Plantejament
És fàcil dir «per a mi el més important és la família, la salut i ajudar els altres». El difícil és demostrar-ho quan cal renunciar a unes coses per a aconseguir-ne unes altres. Esta dinàmica usa una subhasta amb pressupost limitat per a fer visible el cost d’oportunitat: com que els punts són finits, allò que gastes en un lot ja no ho tens per a un altre. Les teues pujes revelen les teues prioritats reals millor que qualsevol declaració.
És una activitat molt participativa i amb punt de joc, però amb un fons seriós: prepara la presa de decisions de la unitat (tota decisió implica renunciar) i alimenta la jerarquia de valors del projecte de vida.
Objectius didàctics
- Viure el cost d’oportunitat: aconseguir alguna cosa implica renunciar a una altra.
- Contrastar les prioritats declarades amb les que es revelen en haver de pagar per elles.
- Practicar la presa de decisions sota restricció de recursos.
- Alimentar la jerarquia de valors que s’usarà en el projecte de vida.
Els 15 lots a subhastar (projectar)
1. Tindre molts diners la resta de la meua vida.
2. Un treball que m'apassione encara que pague just.
3. Molt de temps lliure i vacances.
4. Reconeixement i fama en allò que faig.
5. Una família i relacions sòlides.
6. Salut i forma física fins a major.
7. Viatjar i conéixer molts països.
8. Ajudar els altres i deixar empremta.
9. Estabilitat i seguretat, sense ensurts.
10. Llibertat per a decidir la meua pròpia vida.
11. Aprendre sempre coses noves.
12. Viure al lloc que m'agrada.
13. Amistats de tota la vida.
14. Ser el millor en alguna cosa concreta.
15. Tranquil·litat mental, poc estrés.
Passos
- Repartiment del pressupost (5 min). Cada alumne rep 1.000 punts ficticis i el full de registre. Regla d’or: quan s’acaben, s’acaben. No hi ha crèdit.
- Estratègia prèvia secreta (8 min). Abans de començar, cada alumne marca en privat els tres lots que creu que més li importen i quant pensa reservar per a cadascun. Esta és la seua declaració prèvia.
- La subhasta (25 min). El professor fa de subhastador. Trau els 15 lots un a un i els adjudica al millor postor. Les pujes són públiques; els pressupostos restants, privats. Cada alumne apunta al seu full què ha guanyat i què ha pagat.
- Comparació declaració vs. realitat (10 min). Cada alumne compara: he aconseguit els tres lots que vaig dir que més m’importaven? Si no, per què? Em vaig deixar portar per la puja, per la pressió del moment, per un lot que no havia previst? Ací apareix l’aprenentatge: a vegades allò que pugem no coincidix amb allò que declarem.
- Tancament en grup (7 min). Posada en comú de patrons: quins lots es van subhastar més cars a la classe? Coincidix amb el que la gent sol dir que valora? El professor connecta amb la unitat: decidir és renunciar, i conéixer les teues prioritats reals evita gastar el teu «pressupost» de vida en allò que no t’importa.
Full de registre (extracte)
Els meus 3 lots prioritaris declarats: ____ , ____ , ____
Pressupost inicial: 1.000 punts.
Lot guanyat | Punts pagats
─────────────────────────────
|
|
Punts sobrants al final: ______
He aconseguit els meus 3 prioritaris? SÍ / NO · Per què?
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Coherència estratègia-pujes | Reflexiona sobre l’ajust entre allò declarat i allò pujat | 30 % |
| Comprensió del cost d’oportunitat | Explica amb el seu cas que guanyar un lot va implicar renunciar a uns altres | 30 % |
| Participació en la subhasta | Participa amb criteri, no només per impuls | 20 % |
| Reflexió final | Extrau una conclusió sobre les seues prioritats reals | 20 % |
Variants i extensions
- Variant pressupost desigual. Repartir pressupostos distints (700, 1.000, 1.500) sense avisar. Genera un debat potent sobre com els recursos de partida condicionen les oportunitats.
- Connexió amb l’activitat 1. Els lots guanyats alimenten la jerarquia de valors del DAFO personal i de l’ikigai.
- Per al docent. Mantín el ritme àgil en la subhasta i deixa temps de sobra per al pas 4: ahí està l’aprenentatge, no en el joc en si.