Quan usar-la
- A la Unitat 3, després del PESTEL i de les cinc forces: el DAFO és on aterra tota eixa anàlisi de l’entorn.
- Abans de triar una estratègia de la matriu d’Ansoff, perquè l’elecció hauria d’eixir del diagnòstic i no al revés.
- Com a tancament de l’anàlisi d’una empresa real en un cas pràctic, en compte d’un resum en prosa.
Què cal tindre en compte
- La pregunta que ordena el quadre és: això depén de l’empresa? Si depén, és intern (fortalesa o debilitat); si no, és extern (oportunitat o amenaça). Ficar «hi ha molta demanda» a fortaleses és l’error clàssic.
- Una fortalesa ha de ser diferencial. Si la signaria qualsevol competidor sense canviar una paraula, no és una fortalesa: és una condició del sector.
- Un DAFO sense accions no servix de res. Cada quadrant en genera una: corregir les debilitats, afrontar les amenaces, mantindre les fortaleses i explotar les oportunitats.
- Convé que cada entrada siga comprovable. «Marca reconeguda» diu poc; «el 40 % de les vendes són de clients que repetixen» diu bastant més i es pot discutir.
Per a portar-la a classe
Repartix quatre entrades mal col·locades a propòsit —una oportunitat posada a fortaleses, una debilitat a amenaces— i demana que les recol·loquen justificant cada moviment. S’aprén més ordenant un DAFO defectuós que omplint-ne un en blanc, i de passada queda clar que la línia entre intern i extern és la que fa útil la ferramenta.