El cabdell del flux circular: l'economia en un cercle de llana

Plantejament

El flux circular de la renda és un esquema que en el llibre pareix una teranyina de fletxes. Esta dinàmica el trau del paper i el posa en el sòl de l’aula: cada estudiant és un agent econòmic, i els diners es mouen d’uns a altres passant un cabdell de llana de mà en mà. Quan tots hagen participat, el fil haurà dibuixat en l’aire el cercle del qual parla la unitat, i s’entén d’un colp d’ull que l’economia no té principi ni final: és un cercle que no para mai.

És una activitat molt física i participativa, ideal per a fixar qui és cada agent i per on van els diners sense recórrer a la memorització de l’esquema.

Objectius didàctics

• Identificar els tres agents econòmics (famílies, empreses, Estat) i el paper de cadascun representant-lo amb el propi cos.
• Seguir el camí dels diners i dels béns entre els agents fins a reconéixer que forma un circuit tancat.
• Situar-se un mateix dins del flux com a membre d’una família.
• Cooperar en grup gran respectant torns i el paper assignat.

Passos

1. (5 min) Repartiment de rols. Cada estudiant rep una targeta: la majoria són FAMÍLIES, uns quants formen EMPRESES i dos o tres són l’ESTAT. Es forma un cercle gran a l’aula o al pati.
2. (10 min) Repàs exprés. El professor pregunta a cada bloc què fa: les famílies treballen i consumixen, les empreses produïxen i contracten, l’Estat cobra impostos i torna servicis. Cada estudiant diu en una frase la seua funció (“soc una família: treballe i compre”).
3. (20 min) Teixir el flux. El cabdell comença en una FAMÍLIA, que diu en veu alta el moviment mentre subjecta la punta de la llana i llança el cabdell al destinatari:
   • Família → Empresa: “et done el meu treball”. L’empresa agafa el fil.
   • Empresa → Família: “et pague un sou”.
   • Família → Empresa: “amb eixe sou et compre un producte”.
   • Família i Empresa → Estat: “vos pague impostos”.
   • Estat → tots: “vos torne servicis públics: institut, sanitat, carrers”. Cada vegada que algú rep el cabdell, subjecta el seu tros de fil abans de passar-lo. A poc a poc es forma una xarxa tensa al centre del cercle.
4. (10 min) Trencar un fil. El professor demana a una empresa que “tanque” (es solta del fil). Què passa amb les famílies que cobraven d’ella? I si l’Estat deixa de cobrar impostos, amb què paga l’institut? Es veu, literalment, com tot s’afluixa quan es trenca un anell.
5. (5 min) Tancament individual. De tornada al lloc, cada estudiant dibuixa en el seu quadern l’esquema del flux circular amb tres caixes i les fletxes que ha viscut, i escriu davall: “en este cercle, la meua família és ______ i aporta ______”.

Per al professorat

Convé tindre més FAMÍLIES que la resta de rols (és el realista) i sols 2-3 persones en l’ESTAT. La part més potent és el punt 4: en soltar un fil, la xarxa sencera es mou, i això fa visible la interdependència molt millor que qualsevol explicació. Si hi ha poc espai, es pot fer amb la classe dempeus al voltant de les taules.

Avaluació