Quan usar-la
- A la fase 4 del procés de decisió de la Unitat 4, quan toca comparar les opcions “amb la mateixa vara”.
- Al final de curs, per a comparar itineraris post-ESO amb les Unitats 5 i 6 davant.
- Sempre que la classe estiga encallada entre dues opcions i la discussió gire en cercles.
Què cal tindre en compte
- Els pesos es reparteixen sols: no cal que sumen 10 ni 100. Posar 5, 3 i 2 equival a posar 50, 30 i 20.
- La puntuació final queda en la mateixa escala d’1 a 5 que les notes, així que es llig directament: un 4,4 és un bon encaix i un 2,1 no ho és.
- Quan les dues primeres opcions queden a menys de 0,25 punts, la ferramenta avisa d’empat tècnic. No és una fallada: significa que la matriu no ha decidit res i que falta algun criteri important o que de veritat és igual.
- La ferramenta també assenyala quin criteri separa més la primera de la segona. Sol ser la conversa interessant: si el criteri decisiu és “el tinc prop de casa”, convé preguntar-se si això ha de pesar tant en una decisió a cinc anys.
Com aprofitar-la a classe
- Cada estudiant òmpli la seua matriu en privat, amb els seus criteris i els seus pesos, sense vore els de ningú més.
- Posada en comú només dels criteris i els pesos, no de les notes: es veu de seguida que la mateixa decisió es pren amb vares distintes.
- Repetir el càlcul canviant un pes a propòsit i comprovar si el resultat aguanta. Si amb qualsevol repartiment raonable guanya la mateixa opció, la decisió és sòlida; si balla amb res, cal pensar més.
L’avís important
Una matriu de decisió ordena les raons, no les substituïx. Si el resultat senta malament, això també és una dada: quasi sempre significa que hi havia un criteri que no s’havia escrit. Convé dir-ho en veu alta abans que ningú isca de classe amb la idea que un full de càlcul ha triat el seu futur.