Quan usar-la
- A la Unitat 10, en redactar els objectius del projecte de vida: és la diferència entre un text bonic i un full de ruta.
- En començar el curs o un trimestre, per a convertir els propòsits de sempre en alguna cosa que es puga comprovar al març.
- A tutoria, quan algú diu que vol «millorar»: la ferramenta ho assenyala sola i evita que ho haja de dir el professor.
Què cal tindre en compte
- La S és la que més suspén. «Millorar», «esforçar-me» o «posar-me les piles» descriuen una intenció, no una acció: no es poden marcar com a fetes cap dia concret. La ferramenta ho detecta pel verb.
- La A és l’única lletra que la ferramenta no pot aprovar, només avisar. Compara el ritme que exigix l’objectiu amb el que la persona ja porta; si és més del triple, ho marca com a avís, no com a error. Pot ser perfectament assolible: només mereix una segona mirada.
- Si no se sap el ritme actual, es deixa en zero i la ferramenta diu que no ho comprova, en compte de donar per bona la lletra. Eixa distinció importa.
- Un objectiu pot passar les cinc lletres i ser l’objectiu equivocat. La ferramenta revisa la forma, mai si val la pena. Convé repetir-ho, perquè el 5/5 tendix a llegir-se com a aprovació.
- El ritme setmanal és el que convertix un objectiu en un pla: «deu temes en setze setmanes» no diu res fins que es llig com «0,5 temes per setmana».
Per a portar-la a classe
Carrega l’exemple del propòsit vague sense dir de què va i pregunta què li falta. Algú dirà «que siga més concret», que és exactament la lletra S. Després que cadascú escriga el seu i el passe per la ferramenta en privat. La consigna d’eixida és senzilla: ningú no ix de classe amb un objectiu que no tinga un número i una data.