Creació de diners bancaris
Quants diners crea el sistema bancari a partir d'un depòsit, ronda a ronda.
Quina part de cada préstec es queda en efectiu a la butxaca de la gent i no torna al banc com a depòsit. Amb 0 % s'obté el multiplicador clàssic dels manuals.
De cada euro depositat, el banc en guarda una part i presta la resta. Eixa resta torna a depositar-se en un altre banc, que en guarda una part i presta la resta, i així successivament. Cap banc crea diners pel seu compte: els crea el sistema sencer, ronda a ronda.
Fixa-t'hi: les reserves totals acaben coincidint amb el depòsit inicial. Tots els diners de partida acaben immobilitzats, i el que circula per damunt són depòsits creats.
| Ronda | Depòsit | Reserves | Préstec |
|---|---|---|---|
| 1 | 1.000 € | 100 € | 900 € |
| 2 | 900 € | 90 € | 810 € |
| 3 | 810 € | 81 € | 729 € |
| 4 | 729 € | 73 € | 656 € |
| 5 | 656 € | 66 € | 590 € |
| 6 | 590 € | 59 € | 531 € |
| 7 | 531 € | 53 € | 478 € |
| 8 | 478 € | 48 € | 430 € |
Cada ronda és l'anterior multiplicada per (1 − coeficient) · (1 − filtració). La suma d'infinites rondes és el total de dalt.
El model suposa que els bancs presten tot el que poden i que els diners prestats es depositen de nou. Quan l'economia va malament les dues coses fallen: els bancs guarden reserves de més i hi ha menys gent demanant crèdit. Per això el banc central pot ampliar la base monetària sense que la quantitat de diners cresca el que diu la fórmula.
Com es calcula
Multiplicador: 1 / (1 − (1 − r)(1 − f)), on r és el coeficient de caixa i f la filtració d'efectiu. Amb f = 0 queda el clàssic 1 / r.
Depòsits totals: depòsit inicial × multiplicador.
Diners creats: depòsits totals − depòsit inicial. El depòsit de partida ja existia; la resta no.
Diners en circulació: depòsits totals + efectiu en mans del públic.
↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).
Competències que es treballen
Clau: STEM · CD