Quan usar-la
- A la Unitat 4, en treballar la innovació i l’intraemprenedoria: SCAMPER parteix d’alguna cosa que ja funciona, que és exactament la situació de qui vol millorar el seu centre de treball des de dins.
- Per a preparar la proposta d’intraemprenedoria del mòdul: una millora concreta del centre de pràctiques ix millor de set angles que d’una sola ocurrència.
- En qualsevol retrospectiva de metodologia àgil, quan toca proposar millores del procés i sempre es proposa el mateix.
Què cal tindre en compte
- Intraemprendre quasi mai no és inventar alguna cosa nova: és millorar un procés que ja existix. Per això SCAMPER encaixa millor ací que qualsevol tècnica d’ideació en blanc, i per això els angles d’eliminar i reordenar solen donar les propostes més aplicables.
- La ferramenta no deixa puntuar fins que hi ha dotze idees des de quatre angles. És la traducció de la regla àgil de separar la generació de l’avaluació: en una retrospectiva, qui jutja mentres es proposa aconseguix que la gent deixe de proposar.
- La tolerància a l’error de la unitat es practica ací. A la fase d’obertura no hi ha idees roïnes perquè no s’està decidint res. Dir-ho en veu alta canvia el que la gent s’atrevix a dir, sobretot davant d’un tutor d’empresa.
- L’índex de potencial entre esforç és especialment útil per a una proposta d’intraemprenedoria: el que s’accepta en una empresa és el que costa poc i es nota, no el més brillant.
- Una proposta que ix d’ací es defén millor: es pot dir de quin angle va eixir i contra quines altres onze es va comparar.
Per a portar-la a classe
Que cada persona partisca d’un procés real del seu centre de pràctiques —un de xicotet i concret: com es reben les comandes, com es passa el torn— i faça els set angles. Després, que en trien una i l’escriguen com una proposta de dues línies: què canviar, què costa i què millora. Això és material real per a l’avaluació del mòdul i per a una entrevista.