profedeeconomia
Recurs interactiu · Unitat 4

Matriu de decisió ponderada

Escriu les opcions que estàs valorant i els criteris que de veritat t'importen, posa-li pes a cadascun i puntua de l'1 al 5. La matriu ordena les teues raons i et diu quin criteri ha decidit de veritat.

Tornar a la Unitat 4: Com prenem decisions

Escriu les opcions que estàs valorant, els criteris que de veritat t'importen i quant pesa cadascun. Puntua de l'1 al 5. La matriu no decidix per tu: servix per a veure en què es diferencien de veritat.

Els teus criteris i quant pesen

Puntua cada opció en cada criteri (1 a 5)

Les teues opcionsM'agrada el que estudiariaEixides laborals a la meua zonaEl tinc prop de casaResultatLlevar
4,20
4,40
La millor puntuadaGrau Mitjà de Sanitat4,40 / 5
Avantatge sobre la segona0,20
El criteri que més la separa de la segonaM'agrada el que estudiaria

Empat tècnic. La diferència entre les dues primeres és tan xicoteta que la matriu no ha decidit res: o et falten criteris importants, o de veritat t'és igual i pots triar per una altra raó.

Com es calcula

Puntuació = suma de (pes del criteri ÷ pes total) × nota d'eixa opció en eixe criteri.

Els pesos es reparteixen sols, així que no cal que sumen 10 ni 100: pots posar 5, 3 i 2, o 1, 1 i 8. La puntuació final queda en la mateixa escala d'1 a 5 que les notes.

Una matriu de decisió ordena les teues raons, no les substituïx. Si el resultat et senta malament, això també és informació: potser hi havia un criteri que no havies escrit.

↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).

Quan usar-la

  • A la fase 4 del procés de decisió de la Unitat 4, quan toca comparar les opcions “amb la mateixa vara”.
  • Al final de curs, per a comparar itineraris post-ESO amb les Unitats 5 i 6 davant.
  • Sempre que la classe estiga encallada entre dues opcions i la discussió gire en cercles.

Què cal tindre en compte

  • Els pesos es reparteixen sols: no cal que sumen 10 ni 100. Posar 5, 3 i 2 equival a posar 50, 30 i 20.
  • La puntuació final queda en la mateixa escala d’1 a 5 que les notes, així que es llig directament: un 4,4 és un bon encaix i un 2,1 no ho és.
  • Quan les dues primeres opcions queden a menys de 0,25 punts, la ferramenta avisa d’empat tècnic. No és una fallada: significa que la matriu no ha decidit res i que falta algun criteri important o que de veritat és igual.
  • La ferramenta també assenyala quin criteri separa més la primera de la segona. Sol ser la conversa interessant: si el criteri decisiu és “el tinc prop de casa”, convé preguntar-se si això ha de pesar tant en una decisió a cinc anys.

Com aprofitar-la a classe

  1. Cada estudiant òmpli la seua matriu en privat, amb els seus criteris i els seus pesos, sense vore els de ningú més.
  2. Posada en comú només dels criteris i els pesos, no de les notes: es veu de seguida que la mateixa decisió es pren amb vares distintes.
  3. Repetir el càlcul canviant un pes a propòsit i comprovar si el resultat aguanta. Si amb qualsevol repartiment raonable guanya la mateixa opció, la decisió és sòlida; si balla amb res, cal pensar més.

L’avís important

Una matriu de decisió ordena les raons, no les substituïx. Si el resultat senta malament, això també és una dada: quasi sempre significa que hi havia un criteri que no s’havia escrit. Convé dir-ho en veu alta abans que ningú isca de classe amb la idea que un full de càlcul ha triat el seu futur.