Quan usar-la
- A la Unitat 3, a la part d’identitat digital, com a substitut de la xarrada de «aneu amb compte amb el que pugeu», que no canvia el comportament de ningú.
- A tutoria, en començar el curs, i una altra vegada en acabar-lo: els comptes i les apps canvien sols i la revisió caduca.
- Abans de parlar d’accés a l’ocupació: la primera busca que fa un reclutador és el nom del candidat.
Què cal tindre en compte
- No és un test i no puntua ningú. És una llista d’accions. Convé dir-ho en veu alta en presentar-la, perquè tan bon punt una pantalla ensenya un número la classe sencera ho interpreta com una nota.
- Res no ix del navegador. No es guarda ni s’envia enlloc, i ningú no ha d’ensenyar la seua llista. Això també convé dir-ho: canvia com d’honestes són les respostes.
- L’orde del que està pendent no està ordenat per gravetat sinó per rendiment: primer el que lleva més exposició en menys temps. Activar la verificació en dos passos són deu minuts i tanca la porta més utilitzada.
- El dret a l’oblit no esborra internet. Permet demanar que un cercador retire certs resultats en determinats casos; el contingut original continua on estava. És el punt que pitjor s’entén de tota la unitat.
- I l’avís que la mateixa ferramenta repetix: si algú està difonent alguna cosa sense permís o assetjant, una llista no és la resposta. Això es conta a un adult de confiança i es denuncia. La ferramenta previé; no repara.
Per a portar-la a classe
Comença demanant que cadascú es busque el nom en un cercador, sense més consigna, i que apunte en una línia què ha trobat. Després obri la llista. La conversa ja no va de riscos abstractes: va del que cadascú acaba de vore. Tanca amb la pregunta que ordena la resta: de tot això, què faríeu esta setmana si només pogueres fer dues coses?