït.
  6. En el mercat del lloguer d'una ciutat creix la població i arriben més estudiants (la demanda es desplaça cap a la dreta) mentres es construïx poc i part dels pisos passen al lloguer turístic (l'oferta es desplaça cap a l'esquerra). (a) Què li passa al preu? (b) I a la quantitat d'habitatges llogats? (c) De què depén la resposta a la segona pregunta?
    Veure solució
    (a) El preu puja amb seguretat: els dos moviments empenten el preu en la mateixa direcció.
    (b) La quantitat és indeterminada: més demanda empenta la quantitat cap amunt i menys oferta l'empenta cap avall.
    (c) Depén de quina de les dos corbes es moga més. Si domina l'augment de demanda, es lloguen més habitatges a un preu molt major; si domina la caiguda d'oferta, se'n lloguen menys. Regla general: quan les dos corbes es mouen alhora, una variable queda clara i l'altra depén de la intensitat relativa.
  7. El salari mínim interprofessional de 2025 és de 1.184 € al mes en 14 pagues (RD 87/2025). (a) Calcula el salari anual brut de qui el cobra i el seu equivalent en 12 pagues. (b) Què prediu el model de preu mínim? (c) Per què el mercat de treball no es comporta exactament com el de les dessuadores?
    Veure solució
    (a) Anual: 1.184 × 14 = 16.576 € bruts a l'any. En 12 pagues: 16.576 ÷ 12 = 1.381,33 € al mes.
    (b) Un preu mínim per damunt de l'equilibri genera excés d'oferta: més gent volent treballar a eixe salari que llocs oferits, és a dir, atur en les ocupacions afectades.
    (c) Perquè el treball no és una mercaderia homogènia ni el mercat és de competència perfecta: hi ha empreses amb poder per a fixar salaris per davall del que aporta el treballador, costos de canviar de faena, i un salari major pot augmentar la productivitat i el consum. El Banco de España va estimar que la pujada del 22 % de 2019 va tindre efectes moderats sobre l'ocupació dels afectats (Documento Ocasional 2210, 2022). El model dona la direcció; les dades, la grandària.
  8. Ana ingressa 2.000 € en efectiu al seu banc. (a) Quant diner bancari pot arribar a crear-se amb un coeficient de caixa del 10 %? (b) I amb l'1 % de la zona euro? (c) Per què el resultat real és molt menor que el teòric?
    Veure solució
    (a) Multiplicador = 1 ÷ 0,10 = 10 → fins a 2.000 × 10 = 20.000 €.
    (b) Multiplicador = 1 ÷ 0,01 = 100 → fins a 2.000 × 100 = 200.000 € en teoria.
    (c) Perquè la cadena es trenca per tres llocs: no tot el món torna a depositar el que rep (part es queda en efectiu), els bancs guarden més reserves de les obligatòries per prudència i no sempre troben clients solvents a qui prestar. Per això el BCE no controla la quantitat de diner comptant bitllets, sinó movent el tipus d'interés.
  9. Una hipoteca de 150.000 € a 25 anys referenciada a euríbor més 1 % va passar d'una quota d'uns 530 € al mes en 2021 (euríbor en −0,50 %) a uns 890 € en 2023 (euríbor en 4,16 %) i a uns 720 € en 2025 (euríbor al voltant del 2,1 %). (a) Quant més va pagar eixa família en un any de 2023 respecte a 2021? (b) I en 2025 respecte a 2023? (c) Explica la cadena que porta d'una decisió del BCE a eixa quota.
    Veure solució
    (a) Diferència mensual = 890 − 530 = 360 €. A l'any: 360 × 12 = 4.320 € més per la mateixa casa.
    (b) Diferència mensual = 890 − 720 = 170 €. A l'any: 170 × 12 = 2.040 € menys que en 2023, encara que 190 € al mes per damunt de 2021.
    (c) El BCE puja els seus tipus oficials (del 0 % en juliol de 2022 al 4,5 % en setembre de 2023) → als bancs els costa més aconseguir diners i els renta més aparcar-los en el banc central → puja l'euríbor, el tipus al qual es presten entre ells → com que la hipoteca variable es calcula com a euríbor més un diferencial, en revisar-se puja la quota. Des de juny de 2024 el BCE va començar a baixar i la cadena va funcionar a l'inrevés.
  10. Pregunta de raonament. L'INE estima que el treball domèstic i de cures no remunerat equival a més del 40 % del PIB espanyol, i el realitzen sobretot dones. Si contractes algú per a cuidar la teua àvia, suma al PIB; si la cuides tu, no. (a) Hauria el PIB de comptabilitzar eixe treball? (b) Dona un argument a favor i un altre en contra. (c) Quin indicador faries servir mentrestant?
    Veure solució
    (a) No hi ha resposta única: és una pregunta de què volem mesurar.
    (b) A favor: és producció real que sosté l'economia, i no comptar-la fa invisible el treball de milions de persones i distorsiona les comparacions entre països i entre èpoques (si la mateixa cura passa de casa a una residència, el PIB «creix» sense que es produïsca més). En contra: el PIB mesura producció de mercat i afegir-li valors estimats el faria menys comparable i més discutible; a més, valorar en euros una hora de cura obliga a decisions arbitràries.
    (c) Mentrestant, el raonable és usar el PIB per al que servix i completar-lo amb altres indicadors: els comptes satèl·lit de l'INE sobre treball no remunerat, l'IDH del PNUD per a salut i educació, i mesures de desigualtat i de petjada ecològica. La conclusió de Kennedy en 1968 encara val: el PIB mesura producció, no benestar.

2a avaluació

Reforç

Reforç · 2a avaluació (unitats 5-8)

El que és imprescindible de la segona avaluació (mercat de treball i nòmina, impostos i despesa pública, pressupost i estalvi, bancs i crèdit) amb exercicis guiats pas a pas.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U5. El mercat de treball i la nòmina
En el mercat de treball les persones oferixen el seu temps i les empreses el demanen. El preu que ix d'eixe encreuament és el salari, i la llei li posa un sòl: el salari mínim interprofessional, que en 2025 és de 1.184 € bruts al mes en 14 pagues (Real Decreto 87/2025).
Cada trimestre l'INE mesura l'ocupació amb l'EPA. Dividix la població de 16 anys o més en inactius (ni treballen ni busquen) i actius, i els actius en ocupats i aturats. La taxa d'atur és aturats entre actius, per 100: en 2025 va ser del 10,3 %, i de prop del 25 % entre els menors de 25 anys.
Des de la reforma laboral de 2021 el contracte normal és l'indefinit; el temporal només s'admet si hi ha una causa.
En la nòmina, del salari brut es resten la cotització a la Seguretat Social (al voltant del 6,5 %) i la retenció d'IRPF, que és una bestreta de l'impost. El que queda és el salari net.
U6. L'Estat: impostos i despesa pública
L'Estat intervé perquè el mercat té fallades: ningú no construiria un far ni posaria l'enllumenat del teu carrer, perquè són béns públics que qualsevol usa sense pagar. A més, l'Estat redistribuïx la renda i suavitza les crisis.
Per a pagar-ho cobra impostos (sense res concret a canvi), taxes (per un servici concret, com el DNI) i cotitzacions (a canvi de drets futurs). Els impostos directes graven el que guanyes o el que tens (IRPF, Societats, IBI); els indirectes, el que consumixes (IVA al 21, 10 i 4 %).
L'IRPF és progressiu per trams: cada tipus s'aplica només a la franja de renda del seu tram. En 2024 l'IRPF i l'IVA van aportar tres de cada quatre euros dels 295.000 milions recaptats (AEAT).
La despesa pública ronda el 45 % del PIB i se'n va sobretot a pensions, sanitat i educació. Gastar més del que s'ingressa en un any és dèficit; els dèficits acumulats són el deute públic.
U7. Pressupost, estalvi i consum
Un pressupost personal compara per escrit el que entra amb el que ix en un mes. Les despeses fixes es repetixen igual cada mes (el mòbil, una subscripció); les variables depenen del que faces (eixir, roba, regals); i els imprevistos arriben segur, encara que no sàpies quan. La diferència entre ingressos i despeses és l'estalvi.
La regla 50-30-20 repartix els ingressos: 50 % necessitats, 30 % desitjos i 20 % estalvi. La regla d'or cap en quatre paraules: paga't a tu primer, és a dir, aparta l'estalvi tan prompte com entra el diner i no amb el que sobre a final de mes.
Abans de qualsevol objectiu bonic va el fons d'emergència: de tres a sis mesos de despeses en la vida adulta. I amb interés compost els interessos generen interessos, així que el termini pesa més que la quantitat.
Quan compres, pregunta't si és necessitat o desig i compara el preu per unitat (€/kg, €/litre). La garantia legal és de tres anys i en respon el venedor; per internet tens 14 dies per a tornar-ho sense donar explicacions.
U8. Bancs, crèdit, inversió i assegurances
Un compte bancari no és gratis: té comissions de manteniment, de targeta i de descobert. Qualsevol resident té dret a un compte de pagament bàsic, que per llei no pot costar més de 3 € al mes.
La targeta de dèbit gasta el teu diner; la de crèdit, el del banc. Si la pagues sencera a fi de mes no hi ha interessos; en modalitat revolving, amb tipus al voltant del 18 %, la quota còmoda se'n va quasi tota en interessos i el deute pot no acabar-se mai.
Cap banc no et demanarà mai les teues claus, el PIN ni el codi de l'SMS: qui ho faça és un estafador.
Per a comparar dos crèdits només val la TAE, que inclou l'interés, les comissions i el calendari de pagaments; el TIN és només l'interés.
Una hipoteca és el préstec amb què es compra una vivenda, que queda com a garantia. Cal tindre estalviat un 20 % d'entrada més un 10 % d'impostos i despeses.
Una assegurança servix per al que no pots pagar de la teua butxaca, no per al que sí.

El que és essencial

  • En una nòmina no cobres el que guanyes: del <strong>salari brut</strong> es resten la cotització a la Seguretat Social (al voltant del 6,5 %) i la retenció d'IRPF. El que entra en el teu compte és el <strong>salari net</strong>.
  • El salari mínim interprofessional de 2025 és de <strong>1.184 € bruts al mes en 14 pagues</strong> (Real Decreto 87/2025). És el sòl legal de qualsevol jornada completa, hi haja conveni o no.
  • La <strong>taxa d'atur</strong> es calcula sobre els actius (ocupats + aturats), no sobre tota la població. En 2025 Espanya tenia un atur del 10,3 % i de prop del 25 % entre els joves (INE, EPA).
  • Els impostos <strong>directes</strong> graven el que guanyes o el que tens (IRPF, Societats, IBI); els <strong>indirectes</strong>, el que consumixes (IVA al 21, 10 i 4 %). Entre IRPF i IVA arriben tres de cada quatre euros que recapta l'Estat.
  • L'IRPF funciona <strong>per trams</strong>: cada tipus s'aplica només a la part de renda que cau dins del seu tram. Pujar de tram mai no fa que cobres menys.
  • Un <strong>pressupost</strong> compara ingressos amb despeses fixes, variables i imprevistos. La regla <strong>50-30-20</strong> repartix els ingressos en 50 % necessitats, 30 % desitjos i 20 % estalvi, i la regla d'or és <strong>paga't a tu primer</strong>.
  • Per a comparar dos crèdits només servix la <strong>TAE</strong>, que inclou interessos i comissions. I tot producte nou comprat a una empresa té <strong>tres anys de garantia legal</strong>, de la qual respon el venedor.

Vocabulari

  • salari brut
  • salari net
  • cotització a la Seguretat Social
  • SMI
  • taxa d'atur
  • població activa
  • contracte indefinit
  • impost directe
  • impost indirecte
  • IRPF
  • IVA
  • pressupost personal
  • regla 50-30-20
  • TAE
  • garantia legal

Exemples resolts

  1. A Vilanova viuen 10.000 persones de 16 anys o més. D'elles, 4.000 ni treballen ni busquen faena, 5.400 tenen treball i 600 en busquen sense trobar-ne. Calcula la població activa i les taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur.
    Pas 1. Població activa. Són els ocupats més els aturats: 5.400 + 600 = 6.000 persones.
    Comprovació: 6.000 actius + 4.000 inactius = 10.000, tota la població de 16 anys o més.
    Pas 2. Taxa d'activitat. Actius entre població de 16 o més, per 100: 6.000 / 10.000 × 100 = 60 %.
    Pas 3. Taxa d'ocupació. Ocupats entre població de 16 o més, per 100: 5.400 / 10.000 × 100 = 54 %.
    Pas 4. Taxa d'atur. Aturats entre actius, per 100: 600 / 6.000 × 100 = 10 %.
    Compte amb el denominador: si dividires 600 entre 10.000 eixiria un 6 %, i seria un error. La taxa d'atur es calcula sempre sobre els actius.
  2. Aitor cobra un salari brut de 1.400 € al mes. L'empresa li descompta un 6,5 % de cotització a la Seguretat Social i li reté un 8 % d'IRPF. Quant cobra de net?
    Pas 1. Cotització a la Seguretat Social. 1.400 × 0,065 = 91 €.
    Pas 2. Retenció d'IRPF. 1.400 × 0,08 = 112 €.
    Pas 3. Total descomptat. 91 + 112 = 203 €.
    Pas 4. Salari net. 1.400 − 203 = 1.197 €.
    Lectura: Aitor guanya 1.400 € i en cobra 1.197, és a dir, un 85,5 % del que s'ha pactat. Però els 91 € de la Seguretat Social no es perden: li compren dret a l'atur, a la baixa per malaltia i a una futura pensió. I els 112 € d'IRPF són una bestreta: en la declaració de la renda s'ajusten i pot ser que li'n tornen una part.
  3. En la compra del dissabte, els productes costaven abans d'IVA: 10 € de pa, llet i fruita (tipus del 4 %), 20 € de pollastre i iogurts (tipus del 10 %) i 30 € de xampú i piles (tipus del 21 %). Calcula l'IVA de cada grup, l'IVA total i el que marca el tiquet.
    Pas 1. IVA al 4 %. 10 × 0,04 = 0,40 €.
    Pas 2. IVA al 10 %. 20 × 0,10 = 2,00 €.
    Pas 3. IVA al 21 %. 30 × 0,21 = 6,30 €.
    Pas 4. IVA total. 0,40 + 2,00 + 6,30 = 8,70 €.
    Pas 5. Total del tiquet. Preu sense IVA: 10 + 20 + 30 = 60 €. Total: 60 + 8,70 = 68,70 €.
    Lectura: els aliments bàsics quasi no paguen impost (0,40 € de 10 €), mentres que el grup del 21 % aporta ell a soles més de dos terços de l'IVA de la compra. Per això el pa, la llet, els ous, la fruita i la verdura estan al tipus superreduït del 4 %.
  4. Dani ha guanyat 15.000 € bruts en un any. Amb l'escala orientativa de l'IRPF (19 % fins a 12.450 € i 24 % de 12.450 € a 20.200 €) i un mínim personal de 5.550 €, calcula la seua quota, el tipus marginal i el tipus mitjà.
    Pas 1. Primer tram. Els primers 12.450 € paguen al 19 %: 12.450 × 0,19 = 2.365,50 €.
    Pas 2. Segon tram. De la resta, 15.000 − 12.450 = 2.550 € cauen en el tram del 24 %: 2.550 × 0,24 = 612,00 €.
    Pas 3. Suma. 2.365,50 + 612,00 = 2.977,50 €.
    Pas 4. Mínim personal. Els 5.550 € que la llei considera necessaris per a viure es resten aplicant-los el tipus del primer tram: 5.550 × 0,19 = 1.054,50 € menys.
    Pas 5. Quota. 2.977,50 − 1.054,50 = 1.923,00 €.
    Pas 6. Tipus. Tipus marginal: 24 %, el del tram més alt al qual arriba. Tipus mitjà: 1.923 / 15.000 = 12,8 %. El seu últim euro paga el 24 %, però la seua renda sencera paga el 12,8 %.
  5. Sara ingressa 1.200 € nets al mes. Les seues despeses fixes sumen 700 € i les variables, 350 €. (a) Quant estalvia i quin percentatge dels seus ingressos és? (b) Compara-ho amb la regla 50-30-20.
    Pas 1. Despeses totals. 700 + 350 = 1.050 €.
    Pas 2. Estalvi. Ingressos − despeses = 1.200 − 1.050 = 150 €.
    Pas 3. Percentatge estalviat. 150 / 1.200 = 0,125 → 12,5 %.
    Pas 4. La regla 50-30-20 sobre 1.200 €. Necessitats: 1.200 × 0,50 = 600 €. Desitjos: 1.200 × 0,30 = 360 €. Estalvi: 1.200 × 0,20 = 240 €.
    Pas 5. Comparació. Sara gasta 700 € en fixes (100 € més que els 600 € de referència) i estalvia 150 € en compte de 240 €: li falten 90 € per a arribar al 20 %.
    Lectura: el desajust està en les despeses fixes, que són les més difícils de retallar perquè es decidixen una vegada i cobren cada mes. Revisar-les (la tarifa del mòbil, les subscripcions) és el que li donaria més marge.
  6. Un portàtil costa 600 € al comptat. La botiga oferix pagar-lo en 12 quotes de 55 €. (a) Quant pagues en total si el finances? (b) Quant és això de més, en euros i en percentatge?
    Pas 1. Total finançat. 55 × 12 = 660 €.
    Pas 2. Sobrecost en euros. 660 − 600 = 60 €.
    Pas 3. Sobrecost en percentatge. 60 / 600 = 0,10 → un 10 % més pel mateix portàtil.
    Pas 4. L'alternativa. Si en compte de finançar apartes eixos mateixos 55 € al mes, en 600 / 55 = 10,9, és a dir, en 11 mesos, el tens pagat sencer: un mes menys dels que anaves a estar pagant quotes, i amb 60 € a la butxaca.
    Lectura: el producte és el mateix; el que canvia és el contracte. I el número que cal mirar abans de signar qualsevol finançament és la TAE, perquè inclou també les comissions que la quota no ensenya.

Practica

  1. Classifica cada persona com a ocupada, aturada o inactiva segons l'EPA: (a) una estudiant de 2n de batxillerat que només estudia; (b) un cambrer de 25 anys amb contracte de 20 hores setmanals; (c) una dona de 50 anys que va perdre la faena i busca treball cada setmana; (d) un jubilat de 70 anys.
    Veure solució
    (a) Inactiva: ni treballa ni busca treball.
    (b) Ocupat: té faena, i n'hi ha prou amb haver treballat almenys una hora en la setmana de referència.
    (c) Aturada: no té faena, en busca activament i està disponible.
    (d) Inactiu: està jubilat i no busca faena.
    Recorda: actius = ocupats + aturats. Els inactius queden fora del denominador de la taxa d'atur.
  2. En una comarca hi ha 8.000 ocupats i 1.000 aturats. Calcula la població activa i la taxa d'atur.
    Veure solució
    Població activa = 8.000 + 1.000 = 9.000 persones.
    Taxa d'atur = 1.000 / 9.000 × 100 = 11,1 %.
    No cal saber quanta gent viu a la comarca: la taxa d'atur només necessita ocupats i aturats.
  3. Nerea cobra un brut mensual de 1.600 €. Li descompten un 6,5 % de Seguretat Social i li retenen un 10 % d'IRPF. Calcula cada descompte i el seu salari net.
    Veure solució
    Seguretat Social: 1.600 × 0,065 = 104 €.
    IRPF: 1.600 × 0,10 = 160 €.
    Net: 1.600 − 104 − 160 = 1.336 €.
    Cobra el 83,5 % del que guanya. Quan t'oferisquen un sou, pregunta sempre si és brut o net i en quantes pagues.
  4. Classifica cada impost com a directe o indirecte i explica en una línia per què: IRPF, IVA, IBI, Impost sobre Societats i impost especial sobre el tabac.
    Veure solució
    Directes (graven el que guanyes o el que tens): IRPF (el que guanya una persona en un any), IBI (per ser propietari d'un pis o un local) i Impost sobre Societats (el benefici de les empreses, al 25 %).
    Indirectes (graven el que consumixes): IVA (dins del preu de quasi tot, al 21, 10 o 4 %) i impost especial sobre el tabac (un producte concret, a més de l'IVA).
    La clau: els directes miren qui eres; els indirectes, què compres.
  5. Una samarreta costa 20 € abans d'IVA i tributa al tipus general. Un paquet d'arròs costa 2 € abans d'IVA i tributa al superreduït. Calcula l'IVA i el preu final de cadascun.
    Veure solució
    Samarreta (tipus general, 21 %): IVA = 20 × 0,21 = 4,20 €. Preu final = 20 + 4,20 = 24,20 €.
    Arròs (tipus superreduït, 4 %): IVA = 2 × 0,04 = 0,08 €. Preu final = 2 + 0,08 = 2,08 €.
    Els aliments bàsics (pa, llet, ous, fruita, verdura, llegums) estan al 4 % precisament perquè l'impost pese menys sobre qui gasta quasi tot el que guanya a menjar.
  6. Explica amb les teues paraules la diferència entre dèficit públic i deute públic, i digues quant eren a Espanya en 2024.
    Veure solució
    El dèficit públic és la diferència entre el que l'Estat gasta i el que ingressa en un any, quan gasta més. En 2024 va ser del 3,2 % del PIB.
    El deute públic és la suma de tots els dèficits acumulats que encara no s'han tornat. A finals de 2024 rondava 1,62 bilions d'euros, al voltant del 100 % del PIB.
    Truc per a no confondre'ls: el dèficit és l'aigua que entra en la banyera cada any; el deute és el nivell al qual ha arribat l'aigua.
  7. Classifica en despesa fixa o despesa variable: (a) la quota del mòbil; (b) eixir a sopar el dissabte; (c) la subscripció d'una plataforma de vídeo; (d) unes sabatilles noves. I explica per què convé revisar les fixes una o dues vegades a l'any.
    Veure solució
    Fixes: (a) la quota del mòbil i (c) la subscripció de vídeo, perquè es repetixen cada mes amb el mateix import.
    Variables: (b) el sopar del dissabte i (d) les sabatilles, perquè depenen del que decidisques eixe mes.
    Convé revisar les fixes perquè es decidixen una vegada i després cobren cada mes: una subscripció de 6 € que ja no uses són 72 € a l'any tirats sense haver-ho tornat a pensar.
  8. Iván ingressa 90 € al mes entre la paga i alguna faena xicoteta. Les seues despeses fixes són 15 € i les variables, 50 €. (a) Quant estalvia? (b) Quin percentatge dels seus ingressos és? (c) Arriba al 20 % de la regla 50-30-20?
    Veure solució
    (a) Estalvi: 90 − 15 − 50 = 25 €.
    (b) Percentatge: 25 / 90 = 0,2778 → 27,8 %.
    (c) Sí: el 20 % de 90 € serien 18 €, i ell n'aparta 25. Està per damunt de la referència.
    Per a un estudiant la primera barra de la regla (les necessitats) no encaixa, perquè les cobrix la família. La que sí que val és la tercera: almenys un 20 % s'aparta, i s'aparta primer.
  9. Un mòbil costa 400 € al comptat o 10 quotes de 44 €. (a) Quant pagues en total finançant-lo? (b) Quant de més, en euros i en percentatge? (c) Quin número cal mirar en qualsevol anunci de finançament?
    Veure solució
    (a) 44 × 10 = 440 €.
    (b) 440 − 400 = 40 € més, és a dir, 40 / 400 = un 10 % pel mateix telèfon.
    (c) La TAE. El TIN és només l'interés; la TAE inclou a més les comissions obligatòries i el calendari de pagaments, i és l'únic número que permet comparar dues ofertes. La regla cap en quatre paraules: compara sempre TAE amb TAE.
  10. Compres un mòbil nou en una botiga i als 14 mesos deixa de carregar sense que se t'haja caigut. (a) Quanta garantia té? (b) A qui reclames? (c) Què pots exigir?
    Veure solució
    (a) Tres anys de garantia legal des del lliurament, per a qualsevol producte nou comprat a una empresa a Espanya (Real Decreto-ley 7/2021).
    (b) Al venedor, és a dir, a la botiga que te'l va vendre, no al fabricant, encara que intenten enviar-te al servici tècnic de la marca.
    (c) Primer reparació o substitució, a la teua elecció, i amb totes les despeses (transport, peces, mà d'obra) a càrrec del venedor. Si no és possible o no es fa en un termini raonable, rebaixa del preu o devolució dels diners. A més, com que la fallada apareix en els dos primers anys, es presumix que el defecte ja venia de fàbrica: no ho has de demostrar tu.
Ampliació

Ampliació · 2a avaluació (unitats 5-8)

Reptes de tres o quatre passos sobre taxes de l'EPA i cost empresa, tipus marginal enfront de tipus mitjà, regressivitat de l'IVA, interés compost i TAE, per a qui ja domina el bàsic.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U5. Llegir el mercat de treball sense deixar-se enganyar
Les tres taxes de l'EPA no es calculen sobre la mateixa base: la d'activitat i la d'ocupació, sobre tota la població de 16 anys o més; la d'atur, només sobre els actius. D'ací ix l'efecte que més confon: si 600 aturats es cansen de buscar i passen a inactius, la taxa d'atur baixa sense que s'haja creat cap lloc de treball. La pista està en la taxa d'activitat, que cau alhora.
Convé a més distingir els quatre tipus d'atur, perquè demanen remeis distints: el friccional (setmanes entre dues faenes) es cura a soles; l'estacional és el del turisme; el cíclic desapareix quan l'economia es recupera, com el 26,9 % de 2013; i l'estructural no l'arregla el creixement, sinó la formació i la mobilitat.
I hi ha una xifra que la teua nòmina no ensenya: la quota patronal, al voltant d'un 30 % del brut. El cost empresa és aproximadament 1,3 vegades el teu salari brut, i explica per què a una empresa li ix a compte un fals autònom.
U6. Progressivitat, regressivitat i el sistema en conjunt
L'error més repetit sobre l'IRPF és creure que el tipus del teu tram s'aplica a tota la teua renda. No: cada tipus grava només la franja que cau dins del seu tram. Per això el tipus mitjà (quota entre renda total) queda sempre per davall del tipus marginal (el de l'últim euro), i per això guanyar més mai no pot deixar-te amb menys net.
Un impost és progressiu si qui més guanya paga un percentatge major de la seua renda (IRPF), proporcional si tots paguen el mateix percentatge (Societats, al 25 %) i regressiu si pesa més sobre qui menys guanya. L'IVA és proporcional a la despesa però regressiu respecte a la renda, perquè les famílies amb menys ingressos gasten quasi tot el que guanyen i les que més ingressen n'estalvien una part que no tributa.
Regressiu no vol dir injust: l'IVA recapta 93.000 milions a l'any i és molt difícil d'evadir. El que cal jutjar és el conjunt: a Espanya, impostos i transferències baixen l'índex de Gini de 49-50 a 31-32.
U7. El temps, la lletra xicoteta i el cost real de comprar
En l'interés compost la variable decisiva no és quant apartes, sinó quants anys ho deixes treballar: 100 € al 10 % donen 400 € en trenta anys amb interés simple i 1.745 € amb interés compost, i quasi tota la diferència apareix en els últims quinze anys. Traduït a la teua edat: 50 € al mes des dels 16 al 3 % són uns 10.250 € als 30 i uns 65.000 € als 65, més de la meitat en interessos que no has treballat.
Quan compres, dos càlculs separen qui compara de qui es pensa que compara: el preu per unitat (€/kg, €/litre), que és l'únic que permet comparar formats distints i delata la reducció de l'envàs; i el cost per ús, que convertix un abric de 120 € usat 200 vegades en 0,60 € per ús.
I tres coses que es confonen constantment: la garantia legal (tres anys, per defectes), el dret de desistiment (14 dies, només a distància, sense motiu) i la política de devolucions d'una botiga física, que és voluntària.
U8. Comparar crèdits, terminis i riscos
El TIN mesura només l'interés; la TAE hi afig les comissions obligatòries i l'efecte de pagar mes a mes. Per això dos préstecs amb un TIN idèntic poden costar coses molt distintes, i per això la llei obliga a publicar la TAE en tota la publicitat de crèdit al consum.
En una hipoteca de sistema francés la quota és constant, però al principi quasi tot són interessos i molt poc capital. D'ací l'efecte que més sorprén: allargar el termini baixa la quota i dispara el total d'interessos. Els mateixos 160.000 € al 3 % costen 82.856 € d'interessos a 30 anys i 52.952 € a 20.
En l'altra direcció, tot producte financer negocia entre rendibilitat, risc i liquiditat, i cap no guanya en els tres: si algú et promet rendibilitat alta, seguretat total i diners disponibles quan vulgues, és un senyal de xiringuito financer. Diversificar és l'única forma coneguda de reduir risc sense renunciar a rendibilitat esperada. I una assegurança es contracta per al que no pots pagar de la teua butxaca, no per al que sí.

El que és essencial

  • La <strong>taxa d'atur</strong> pot baixar sense que es cree ni un sol lloc de treball: si els aturats es desanimen i deixen de buscar, ixen del numerador i del denominador. Per això mai no es llig a soles, sinó junt amb la taxa d'activitat i la d'ocupació.
  • La teua nòmina no conta tota la història: a més de la teua cotització, l'empresa paga la <strong>quota patronal</strong> (al voltant del 30 % del brut). El <strong>cost empresa</strong> és aproximadament 1,3 vegades el teu salari brut, i és la xifra que té al cap qui decidix si et contracta.
  • <strong>Tipus marginal</strong> és el que paga el teu últim euro; <strong>tipus mitjà</strong>, el que paga la teua renda sencera. El mitjà sempre queda per davall del marginal, i per això pujar de tram mai no fa que cobres menys.
  • L'<strong>IVA</strong> és proporcional a la despesa però <strong>regressiu respecte a la renda</strong>, perquè qui menys guanya consumix quasi tot el que ingressa. Regressiu no vol dir injust: un sistema fiscal es jutja en conjunt, i a Espanya impostos i transferències baixen el Gini de 49-50 a 31-32.
  • En l'<strong>interés compost</strong> pesa més el <strong>termini</strong> que la quantitat, i funciona exactament igual en contra teua quan deus diners: és el mateix mecanisme el que multiplica el teu estalvi i el que fa etern un deute revolving.
  • El <strong>TIN</strong> és només l'interés; la <strong>TAE</strong> inclou a més les comissions obligatòries i el calendari de pagaments. Dues ofertes amb el mateix TIN poden costar coses molt distintes.
  • Cap producte financer no és bo alhora en <strong>rendibilitat, risc i liquiditat</strong>. Qui t'oferisca les tres coses no ha inventat res: t'està mentint.

Vocabulari

  • taxa d'activitat
  • efecte desànim
  • cost empresa
  • quota patronal
  • fals autònom
  • tipus marginal
  • tipus mitjà
  • progressiu i regressiu
  • índex de Gini
  • preu per unitat
  • cost per ús
  • interés compost
  • TIN i TAE
  • revolving
  • rendibilitat, risc i liquiditat

Exemples resolts

  1. En una comarca hi ha 40.000 persones de 16 anys o més: 16.000 inactius, 21.600 ocupats i 2.400 aturats. (a) Calcula les tres taxes. (b) Passa un any dolent: ningú no troba faena, però 600 aturats deixen de buscar-ne. Recalcula la taxa d'atur i la d'activitat. (c) Ha millorat el mercat de treball?
    Pas 1. Situació inicial. Actius = 21.600 + 2.400 = 24.000. Taxa d'activitat = 24.000 / 40.000 × 100 = 60 %. Taxa d'ocupació = 21.600 / 40.000 × 100 = 54 %. Taxa d'atur = 2.400 / 24.000 × 100 = 10 %.
    Pas 2. L'efecte desànim. Els 600 que deixen de buscar passen d'aturats a inactius: ja no compten com a actius. Ara hi ha 1.800 aturats i 21.600 + 1.800 = 23.400 actius.
    Pas 3. Noves taxes. Taxa d'atur = 1.800 / 23.400 × 100 = 7,7 %. Taxa d'activitat = 23.400 / 40.000 × 100 = 58,5 %. Taxa d'ocupació: els ocupats continuen sent 21.600, així que continua en 54 %.
    Pas 4. Interpretació. La taxa d'atur ha caigut 2,3 punts sense crear-se ni un lloc de treball: el mercat no ha millorat, ha empitjorat, perquè 600 persones han perdut l'esperança. Les dues pistes són la taxa d'activitat, que cau, i la d'ocupació, que no es mou. Quan veges baixar l'atur, mira sempre l'activitat.
  2. Leo signa un contracte indefinit amb un brut anual de 21.000 € en 14 pagues. Cotitza el 6,48 % sobre una base mensual igual al brut anual entre dotze, i li retenen un 10 % d'IRPF sobre cada paga. La quota patronal és del 30 % del brut. (a) Calcula el seu net anual. (b) Calcula el cost empresa. (c) Quina part del que gasta l'empresa veu Leo en el seu compte?
    Pas 1. Brut per paga i base de cotització. 21.000 / 14 = 1.500 € per paga. Base mensual = 21.000 / 12 = 1.750 € (major que el brut del mes perquè inclou la part proporcional de les extres).
    Pas 2. Descomptes. Seguretat Social: 1.750 × 0,0648 = 113,40 € al mes. IRPF: 1.500 × 0,10 = 150 € per paga.
    Pas 3. Líquids. Mes normal: 1.500 − 113,40 − 150 = 1.236,60 €. Paga extra (la cotització ja està repartida en els dotze mesos): 1.500 − 150 = 1.350 €.
    Pas 4. Net anual. 12 × 1.236,60 + 2 × 1.350 = 14.839,20 + 2.700 = 17.539,20 €.
    Comprovació: 17.539,20 + (12 × 113,40 = 1.360,80) + (14 × 150 = 2.100) = 21.000 €.
    Pas 5. Cost empresa. Quota patronal: 21.000 × 0,30 = 6.300 €. Cost total = 21.000 + 6.300 = 27.300 € a l'any.
    Pas 6. Lectura. 17.539,20 / 27.300 = 64,3 %. De cada 100 € que l'empresa gasta en Leo, ell en veu 64 en el seu compte; els altres 36 són cotitzacions (seues i de l'empresa) i IRPF. Eixe forat és exactament el que s'estalvia qui contracta un fals autònom.
  3. Compara l'IRPF de dues rendes amb l'escala orientativa (19 % fins a 12.450 €; 24 % de 12.450 a 20.200 €; 30 % de 20.200 a 35.200 €) i un mínim personal de 5.550 €: Marta guanya 20.000 € i Rubén, 35.000 €. Calcula la quota, el tipus marginal i el tipus mitjà de cadascun, i respon: és cert que «quan puges de tram acabes cobrant menys»?
    Pas 1. Marta (20.000 €). Tram al 19 %: 12.450 × 0,19 = 2.365,50 €. Tram al 24 %: (20.000 − 12.450) = 7.550 × 0,24 = 1.812,00 €. Suma: 4.177,50 €. Menys el mínim personal (5.550 × 0,19 = 1.054,50 €): quota = 3.123,00 €.
    Tipus marginal: 24 %. Tipus mitjà: 3.123 / 20.000 = 15,6 %.
    Pas 2. Rubén (35.000 €). Al 19 %: 2.365,50 €. Al 24 %: (20.200 − 12.450) = 7.750 × 0,24 = 1.860,00 €. Al 30 %: (35.000 − 20.200) = 14.800 × 0,30 = 4.440,00 €. Suma: 8.665,50 €. Menys 1.054,50 €: quota = 7.611,00 €.
    Tipus marginal: 30 %. Tipus mitjà: 7.611 / 35.000 = 21,7 %.
    Pas 3. La comparació. Rubén guanya 15.000 € més i paga 4.488 € més d'impost (7.611 − 3.123), així que es queda amb 10.512 € més que Marta. El seu tipus marginal és del 30 %, però la seua renda sencera paga el 21,7 %.
    Pas 4. La resposta. És fals. Si Marta passara de 20.200 a 20.300 €, només eixos 100 € extra tributarien al 30 % (30 €), i el seu net pujaria 70 €. El tipus nou mai no s'aplica cap arrere. Qui diu «em lleven el 30 %» està confonent el seu tipus marginal amb el que paga de veritat.
  4. Dues famílies suporten un IVA mitjà del 10 % del que gasten. La família A ingressa 1.400 € al mes i s'ho gasta tot. La família B ingressa 4.000 €, en gasta 2.400 i estalvia la resta. (a) Quant IVA paga cadascuna? (b) Quin percentatge dels seus ingressos és? (c) Què demostra això i quin matís cal afegir-hi?
    Pas 1. Euros d'IVA. Família A: 1.400 × 0,10 = 140 €. Família B: 2.400 × 0,10 = 240 €.
    Pas 2. Sobre els seus ingressos. Família A: 140 / 1.400 = 10 % del que ingressa. Família B: 240 / 4.000 = 6 %.
    Pas 3. La paradoxa aparent. B paga 100 € més d'IVA en euros, però li pesa quatre punts menys sobre la seua renda. La raó és que els 1.600 € que estalvia no paguen IVA: l'impost és proporcional a la despesa i regressiu respecte a la renda.
    Pas 4. El matís important. Regressiu no vol dir injust ni que calga eliminar-lo: l'IVA recapta 93.000 milions a l'any, és molt difícil d'evadir i el paguen també els turistes. El que diu el càlcul és a qui pesa més, i això és informació per a decidir, no una sentència. Per això existixen els tipus reduït (10 %) i superreduït (4 %) per als aliments bàsics. I per això un sistema fiscal es jutja sencer: a Espanya, impostos i transferències junts baixen l'índex de Gini de 49-50 a 31-32.
  5. Dues persones estalvien 100 € al mes amb una rendibilitat mitjana del 5 % anual. Anna comença als 25 i arriba als 65 (40 anys); Bru comença als 35 (30 anys). Usa VF = A × ((1 + i)^n − 1) / i, amb i mensual. Et donem els factors: (1,004167)^480 = 7,358 i (1,004167)^360 = 4,468. Quant té cadascun i quant ha costat el retard?
    Pas 1. Tipus mensual. i = 0,05 / 12 = 0,004167.
    Pas 2. Anna (n = 480 mesos). VF = 100 × (7,358 − 1) / 0,004167 = 100 × 1.525,9 = 152.590 €. Ha aportat 100 × 480 = 48.000 €, així que 104.590 € són interessos.
    Pas 3. Bru (n = 360 mesos). VF = 100 × (4,468 − 1) / 0,004167 = 100 × 832,2 = 83.220 €. Ha aportat 36.000 €, i 47.220 € són interessos.
    Pas 4. El preu del retard. Bru ha aportat 12.000 € menys i acaba amb 69.370 € menys. És a dir, cada euro no aportat en eixos deu primers anys li ha costat quasi sis.
    Pas 5. La lectura correcta. En l'interés compost el termini pesa més que l'import, perquè els primers euros són els que més anys treballen. Dos avisos honestos: el 5 % és una hipòtesi, no una promesa, i el càlcul no descompta la inflació ni els impostos. I el mateix mecanisme funciona al revés: un deute al 18 % també creix a soles.
  6. Marta i Iván compren un pis de 200.000 €. El banc en finança el 80 % a un tipus fix del 3 %. (a) Quant necessiten estalviat si els impostos i les despeses són el 10 % del preu? (b) Calcula la quota a 30 anys i a 20 anys amb quota = C × i / (1 − (1 + i)^−n). Factors: (1,0025)^360 = 2,4568 i (1,0025)^240 = 1,8208. (c) Què guanya i què perd qui allarga el termini?
    Pas 1. Els diners previs. Entrada: 200.000 × 0,20 = 40.000 €. Impostos i despeses: 200.000 × 0,10 = 20.000 €. Necessiten 60.000 € estalviats. El préstec serà de 160.000 €.
    Pas 2. Dades mensuals. i = 0,03 / 12 = 0,0025. C × i = 160.000 × 0,0025 = 400 €.
    Pas 3. A 30 anys (n = 360). (1 + i)^−n = 1 / 2,4568 = 0,4070. Denominador: 1 − 0,4070 = 0,5930. Quota = 400 / 0,5930 = 674,6 € al mes. Total pagat: 674,6 × 360 = 242.856 €. Interessos: 242.856 − 160.000 = 82.856 €.
    Pas 4. A 20 anys (n = 240). (1 + i)^−n = 1 / 1,8208 = 0,5492. Denominador: 1 − 0,5492 = 0,4508. Quota = 400 / 0,4508 = 887,3 € al mes. Total: 887,3 × 240 = 212.952 €. Interessos: 52.952 €.
    Pas 5. La comparació. Deu anys més de termini estalvien 213 € al mes de quota però costen quasi 30.000 € més d'interessos.
    Pas 6. Lectura. Allargar el termini no fa la casa més barata: fa la quota més xicoteta i la casa molt més cara. En el sistema francés la quota és constant, però els primers anys són quasi tot interessos, i per això després de cinc anys pagant el deute quasi no ha baixat.

Reptes

  1. En un país la taxa d'atur baixa del 12 % al 11 % en un any, però la taxa d'activitat cau del 60 % al 58 % i la taxa d'ocupació es queda igual. Titular de premsa: «L'atur millora». Hi estàs d'acord? Raona-ho.
    Veure solució
    No. Si la taxa d'ocupació no es mou, el nombre d'ocupats sobre la població de 16 anys o més és el mateix: no s'ha creat ocupació.
    El que ha passat és l'efecte desànim: aturats que deixen de buscar passen a inactius i desapareixen alhora del numerador i del denominador de la taxa d'atur, que es calcula només sobre els actius. La prova està en la taxa d'activitat, que cau dos punts.
    La lectura honesta seria: «hi ha menys gent buscant faena, no més gent treballant». Per això les tres taxes es lligen juntes, i per això l'INE publica també les hores treballades i la subocupació.
  2. Vertader o fals, raonat: «Algú que la setmana passada va fer dues hores de classes particulars i no té res més és un aturat per a l'EPA».
    Veure solució
    Fals. L'EPA seguix el criteri de l'Organització Internacional del Treball: compta com a ocupada qualsevol persona que haja treballat almenys una hora a canvi de diners en la setmana de referència.
    La regla pareix absurda, però permet comparar països molt distints amb el mateix criteri i evita que cada govern decidisca què és «faena de veritat».
    El preu és que la taxa d'atur no capta dues coses: la subocupació (qui treballa poques hores i en voldria més, com esta persona) ni el desànim (qui s'ha cansat de buscar i ja és inactiu). Per això els economistes mai no miren una sola xifra.
  3. Una plataforma de repartiment dona d'alta els seus repartidors com a autònoms: posen la bici, però l'app fixa el preu de cada comanda, decidix quin repartiment assigna a cadascun i els puntua. (a) És una relació laboral? Aplica les notes de l'Estatuto de los Trabajadores. (b) Què perd exactament el repartidor?
    Veure solució
    (a) Sí que és una relació laboral. Hi concorren les dues notes decisives: dependència (un altre organitza el treball: l'app fixa el preu, assigna les comandes i puntua) i alienitat (el negoci, la marca i els clients són de l'empresa; el repartidor només hi posa l'esforç). La bici pròpia no canvia res, perquè el mitjà de producció essencial no és la bici, sinó la plataforma. És el que va resoldre el Tribunal Supremo en la STS 805/2020 i el que la Ley Rider va convertir en presumpció legal. Estem davant d'un fals autònom, i això és frau.
    (b) El que perd. Cotització com a assalariat i, amb ella, dret a la prestació per desocupació, a la baixa per malaltia i a una millor pensió; 30 dies de vacances retribuïdes; un salari que no pot baixar del SMI ni del conveni; jornada màxima; i una empresa obligada a protegir-lo dels riscos de la seua faena. En diners, com a mínim el 30 % de quota patronal que la plataforma s'estalvia, més la indemnització.
  4. Una empresa paga a una treballadora 24.000 € bruts a l'any. Ella cotitza el 6,48 % i li retenen un 12 % d'IRPF; la quota patronal és del 30 %. (a) Calcula el net anual, el cost empresa i quin percentatge del cost veu ella. (b) Explica per què a algunes empreses les tempta el fals autònom.
    Veure solució
    (a) Seguretat Social de la treballadora: 24.000 × 0,0648 = 1.555,20 €. IRPF: 24.000 × 0,12 = 2.880 €. Net anual: 24.000 − 1.555,20 − 2.880 = 19.564,80 €.
    Quota patronal: 24.000 × 0,30 = 7.200 €. Cost empresa: 24.000 + 7.200 = 31.200 €.
    Percentatge que veu ella: 19.564,80 / 31.200 = 62,7 %. De cada 100 € que gasta l'empresa, 63 € arriben al seu compte.
    (b) Perquè un fals autònom li estalvia de colp els 7.200 € de quota patronal, la indemnització per acomiadament, les vacances pagades i les obligacions de prevenció de riscos. Eixe estalvi no se'l queda el treballador: se'l queda l'empresa, i el paga el treballador en drets i la Seguretat Social en cotitzacions que no entren. Per això la llei no deixa que les parts «trien» la figura: quan una relació és laboral, ho és encara que el contracte diga una altra cosa.
  5. Classifica com a progressiu, proporcional o regressiu i justifica-ho amb un càlcul quan pugues: (a) l'IRPF; (b) l'Impost sobre Societats al 25 %; (c) l'IVA.
    Veure solució
    (a) IRPF: progressiu. Qui més guanya paga un percentatge major de la seua renda. Amb l'escala orientativa, 20.000 € paguen un tipus mitjà del 15,6 % i 35.000 €, del 21,7 %.
    (b) Societats: proporcional. Tots paguen el mateix percentatge. Una empresa amb 100.000 € de benefici paga 25.000 €; una altra amb 1.000.000 € en paga 250.000: deu vegades més euros, exactament el mateix percentatge.
    (c) IVA: proporcional a la despesa, però regressiu respecte a la renda. Qui guanya 1.400 € i s'ho gasta tot suporta IVA sobre el 100 % de la seua renda; qui guanya 4.000 € i n'estalvia 1.600 el suporta només sobre el 60 %. Cap impost no es dissenya per a ser regressiu: l'IVA ho és en la pràctica, i per això existixen els tipus del 10 % i del 4 %.
  6. A Espanya l'índex de Gini de la renda del mercat ronda 49-50 i el de la renda disponible, 31-32; la taxa AROPE està en el 25,8 % (INE, ECV 2024). (a) Què mesura cada cosa? (b) Què està dient eixa diferència de quasi vint punts? (c) Per què el Gini no ho conta tot?
    Veure solució
    (a) El Gini resumix el repartiment de la renda en un número de 0 (tots igual) a 100 (una persona ho té tot); es calcula a partir de la corba de Lorenz. La taxa AROPE no mesura repartiment sinó sòl: població en risc de pobresa o exclusió per baixa renda, carència material greu o molt poca ocupació en la llar.
    (b) Que els impostos i, sobretot, les transferències (pensions i prestacions, principalment) retallen la desigualtat en més d'un terç. Sense eixe mecanisme, Espanya tindria una desigualtat molt superior. Tot i això, continua entre els països més desiguals d'Europa occidental i un de cada quatre habitants està en risc de pobresa.
    (c) Perquè mesura renda i no capacitats, en el sentit d'Amartya Sen: un institut públic que costa uns 7.000 € per alumne i curs, o una sanitat gratuïta en el moment d'ús, igualen el que les persones poden fer amb la seua vida encara que les seues rendes continuen sent distintes. Això cap índex de renda no ho arreplega del tot.
  7. L'arròs es ven en tres formats: 500 g a 0,89 €, 1 kg a 1,45 € i 5 kg a 6,25 €. (a) Calcula el preu per quilo de cadascun. (b) Si el paquet d'1 kg passa a tindre 900 g mantenint el preu, quant puja el preu per quilo? (c) Compara el cost per ús d'un abric de 120 € que uses 200 vegades amb el d'una samarreta de 15 € que portes 5 vegades.
    Veure solució
    (a) 0,89 / 0,5 = 1,78 €/kg; 1,45 / 1 = 1,45 €/kg; 6,25 / 5 = 1,25 €/kg. Ací el format gran ix millor, però no sempre és així: els fabricants saben que donem per fet el contrari.
    (b) 1,45 / 0,9 = 1,61 €/kg, un 11 % més car sense que el preu del paquet es moga. És la reducció de l'envàs, i només la detecta el preu per unitat de mesura, obligatori des del Real Decreto 3423/2000.
    (c) Abric: 120 / 200 = 0,60 € per ús. Samarreta: 15 / 5 = 3 € per ús. La samarreta és cinc vegades més cara per ús encara que coste huit vegades menys en l'etiqueta. El que és car i el que és barat no sempre són el que pareixen.
  8. Una targeta revolving acumula un deute de 1.200 € a un 18 % TIN (un 1,5 % mensual) i pagues una quota «còmoda» de 40 € al mes. (a) Quant d'eixa quota són interessos el primer mes i quant reduïx el deute? (b) I el segon mes? (c) Explica per què el deute pot no acabar-se mai.
    Veure solució
    (a) Primer mes: interessos = 1.200 × 0,015 = 18 €. Reduïx deute = 40 − 18 = 22 €. Deute pendent: 1.178 €.
    (b) Segon mes: interessos = 1.178 × 0,015 = 17,67 €. Reduïx deute = 22,33 €. Deute: 1.155,67 €. A este ritme caldrien més de quatre anys.
    (c) Per dos motius. Primer, perquè quasi la meitat de la quota se'n va en interessos: com més xicoteta és la quota respecte al tipus, més lentament baixa el capital. I segon, perquè el crèdit és revolving, «que gira»: cada euro que amortitzes torna a estar disponible per a gastar-lo, així que qualsevol compra nova torna el saldo al seu lloc.
    L'alternativa raonable era un préstec personal (al voltant del 8 % de tipus mitjà a Espanya), amb quota fixa, termini tancat i un quadre d'amortització que arriba a zero. I si el tipus és abusiu, la Ley de Represión de la Usura de 1908 continua en vigor: el Tribunal Supremo la va aplicar a les revolving en les sentències 149/2020 i 258/2023.
  9. Dues financeres oferixen 3.000 € a 12 mesos amb el mateix TIN del 6 %. L'A no cobra comissió d'obertura; la B en cobra un 3 % (90 €) en signar. (a) Quina és més cara i en quant? (b) Per què el TIN no ho detecta i la TAE sí? (c) Quina regla pràctica se'n seguix?
    Veure solució
    (a) La B, en 90 €: els mateixos diners, el mateix termini i el mateix interés, però 90 € més de cost. Sobre un préstec de 3.000 € a un any, eixa comissió pesa quasi tant com els mateixos interessos.
    (b) Perquè el TIN mesura només l'interés i en les dues ofertes és idèntic. La TAE inclou a més les comissions obligatòries i el calendari de pagaments, així que la de la B ix clarament més alta. Per això la TAE és sempre igual o major que el TIN, i per això la llei obliga a publicar-la en tota la publicitat de crèdit al consum.
    (c) Compara sempre TAE amb TAE. Si un anunci crida un TIN xicotetíssim i amaga la TAE, ja saps per què.
  10. Un contacte t'escriu: «tinc una inversió que dona un 20 % garantit, pots traure els diners quan vulgues i si portes un amic guanyes més; queden poques places». Explica, amb el triangle de rendibilitat, risc i liquiditat, per què és impossible, i digues què comprovaries abans de donar un euro.
    Veure solució
    És impossible perquè cap producte financer no és bo alhora en les tres característiques: si promet rendibilitat alta, seguretat total i liquiditat immediata, no ha inventat res, està mentint. A més, si l'Estat paga al voltant d'un 2-3 % per les seues lletres, ningú no pot garantir un 20 % sense risc: qui poguera fer-ho no necessitaria els teus diners.
    Els senyals d'alarma són els del manual: rendibilitat garantida i molt alta, pressa («queden poques places»), boca a boca i comissions per portar gent nova, que és l'estructura d'una piràmide.
    Abans de donar un euro comprovaria: que l'entitat apareix en els registres oficials de la CNMV i del Banco de España; que no està en la llista pública de xiringuitos financers; i com se'n ix, és a dir, quant es tarda a recuperar els diners i amb quines comissions. En les estafes entrar és facilíssim i eixir, impossible. El cas de Fórum Filatélico i Afinsa, amb unes 400.000 persones afectades, va començar exactament així.

3a avaluació

Reforç

Reforç · 3a avaluació (unitats 9-12)

El mínim d'economia internacional i Unió Europea, empresa, emprendre i projecte emprenedor, explicat pas a pas i amb exercicis d'una o dues operacions.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U9. Comerç, aranzels i Unió Europea
Els països comercien perquè ningú produïx bé tot el que consumix. Hi ha avantatge absolut quan un país fabrica alguna cosa amb menys hores que un altre, i avantatge comparatiu quan la fabrica renunciant a menys coses, és a dir, amb menor cost d'oportunitat. L'especialització la decidix el comparatiu: tothom té avantatge comparatiu en alguna cosa.
Espanya exporta cotxes, aliments (oli, cítrics, porc), medicaments i maquinària, i la seua major venda a l'exterior és el turisme: 93,8 milions de visitants en 2024 (INE). Importa sobretot energia i tecnologia. En 2024 va vendre béns per uns 384.000 milions d'euros i en va comprar per uns 424.000: va tindre un dèficit comercial d'uns 40.000 milions.
Un aranzel és un impost que es cobra a la duana a un producte importat. En 2025, els Estats Units van aplicar un 15 % a l'oli espanyol.
Espanya és a la Unió Europea des de 1986. La UE és un mercat únic amb quatre llibertats i una moneda comuna. El tipus de canvi és el preu d'una moneda en una altra.
U10. L'empresa: números, classes i forma jurídica
Una empresa combina treball, capital i recursos naturals per a produir béns o serveis i vendre'ls. Els seus ingressos són el preu per les unitats venudes. Els seus costos se separen en dos: els fixos, que es paguen encara que no vengues res (lloguer, assegurança, quota d'autònom), i els variables, que creixen amb cada unitat (materials, envàs).
El benefici és ingressos menys costos. El punt mort és la quantitat a partir de la qual deixes de perdre: costos fixos dividits entre el marge de cada unitat (preu menys cost variable).
Tota empresa complix quatre funcions: producció, comercial, financera i recursos humans. Es classifiquen per sector, mida, propietat i àmbit. A Espanya el 99,8 % són pimes i el 94,2 % microempreses, de menys de 10 persones (INE, DIRCE 2024).
La forma jurídica decidix qui paga els deutes: l'autònom, amb tot el seu patrimoni; en la SL (des de la Llei 18/2022 es pot crear amb 1 €) i en la cooperativa, només amb allò aportat.
U11. Emprendre: què és i com es busquen idees
Emprendre és posar en marxa alguna cosa nova assumint el risc que isca malament. Té tres ingredients: iniciativa (actuar sense que t'ho demanen), recursos (diners, temps, persones) i risc (pot no funcionar). Hi ha tres formes: autoemprenedoria (muntes el teu projecte), intraemprenedoria (proposes projectes dins de l'empresa on treballes) i emprenedoria social (l'objectiu principal és resoldre un problema social i l'excedent es reinvertix).
Els mites no encaixen amb les dades: la majoria de projectes són de dues a quatre persones, no d'una; es comença en qualsevol lloc, no en un garatge; l'edat mitjana de qui funda amb èxit és de 45 anys (Azoulay i altres, 2018); i qui emprén no adora el risc: el calcula.
Per a tindre idees primer es divergix (moltes idees, sense criticar) i després es convergix (es tria). Servixen la pluja d'idees i SCAMPER. Una oportunitat només existix si hi ha una necessitat real, un problema mal resolt i una solució possible.
U12. El projecte: model de negoci, prototip i pitch
El Design Thinking té cinc fases en este ordre: empatitzar (parlar amb les persones), definir (escriure el problema en una frase), idear, prototipar i testar. Comença per la persona, no per la idea.
El Business Model Canvas resumix tot el negoci en un full amb nou blocs. Els dos que manen són el segment de clients (per a qui) i la proposta de valor (què aconseguix eixa persona amb el que oferixes).
Un prototip és una maqueta ràpida i barata que servix per a ensenyar-la i aprendre: paper, cartó, una pàgina web senzilla. El producte mínim viable (MVP) ja està a la venda, encara que només tinga una funció.
Els números del projecte són quatre: pressupost (fixos i variables), preu, punt mort i mida del mercat. Els diners poden eixir de l'estalvi, de la família, del banc, del crowdfunding, d'ajudes públiques o d'inversors.
L'elevator pitch conta el projecte en 30 o 60 segons: problema, solució, per a qui, com i què demanes.

El que és essencial

  • Els països s'especialitzen en allò que produïxen renunciant a menys coses (avantatge comparatiu) i compren la resta: així els dos aconseguixen més sense treballar més hores.
  • Espanya exporta cotxes, aliments i turisme, i importa energia i tecnologia. Ven menys béns dels que compra (dèficit comercial), però guanya amb els serveis.
  • Un aranzel és un impost que es cobra a la duana a un producte importat. El paga sobretot el consumidor del país que el posa.
  • La Unió Europea és un mercat únic amb quatre llibertats (mercaderies, serveis, persones i capitals) i una moneda comuna, l'euro. Espanya hi és des de 1986.
  • Benefici = ingressos − costos fixos − costos variables. El punt mort són els costos fixos dividits entre el marge de cada unitat: a partir d'ací deixes de perdre.
  • La forma jurídica decidix qui paga els deutes: l'autònom respon amb tot el seu patrimoni; en una SL o una cooperativa només s'arrisca allò aportat.
  • Emprendre és posar en marxa alguna cosa nova amb tres ingredients: iniciativa, recursos i risc. No cal ser un geni ni començar en un garatge.

Vocabulari

  • avantatge comparatiu
  • exportació
  • importació
  • balança comercial
  • aranzel
  • globalització
  • mercat únic
  • tipus de canvi
  • costos fixos
  • costos variables
  • punt mort
  • pime
  • forma jurídica
  • responsabilitat limitada
  • proposta de valor

Exemples resolts

  1. Avantatge comparatiu amb dos països. Solandia necessita 2 hores per a produir 1 tona d'oli i 4 hores per a un lot de samarretes. Nordia necessita 6 hores per a cadascuna de les dues coses. Qui té avantatge absolut? I avantatge comparatiu en oli?
    Pas 1. Avantatge absolut: es mira qui necessita menys hores. En oli, 2 < 6; en samarretes, 4 < 6. Solandia té avantatge absolut en les dues coses.
    Pas 2. Cost d'oportunitat de l'oli a Solandia: amb les 2 hores d'una tona d'oli faria mitja part d'un lot de samarretes (2 ÷ 4 = 0,5). És a dir, 1 t d'oli li costa 0,5 lots.
    Pas 3. Cost d'oportunitat de l'oli a Nordia: amb les 6 hores d'una tona faria un lot sencer (6 ÷ 6 = 1). Li costa 1 lot.
    Pas 4. Solandia renuncia a menys samarretes per cada tona d'oli (0,5 enfront d'1): té avantatge comparatiu en oli. A Nordia li queda l'avantatge comparatiu en samarretes, encara que siga pitjor en tot.
    Conclusió: encara que un país siga millor en tot, als dos els convé especialitzar-se i comerciar.
  2. La balança comercial d'Espanya. En 2024 Espanya va exportar béns per 384.000 milions d'euros i en va importar per 424.000 milions (Secretaría de Estado de Comercio). Calcula el saldo i digues si hi va haver dèficit o superàvit.
    Pas 1. El saldo de la balança comercial és exportacions menys importacions: 384.000 − 424.000 = −40.000 milions d'euros.
    Pas 2. Com que el resultat és negatiu, Espanya va comprar fora més béns dels que va vendre: hi ha dèficit comercial d'uns 40.000 milions.
    Pas 3. Compte, això només conta els béns. Si hi afegim els serveis (sobretot el turisme, que va deixar uns 126.000 milions en 2024), Espanya passa a tindre superàvit per compte corrent, d'al voltant del 3 % del PIB (Banco de España).
    Conclusió: Espanya perd en béns i guanya en serveis. Per això cal mirar les dues balances i no només una.
  3. Un aranzel i un canvi de moneda. Una cooperativa de Jaén ven una botella d'oli a 10 €. El tipus de canvi és 1 € = 1,10 $. a) Quant paga l'importador estatunidenc en dòlars? b) I si els Estats Units li apliquen un aranzel del 15 %?
    Pas 1. Per a passar d'euros a dòlars es multiplica pel tipus de canvi: 10 × 1,10 = 11,00 $.
    Pas 2. L'aranzel és un percentatge que se suma en entrar a la duana: 15 % d'11,00 = 11,00 × 0,15 = 1,65 $.
    Pas 3. Preu final per a l'importador: 11,00 + 1,65 = 12,65 $. (Es pot fer en un sol pas: 11,00 × 1,15 = 12,65 $.)
    Conclusió: la cooperativa continua cobrant els seus 10 €, però als Estats Units la botella s'ha encarit 1,65 $. Qui paga l'aranzel és, sobretot, la família estatunidenca que compra l'oli.
  4. El punt mort d'un lloc de creps. Tres amigues lloguen el lloc per 300 € i la planxa per 60 €. Cada crep els costa 1,20 € d'ingredients i el venen a 4 €. a) Quin és el benefici si en venen 300? b) Quants creps necessiten vendre per a no perdre diners?
    Pas 1. Costos fixos: 300 + 60 = 360 €. Es paguen venguen el que venguen.
    Pas 2. Marge per crep: preu menys cost variable, 4 − 1,20 = 2,80 €. És el que cada crep aporta per a anar pagant els fixos.
    Pas 3. Amb 300 creps: ingressos 300 × 4 = 1.200 €; costos variables 300 × 1,20 = 360 €; costos totals 360 + 360 = 720 €. Benefici = 1.200 − 720 = 480 €.
    Pas 4. Punt mort: costos fixos entre marge, 360 ÷ 2,80 = 128,6. Com que no es venen mitjos creps, en calen 129.
    Conclusió: a partir del crep número 129, cadascun deixa 2,80 € nets.
  5. Un deute de 40.000 € i dues formes jurídiques. Marc tanca la seua botiga de bicicletes devent 40.000 € al banc. Té un cotxe de 9.000 € i 6.000 € al seu compte personal. Què li pot reclamar el banc a) si era autònom i b) si tenia una societat limitada i el préstec el va firmar la societat?
    Pas 1. Com a autònom no hi ha separació entre la persona i el negoci: la responsabilitat és il·limitada. El banc pot anar a pel cotxe (9.000 €) i el compte (6.000 €): 9.000 + 6.000 = 15.000 €. Marc continuaria devent 40.000 − 15.000 = 25.000 €, que li anirien embargant de sous futurs.
    Pas 2. Com a societat limitada el deute és de la societat, no seu: la responsabilitat és limitada. Marc perd el que va aportar al capital, però el banc no pot tocar ni el cotxe ni el seu compte personal.
    Pas 3. La lletra menuda: si Marc haguera avalat el préstec amb la seua firma personal, respondria igual que un autònom.
    Conclusió: la forma jurídica no és un tràmit; decidix amb quins diners pagues si ix malament.

Practica

  1. Classifica cada cas en exportació o importació per a Espanya: a) un cotxe fabricat a Martorell que es ven a França; b) el petroli que compra una refineria de Cartagena; c) una família alemanya que passa una setmana a Benidorm; d) un mòbil fabricat a la Xina que compres a València.
    Veure solució
    a) Exportació (es produïx ací i es ven fora).
    b) Importació (es compra fora).
    c) Exportació de serveis: el turisme és un servei produït a Espanya que compra algú de fora.
    d) Importació.
    Regla per a no fallar: si els diners entren a Espanya, és exportació; si ixen, és importació.
  2. Un país exporta béns per 250.000 milions d'euros i n'importa per 310.000 milions. Calcula el saldo de la seua balança comercial i digues si té dèficit o superàvit.
    Veure solució
    Saldo = exportacions − importacions = 250.000 − 310.000 = −60.000 milions d'euros.
    Com que el saldo és negatiu, el país té dèficit comercial: compra fora més béns dels que ven.
  3. Una botella de vi espanyol costa 8 € a l'importador. El seu país li aplica un aranzel del 20 %. a) Quant paga d'aranzel? b) Quin és el preu final? c) Qui acaba pagant eixe aranzel?
    Veure solució
    a) Aranzel: 8 × 0,20 = 1,60 €.
    b) Preu final: 8 + 1,60 = 9,60 € (o directament 8 × 1,20 = 9,60 €).
    c) El paga sobretot el consumidor del país que posa l'aranzel, perquè la botella li arriba més cara. El celler espanyol també hi perd, perquè en vendrà menys o haurà de baixar el preu.
  4. El tipus de canvi és 1 € = 1,10 $. a) Has estalviat 500 € per a un viatge a Nova York: quants dòlars tens? b) Un portàtil costa 880 $: quant és en euros? c) Si l'euro es deprecia a 1 € = 1,00 $, tindràs més dòlars o menys amb els mateixos 500 €?
    Veure solució
    a) D'euros a dòlars es multiplica: 500 × 1,10 = 550 $.
    b) De dòlars a euros es dividix: 880 ÷ 1,10 = 800 €.
    c) Amb 1 € = 1,00 $ tindries 500 × 1,00 = 500 $, és a dir, 50 dòlars menys. Quan l'euro es deprecia, viatjar fora de la zona euro ix més car.
  5. Sobre la Unió Europea: a) anomena les quatre llibertats del mercat únic; b) quina institució proposa les lleis europees?; c) en quin any hi va entrar Espanya?
    Veure solució
    a) Lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i capitals.
    b) La Comissió Europea. El Parlament Europeu (elegit per la ciutadania) i el Consell de la UE (els ministres de cada país) són els que aproven o rebutgen el que la Comissió proposa.
    c) Espanya hi va entrar l'1 de gener de 1986, junt amb Portugal.
  6. Classifica estos costos d'un forn de pa en fixos o variables: a) lloguer del local; b) farina; c) assegurança; d) bosses de paper per al pa; e) quota d'autònom de la fornera.
    Veure solució
    Fixos: a) lloguer, c) assegurança, e) quota d'autònom. Es paguen encara que no entre ningú per la porta.
    Variables: b) farina, d) bosses de paper. Creixen amb cada barra que es fa i es ven.
    Truc: pregunta't si eixe cost existiria un dia en què no vengueres res. Si sí, és fix.
  7. Un taller escolar té 500 € de costos fixos. Cada producte li costa 3 € de materials i el ven a 8 €. a) Quin és el marge per unitat? b) Quin és el punt mort? c) Quin benefici tindria venent-ne 150 unitats?
    Veure solució
    a) Marge = preu − cost variable = 8 − 3 = 5 € per unitat.
    b) Punt mort = costos fixos ÷ marge = 500 ÷ 5 = 100 unitats.
    c) Amb 150 unitats: ingressos 150 × 8 = 1.200 €; costos 500 + 150 × 3 = 500 + 450 = 950 €. Benefici = 1.200 − 950 = 250 €. (També: les 50 unitats per damunt del punt mort × 5 € = 250 €.)
  8. Classifica estes empreses segons el criteri de mida de la Unió Europea (microempresa, xicoteta, mitjana o gran): a) un forn de pa amb 4 persones; b) un taller amb 30 persones; c) una fàbrica de taulells amb 120 persones; d) una cadena de supermercats amb 4.000 persones.
    Veure solució
    a) Microempresa (menys de 10 persones).
    b) Xicoteta empresa (de 10 a 49).
    c) Mitjana empresa (de 50 a 249).
    d) Gran empresa (250 o més).
    Les tres primeres són pimes. A Espanya ho són el 99,8 % de les empreses (INE, DIRCE 2024).
  9. Tres amics volen muntar un projecte i dubten entre fer-se autònoms o crear una societat limitada. Digues qui respon dels deutes en cada cas i quant capital mínim cal per a una SL.
    Veure solució
    Autònom: respon la persona amb tot el seu patrimoni (compte, cotxe, pis). No cal capital mínim i l'alta és ràpida i barata.
    Societat limitada: respon la societat; els socis només arrisquen allò que van aportar. Des de la Llei 18/2022 es pot crear amb 1 € de capital, encara que fins a arribar a 3.000 € cal complir dues condicions.
    Si el projecte pot generar deutes grans, la SL protegix millor.
  10. Sobre emprendre: a) quins són els tres ingredients d'emprendre?; b) ordena les cinc fases del Design Thinking; c) què és la proposta de valor?
    Veure solució
    a) Iniciativa (actuar sense que ningú t'ho demane), organització de recursos (diners, temps, persones) i risc (pot eixir malament). Si en falta un, no hi ha emprenedoria.
    b) Empatitzar → definir → idear → prototipar → testar. Es torna arrere totes les vegades que calga.
    c) La raó per la qual algú et triaria a tu en lloc del que ja fa servir. No és el producte, sinó el que la persona aconseguix amb ell.
Ampliació

Ampliació · 3a avaluació (unitats 9-12)

Reptes sobre relació d'intercanvi, repartiment del valor a les cadenes globals, tipus de canvi, fiscalitat de la forma jurídica i validació amb embuts, per a qui ja domina el bàsic.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U9. Comerç, aranzels i tipus de canvi: la lletra menuda
L'avantatge comparatiu demostra que el conjunt del país guanya comerciant, no que hi guanye tothom: quan un sector s'especialitza, un altre tanca. El guany total és major que la pèrdua, així que en teoria es podria compensar qui hi perd; a la pràctica eixa compensació quasi mai arriba, i d'ací ix quasi tota la discussió política sobre comerç.
Hi ha a més una condició numèrica que s'oblida: perquè els dos països guanyen, la relació d'intercanvi ha de situar-se entre els dos costos d'oportunitat. Fora d'eixe interval, a un li ix més barat produir-ho ell mateix.
Un aranzel destruïx més valor del que crea, però es manté perquè les pèrdues estan repartides entre milions de consumidors que quasi no les noten i els guanys concentrats en pocs productors que s'organitzen. Els estudis sobre els aranzels de 2018-2019 a la Xina van concloure que quasi tot el cost va acabar en els preus estatunidencs (Amiti, Redding i Weinstein, 2019).
I el tipus de canvi es mou alhora: una depreciació de l'euro pot compensar bona part d'un aranzel, cosa que fa difícil mesurar l'efecte d'una sola mesura.
U10. Empresa: del marge de contribució a la fiscalitat de la forma jurídica
El marge de contribució (preu menys cost variable) és la xifra que governa el punt mort, i el seu efecte no és proporcional: baixar el preu de 12 a 10 € reduïx el marge de 7 a 5 €, així que el punt mort puja de 35 a 48 unitats, un 37 % més. Per damunt del punt mort convé mirar el marge de seguretat: quant poden caure les vendes previstes abans d'entrar en pèrdues.
La forma jurídica es tria amb dos càlculs. El fiscal: l'autònom tributa per IRPF, que és progressiu, mentre que la SL paga l'Impost sobre Societats a un tipus fix del 25 % (15 % els dos primers anys amb benefici si és de nova creació) i la cooperativa protegida, al 20 %. Amb beneficis baixos sol guanyar l'IRPF; a partir de cert nivell, el tipus fix.
I el de risc: la responsabilitat limitada no és màgia, perquè a una SL acabada de crear el banc sol exigir-li un aval personal, i del que s'avala es respon amb el patrimoni propi igual que un autònom.
U11. Emprendre: calcular el risc en lloc d'adorar-lo
Les dades desmentixen el retrat de l'emprenedor heroic. Azoulay i altres (2018), amb els registres de 2,7 milions de fundadors, van situar en 45 anys l'edat mitjana de qui funda una de les empreses de major creixement, i van calcular que als 50 la probabilitat d'èxit quasi dobla la dels 30: hi pesen l'experiència sectorial, els contactes i l'estalvi.
Tampoc no s'adora el risc: es calcula. Saras Sarasvathy va trobar que qui emprén amb experiència raona per pèrdua assumible, és a dir, no es pregunta quant pot guanyar sinó quant es pot permetre perdre, i no aposta més que això.
Sobre les idees hi ha un matís experimental que se sol ignorar: els grups que fan pluja d'idees en veu alta produïxen de vegades menys idees que les mateixes persones escrivint per separat i ajuntant després les llistes; per això convé començar en silenci.
I una oportunitat només existix si convergixen necessitat real, problema mal resolt i solució possible que algú pagaria. Si no pots descriure les tres coses amb frases completes, tens una intuïció, no una oportunitat.
U12. Projecte: validar amb números i triar com finançar-lo
Un embut de validació es llig multiplicant: si de 1.200 persones que veuen la publicació n'entren 180 (15 %), en pregunten 51 (28,3 %) i en compren 12 (23,5 %), la conversió total és 0,15 × 0,283 × 0,235 ≈ 1 %. Com que els percentatges es multipliquen, millorar el pas més feble mou l'embut sencer, mentre que eixamplar el de dalt només el fa més ample per dalt i igual d'estret per baix.
Les mètriques de vanitat (seguidors, visualitzacions) lluïxen i no decidixen res; les accionables (conversió, clients que repetixen) canvien amb el que fa l'equip. Si les dades desmentixen la hipòtesi es pivota, que és canviar alguna cosa gran (segment, proposta o canal) conservant el que s'ha validat; un ajust xicotet només és una iteració.
Sobre els diners, cada font canvia el risc. Un préstec entrega tot l'import i es torna venga o no venga el projecte. Una campanya de crowdfunding de recompensa deixa menys diners nets (comissions i cost de les recompenses), però no endeuta ningú, valida la demanda abans de fabricar i funciona a tot o res.

El que és essencial

  • L'especialització no la decidix l'avantatge absolut sinó el cost d'oportunitat, i perquè guanyen els dos països la relació d'intercanvi ha de quedar entre els dos costos d'oportunitat.
  • Un aranzel destruïx més valor del que crea, però sobreviu perquè repartix les pèrdues entre milions de consumidors i concentra els guanys en uns pocs productors organitzats.
  • Espanya té dèficit comercial en béns (uns 40.000 milions en 2024) i, així i tot, superàvit per compte corrent d'al voltant del 3 % del PIB, perquè els serveis compensen el que es perd en béns.
  • En una cadena global de valor els diners estan a dissenyar, inventar i vendre, no a assemblar: del preu d'un iPhone, l'assemblatge a la Xina se n'enduia menys del 2 % i Apple més de la meitat.
  • El punt mort no es mou en proporció al preu: baixar el preu un 17 % pot obligar a vendre un 37 % més només per a no perdre diners.
  • En un embut de validació les conversions es multipliquen, així que arreglar el pas més feble mou l'embut sencer; eixamplar-lo per dalt, quasi no.
  • La responsabilitat limitada protegix dels deutes que no has avalat; triar forma jurídica és alhora un càlcul fiscal i una decisió sobre quant risc pots assumir.

Vocabulari

  • cost d'oportunitat
  • relació d'intercanvi
  • balança per compte corrent
  • cadena global de valor
  • nearshoring
  • apreciació i depreciació
  • marge de contribució
  • marge de seguretat
  • Impost sobre Societats
  • aval personal
  • excedent cooperatiu
  • TAM, SAM i SOM
  • mètrica accionable
  • embut de conversió
  • crowdfunding de recompensa

Exemples resolts

  1. Especialitzar-se i repartir el guany. Solandia necessita 2 hores per tona d'oli i 4 hores per lot de samarretes; Nordia, 6 hores per cadascuna de les dues coses. Cada país disposa de 120 hores. a) Quant produïxen entre els dos si repartixen les hores a mitges? b) I si s'especialitzen mantenint els 25 lots de samarretes? c) Proposa una relació d'intercanvi amb la qual guanyen els dos.
    Pas 1. Costos d'oportunitat. Solandia: 1 t d'oli costa 2 h, amb les quals faria mig lot, així que 1 t = 0,5 lots; i 1 lot = 2 t. Nordia: les dues coses costen 6 h, així que 1 t = 1 lot i 1 lot = 1 t. Solandia té avantatge comparatiu en oli (0,5 < 1) i Nordia en samarretes (1 < 2), encara que siga pitjor en tot.
    Pas 2. Sense especialització (60 h a cada cosa): Solandia, 60 ÷ 2 = 30 t i 60 ÷ 4 = 15 lots; Nordia, 10 t i 10 lots. Total: 40 t i 25 lots.
    Pas 3. Amb especialització. Nordia dedica les seues 120 h a samarretes: 20 lots. Solandia dedica 100 h a l'oli (50 t) i 20 h a samarretes (5 lots). Total: 50 t i 25 lots. Les mateixes samarretes i 10 tones més d'oli amb les mateixes hores.
    Pas 4. Relació d'intercanvi. Ha d'estar entre els dos costos d'oportunitat: entre 1 i 2 tones d'oli per lot. Amb 1,5 t per lot, Nordia entrega 10 lots i rep 15 t: es queda amb 10 lots i 15 t (abans 10 i 10), guanya 5 t. Solandia es queda amb 15 lots i 35 t (abans 15 i 30), en guanya altres 5.
    Conclusió: el guany existix i el repartiment depén del preu al qual s'intercanvie. Fora de l'interval 1-2, a un dels dos li eixiria millor produir-ho ell mateix.
  2. Quan el tipus de canvi tapa l'aranzel. Al gener, 1 € = 1,10 $; al juny l'euro s'ha depreciat a 1 € = 1,00 $ i els Estats Units apliquen un aranzel del 15 % a l'oli espanyol. Una cooperativa ven la botella a 10 €. a) Quant pagava l'importador al gener? b) I al juny amb aranzel? c) Què li passa a una família espanyola que viatja amb 2.000 €?
    Pas 1. Gener, sense aranzel. D'euros a dòlars es multiplica: 10 × 1,10 = 11,00 $.
    Pas 2. Juny, abans de l'aranzel. 10 × 1,00 = 10,00 $. La cooperativa continua cobrant 10 €, però per al client estatunidenc l'oli s'ha abaratit un 9 %.
    Pas 3. Juny, amb aranzel. 10,00 × 1,15 = 11,50 $. Enfront dels 11,00 $ del gener, només són 0,50 $ més: la depreciació de l'euro ha compensat quasi tot l'aranzel del 15 %.
    Pas 4. La família que viatja. Al gener, 2.000 × 1,10 = 2.200 $; al juny, 2.000 × 1,00 = 2.000 $. Té 200 dòlars menys sense haver tocat els seus estalvis.
    Conclusió: la mateixa depreciació ajuda l'exportador i perjudica qui viatja o importa. Per això l'efecte d'un aranzel quasi mai es mesura amb una sola xifra: cal mirar què feia la moneda alhora.
  3. Preu, punt mort i objectiu de benefici. Un equip d'aula té 240 € de costos fixos. Cada bossa li costa 5 € i la ven a 12 €. a) Quin és el punt mort? b) Quantes bosses calen per a tancar amb 300 € de benefici? c) Què passaria si baixaren el preu a 10 €?
    Pas 1. Marge de contribució: 12 − 5 = 7 € per bossa.
    Pas 2. Punt mort: 240 ÷ 7 = 34,3, és a dir, 35 bosses. Comprovació: ingressos 35 × 12 = 420 €; costos 240 + 35 × 5 = 415 €; benefici 5 €.
    Pas 3. Amb objectiu de benefici: cal cobrir 240 + 300 = 540 €. Aleshores 540 ÷ 7 = 77,1, o siga, 78 bosses, més del doble que el punt mort.
    Pas 4. Amb preu de 10 €: el marge cau a 5 € i el punt mort puja a 240 ÷ 5 = 48 bosses.
    Pas 5. Lectura: baixar el preu un 17 % (de 12 a 10 €) obliga a vendre un 37 % més (de 35 a 48) només per a no perdre diners. El punt mort no es mou en proporció al preu, perquè el que canvia és el marge, no l'ingrés.
    Conclusió: baixar el preu és la decisió que més fàcil pareix i més cara ix. Es decidix amb un test, no amb la intuïció.
  4. Autònoma o SL, amb els impostos davant. Una emprenedora preveu un benefici anual de 30.000 €. Com a autònoma tributaria per IRPF a un tipus mitjà del 20 %; com a societat limitada pagaria el 25 % de l'Impost sobre Societats, o el 15 % els dos primers anys per ser de nova creació. Calcula els tres casos i raona què més ha de valorar.
    Pas 1. Autònoma (IRPF 20 %): 30.000 × 0,20 = 6.000 €.
    Pas 2. SL, tipus general (25 %): 30.000 × 0,25 = 7.500 €. Paga 1.500 € més que com a autònoma.
    Pas 3. SL de nova creació (15 %): 30.000 × 0,15 = 4.500 €. Els dos primers anys la SL ix 1.500 € més barata que l'IRPF; a partir del tercer, 1.500 € més cara amb este nivell de benefici.
    Pas 4. El que no ix al compte. L'IRPF és progressiu, així que si el benefici creix el tipus mitjà puja i el 25 % fix acaba compensant. I sobretot hi ha la responsabilitat: l'autònoma respon amb el seu patrimoni personal i la SL limita la pèrdua al capital aportat.
    Pas 5. La lletra menuda de l'aval. A una SL acabada de crear amb poc capital el banc sol exigir-li que la sòcia avale el préstec; si el firma, respon amb el seu patrimoni exactament igual que una autònoma. La responsabilitat limitada protegix del que no has avalat.
    Conclusió: la forma jurídica es tria mirant alhora impostos, risc i qui et deixarà diners.
  5. Llegir un embut de validació. En un mes, 1.200 persones veuen la publicació del projecte, 180 entren al perfil, 51 escriuen preguntant i 12 compren. L'equip ha gastat 60 € en promoció i guanya 18 € de marge per venda. a) Calcula les conversions. b) Identifica el pas més feble. c) Què passaria si eixe pas pujara al 20 %? d) Com tanca el mes?
    Pas 1. Conversions. De vore a entrar: 180 ÷ 1.200 = 15 %. D'entrar a preguntar: 51 ÷ 180 = 28,3 %. De preguntar a comprar: 12 ÷ 51 = 23,5 %.
    Pas 2. Conversió total. 12 ÷ 1.200 = 1 %, que és exactament 0,15 × 0,283 × 0,235 ≈ 0,01: les conversions es multipliquen, no se sumen.
    Pas 3. Pas més feble. El primer: només hi passa el 15 % i ací es perden 1.020 persones, més que en els altres dos passos junts.
    Pas 4. Si eixe pas pujara al 20 %: entrarien 1.200 × 0,20 = 240; en preguntarien 240 × 0,283 ≈ 68; en comprarien 68 × 0,235 ≈ 16 persones. Quatre vendes més sense tocar res de la resta de l'embut.
    Pas 5. Resultat del mes. Marge: 12 × 18 = 216 €. Menys la promoció: 216 − 60 = +156 €. Cada venda ha costat 60 ÷ 12 = 5 € de promoció.
    Conclusió: aconseguir el doble de visualitzacions sense arreglar eixe 15 % només eixampla l'embut per dalt. Les visualitzacions són una mètrica de vanitat; la conversió, una mètrica accionable.

Reptes

  1. El país A necessita 3 hores per tona de blat i 6 hores per lot de tela. El país B necessita 8 hores per tona de blat i 10 hores per lot de tela. a) Calcula els quatre costos d'oportunitat. b) Qui s'especialitza en què? c) Entre quins valors ha d'estar la relació d'intercanvi (tones de blat per lot de tela) perquè els dos hi guanyen?
    Veure solució
    a) País A: 1 t de blat = 3 ÷ 6 = 0,5 lots; 1 lot = 6 ÷ 3 = 2 t de blat. País B: 1 t de blat = 8 ÷ 10 = 0,8 lots; 1 lot = 10 ÷ 8 = 1,25 t de blat.
    b) A renuncia a menys tela per cada tona de blat (0,5 enfront de 0,8): A s'especialitza en blat. B renuncia a menys blat per cada lot de tela (1,25 enfront de 2): B s'especialitza en tela, encara que A siga millor en les dues coses.
    c) La relació d'intercanvi ha d'estar entre 1,25 i 2 tones de blat per lot de tela. Per davall d'1,25, a B li ix més barat produir el seu propi blat; per damunt de 2, a A li ix més barat teixir. Dins de l'interval, els dos consumixen més que en autarquia.
  2. Un país exporta béns per 180.000 milions i n'importa per 215.000. A més, exporta serveis per 90.000 milions i n'importa per 45.000. a) Calcula el saldo de la balança comercial. b) Calcula el saldo de béns i serveis junts. c) Explica com pot un país tindre dèficit comercial i superàvit per compte corrent.
    Veure solució
    a) Balança comercial (només béns): 180.000 − 215.000 = −35.000 milions, és a dir, dèficit comercial.
    b) Saldo de serveis: 90.000 − 45.000 = +45.000. Béns més serveis: −35.000 + 45.000 = +10.000 milions, superàvit.
    c) La balança per compte corrent no mira només els béns: suma serveis, rendes i transferències. Un país que compra fora molts béns però ven moltíssims serveis acaba amb saldo positiu. És el cas d'Espanya: dèficit comercial d'uns 40.000 milions en 2024 i superàvit per compte corrent d'al voltant del 3 % del PIB (Banco de España), gràcies sobretot al turisme.
  3. Un país importa cada any 4 milions de botelles d'oli a 10 €. Hi aplica un aranzel del 15 % i les importacions baixen a 3 milions de botelles. a) Quant recapta l'Estat? b) Quant paguen de més els consumidors que continuen comprant oli importat? c) Qui guanya i qui perd en conjunt?
    Veure solució
    a) Recaptació: 3.000.000 × 10 × 0,15 = 4.500.000 €.
    b) Cada botella importada puja 1,50 €, així que qui continua comprant-la paga 3.000.000 × 1,50 = 4.500.000 € més. I el milió de botelles que ja no entra se substituïx per producte nacional més car o directament no es compra: eixa pèrdua no apareix en cap recaptació.
    c) Guanyen els productors nacionals, que poden pujar el preu i vendre més, i l'Estat, que ingressa l'aranzel. Perden els consumidors del país que l'imposa i l'exportador estranger, que ven menys o baixa el preu. En conjunt es destruïx més valor del que es crea, però la pèrdua està molt repartida (uns cèntims per persona) i el guany molt concentrat (pocs productors). Per això hi ha aranzels encara que quasi tots els economistes els critiquen.
  4. Un aparell electrònic es ven a 800 €. L'assemblatge final se'n du el 2 % del preu, els fabricants de components el 30 %, la distribució i la botiga el 18 %, i l'empresa que el dissenya i hi posa la marca, la resta. a) Calcula l'import de cada part. b) Explica per què els països que només assemblen volen deixar de fer-ho.
    Veure solució
    a) Assemblatge: 800 × 0,02 = 16 €. Components: 800 × 0,30 = 240 €. Distribució i botiga: 800 × 0,18 = 144 €. Disseny i marca: 800 − (16 + 240 + 144) = 400 €, és a dir, el 50 %.
    b) Perquè en una cadena global de valor els diners no estan a fabricar sinó a dissenyar, inventar i vendre: l'etiqueta diu on s'assembla, que és justament la fase que menys valor capta. Un país que només assembla depén de salaris baixos per a continuar sent competitiu, i tan bon punt puja el nivell de vida la cadena se'n va a un altre lloc. És el que va passar amb el calçat: primer Corea i Taiwan, després la Xina, hui el Vietnam i Indonèsia. Per això els països que assemblen invertixen en formació, patents i marques pròpies per a pujar dins de la cadena, com ha fet la Xina.
  5. L'euro passa d'1 € = 1,05 $ a 1 € = 1,20 $. a) Una empresa espanyola exporta una màquina per 20.000 €: quant paga l'importador estatunidenc abans i després? b) Una botiga espanyola importa components per 6.300 $: quant li costen en euros abans i després? c) L'euro s'ha apreciat o depreciat? A qui li convé?
    Veure solució
    a) D'euros a dòlars es multiplica: 20.000 × 1,05 = 21.000 $; 20.000 × 1,20 = 24.000 $. La màquina li costa 3.000 $ més (+14,3 %) sense que l'empresa espanyola haja pujat el seu preu.
    b) De dòlars a euros es dividix: 6.300 ÷ 1,05 = 6.000 €; 6.300 ÷ 1,20 = 5.250 €. Li costen 750 € menys.
    c) L'euro s'ha apreciat: amb un euro es compren més dòlars. Li convé a qui importa i a qui viatja fora de la zona euro; perjudica qui exporta i el turisme que rebem, perquè Espanya s'encarix per a qui paga en dòlars. No hi ha un tipus de canvi bo: depén de si compres fora o véns fora.
  6. Un projecte té 1.800 € de costos fixos, ven a 15 € i el seu cost variable és de 6 €. a) Calcula el punt mort. b) Si espera vendre 260 unitats, quin és el seu marge de seguretat en percentatge? c) Si el proveïdor puja el cost variable a 7,50 €, quin és el nou punt mort?
    Veure solució
    a) Marge de contribució: 15 − 6 = 9 €. Punt mort: 1.800 ÷ 9 = 200 unitats.
    b) Marge de seguretat: (260 − 200) ÷ 260 = 0,2308 = 23,1 %. Les vendes previstes poden caure quasi una quarta part abans d'entrar en pèrdues.
    c) Nou marge: 15 − 7,50 = 7,50 €. Nou punt mort: 1.800 ÷ 7,50 = 240 unitats. Una pujada del 25 % en el cost variable obliga a vendre un 20 % més, i el marge de seguretat amb 260 unitats cau a (260 − 240) ÷ 260 = 7,7 %. El projecte continua sent viable, però deixa de tindre coixí.
  7. Compara la factura fiscal d'una autònoma i d'una societat limitada amb dos nivells de benefici. Amb 20.000 € el tipus mitjà d'IRPF seria del 16 %; amb 45.000 €, del 26 %. La SL paga el 25 % d'Impost sobre Societats. a) Calcula els quatre imports. b) A partir de quina situació compensa la SL per impostos? c) Quin altre factor hi decidix?
    Veure solució
    a) Amb 20.000 €: autònoma 20.000 × 0,16 = 3.200 €; SL 20.000 × 0,25 = 5.000 €. Amb 45.000 €: autònoma 45.000 × 0,26 = 11.700 €; SL 45.000 × 0,25 = 11.250 €.
    b) Amb benefici baix guanya l'IRPF (1.800 € menys). Amb 45.000 € la SL ja ix una mica més barata (450 € menys), i la diferència creix a partir d'ací, perquè l'IRPF és progressiu i l'Impost sobre Societats és un tipus fix: arriba un punt en què el tipus mitjà d'IRPF supera el 25 % i la societat compensa.
    c) La responsabilitat. L'autònoma respon amb tot el seu patrimoni personal; en la SL només s'arrisca allò aportat. Si l'activitat pot generar deutes grans, la SL compensa encara que pague una mica més d'impostos, i a l'inrevés. Compte: si el préstec s'avala personalment, eixa protecció desapareix.
  8. Quatre sòcies repartixen un excedent de 36.000 €. Aporten el mateix treball, però capitals diferents: A 12.000 €, B 6.000 €, C 6.000 € i D 3.000 €. a) Quant rep cadascuna en una cooperativa de treball? b) I si fóra una SL que repartix segons participacions? c) Com es vota en cada cas?
    Veure solució
    a) En la cooperativa l'excedent es repartix segons el treball aportat, i ací és el mateix: 36.000 ÷ 4 = 9.000 € cadascuna.
    b) En la SL es repartix segons el capital. Capital total: 12.000 + 6.000 + 6.000 + 3.000 = 27.000 €. A: 36.000 × 12 ÷ 27 = 16.000 €. B i C: 36.000 × 6 ÷ 27 = 8.000 € cadascuna. D: 36.000 × 3 ÷ 27 = 4.000 €. (Sumen 36.000 €.)
    c) En la cooperativa regix una persona, un vot, aporte qui aporte. En la SL mana qui té més participacions: A, amb el 44,4 % del capital, decidix molt més que D, amb l'11,1 %. La forma jurídica no canvia els diners que hi ha: canvia qui se'ls endú i qui mana.
  9. Un equip ven llibretes il·lustrades. Costos fixos del trimestre: 420 €; preu: 9 €; cost variable: 4 €. Estima un TAM de 6.000 estudiants de la ciutat, un SAM d'1.100 (el seu institut i les seues famílies) i un SOM del 8 % del SAM en un trimestre. a) Calcula el punt mort. b) Calcula el SOM. c) És viable el projecte? Què faries?
    Veure solució
    a) Marge: 9 − 4 = 5 €. Punt mort: 420 ÷ 5 = 84 llibretes.
    b) SOM: 1.100 × 0,08 = 88 llibretes.
    c) És viable, però per molt poc: 88 > 84, amb un marge de seguretat de (88 − 84) ÷ 88 = 4,5 %. N'hi ha prou amb vendre quatre llibretes menys del previst per a entrar en pèrdues. Tres eixides raonables: ampliar el SAM arribant a un altre institut o venent en línia, baixar els costos fixos (demanar el lloc gratis, imprimir menys mostres) o pujar el preu si el test amb usuaris ho aguanta. El número que es compara amb el punt mort és sempre el SOM, no el TAM: el TAM és un sostre teòric i confondre'ls és l'error clàssic.
  10. Un projecte necessita 2.000 €. Opció A: préstec de 2.000 € a 12 mesos amb una quota de 174,90 € al mes i una comissió d'obertura de l'1 %. Opció B: campanya de crowdfunding de recompensa amb objectiu de 2.000 €, recompensa de 20 € (100 mecenes), comissió de plataforma del 6 % i passarel·la de pagament de l'1,5 %, amb un cost de 6 € per recompensa produïda. a) Calcula el cost d'A. b) Calcula els diners nets de B. c) Compara riscos i decidix.
    Veure solució
    a) Opció A. Es tornen 174,90 × 12 = 2.098,80 €, és a dir, uns 98,80 € d'interessos. Més la comissió d'obertura (2.000 × 0,01 = 20 €), el préstec costa 118,80 €.
    b) Opció B. Plataforma: 2.000 × 0,06 = 120 €. Passarel·la: 2.000 × 0,015 = 30 €. Recompenses: 100 × 6 = 600 €. Net: 2.000 − 120 − 30 − 600 = 1.250 €.
    c) A deixa més diners disponibles (1.980 € després de la comissió), però cal tornar-los venga o no venga el projecte, i el firma una persona adulta que respon amb el seu patrimoni. B deixa bastants menys diners, però no endeuta ningú; a més, eixes 100 recompenses són 100 vendes ja validades que compten per al punt mort i deixen 100 clients amb nom. El seu risc és el tot o res: si la campanya es queda en 1.700 €, es tornen els diners i no hi ha res. Per a un projecte que pot prevendre, la campanya encaixa millor; el préstec té sentit quan no es pot prevendre (un servei, una botiga) o quan els diners fan falta en una setmana.
← Economia i Emprenedoria