Quan usar-la
- A la Unitat 4, en parlar de la targeta de crèdit: la segona part de la calculadora ensenya amb números el que vol dir «pagar després».
- En comparar ofertes al supermercat, que és on el preu per unitat es fa visible de colp.
- En qualsevol moment en què algú diga «però si són només deu euros al mes»: són dotze mesos.
Què cal tindre en compte
- El preu de l’etiqueta i el preu real no són el mateix. L’envàs gran no sempre ix més barat per unitat, i comprovar-ho és l’habilitat concreta que s’aprén ací.
- La diferència entre dèbit i crèdit s’entén amb el compte, no amb la definició. Amb dèbit gastes el que tens; amb crèdit gastes diners del banc i els tornes, a vegades amb un recàrrec que no apareix a l’etiqueta.
- El pagament a terminis no és sempre mala idea: finançar una llavadora que s’ha trencat pot ser el raonable. El que no és raonable és fer-ho sense saber quant costa. La calculadora respon exactament això.
- Convé mencionar la modalitat de crèdit revolving, on els interessos poden ser molt alts i el deute s’allarga molt més del que la quota mensual suggerix. Als 14-15 anys encara no els afecta, però és quan convé sentir-ho per primera vegada.
- La xifra que cal mirar és quant es paga de més en total, no la quota. La quota està dissenyada per a semblar xicoteta.
Per a portar-la a classe
Porta dos envasos reals del mateix producte i que calculen quin ix millor abans de mirar el resultat. Quasi sempre s’equivoca la meitat de la classe, i eixe error és el millor argument a favor de la ferramenta. Després posa una compra de 300 € a dotze terminis i pregunta quant costa. La cara que se’ls queda en vore el total val per tota l’explicació.