Quan usar-lo
- A la Unitat 6, a l’apartat de conéixer-se per a emprendre: és el tancament natural de tot l’anterior sobre creativitat, iniciativa i por a l’error.
- En arrancar un projecte d’equip, perquè cada persona sàpiga què aporta i què necessita dels altres.
- Repetint-lo al final de curs: comparar els dos és més revelador que qualsevol dels dos per separat.
Què cal tindre en compte
- La regla és la mateixa que al DAFO d’empresa: intern o extern. Fortaleses i debilitats depenen de tu; oportunitats i amenaces, no. Confondre-les convertix l’exercici en una llista de queixes.
- La part de debilitats és la difícil i la que dona valor a tota la resta. La temptació és escriure defectes que en realitat són virtuts disfressades: «soc massa perfeccionista», «m’implique de més». Un DAFO personal només servix si el que hi ha a debilitats és una cosa que de veritat ha costat alguna cosa alguna vegada.
- No és un test de personalitat ni té resultat. No hi ha perfil guanyador ni puntuació. És un mapa per a decidir què fer a continuació.
- Les oportunitats personals existixen i es passen per alt: una assignatura optativa, un familiar que té un negoci, una convocatòria que es tanca al març. L’extern no és només el que amenaça.
- Cada entrada hauria de poder acabar en una acció. Si d’una debilitat no ix res a fer, probablement estiga mal formulada.
Per a portar-lo a classe
Que l’omplin en privat i que no l’entregue ningú: l’honestedat de l’exercici depén exactament d’això, i convé dir-ho abans de començar. El que sí que es pot compartir és una sola línia, voluntària, sobre quina acció ix d’una de les caselles. De la conversa posterior sol eixir la meitat de les oportunitats que ningú no havia vist.