Oferta, demanda, equilibri i elasticitat

De què va

El model d’oferta i demanda és la ferramenta central de la microeconomia. El seu objectiu és explicar com els compradors i venedors d’un mercat interactuen per a determinar el preu i la quantitat que s’intercanvia.

La llei de demanda

La corba de demanda arreplega totes les combinacions (preu, quantitat) que els consumidors estan disposats i són capaços de comprar en un període donat, mantenint constant la resta de variables. La llei de demanda establix que existix una relació inversa entre el preu d’un bé i la quantitat demandada: quan el preu puja, la quantitat demandada cau, i viceversa. La corba té, per tant, pendent negativa.

Darrere d’esta llei hi ha dos efectes que actuen simultàniament:

• Efecte substitució: quan el bé s’encarix, els consumidors el substituïxen per altres béns més barats que satisfan necessitats semblants.
• Efecte renda: en pujar el preu, la renda real del consumidor disminuïx (pot comprar menys amb els mateixos diners), la qual cosa reduïx la demanda de la majoria de béns.

Els determinants de la demanda — els factors que desplacen la corba — són: la renda dels consumidors, els preus de béns relacionats (substitutius i complementaris), les preferències i expectatives, la grandària de la població i la distribució de la renda.

La llei d’oferta

La corba d’oferta arreplega les combinacions (preu, quantitat) que els productors estan disposats i són capaços d’oferir. La llei d’oferta establix una relació directa entre el preu i la quantitat oferida: a major preu, major quantitat oferida, perquè la producció resulta més rendible i entren nous oferents. La corba té pendent positiva.

Els determinants de l’oferta — els factors que desplacen la corba — són: els costos dels factors productius (matèries primeres, salaris, energia), la tecnologia disponible, els preus de béns relacionats en producció, les expectatives dels productors i el nombre d’empreses en el sector.

L’equilibri de mercat

L’equilibri de mercat és la situació en què la quantitat demandada i la quantitat oferida coincidixen al mateix preu. Formalment, s’obté resolent el sistema Q_d = Q_o. El preu resultant es diu preu d’equilibri (P*) i la quantitat resultant, quantitat d’equilibri (Q*).

Quan el mercat no està en equilibri es produïxen pressions correctores:

• Excés de demanda (preu per davall de P*): la quantitat demandada supera l’oferida. Els compradors que no troben producte pugen per ell, empenyent el preu a l’alça fins a recuperar l’equilibri.
• Excés d’oferta (preu per damunt de P*): la quantitat oferida supera la demandada. Els venedors no donen eixida a la seua producció i abaixen el preu fins a recuperar l’equilibri.

En ambdós casos, el mecanisme de preus actua com a senyal que coordina les decisions de milions d’agents sense necessitat de direcció central.

El que més es confon: desplaçament vs. moviment

Esta distinció és el parany més freqüent en l’Olimpiada i en qualsevol examen de microeconomia. Confondre-la porta a respostes incorrectes encara que el raonament posterior siga impecable.

Moviment al llarg de la corba

Un moviment al llarg de la corba ocorre quan canvia el preu del propi bé. La corba no es mou: només ens desplacem d’un punt a un altre sobre ella. Si el preu del pa puja d’1 € a 1,50 €, la quantitat demandada cau. Representem això movent-nos cap amunt-esquerra sobre la mateixa corba de demanda. No hi ha desplaçament de la corba.

Desplaçament de la corba

Un desplaçament de la corba ocorre quan canvia qualsevol altre determinant distint del preu del propi bé. Tota la corba es trasllada: a cada preu, la quantitat demandada (o oferida) és ara distinta.

Exemples de desplaçaments de la corba de demanda:

• Augmenta la renda dels consumidors → la demanda de béns normals es desplaça cap a la dreta (més quantitat a cada preu).
• Puja el preu del bé substitutiu → la demanda del bé en qüestió es desplaça cap a la dreta.
• Baixa el preu del bé complementari → la demanda es desplaça cap a la dreta.
• Canvien les preferències a favor del bé → la demanda es desplaça cap a la dreta.

Exemples de desplaçaments de la corba d’oferta:

• Baixen els salaris del sector → els costos disminuïxen → l’oferta es desplaça cap a la dreta (més quantitat a cada preu).
• Millora la tecnologia → l’oferta es desplaça cap a la dreta.
• Puja el preu d’una matèria primera → l’oferta es desplaça cap a l’esquerra.

El parany clàssic de l’examen

«Un augment en el salari dels forners fa que puge el preu del pa. Com afecta eixa pujada del preu del pa la corba de demanda de pa?»

La resposta correcta és que la corba de demanda de pa no es desplaça. La pujada del preu del pa provoca un moviment al llarg de la corba de demanda (la quantitat demandada cau), però la corba en si roman on estava. L’error típic és dir que «la demanda cau», confonent «quantitat demandada cau» (moviment) amb «la demanda es desplaça cap a l’esquerra» (desplaçament). Són conceptes distints.

La cadena causal correcta és: augment de salaris → els costos de producció augmenten → la corba d’oferta es desplaça cap a l’esquerra → el preu d’equilibri puja → la quantitat demandada cau (moviment al llarg de la demanda, que no es mou). El mercat passa d’un equilibri a un altre, amb major preu i menor quantitat.

Preus màxims i mínims

Les intervencions de preus són un contingut quasi fix en l’Olimpiada. El raonament és sempre el mateix: comparar el preu intervingut amb el preu d’equilibri i deduir l’efecte sobre les quantitats.

Preu màxim (sostre de preu)

Un preu màxim és un preu legal per damunt del qual no està permés vendre un bé. Només té efectes reals quan es fixa per davall del preu d’equilibri; si es fixa per damunt, no altera el resultat del mercat (els venedors ja vendrien a menys).

Quan el preu màxim P_max < P*:

• La quantitat oferida cau perquè a eixe preu menor els productors reduïxen la seua producció (moviment al llarg de la corba d’oferta).
• La quantitat demandada augmenta perquè a eixe preu menor més consumidors volen comprar (moviment al llarg de la corba de demanda).
• Es produïx una escassetat (excés de demanda): Q_d(P_max) > Q_s(P_max).

Conseqüències pràctiques habituals: cues i llistes d’espera, mercat negre a preus superiors al sostre, deteriorament de la qualitat del producte (si el preu no pot pujar, els venedors retallen la qualitat per a mantindre marges), i assignació del bé als consumidors més ràpids o amb millors contactes, no necessàriament als qui més el valoren.

Exemple canònic: el control de lloguers en ciutats amb escassetat d’habitatge. El sostre protegix els qui ja tenen un contracte, però genera escassetat per als qui busquen pis i desincentiva la construcció nova.

Descripció del gràfic: eix horitzontal Q (quantitat), eix vertical P (preu). Corbes D (pendent negativa) i O (pendent positiva) que es creuen en (Q*, P*). Traçar una línia horitzontal a P_max < P*. La quantitat oferida Q_s es llig en la intersecció d’eixa línia amb la corba O (a l’esquerra de Q*). La quantitat demandada Q_d es llig en la intersecció amb D (a la dreta de Q*). La distància Q_d − Q_s és l’escassetat.

Preu mínim (sòl de preu)

Un preu mínim és un preu legal per davall del qual no està permés vendre un bé. Només té efectes reals quan es fixa per damunt del preu d’equilibri.

Quan el preu mínim P_min > P*:

• La quantitat oferida augmenta perquè a eixe preu major els productors amplien la producció.
• La quantitat demandada cau perquè a eixe preu major els consumidors compren menys.
• Es produïx un excedent (excés d’oferta): Q_s(P_min) > Q_d(P_min).

Exemple canònic: el salari mínim en el mercat de treball. El preu és el salari; la quantitat és l’ocupació. Un salari mínim per damunt del salari d’equilibri genera més persones disposades a treballar que empreses disposades a contractar, és a dir, atur involuntari entre els treballadors la productivitat marginal dels quals queda per davall del mínim fixat.

Descripció del gràfic: mateix esquema, però ara la línia horitzontal està a P_min > P*. La quantitat oferida Q_s queda a la dreta de Q* i la demandada Q_d a l’esquerra. L’excedent és Q_s − Q_d.

Elasticitats

L’elasticitat mesura la sensibilitat d’una variable davant el canvi d’una altra. El seu avantatge enfront del pendent és que és adimensional: permet comparar qualsevol mercat independentment de les unitats.

Elasticitat-preu de la demanda (E_p^d)

Mesura la variació percentual de la quantitat demandada davant una variació percentual del preu del propi bé:

E_p^d = %ΔQ_d / %ΔP = (ΔQ_d / Q_d) / (ΔP / P)

Com la relació és inversa, el quocient és negatiu. Per conveni es treballa amb el valor absolut.

Classificació segons el valor absolut:

| |E_p^d| | Denominació | Interpretació | |---|---|---| | > 1 | Demanda elàstica | La quantitat varia més (en %) que el preu. Béns amb substituts pròxims, luxes, horitzó llarg. | | = 1 | Elasticitat unitària | La variació percentual de la quantitat iguala la del preu. | | < 1 | Demanda inelàstica | La quantitat varia menys (en %) que el preu. Necessitats bàsiques, béns addictius, sense substituts pròxims. | | = 0 | Perfectament inelàstica | La quantitat no varia amb el preu. Corba vertical. Aproximació per a medicaments vitals a curt termini. | | → ∞ | Perfectament elàstica | Una variació mínima del preu anul·la la demanda. Corba horitzontal. Bé perfectament substituïble. |

Factors que determinen l’elasticitat:

• Existència i proximitat de béns substitutius (com més i més pròxims, més elàstica la demanda).
• Proporció del pressupost que ocupa el bé (major pes → major elasticitat).
• Caràcter de necessitat o luxe del bé.
• Horitzó temporal (la demanda és més inelàstica a curt termini que a llarg, perquè els ajustos de comportament porten temps).

Elasticitat i ingrés total:

L’ingrés total és IT = P × Q. Quan el preu puja:

• Si la demanda és inelàstica (|E| < 1): la quantitat cau poc, l’efecte preu domina i l’ingrés total augmenta.
• Si la demanda és elàstica (|E| > 1): la quantitat cau molt, l’efecte quantitat domina i l’ingrés total disminuïx.
• Si l’elasticitat és unitària (|E| = 1): els dos efectes es compensen i l’ingrés total no varia.

Esta relació és la que explica, per exemple, que pujar el preu del tabac augmente la recaptació (demanda inelàstica), mentres que pujar el preu d’un servici amb molts substituts pot reduir els ingressos de l’oferent.

Elasticitat-renda de la demanda (E_y)

Mesura la variació percentual de la quantitat demandada davant una variació percentual de la renda del consumidor:

E_y = %ΔQ_d / %ΔY = (ΔQ_d / Q_d) / (ΔY / Y)

Classificació:

• Bé normal (E_y > 0): en augmentar la renda, es demana més del bé. La immensa majoria de béns són normals.
  • Bé de primera necessitat (0 < E_y < 1): la demanda creix amb la renda, però menys que proporcionalment. Exemple: pa, llet, transport públic bàsic.
  • Bé de luxe (E_y > 1): la demanda creix amb la renda més que proporcionalment. Exemple: automòbils d’alta gamma, viatges intercontinentals, restaurants de luxe.
• Bé inferior (E_y < 0): en augmentar la renda, es demana menys del bé, perquè els consumidors poden permetre’s alternatives de major qualitat. Exemple: margarina en mercats amb alt nivell de renda, transport d’autobús interurbà lent enfront del tren d’alta velocitat.

Elasticitat encreuada de la demanda (E_xy)

Mesura la variació percentual de la quantitat demandada del bé X davant una variació percentual del preu del bé Y:

E_xy = %ΔQ_x / %ΔP_y = (ΔQ_x / Q_x) / (ΔP_y / P_y)

El signe determina la relació entre els béns:

• Béns substitutius (E_xy > 0): si puja el preu de Y, els consumidors es passen a X, i la quantitat demandada de X augmenta. Exemples: mantega i margarina, autobús i metro, café i infusions.
• Béns complementaris (E_xy < 0): si puja el preu de Y, els consumidors demanen menys Y i, amb això, també menys X. Exemples: impressores i cartutxos, cotxes i gasolina, consoles i videojocs.
• Béns independents (E_xy ≈ 0): el preu de Y no afecta la demanda de X de manera apreciable. Exemples: sal i sabates, paraigües i música en streaming.

L’elasticitat encreuada és la ferramenta que usen les autoritats de defensa de la competència per a delimitar mercats rellevants: dos productes estan en el mateix mercat si la seua elasticitat encreuada és significativament positiva.

Mini-exemple resolt

Equilibri algebraic

Siguen les següents funcions de demanda i oferta d’un mercat agrícola:

Q_d = 120 − 4P
Q_o =  20 + 6P

Pas 1 — Preu d’equilibri. Igualem Q_d = Q_o:

120 − 4P = 20 + 6P
100 = 10P
P* = 10 €

Pas 2 — Quantitat d’equilibri. Substituïm P* = 10 en qualsevol de les dos equacions:

Q* = 120 − 4 × 10 = 120 − 40 = 80 unitats

Comprovació amb l’oferta: Q* = 20 + 6 × 10 = 80. Correcte.

Pas 3 — Verificació de l’excés a un altre preu. Si el preu fora P = 8 €:

Q_d(8) = 120 − 4 × 8 = 88   →   Excés de demanda = 88 − 68 = 20 unitats
Q_o(8) =  20 + 6 × 8 = 68

Hi ha escassetat: els compradors pressionen el preu a l’alça cap a P* = 10 €.

Elasticitat-preu puntual

A partir de l’equilibri anterior (P* = 10, Q* = 80), calculem l’elasticitat-preu puntual de la demanda usant la derivada implícita en la funció lineal:

La demanda és Q_d = 120 − 4P. La derivada dQ/dP = −4.

E_p^d = (dQ/dP) × (P/Q) = (−4) × (10/80) = −0,5

En valor absolut: |E_p^d| = 0,5 < 1 → demanda inelàstica en eixe punt.

Implicació sobre l’ingrés total: si el preu puja un 20 % (de 10 € a 12 €), la quantitat cau aproximadament un 10 % (0,5 × 20 % = 10 %). L’ingrés total passa de 10 × 80 = 800 a (aproximadament) 12 × 72 = 864. L’ingrés total augmenta, la qual cosa és coherent amb la regla: en demandes inelàstiques, pujar el preu incrementa l’ingrés total.

En l’examen

Com abordar un text de premsa sobre oferta i demanda

La Part III de l’Olimpiada presenta un text periodístic (habitualment sobre agricultura, energia, habitatge o mercat laboral) i demana connectar cada fragment amb conceptes econòmics. El procediment és sempre el mateix:

1. Identifica quin mercat s’està descrivint i qui són compradors i venedors.
2. Determina quina variable canvia: el preu? els costos de producció? la renda? els preus de béns relacionats?
3. Decidix si és moviment o desplaçament: si canvia el preu del propi bé, és moviment; si canvia qualsevol altra variable, és desplaçament.
4. Dibuixa el gràfic i etiqueta sempre els eixos (preu P en vertical, quantitat Q en horitzontal), les corbes (D i O), el punt d’equilibri inicial (E₀) i el nou equilibri (E₁).
5. Anomena la direcció de l’efecte: el preu puja o baixa, la quantitat augmenta o disminuïx, es produïx escassetat o excedent.

Llista d’errors freqüents en l’Olimpiada

• Confondre «la demanda cau» (desplaçament de corba) amb «la quantitat demandada cau» (moviment sobre la corba).
• Aplicar un desplaçament de demanda quan la causa del canvi és el preu del propi bé.
• Fixar un preu màxim per damunt de l’equilibri i afirmar que «genera escassetat» (no té cap efecte real si està per damunt de P*).
• Fixar un preu mínim per davall de l’equilibri i afirmar que «genera excedent» (tampoc té efecte real si està per davall de P*).
• Oblidar etiquetar els eixos i els punts d’equilibri en el gràfic (penalitza en la correcció).
• Calcular l’elasticitat però oblidar interpretar-la en termes de l’ingrés total o del tipus de bé.

Practica amb la calculadora

La calculadora d’equilibri de baix permet introduir les funcions lineals d’oferta i demanda i obtindre l’equilibri, els excessos i la representació gràfica. Usa-la per a verificar el mini-exemple i per a practicar amb altres valors abans de l’examen.