profedeeconomia

Reforç i ampliació

Per avaluació: un repàs del que és essencial amb exercicis molt guiats per a qui va just (reforç), i reptes de més profunditat per a qui vol anar més enllà (ampliació). Les solucions van plegades perquè primer ho intentes.

1a avaluació

Reforç

Reforç · 1a avaluació (unitats 1-3)

L'imprescindible de la primera avaluació explicat molt fàcil: què és l'economia, els agents i el consum responsable. Per a qui necessita assegurar l'aprovat.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U1. Què és l'economia?
L'economia estudia com usem les coses que tenim per a cobrir les nostres necessitats. El problema és que els recursos (diners, temps, materials) són limitats, però les necessitats i els desitjos són quasi infinits. A això se li diu escassetat.
Com que no podem tindre-ho tot, sempre cal triar. I cada vegada que triem una cosa, renunciem a una altra. Allò a què renunciem és el cost d'oportunitat. Per exemple, si gastes la teua paga en un videojoc, el cost d'oportunitat és la roba que hauries pogut comprar en el seu lloc.
U2. Els agents econòmics i el flux circular
En l'economia hi ha tres protagonistes, els agents econòmics: les famílies (consumeixen productes i treballen), les empreses (produeixen béns i serveis i donen ocupació) i l'Estat (cobra impostos i ofereix serveis públics com col·legis, hospitals o carreteres).
El mercat és el lloc (físic o per internet) on es posen d'acord qui compra i qui ven. Els diners no es queden quiets: passen de les empreses a les famílies (en forma de sous) i tornen a les empreses (quan les famílies compren). Eixe cercle es diu flux circular de la renda.
U3. Consum intel·ligent i responsable
Consumir bé és pensar abans de comprar: distingir el que de veritat necessites del que només et ve de gust, comparar preus i no deixar-te portar per l'impuls. La publicitat està feta per a convéncer-te que compres, així que convé mirar-la amb ull crític.
Com a consumidor tens drets: si un producte ix defectuós, la garantia obliga la botiga a arreglar-lo, canviar-lo o tornar-te els diners, i si no t'atenen bé pots demanar un full de reclamacions. A més, cada compra deixa empremta en el planeta: reutilitzar, reparar i reciclar és consum sostenible.

El que és essencial

  • L'economia estudia com usem el que tenim (que és limitat) per a cobrir les nostres necessitats (que són moltes). A això se li diu escassetat.
  • Cada vegada que trie una cosa, renuncie a una altra: allò a què renuncie és el cost d'oportunitat.
  • Els tres agents econòmics són les famílies (consumeixen i treballen), les empreses (produeixen) i l'Estat (cobra impostos i ofereix serveis).
  • El mercat és el lloc (físic o per internet) on es posen d'acord qui compra i qui ven.
  • Consumir de manera responsable és pensar abans de comprar, distingir necessitats de desitjos i tindre cura del medi ambient.
  • Com a consumidors tenim drets: si un producte ix defectuós, la garantia i el full de reclamacions ens protegixen.

Vocabulari

  • escassetat
  • necessitat
  • desig
  • bé econòmic
  • cost d'oportunitat
  • agent econòmic
  • famílies
  • empreses
  • Estat
  • mercat
  • consum responsable
  • publicitat
  • garantia

Exemples resolts

  1. Calcula un cost d'oportunitat. Tens 10 € i el dissabte només et dóna temps a una cosa: anar al cine (10 €) o comprar un llibre (10 €). Tries el cine. Quin és el teu cost d'oportunitat?
    Recordem què és el cost d'oportunitat: allò a què renuncies quan tries una altra cosa.
    1) Tens dues opcions: cine o llibre.
    2) Tries el cine.
    3) Per tant, renuncies al llibre.
    El cost d'oportunitat és el llibre (el que deixes de comprar).
  2. Quant estalvies amb un descompte. Una samarreta costa 20 € i està rebaixada un 25 %. Quant et descompten i quant pagues al final?
    Anem pas a pas.
    1) Calculem el 25 % de 20 €: 25 % significa una quarta part, així que 20 ÷ 4 = 5 € de descompte.
    2) Restem el descompte al preu: 20 − 5 = 15 €.
    Et descompten 5 € i pagues 15 €.
  3. Quantes setmanes per a estalviar. Vols uns auriculars que costen 24 €. Cada setmana pots estalviar 4 € de la teua paga. Quantes setmanes necessites?
    Cal repartir el total entre el que estalvies cada setmana.
    1) Total a reunir: 24 €.
    2) Estalvi setmanal: 4 €.
    3) Dividim: 24 ÷ 4 = 6.
    Necessites 6 setmanes estalviant 4 € cadascuna.
  4. Repartiment a parts iguals. Tres amics comparteixen una pizza que costa 15 € i paguen el mateix cadascun. Quant posa cadascun?
    Repartir a parts iguals és una divisió.
    1) Preu total: 15 €.
    2) Nombre d'amics: 3.
    3) Dividim: 15 ÷ 3 = 5 €.
    Cada amic paga 5 €.
  5. Segueix el camí dels diners. Ton pare treballa en una sabateria i amb el seu sou compra fruita a la fruiteria del barri. Explica per on passen els diners usant el flux circular.
    Seguim els diners d'un agent a un altre.
    1) La sabateria (empresa) paga un sou a ton pare (família): els diners van de l'empresa a la família.
    2) Ton pare gasta part d'eixe sou comprant fruita a la fruiteria (empresa): els diners tornen de la família a l'empresa.
    Així els diners circulen en cercle entre famílies i empreses: per això es diu flux circular de la renda.

Practica

  1. Explica amb les teues paraules què és l'escassetat i per què fa que hàgem de triar.
    Veure solució
    L'escassetat és que els recursos (diners, temps, materials) són limitats, però les nostres necessitats i desitjos són molts.
    Com que no podem tindre-ho tot, cal triar en què gastem el que tenim.
  2. Classifica cada cosa en necessitat o desig: menjar cada dia, unes sabatilles de marca, beure aigua, un videojoc nou.
    Veure solució
    Necessitats (bàsiques per a viure): menjar cada dia, beure aigua.
    Desitjos (ens agraden però no són imprescindibles): sabatilles de marca, videojoc nou.
  3. Digues si cada bé és lliure (gratis i abundant) o econòmic (costa diners perquè és escàs): l'aire que respires, una botella d'aigua a la botiga, la llum del sol, un entrepà.
    Veure solució
    Lliures (gratis i abundants): l'aire, la llum del sol.
    Econòmics (costen diners perquè són escassos): la botella d'aigua de la botiga, l'entrepà.
  4. Tens 10 € i només pots comprar una cosa: un llibre (10 €) o anar al cine (10 €). Tries el cine. Quin és el teu cost d'oportunitat?
    Veure solució
    El cost d'oportunitat és allò a què renuncies.
    Has triat el cine, així que renuncies al llibre.
    El cost d'oportunitat és el llibre (el que deixes de comprar).
  5. El dissabte per la vesprada pots estudiar per a un examen o quedar amb amics. Tries quedar amb amics. Quin és el cost d'oportunitat d'eixa decisió?
    Veure solució
    El cost d'oportunitat és allò a què renuncies: el temps d'estudi (i, potser, una millor nota en l'examen).
    Recorda: el cost d'oportunitat no és sols diners, també pot ser temps o oportunitats.
  6. La teua paga setmanal és de 12 €. Gastes 5 € en un berenar i 3 € en l'autobús. Quant et queda per a estalviar?
    Veure solució
    Restem les despeses a la paga: 12 − 5 − 3 = 4 €.
    Et queden 4 € per a estalviar.
  7. Una motxilla costa 30 € i està rebaixada un 10 %. Quant et descompten i quant pagues?
    Veure solució
    El 10 % de 30 € és 30 ÷ 10 = 3 € de descompte.
    Pagues 30 − 3 = 27 €.
  8. Una bossa de creïlles costa 2 €. Hi ha una oferta 3x2 (t'endús 3 pagant 2). Si compres 3 bosses, quant pagues i quant estalvies?
    Veure solució
    Amb l'oferta pagues només 2 bosses: 2 × 2 = 4 €.
    Sense oferta pagaries 3 × 2 = 6 €.
    Estalvies 6 − 4 = 2 €.
  9. Vols comprar uns auriculars de 24 € i estalvies 4 € cada setmana. Quantes setmanes necessites?
    Veure solució
    Dividim el total entre l'estalvi setmanal: 24 ÷ 4 = 6.
    Necessites 6 setmanes.
  10. Quatre amics comparteixen a parts iguals un berenar que costa 16 €. Quant paga cadascun?
    Veure solució
    Repartim: 16 ÷ 4 = 4 €.
    Cada amic paga 4 €.
  11. El mateix quadern costa 4 € a la botiga A i 3,50 € a la botiga B. On et convé comprar-lo i quant estalvies?
    Veure solució
    Comparem els dos preus: la botiga B és més barata.
    Estalvies 4 − 3,50 = 0,50 € comprant a la botiga B.
  12. Esta setmana ingresses 20 € (paga més una ajuda dels teus iaios). Gastes 8 € en oci i 6 € en transport. Quant aconseguixes estalviar?
    Veure solució
    Restem les despeses als ingressos: 20 − 8 − 6 = 6 €.
    Estalvies 6 € esta setmana.
  13. Digues a quin agent econòmic pertany cada exemple: un forn de pa que ven pa; la teua família que va a comprar; l'ajuntament que arregla un parc.
    Veure solució
    El forn de pa que ven pa → empresa (produeix i ven).
    La teua família que compra → famílies (consumeixen).
    L'ajuntament que arregla el parc → Estat (ofereix serveis públics).
  14. Explica amb les teues paraules què és un mercat i posa dos exemples diferents (un de físic i un per internet).
    Veure solució
    Un mercat és el lloc on es posen d'acord qui compra i qui ven.
    Exemple físic: el mercadet del poble o el supermercat.
    Exemple per internet: una botiga en línia o una app de compravenda.
  15. Completa el flux circular: una empresa paga un sou a una família; la família usa eixos diners per a comprar en una botiga. Cap on van els diners en cada pas?
    Veure solució
    Pas 1: de l'empresa a la família (en forma de sou).
    Pas 2: de la família a l'empresa/botiga (en comprar).
    Els diners circulen en cercle entre famílies i empreses.
  16. Un anunci diu: «Només hui! Si no ho compres ara, et quedaràs sense.» Què vol aconseguir la publicitat amb eixa frase i què hauries de fer abans de comprar?
    Veure solució
    La publicitat vol posar-te pressa perquè compres per impuls, sense pensar.
    Abans de comprar hauries de parar i preguntar-te: el necessite de veritat?, tinc diners per a això?, el puc comparar amb altres opcions? Si tens dubtes, millor esperar.
  17. Ordena estos passos per a comprar de manera intel·ligent: pagar, comparar preus, preguntar-te si ho necessites, mirar opinions.
    Veure solució
    Ordre correcte:
    1) Preguntar-te si ho necessites.
    2) Comparar preus.
    3) Mirar opinions.
    4) Pagar.
    Primer es pensa i es compara; pagar és sempre l'últim pas.
  18. Has comprat uns auriculars i al cap de tres dies deixen de funcionar a soles, sense que tu els trenques. Quin dret del consumidor et protegix i què pots fer?
    Veure solució
    Et protegix la garantia: si un producte falla per defecte de fàbrica, la botiga ha de reparar-lo, canviar-lo o tornar-te els diners.
    Pots anar a la botiga amb el tiquet i reclamar. Si no et fan cas, pots demanar un full de reclamacions.
  19. Proposa tres hàbits de consum sostenible que podries aplicar en el teu dia a dia i explica breument per què ajuden el planeta.
    Veure solució
    Exemples vàlids:
    1) Usar una botella reutilitzable en compte de plàstic → menys residus.
    2) Reparar o intercanviar roba i material en compte de tirar-lo → allarga la vida dels productes.
    3) Separar el fem per a reciclar → els materials es tornen a aprofitar.
  20. Una dessuadora nova costa 25 € i una de segona mà en bon estat costa 10 €. Quant t'estalvies comprant la de segona mà i per què a més és més sostenible?
    Veure solució
    Estalvies 25 − 10 = 15 €.
    A més és més sostenible perquè reutilitzes una peça en compte de fabricar-ne una de nova, cosa que estalvia recursos i redueix residus.
Ampliació

Ampliació · 1a avaluació (unitats 1-3)

Reptes una mica més exigents sobre escassetat, agents econòmics i consum responsable per a qui ja domina el bàsic i vol anar més enllà.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U1. Triar costa: el cost d'oportunitat a tot arreu
L'economia naix de l'escassetat: com que els recursos són limitats, sempre cal triar, i triar significa renunciar. El cost d'oportunitat és el valor de la millor opció a què renuncies.
La idea important d'ampliació és que això val per a tots, no sols per a la teua paga. Quan una empresa usa una sala com a magatzem, renuncia a llogar-la; quan un ajuntament gasta el seu pressupost en un poliesportiu, renuncia a arreglar les voreres. Pensar en termes de cost d'oportunitat ajuda a prendre millors decisions, perquè t'obliga a comparar sempre amb el que deixes de fer.
U2. El flux circular complet: també hi és l'Estat
En el flux circular de la renda els diners passen de les empreses a les famílies (sous) i tornen a les empreses (compres). Però falta un tercer agent clau: l'Estat.
L'Estat cobra impostos a famílies i empreses i, amb eixos diners, ofereix serveis públics: col·legis, hospitals, carreteres, ajudes. Per això els diners també circulen cap a l'Estat i tornen a la societat en forma de serveis. Si un agent es frena (per exemple, les famílies deixen de comprar), tot el circuit se'n ressent: és la raó que l'economia estiga tan connectada.
U3. Consum responsable i empremta en el planeta
Consumir bé no és sols gastar menys: és consumir de manera sostenible, pensant en l'impacte que deixen les nostres compres. L'empremta ecològica mesura els recursos naturals que gastem i els residus que generem.
Enfront del model d'«usar i tirar», l'economia circular proposa reduir, reutilitzar i reciclar: allargar la vida dels productes, reparar-los i intercanviar-los. Una compra barata pot eixir cara per al planeta, i de vegades una opció una mica més cara (o de segona mà) és més intel·ligent a llarg termini.

El que és essencial

  • Totes les decisions econòmiques tenen un cost d'oportunitat, també les de l'Estat i les empreses, no sols les nostres.
  • En el flux circular de la renda els diners passen de les famílies a les empreses (en comprar) i tornen a les famílies (en forma de salaris).
  • El consum responsable també té un impacte en el planeta: reutilitzar i reparar redueix els residus.

Vocabulari

  • cost d'oportunitat
  • flux circular de la renda
  • renda
  • economia circular
  • consum sostenible
  • empremta ecològica

Exemples resolts

  1. Compara el cost per any. Una motxilla nova de marca costa 40 € i dura 2 anys; una altra de segona mà costa 12 € i dura 1 any. Calcula quant costa cadascuna a l'any i raona quina és més sostenible.
    Per a comparar bé cal passar-ho tot a la mateixa unitat: cost per any.
    1) Motxilla nova: 40 € ÷ 2 anys = 20 € a l'any.
    2) Motxilla de segona mà: 12 € ÷ 1 any = 12 € a l'any.
    3) Comparem: 12 € < 20 €, així que la de segona mà costa menys a l'any.
    A més és més sostenible, perquè reutilitza un producte en compte de fabricar-ne un de nou, i redueix residus.
  2. Calcula l'IVA. Un menjar en un restaurant costa 60 € abans d'impostos i se li aplica un 10 % d'IVA. Quant és l'IVA i quant pagues en total?
    L'IVA és un impost que se suma al preu.
    1) Calculem el 10 % de 60 €: 60 ÷ 10 = 6 € d'IVA.
    2) Sumem l'IVA al preu: 60 + 6 = 66 €.
    L'IVA és 6 € i pagues 66 € en total. Eixe impost va a l'Estat.
  3. Troba el preu original. Has pagat 18 € per una samarreta que tenia un 10 % de descompte. Quant costava abans de la rebaixa?
    Si et van descomptar el 10 %, els 18 € són el 90 % del preu original.
    1) 18 € equival al 90 % (perquè 100 % − 10 % = 90 %).
    2) Per a trobar el 100 %, dividim entre 0,90: 18 ÷ 0,90 = 20 €.
    3) Comprovació: 10 % de 20 = 2 €; 20 − 2 = 18 €. Correcte.
    La samarreta costava 20 € abans de la rebaixa.
  4. Repartiment proporcional. Tres amics compren una butlleta posant 4 €, 4 € i 2 € (10 € en total). Guanyen 50 €. Si es reparteixen el premi segons el que va posar cadascun, quant rep cadascun?
    El repartiment proporcional dóna més a qui més va posar.
    1) Calculem quant toca per cada euro aportat: 50 € ÷ 10 € = 5 € per cada euro.
    2) Primer amic (4 €): 4 × 5 = 20 €.
    3) Segon amic (4 €): 4 × 5 = 20 €.
    4) Tercer amic (2 €): 2 × 5 = 10 €.
    Comprovació: 20 + 20 + 10 = 50 €. Correcte.

Reptes

  1. El teu institut rep 2.000 € i ha de triar entre comprar 10 tauletes o renovar les cistelles del pati. Trien les tauletes. Explica el cost d'oportunitat i indica qui decideix i per què no es pot tindre tot.
    Veure solució
    El cost d'oportunitat de comprar les tauletes és renovar les cistelles del pati, que és a què es renuncia.
    Decideix el centre (la direcció o el consell escolar), i no es pot tindre tot perquè els diners són limitats (escassetat): amb 2.000 € només n'hi ha prou per a una de les dues coses.
  2. Posa un exemple de cost d'oportunitat d'una empresa i un altre de l'Estat, per a demostrar que no sols les persones renuncien a coses.
    Veure solució
    Empresa: si usa un local com a magatzem, el seu cost d'oportunitat és el lloguer que deixaria d'ingressar si el llogara a una altra empresa.
    Estat: si gasta el seu pressupost en un poliesportiu nou, el seu cost d'oportunitat pot ser arreglar les voreres del barri. Tots els agents, en triar, renuncien a alguna cosa.
  3. Descriu el camí dels diners en el flux circular de la renda amb este exemple: ta mare treballa en una fàbrica de sabates i compra fruita a la fruiteria del barri.
    Veure solució
    L'empresa (fàbrica de sabates) paga un salari a ta mare (família): els diners van de l'empresa a la família.
    Ta mare gasta part d'eixos diners comprant fruita (família) a la fruiteria (empresa): els diners tornen de la família a l'empresa.
    Així els diners circulen en un cercle entre famílies i empreses.
  4. Explica quin paper juga l'Estat en el flux circular: d'on trau els diners i què fa amb ells?
    Veure solució
    L'Estat trau els diners dels impostos que paguen famílies i empreses.
    Amb eixos diners ofereix serveis públics: col·legis, hospitals, carreteres, seguretat, ajudes. Així els diners tornen a la societat en forma de serveis, i tanquen el circuit entre els tres agents.
  5. Un grup de la classe vol reduir el fem de l'aula. Proposa tres mesures de consum sostenible i explica breument per què cadascuna ajuda el medi ambient.
    Veure solució
    Exemples vàlids:
    1) Usar botelles reutilitzables en compte de plàstic d'un sol ús → menys residus plàstics.
    2) Imprimir només el necessari i per les dues cares → menys consum de paper i d'arbres.
    3) Reparar o intercanviar material escolar en compte de tirar-lo → allarga la vida dels productes (economia circular).
  6. Compara dues opcions per a comprar una motxilla: una nova de marca per 40 € que dura 2 anys, o una de segona mà per 12 € que dura 1 any. Calcula el cost per any de cadascuna i raona quina pot ser més sostenible.
    Veure solució
    Motxilla nova: 40 € ÷ 2 anys = 20 € a l'any.
    Motxilla de segona mà: 12 € ÷ 1 any = 12 € a l'any.
    La de segona mà costa menys a l'any (12 € enfront de 20 €) i a més és més sostenible, perquè reutilitza un producte en compte de fabricar-ne un de nou, i redueix residus i consum de recursos.
  7. Una bicicleta nova costa 120 € i l'uses 4 anys; un patinet costa 80 € i l'uses 2 anys. Calcula el cost per any de cadascun i indica quin t'ix més barat a la llarga.
    Veure solució
    Bicicleta: 120 € ÷ 4 anys = 30 € a l'any.
    Patinet: 80 € ÷ 2 anys = 40 € a l'any.
    Encara que la bici costa més en comprar-la, ix més barata per any (30 € enfront de 40 €) perquè dura més. Comparar el cost per any, i no sols el preu, ajuda a decidir millor.
  8. Una videoconsola costa 200 € i està rebaixada un 15 %. Quant et descompten i quant pagues?
    Veure solució
    El 15 % de 200 € és 200 × 0,15 = 30 € de descompte.
    Pagues 200 − 30 = 170 €.
  9. Has pagat 18 € per uns guants que tenien un 10 % de descompte. Quant costaven abans de la rebaixa?
    Veure solució
    Els 18 € són el 90 % del preu (perquè et van llevar el 10 %).
    Preu original: 18 ÷ 0,90 = 20 €.
    Comprovació: 10 % de 20 = 2 €; 20 − 2 = 18 €. Correcte: costaven 20 €.
  10. Un menjar d'empresa costa 60 € abans d'impostos i se li afig un 10 % d'IVA. Calcula l'IVA i el total a pagar, i indica a qui va eixe impost.
    Veure solució
    IVA: 10 % de 60 € = 6 €.
    Total: 60 + 6 = 66 €.
    L'IVA és un impost que cobra la botiga però va a l'Estat, que l'usa per a serveis públics.
  11. Compares dos packs de refrescos: el pack A porta 6 botelles per 3 € i el pack B porta 4 botelles per 2,40 €. Calcula el preu per botella de cadascun i indica quin convé més.
    Veure solució
    Pack A: 3 € ÷ 6 = 0,50 € per botella.
    Pack B: 2,40 € ÷ 4 = 0,60 € per botella.
    El pack A és més barat per botella (0,50 € enfront de 0,60 €). El truc per a comparar és sempre calcular el preu per unitat.
  12. Tres amics compren una butlleta posant 4 €, 4 € i 2 €. Guanyen 50 € i se'l reparteixen segons el que va posar cadascun. Quant rep cadascun?
    Veure solució
    Total aportat: 4 + 4 + 2 = 10 €. Per cada euro toquen 50 ÷ 10 = 5 €.
    Primer: 4 × 5 = 20 €.
    Segon: 4 × 5 = 20 €.
    Tercer: 2 × 5 = 10 €.
    Comprovació: 20 + 20 + 10 = 50 €.
  13. Vols reunir 90 € per a un curs d'estiu i pots estalviar 15 € al mes. Quants mesos tardaràs? Si pogueres estalviar 18 € al mes, quants mesos estalviaries?
    Veure solució
    Amb 15 €/mes: 90 ÷ 15 = 6 mesos.
    Amb 18 €/mes: 90 ÷ 18 = 5 mesos.
    Estalviant una mica més cada mes (3 € més) tardes un mes menys.
  14. Distingix entre necessitat i desig en un cas límit: un telèfon mòbil per a un adolescent. Raona per què la resposta pot no ser senzilla.
    Veure solució
    El mòbil no és una necessitat bàsica com menjar o beure, així que tècnicament és un desig.
    Però hui pot ser quasi imprescindible per a estudiar, comunicar-se o estar inclòs socialment. Per això la frontera entre necessitat i desig no sempre és clara: depén del context i de com s'use.
  15. Indica un avantatge i un inconvenient de comprar per internet enfront de comprar en una botiga física.
    Veure solució
    Avantatge: en internet pots comparar preus fàcilment i comprar a qualsevol hora sense desplaçar-te.
    Inconvenient: no veus ni proves el producte abans de pagar, i de vegades hi ha despeses d'enviament o esperes de lliurament. Tots dos són mercats, però amb pros i contres diferents.
  16. Analitza este anunci: «El 90 % dels famosos l'usen. No et quedes fora!». Quina tècnica de publicitat utilitza i per què hauries de desconfiar?
    Veure solució
    Usa la tècnica de pressió social («si tots el tenen, tu també l'has de tindre») i el reclam de famosos.
    Cal desconfiar perquè la dada pot ser falsa o exagerada, i perquè que una cosa la usen molts no significa que tu la necessites ni que siga bona per a tu. Convé decidir per les teues necessitats, no per por a quedar-te fora.
  17. Vas comprar unes sabatilles en línia i, en arribar, són d'una talla equivocada per error de la botiga. Quins drets tens i quins passos faries per a reclamar?
    Veure solució
    Tens dret que la botiga corregisca l'error: canviar les sabatilles per la talla correcta o tornar-te els diners, sense cost per a tu.
    Passos: contactar amb la botiga amb el número de comanda i explicar l'error; guardar el tiquet o factura; si no responen, deixar una reclamació per escrit o demanar el full de reclamacions.
  18. Explica amb les teues paraules què és l'empremta ecològica i posa un exemple d'una decisió de consum que la reduïsca.
    Veure solució
    L'empremta ecològica és la quantitat de recursos naturals que gastem i els residus que generem amb la nostra manera de viure i consumir.
    Exemple que la redueix: comprar fruita i verdura de temporada i de prop, perquè gasta menys transport i energia que un producte portat de molt lluny.
  19. Explica la idea d'economia circular i compara-la amb el model d'«usar i tirar» amb un exemple de la teua motxilla escolar.
    Veure solució
    El model d'«usar i tirar» compra, usa i rebutja; genera molts residus.
    L'economia circular busca reduir, reutilitzar i reciclar: per exemple, en compte de tirar una carpeta trencada, la repares amb cinta, o passes els llibres a un company del curs següent. Així els productes duren més i es generen menys residus.
  20. Tens 20 € i dubtes entre gastar-los hui en una eixida o estalviar-los per a un concert d'ací a dos mesos que costa 35 €. Raona la decisió usant el cost d'oportunitat.
    Veure solució
    Si gastes els 20 € hui, el cost d'oportunitat és acostar-te al concert (et quedaries a 35 € de la meta).
    Si els estalvies, el cost d'oportunitat és l'eixida de hui. No hi ha una resposta única: depén de què valores més, però pensar en allò a què renuncies ajuda a decidir amb cap i no per impuls.

2a avaluació

Reforç

Reforç · 2a avaluació (unitats 4-6)

L'imprescindible de la segona avaluació explicat molt fàcil: els diners, el pressupost i l'estalvi, i les empreses. Per a assegurar l'aprovat.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U4. Els diners i els mitjans de pagament
Abans dels diners, la gent feia bescanvi: canviava unes coses per unes altres (per exemple, dues gallines per un sac de forment). El problema és que les dues persones havien de voler justament el que l'altra oferia, i això quasi mai passava. Per això es va inventar els diners: alguna cosa que tots acceptem i que fa els intercanvis molt fàcils.
Els diners tenen tres funcions: són mitjà de pagament (servixen per a comprar), unitat de compte (servixen per a posar preus i comparar el que costa cada cosa) i depòsit de valor (servixen per a guardar-los i usar-los més endavant).
Hui hi ha diverses formes de pagar. L'efectiu són els bitllets i monedes. La targeta de dèbit paga amb els diners que ja tens al teu compte. La targeta de crèdit et presta diners del banc i els tornes després (compte: de vegades cal pagar de més). Bizum i el pagament amb el mòbil envien diners a l'instant d'un telèfon a un altre.
El banc guarda els teus diners, et deixa traure'ls quan vulgues i t'oferix targetes i altres serveis. Per a protegir-los, hi ha normes bàsiques: no donar mai el PIN ni les claus a ningú i desconfiar dels missatges rars. El phishing són correus o SMS falsos que es fan passar pel teu banc per a robar-te les claus.
U5. El meu pressupost: ingressos, despeses i estalvi
Un pressupost és un pla en què apuntes els diners que entren i els que ixen cada mes. Els diners que entren són els ingressos (la paga, un regal, un treballet). Els diners que ixen són les despeses (el cine, les llepolies, el mòbil).
L'estalvi és el que et sobra al final: es calcula restant ingressos − despeses. Si el resultat és positiu, estalvies; si és negatiu, has gastat més del que tenies.
Hi ha dues classes de despeses. Les despeses fixes són sempre iguals i es repetixen cada mes (la quota del mòbil). Les despeses variables canvien d'un mes a un altre (les eixides, els capricis). També convé separar el que és una necessitat (el que de veritat fa falta) del que és un desig (el que ve de gust però es pot deixar). Les despeses formiga són despeses molt xicotetes i freqüents que quasi no es noten, però que sumades s'emporten molts diners.
El millor truc per a estalviar és pagar-se a un mateix primer: així que reps els diners, apartes una part per a l'estalvi abans de començar a gastar. Així és més fàcil arribar a un objectiu d'estalvi (per exemple, ajuntar diners per a un regal).
U6. Les empreses i l'emprenedoria
Una empresa és una organització que combina recursos (persones, diners, màquines, materials) per a produir béns o serveis i vendre'ls. Un bé és alguna cosa que es pot tocar (el pa, una samarreta) i un servei és alguna cosa que es fa per tu i no és un objecte (tallar-te els cabells, portar-te en taxi).
Les empreses busquen obtindre un benefici: guanyar amb el que venen més del que els costa produir-ho. Si gasten més del que ingressen, tenen pèrdues.
Hi ha diversos tipus d'empresa segons qui la forma: l'autònom és una sola persona que treballa pel seu compte; una societat la formen diversos socis que posen diners; i una cooperativa la formen socis que decidixen junts, on cada soci té un vot (això és part de l'economia social).
Emprendre és posar en marxa una idea de negoci. Tot projecte necessita quatre ingredients: una idea, un client que la vulga, uns recursos per a fer-la i acceptar un risc (que isca bé o que no). Per a passar de la idea al projecte, convé respondre tres preguntes: què venc?, per a qui?, com ho faig?

El que és essencial

  • Els diners servixen per a tres coses: pagar (mitjà de pagament), posar preus (unitat de compte) i guardar valor per al futur (depòsit de valor).
  • La targeta de dèbit gasta els diners que ja tens; la de crèdit et presta diners que tornes després. Cal tindre compte amb la de crèdit.
  • Mai dones el teu PIN ni les teues claus: el phishing són missatges falsos que intenten robar-te els diners.
  • Un pressupost és apuntar el que entra (ingressos) i el que ix (despeses). L'estalvi és el que et queda: ingressos − despeses.
  • Hi ha despeses fixes (sempre iguals, com el mòbil) i despeses variables (canvien, com l'oci). Estalviar és més fàcil si et pagues a tu mateix primer.
  • Una empresa combina recursos per a produir béns o serveis i busca un benefici. Emprendre és posar en marxa una idea de negoci.

Vocabulari

  • diners
  • mitjà de pagament
  • targeta de dèbit
  • targeta de crèdit
  • Bizum
  • phishing
  • pressupost
  • ingressos
  • despeses
  • estalvi
  • empresa
  • benefici
  • emprendre

Exemples resolts

  1. Calcular l'estalvi del mes. Marcos rep 25 € de paga i sa iaia li dóna 10 €. Durant el mes gasta 8 € en el cine, 6 € en un berenar i 5 € en un còmic. Quant estalvia?
    Anem pas a pas.
    1. Sumem els ingressos: la paga més el de la iaia = 25 + 10 = 35 € d'ingressos.
    2. Sumem les despeses: cine + berenar + còmic = 8 + 6 + 5 = 19 € de despeses.
    3. Restem: estalvi = ingressos − despeses = 35 − 19 = 16 €.
    Resultat: Marcos estalvia 16 € este mes.
  2. Distingir despesa fixa de despesa variable. Classifica estes despeses d'una persona: la quota del mòbil (10 € sempre), el bo de l'autobús (sempre 20 €), les eixides amb amics (canvien cada mes), les llepolies (depén de quantes compre).
    Recordem la regla: una despesa fixa es repetix igual cada mes; una despesa variable canvia d'un mes a un altre.
    Quota del mòbil (10 €): sempre igual → despesa fixa.
    Bo de l'autobús (20 €): sempre igual → despesa fixa.
    Eixides amb amics: unes vegades més i altres menys → despesa variable.
    Llepolies: depén de cada mes → despesa variable.
    Idea clau: les despeses fixes són fàcils de preveure; les variables són on més fàcil resulta retallar per a estalviar.
  3. Arribar a un objectiu d'estalvi. Sara vol comprar-se uns auriculars que costen 60 €. Si aconseguix estalviar 12 € cada mes, quants mesos tardarà a reunir els diners?
    Per a saber els mesos, dividim el que costa entre el que estalvia cada mes.
    Operació: 60 € ÷ 12 € al mes = 5 mesos.
    Comprovació: 12 € × 5 mesos = 60 €. Correcte.
    Resultat: Sara tindrà els auriculars d'ací a 5 mesos si manté el seu estalvi.
  4. Calcular el benefici d'una xicoteta empresa. Un grup d'alumnes ven 20 polseres fetes a mà a 2 € cadascuna. Comprar el material per a totes els ha costat 25 € en total. Quant guanyen (benefici)?
    El benefici és el que ingressen menys el que els costa.
    1. Ingressos: 20 polseres × 2 € = 40 €.
    2. Costos: el material = 25 €.
    3. Benefici: ingressos − costos = 40 − 25 = 15 €.
    Resultat: guanyen 15 €. Com que ingressen més del que gasten, hi ha benefici (no pèrdues).

Practica

  1. Indica quina funció dels diners apareix en cada cas: pagar el bus amb la targeta; veure que una samarreta costa 15 €; guardar 50 € en una guardiola per a l'estiu.
    Veure solució
    Pagar el bus → mitjà de pagament (servix per a comprar).
    Veure que la samarreta costa 15 € → unitat de compte (servix per a posar preus i comparar).
    Guardar 50 € per a l'estiu → depòsit de valor (servix per a guardar diners per al futur).
  2. Explica amb les teues paraules quin problema tenia el bescanvi i per què es va inventar els diners.
    Veure solució
    En el bescanvi canviaves coses per coses, sense diners. El problema era la doble coincidència: les dues persones havien de voler justament el que l'altra oferia. Si jo tenia forment i volia sabates, havia de trobar algú amb sabates que a més volguera forment, i això quasi mai passava.
    Es va inventar els diners perquè és alguna cosa que tots accepten: amb ells puc vendre el meu forment a qualsevol i després comprar les sabates on vulga. Fa els intercanvis molt més fàcils.
  3. Explica la diferència entre una targeta de dèbit i una targeta de crèdit.
    Veure solució
    La targeta de dèbit paga amb els diners que ja tens al teu compte: si no tens saldo, no pots pagar.
    La targeta de crèdit usa diners que et presta el banc i els tornes més tard. Cal tindre compte, perquè de vegades es paga de més (interessos) i és fàcil gastar més del que es té.
  4. Reps un SMS que diu: «El seu compte del banc està bloquejat. Prema este enllaç i pose el seu PIN per a desbloquejar-lo.» Què és això i què has de fer?
    Veure solució
    És un cas de phishing: un missatge fals que es fa passar pel teu banc per a robar-te les claus.
    No has de prémer l'enllaç ni donar el teu PIN mai. El correcte és esborrar el missatge i, si tens dubtes, telefonar directament al teu banc amb el número oficial.
  5. Digues un avantatge i un inconvenient de pagar amb efectiu i de pagar amb el mòbil o targeta.
    Veure solució
    Efectiu: avantatge → controles bé el que gastes perquè veus els diners eixir; inconvenient → si els perds o te'ls roben, no els recuperes.
    Mòbil o targeta: avantatge → és còmode i ràpid, i no cal portar diners damunt; inconvenient → és més fàcil gastar sense adonar-te'n i cal protegir-se del frau.
  6. Què és Bizum i per a què s'usa en el dia a dia?
    Veure solució
    Bizum és un sistema per a enviar i rebre diners a l'instant entre mòbils, usant només el número de telèfon.
    S'usa, per exemple, per a pagar la teua part d'un regal entre amics, tornar-li diners a algú o pagar coses xicotetes sense traure la cartera.
  7. Lucía rep 30 € de paga al mes. Gasta 12 € en el cine, 8 € en llepolies i 4 € en una recàrrega del mòbil. Calcula el seu estalvi del mes.
    Veure solució
    Ingressos = 30 €.
    Despeses totals = 12 + 8 + 4 = 24 €.
    Estalvi = ingressos − despeses = 30 − 24 = 6 €.
    Lucía estalvia 6 € este mes.
  8. Daniel té 20 € d'ingressos este mes, però gasta 25 €. Calcula la diferència i digues què li passa amb el seu pressupost.
    Veure solució
    Ingressos − despeses = 20 − 25 = −5 €.
    El resultat és negatiu: Daniel ha gastat 5 € més del que tenia. No estalvia res i li falten diners (té un dèficit). Hauria de retallar alguna despesa el mes següent.
  9. Classifica estes despeses de Lucía en fixa o variable: la quota del mòbil (sempre 4 €), el cine (depén del mes), les llepolies (depén de quantes compre).
    Veure solució
    Despesa fixa: la quota del mòbil (4 € sempre igual cada mes).
    Despeses variables: el cine i les llepolies (canvien d'un mes a un altre segons el que faça).
  10. Classifica en necessitat o desig: comprar menjar per a casa; comprar l'última videoconsola; pagar el material de l'institut; comprar un cromo d'edició especial.
    Veure solució
    Necessitats: comprar menjar i pagar el material de l'institut (fan falta de veritat).
    Desitjos: l'última videoconsola i el cromo d'edició especial (venen de gust, però es poden deixar per a un altre moment).
  11. Explica què és una despesa formiga i posa un exemple de la teua vida diària.
    Veure solució
    Una despesa formiga és una despesa molt xicoteta i freqüent que quasi no es nota, però que sumada al llarg del temps s'emporta molts diners.
    Exemple: comprar tots els dies una bossa de llepolies o una beguda en eixir de l'institut. Cada compra sembla poca cosa, però al mes suma bastant.
  12. Lucía vol estalviar 30 € per a un regal. Si guarda 6 € cada mes, quants mesos tardarà a aconseguir-ho?
    Veure solució
    Cal dividir l'objectiu entre l'estalvi mensual.
    30 € ÷ 6 € al mes = 5 mesos.
    Lucía tardarà 5 mesos a reunir els 30 €.
  13. Hugo vol ajuntar 80 € per a una bici de segona mà i pot estalviar 10 € al mes. Quants mesos necessita?
    Veure solució
    Dividim l'objectiu entre el que estalvia cada mes.
    80 € ÷ 10 € al mes = 8 mesos.
    Comprovació: 10 € × 8 = 80 €. Hugo tindrà la bici en 8 mesos.
  14. Explica en què consistix el truc de pagar-se a un mateix primer per a estalviar.
    Veure solució
    Consistix a apartar els diners de l'estalvi així que es reben els ingressos, abans de començar a gastar.
    Així l'estalvi deixa de ser «el que sobre al final» (que moltes vegades és zero) i es convertix en el primer que guardes. El que queda després és el que pots gastar tranquil.
  15. Posa un exemple d'empresa que venga un bé i un altre d'empresa que oferisca un servei, i explica què busca aconseguir qualsevol empresa.
    Veure solució
    Empresa que ven un bé: un forn de pa (ven pa, un producte que pots tocar).
    Empresa que oferix un servei: una perruqueria (et talla els cabells, no és un objecte).
    Qualsevol empresa busca obtindre un benefici: guanyar més amb el que ven que el que li costa produir-ho.
  16. Una empresa combina recursos per a produir. Anomena almenys tres recursos que necessita, per exemple, una pizzeria per a funcionar.
    Veure solució
    Una pizzeria necessita, entre altres: persones que treballen (cuiners, cambrers), materials (farina, tomaca, formatge), màquines i instal·lacions (el forn, el local, les taules) i diners per a comprar tot i pagar en començar.
    L'empresa combina eixos recursos per a produir un servei (servir pizzes) i vendre'l.
  17. Relaciona cada empresa amb el seu tipus (autònom, societat o cooperativa): (a) una persona que treballa sola arreglant bicis; (b) tres amics que posen diners junts per a obrir una botiga; (c) un grup d'agricultors que decidixen junts i on cadascun té un vot.
    Veure solució
    (a) persona sola arreglant bicis → autònom.
    (b) tres amics que posen diners junts → societat.
    (c) agricultors que decidixen junts, un soci un vot → cooperativa (forma part de l'economia social).
  18. Què és emprendre? Anomena els quatre ingredients que necessita qualsevol projecte.
    Veure solució
    Emprendre és posar en marxa una idea de negoci, organitzant recursos i assumint el risc que isca bé o malament.
    Els quatre ingredients són: una idea, un client que la vulga, uns recursos per a portar-la a terme i acceptar un risc.
  19. Tens la idea de vendre entrepans casolans en els partits del cap de setmana. Respon les tres preguntes bàsiques d'un projecte: què véns?, per a qui?, com ho faries?
    Veure solució
    Resposta orientativa:
    Què véns? Entrepans casolans acabats de fer.
    Per a qui? Per a la gent que va a veure els partits i té fam.
    Com? Comprant pa i embotit, preparant-los a casa i muntant un lloc amb permís prop del camp, posant un preu raonable (per exemple, 2 € l'entrepà).
  20. Explica breument per a què servix un banc en la teua vida diària.
    Veure solució
    Un banc guarda els teus diners de manera segura, et permet traure'ls o gastar-los quan els necessites (amb targeta, caixer o mòbil) i t'oferix serveis com comptes, targetes o transferències per a enviar i rebre diners. Així no cal portar tot l'efectiu damunt.
Ampliació

Ampliació · 2a avaluació (unitats 4-6)

Reptes una mica més exigents sobre els diners, el pressupost i l'estalvi, i les empreses, per a qui ja domina el bàsic i vol anar més enllà.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U4. Els diners: crèdit, interessos i frau
Els diners servixen per a pagar, posar preus i guardar valor, però usar-los malament pot eixir car. La targeta de crèdit et presta diners del banc; si no ho tornes tot a temps, el banc et cobra un interés: una quantitat extra per haver-te deixat eixos diners. Per això una compra de 100 € pot acabar costant-te més de 100 €.
El mateix passa en pagar a terminis: dividir el pagament en mensualitats és còmode, però moltes vegades la suma de tots els terminis és major que el preu al comptat, perquè la botiga afig interessos o comissions. Abans d'acceptar un pagament a terminis convé calcular quant pagaràs en total i comparar-ho amb el preu de pagar-ho de colp.
En el món digital també cal protegir-se del frau. El phishing són missatges falsos (SMS, correus, telefonades) que imiten el teu banc per a robar-te les claus. La regla d'or és senzilla: el banc mai et demana el PIN ni les claus per missatge, així que mai es donen, no es polsen enllaços sospitosos i, davant el dubte, es telefona al banc pel seu número oficial.
U5. Pressupost avançat: la regla 50-30-20 i els objectius
Un bon pressupost no sols apunta ingressos i despeses: també reparteix els diners amb cap. La regla 50-30-20 és una guia orientativa que reparteix els ingressos en tres parts: 50 % per a necessitats (l'imprescindible), 30 % per a desitjos (capricis i oci) i 20 % per a estalvi. No és una llei fixa, però ajuda a no gastar-ho tot i a apartar sempre alguna cosa.
Per a calcular cada part s'usen percentatges: el 20 % d'una quantitat s'obté multiplicant per 0,20. Així, el 20 % d'estalvi de 50 € són 0,20 × 50 = 10 €.
Estalviar té més sentit si hi ha un objectiu d'estalvi concret (una bici, un viatge). Coneixent el que costa i el que s'estalvia al mes, es pot calcular quant es tardarà a aconseguir-ho. I convé vigilar les despeses formiga: despeses diminutes i diàries que semblen insignificants, però que multiplicades pels dies del mes i de l'any poden sumar molts diners.
U6. Empreses: benefici, costos i projecte
Una empresa combina recursos per a produir béns o serveis, però la seua salut es mesura amb un càlcul clau: el benefici. El benefici és la diferència entre els ingressos (el que entra per les vendes) i els costos (el que costa produir i vendre). Si els ingressos superen els costos, hi ha benefici; si els costos són majors, hi ha pèrdues.
Els ingressos per vendes es calculen multiplicant el preu per la quantitat venuda (per exemple, 50 productes a 8 € = 400 €). Els costos inclouen els materials, els sous, el lloguer i tot el necessari per a funcionar.
Hi ha diferents tipus d'empresa: l'autònom (una persona sola), la societat (diversos socis que aporten capital) i la cooperativa, que pertany a l'economia social: cada soci té un vot i les decisions es prenen entre tots, no segons qui posa més diners.
Emprendre és convertir una idea en un projecte real assumint un risc: pot eixir bé o no. Per això, abans de començar, convé respondre què es ven, per a qui i com, i pensar també quins riscos poden aparéixer per a estar preparat.

El que és essencial

  • Pagar a terminis o amb targeta de crèdit pot eixir més car: de vegades hi ha interessos o comissions que se sumen al preu.
  • La regla 50-30-20 reparteix els diners: 50 % necessitats, 30 % desitjos, 20 % estalvi. És només una guia orientativa.
  • El benefici d'una empresa és ingressos − costos. Si els costos superen els ingressos, hi ha pèrdues.

Vocabulari

  • interés
  • regla 50-30-20
  • objectiu d'estalvi
  • benefici
  • costos
  • ingressos
  • idea de negoci

Exemples resolts

  1. Aplicar la regla 50-30-20. Una persona té uns ingressos de 50 € al mes. Reparteix eixos diners segons la regla 50-30-20 i comprova que les parts sumen el total.
    Calculem cada part amb el seu percentatge.
    Necessitats (50 %): 0,50 × 50 = 25 €.
    Desitjos (30 %): 0,30 × 50 = 15 €.
    Estalvi (20 %): 0,20 × 50 = 10 €.
    Comprovació: 25 + 15 + 10 = 50 €. Les tres parts sumen justament els ingressos. Correcte.
  2. Comparar pagar al comptat o a terminis. Una bici costa 150 € al comptat, o es pot pagar en 4 terminis de 42 € cadascun. Quant pagues en total a terminis i quant et costa de més?
    Calculem primer el total a terminis.
    1. Total a terminis: 4 × 42 € = 168 €.
    2. Preu al comptat: 150 €.
    3. Diferència: 168 − 150 = 18 € de més.
    Conclusió: pagar a terminis costa 18 € més que al comptat, perquè la botiga afig interessos per deixar-te fraccionar el pagament. Si pots, ix més barat pagar de colp.
  3. Calcular el benefici d'un lloc de llimonada. En les festes véns 40 gots de llimonada a 1,50 € cadascun. Comprar llimes, sucre i gots t'ha costat 22 € en total. Calcula ingressos, costos i benefici.
    Anem pas a pas.
    1. Ingressos: 40 gots × 1,50 € = 60 €.
    2. Costos: material = 22 €.
    3. Benefici: ingressos − costos = 60 − 22 = 38 €.
    Resultat: guanyes 38 €. Com que els ingressos superen els costos, hi ha benefici.
  4. El pes de les despeses formiga. Cada dia compres una bossa de llepolies d'1,50 €. Calcula quant gastes en un mes de 30 dies i en tot un any, per a veure l'efecte acumulat.
    Multipliquem la despesa diària pels dies.
    1. Despesa al mes: 1,50 € × 30 dies = 45 €.
    2. Despesa a l'any: 45 € × 12 mesos = 540 €.
    Conclusió: una despesa d'1,50 € sembla insignificant, però al cap de l'any es convertix en 540 €. Per això les despeses formiga són tan perilloses: no es noten d'una en una, però sumen moltíssim.

Reptes

  1. Aplica la regla 50-30-20 a una paga mensual de 40 €: quant correspondria a necessitats, quant a desitjos i quant a estalvi?
    Veure solució
    Necessitats = 50 % de 40 € = 0,50 × 40 = 20 €.
    Desitjos = 30 % de 40 € = 0,30 × 40 = 12 €.
    Estalvi = 20 % de 40 € = 0,20 × 40 = 8 €.
    Comprovació: 20 + 12 + 8 = 40 €.
  2. Aplica la regla 50-30-20 a uns ingressos de 60 € i comprova que la suma quadra.
    Veure solució
    Necessitats = 0,50 × 60 = 30 €.
    Desitjos = 0,30 × 60 = 18 €.
    Estalvi = 0,20 × 60 = 12 €.
    Comprovació: 30 + 18 + 12 = 60 €. Quadra.
  3. Una botiga ven un patinet per 200 € al comptat, o en 5 terminis de 45 € cadascun. Calcula quant pagues en total a terminis i quant et costa de més respecte a pagar al comptat.
    Veure solució
    Pagament a terminis = 5 × 45 € = 225 €.
    Pagament al comptat = 200 €.
    Diferència = 225 − 200 = 25 € més.
    Pagar a terminis et costa 25 € més, perquè la botiga afig interessos per deixar-te els diners.
  4. Un mòbil costa 300 € al comptat o en 6 terminis de 55 €. Calcula el total a terminis i quant pagues de més.
    Veure solució
    Total a terminis = 6 × 55 € = 330 €.
    Al comptat = 300 €.
    Diferència = 330 − 300 = 30 € més.
    Convé pagar al comptat si es pot, perquè a terminis ix 30 € més car.
  5. Compres una cosa amb la targeta de crèdit per 100 € i, en tornar els diners més tard, el banc et cobra 10 € d'interés. Quant pagues en total i què representen eixos 10 €?
    Veure solució
    Pagament total = 100 + 10 = 110 €.
    Els 10 € són l'interés: el que cobra el banc per prestar-te eixos diners fins que els tornes. Per això la targeta de crèdit cal usar-la amb compte: la compra acaba costant més que el preu inicial.
  6. Cada dia gastes 2 € en un café o un refresc, 20 dies al mes (els dies d'institut). Calcula la despesa formiga al mes i a l'any.
    Veure solució
    Al mes = 2 € × 20 dies = 40 €.
    A l'any = 40 € × 12 = 480 €.
    Una despesa xicoteta i diària es convertix en 480 € a l'any. Reduir-la a la meitat permetria estalviar 240 € sense quasi notar-ho.
  7. Una xicoteta empresa de polseres ven 100 polseres a 3 € cadascuna. Li costa produir cada polsera 1,20 €. Calcula els seus ingressos, els seus costos totals i el seu benefici.
    Veure solució
    Ingressos = 100 × 3 € = 300 €.
    Costos totals = 100 × 1,20 € = 120 €.
    Benefici = ingressos − costos = 300 − 120 = 180 €.
    L'empresa guanya 180 €.
  8. Una pastisseria ven 50 pastissos a 8 € cadascun. Cada pastís li costa produir-lo 3 €. Calcula ingressos, costos totals i benefici.
    Veure solució
    Ingressos = 50 × 8 € = 400 €.
    Costos totals = 50 × 3 € = 150 €.
    Benefici = 400 − 150 = 250 €.
    Com que els ingressos superen els costos, hi ha benefici de 250 €.
  9. Una empresa té uns ingressos de 200 € per les seues vendes, però els seus costos han sigut 250 €. Calcula el resultat i digues si hi ha benefici o pèrdues.
    Veure solució
    Resultat = ingressos − costos = 200 − 250 = −50 €.
    El resultat és negatiu: l'empresa té pèrdues de 50 €, perquè ha gastat més del que ha ingressat. Per a sobreviure hauria de vendre més o reduir costos.
  10. Calcula el benefici per unitat: una empresa ven cada producte a 5 € i li costa produir-lo 2 €. Quant guanya per cada producte venut? I si en ven 30, quin és el benefici total?
    Veure solució
    Benefici per unitat = preu − cost = 5 − 2 = 3 € per producte.
    Benefici total = 3 € × 30 = 90 €.
    També es pot comprovar: ingressos 30 × 5 = 150 €; costos 30 × 2 = 60 €; benefici 150 − 60 = 90 €.
  11. Vols comprar una bici de 240 € i pots estalviar 20 € al mes. Quants mesos tardaràs a reunir els diners?
    Veure solució
    Mesos = objectiu ÷ estalvi mensual = 240 € ÷ 20 € = 12 mesos.
    Comprovació: 20 € × 12 = 240 €. Tardaràs un any a ajuntar els diners.
  12. Una persona ingressa 80 € al mes i decidix estalviar el 20 %. Quant estalvia i quant li queda per a gastar?
    Veure solució
    Estalvi = 20 % de 80 € = 0,20 × 80 = 16 €.
    Li queda per a gastar = 80 − 16 = 64 €.
    Apartant el 20 % al principi (pagar-se a un mateix primer), l'estalvi està assegurat.
  13. Tens 100 € estalviats en un compte que dóna un 2 % d'interés a l'any. Quants diners guanyaràs en un any pels interessos i quant tindràs en total?
    Veure solució
    Interés = 2 % de 100 € = 0,02 × 100 = 2 €.
    Total al cap d'un any = 100 + 2 = 102 €.
    Ací l'interés juga a favor teu: el banc et paga per tindre els diners estalviats. És el contrari de la targeta de crèdit, on l'interés el pagues tu.
  14. Uns auriculars costen 40 € i estan rebaixats un 25 %. Calcula el descompte en euros i el preu final que pagaràs.
    Veure solució
    Descompte = 25 % de 40 € = 0,25 × 40 = 10 €.
    Preu final = 40 − 10 = 30 €.
    Pagaràs 30 € en compte de 40 € gràcies a la rebaixa.
  15. Una cooperativa de 4 socis obté un excedent de 60 € per a repartir entre ells a parts iguals. Quant rep cadascun? Explica en què es diferencia d'una societat normal a l'hora de decidir.
    Veure solució
    Repartiment = 60 € ÷ 4 socis = 15 € cadascun.
    En una cooperativa, cada soci té un vot, decidisquen el que decidisquen, sense importar els diners que haja posat. En una societat normal sol manar més qui ha aportat més capital. La cooperativa forma part de l'economia social.
  16. Explica amb les teues paraules per què pagar a terminis sol eixir més car que pagar al comptat.
    Veure solució
    Quan pagues a terminis, la botiga o el banc et deixen diners (no pagues tot de colp). A canvi, et cobren una mica de més cada mes en forma d'interessos o comissions. Per això, en sumar tots els terminis, el total sol ser major que el preu al comptat. La comoditat de pagar poc a poc té un preu.
  17. Tens una idea de negoci: vendre llimonada casolana en les festes del barri. Respon les tres preguntes bàsiques d'un projecte: què véns?, per a qui?, com ho faries? I digues un risc possible.
    Veure solució
    Resposta orientativa:
    Què véns? Gots de llimonada casolana freda.
    Per a qui? Per a la gent que passeja per les festes amb calor.
    Com? Comprant llimes i sucre, muntant un lloc amb permís, i posant un preu (per exemple 1 € el got).
    Risc possible: que ploga o faça fred i no vinga gent, o que sobre llimonada i s'espatle.
  18. Distingix, amb un exemple de cadascun, entre un autònom i una societat.
    Veure solució
    Autònom: una sola persona que treballa pel seu compte i decidix tot ella mateixa; per exemple, un lampista que va sol a les cases a fer reparacions.
    Societat: diverses persones (socis) que posen diners en comú per a muntar el negoci i comparteixen les decisions i els beneficis; per exemple, tres amics que obrin junts una cafeteria.
  19. Penses a muntar un servei de passeig de gossos al teu barri. Indica un recurs que necessitaries, qui seria el teu client i un risc que podries tindre.
    Veure solució
    Resposta orientativa:
    Recurs: el teu temps i, potser, corretges i bosses; també una mica de diners per a anuncis.
    Client: persones amb gos que treballen moltes hores i no poden traure'l a passejar.
    Risc: que un gos es pose malalt o s'escape, o que no aconseguisques prou clients perquè t'isca a compte.
  20. Reps una telefonada que diu ser del teu banc i et demanen el PIN per a «comprovar el teu compte». Quin tipus de frau pot ser i com has d'actuar?
    Veure solució
    Pot ser un frau paregut al phishing (de vegades anomenat vishing quan és per telèfon): algú es fa passar pel teu banc per a robar-te les claus.
    El banc mai et demana el PIN ni les claus per telèfon. El correcte és no donar cap dada, penjar i, si tens dubtes, telefonar tu al banc usant el número oficial de la seua web o de la teua targeta.

3a avaluació

Reforç

Reforç · 3a avaluació (unitats 7-9)

L'imprescindible de la tercera avaluació explicat molt fàcil: el món del treball, el sector públic i els impostos, i l'economia sostenible. Per a assegurar l'aprovat.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U7. El món del treball
El treball és qualsevol activitat útil que produïx béns o serveis, es pague o no (estudiar, cuidar algú, ajudar a casa). L'ocupació és el treball que es fa a canvi d'un salari. La desocupació o atur és la situació de qui vol treballar, pot i busca activament, però no troba ocupació.
La població activa són les persones que tenen ocupació més les que estan en atur buscant-la. La taxa d'atur és el percentatge d'aturats sobre la població activa: taxa d'atur = (aturats ÷ població activa) × 100.
Es pot treballar de dues formes: per compte d'altri (assalariat: treballes per a una empresa amb contracte i salari, més seguretat i menys llibertat) o per compte propi (autònom: treballes per a tu, més llibertat però més risc). Les ocupacions es repartixen en tres sectors: primari (natura), secundari (indústria) i terciari (serveis), que és el que més ocupació dóna a Espanya.
Tot treballador té drets bàsics: contracte, salari mínim (SMI), jornada limitada, vacances pagades, seguretat i no discriminació. Treballar sense contracte et deixa sense protecció.
U8. El sector públic i els impostos
El sector públic (Estat, comunitats autònomes i ajuntaments) presta serveis públics a tots: sanitat, educació, carreteres, seguretat. Alguns són béns públics que el mercat no oferiria (l'enllumenat, la defensa); per això els paga l'Estat entre tots.
L'Estat del benestar garantix quatre pilars: sanitat, educació, pensions i protecció social. Per a pagar-lo, l'Estat fa un pressupost amb els seus ingressos i les seues despeses; si gasta més del que ingressa, hi ha dèficit.
Els impostos són pagaments obligatoris a l'Estat sense rebre alguna cosa concreta a canvi en eixe moment. Hi ha dos tipus: els directes, que graven el que guanyes o tens (l'IRPF sobre el sou), i els indirectes, que graven el que consumeixes (l'IVA, inclòs en el preu).
L'IRPF és progressiu: qui més guanya paga un percentatge major. La justícia fiscal demana que cadascú aporte segons la seua capacitat; el frau fiscal (no declarar, treballar en negre) perjudica tots.
U9. Economia sostenible i el teu projecte
El desenvolupament sostenible és el que satisfà les necessitats de hui sense fer malbé el planeta per a les generacions futures. Es recolza en tres pilars que han d'equilibrar-se: econòmic, social i ambiental.
El 2015 l'ONU va aprovar l'Agenda 2030, amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), una llista de tasques per a millorar el món en la qual tots podem col·laborar: pensar en global, actuar en local.
L'economia lineal (extraure, fabricar, usar i tirar) esgota recursos i genera fem. L'economia circular tanca el cicle i aprofita els materials una vegada i una altra. Es resumix en la regla de les erres, de millor a pitjor: reduir, reutilitzar, reparar i reciclar; reciclar és l'última opció perquè també gasta energia.
El consum sostenible és triar amb consciència: cada compra és com un vot per un tipus de món. El contrari de la circularitat és l'obsolescència programada: fabricar coses perquè duren poc a propòsit.

El que és essencial

  • Treball és qualsevol activitat útil; ocupació és un treball a canvi d'un salari; desocupació (atur) és voler treballar i no trobar ocupació.
  • Pots treballar per compte d'altri (per a un cap, amb contracte i salari) o per compte propi (autònom, el teu propi negoci).
  • Tot treballador té drets bàsics: contracte, salari mínim, vacances, descans i seguretat.
  • L'Estat cobra impostos i amb eixos diners paga els serveis públics: sanitat, educació, carreteres... Això és l'Estat del benestar.
  • L'IRPF és un impost sobre el que guanyes (directe) i l'IVA es paga en comprar (indirecte). Qui guanya més paga més IRPF: això és la progressivitat.
  • El desenvolupament sostenible cobrix les necessitats de hui sense fer malbé el planeta per al futur. L'economia circular reduïx, reutilitza i recicla.

Vocabulari

  • treball
  • ocupació
  • desocupació
  • taxa d'atur
  • compte d'altri
  • autònom
  • salari
  • SMI
  • sector públic
  • serveis públics
  • impostos
  • IRPF
  • IVA
  • desenvolupament sostenible
  • economia circular
  • regla de les erres

Exemples resolts

  1. Calcula una taxa d'atur. En una ciutat hi ha 500 persones que volen treballar (població activa) i 60 estan en atur. Calcula la taxa d'atur en percentatge.
    Pas 1. Recorda la fórmula: taxa d'atur = (aturats ÷ població activa) × 100.
    Pas 2. Substituïx les dades: aturats = 60; població activa = 500.
    Pas 3. Divideix: 60 ÷ 500 = 0,12.
    Pas 4. Multiplica per 100: 0,12 × 100 = 12 %.
    Resposta: el 12 % de les persones que volen treballar estan en atur en eixa ciutat.
  2. Compte d'altri o compte propi. Classifica estes persones: (a) Laura té la seua pròpia botiga de flors; (b) Marcos treballa de caixer en un supermercat amb contracte i sou.
    Recorda la regla: compte d'altri és treballar per a una empresa a canvi d'un salari; compte propi és treballar per a un mateix assumint el risc.
    (a) Laura té la seua pròpia botiga: treballa per a ella mateixa i assumix el risc del negoci → compte propi (és autònoma).
    (b) Marcos cobra un sou d'una empresa i té contracte → compte d'altri (és assalariat).
    Resposta: Laura, compte propi; Marcos, compte d'altri.
  3. Calcula l'IVA d'una compra. Una motxilla costa 40 € sense impostos i se li aplica un 21 % d'IVA. Calcula l'IVA i el preu final que pagues.
    Pas 1. Calcula l'IVA: 21 % de 40 € = 0,21 × 40 = 8,40 €.
    Pas 2. Suma l'IVA al preu sense impostos: 40 + 8,40 = 48,40 €.
    Resposta: pagues 8,40 € d'IVA i el preu final és 48,40 €. L'IVA va inclòs en el preu: el pagues quasi sense adonar-te'n.
  4. Impost directe o indirecte. Digues quin impost s'aplica i si és directe o indirecte: (a) el que et descompten del sou segons el que guanyes; (b) el que pagues en comprar unes sabatilles.
    Recorda: els impostos directes graven el que guanyes o tens; els indirectes graven el que consumeixes.
    (a) Descompte del sou segons el que guanyes → IRPF, impost directe.
    (b) Pagament en comprar sabatilles → IVA, impost indirecte (va dins del preu).
    Resposta: (a) IRPF, directe; (b) IVA, indirecte.
  5. Aplica la regla de les erres. Tens una botella de plàstic. Ordena de millor a pitjor estes tres opcions: reciclar-la; no comprar-la i usar una botella reutilitzable; tornar a omplir-la diverses vegades abans de tirar-la.
    Recorda l'ordre de les erres, de millor a pitjor: reduir > reutilitzar > reciclar.
    1r (millor) No comprar-la i usar una botella reutilitzable → reduir: evites el residu d'arrel.
    2n Tornar a omplir-la diverses vegades → reutilitzar: li dónes més vida abans de tirar-la.
    3r (pitjor de les tres) Reciclar-la → reciclar: és útil, però és l'última opció perquè també gasta energia.
    Resposta: primer reduir, després reutilitzar i, en últim lloc, reciclar.

Practica

  1. Digues si cada cas és ocupació o desocupació: Marta cobra per treballar en una botiga; Juan busca treball i no el troba; Ana és autònoma i té el seu propi bar.
    Veure solució
    Marta cobra per treballar en la botiga → ocupació (treballa per compte d'altri).
    Juan busca i no troba → desocupació (està en atur).
    Ana té el seu propi bar → ocupació (treballa per compte propi, és autònoma).
  2. Indica si cada activitat és treball, ocupació o cap de les dues: (a) ajudar la teua iaia amb la compra sense cobrar; (b) treballar de socorrista a l'estiu i cobrar per això; (c) jugar un partit de futbol amb els teus amics.
    Veure solució
    (a) Ajudar la teua iaia sense cobrar → és treball (activitat útil), però no ocupació (no es paga).
    (b) Socorrista que cobra → és ocupació (treball a canvi de salari).
    (c) Jugar un partit per diversió → cap de les dues (és oci, no produïx un bé o servei útil).
  3. En un poble hi ha 200 persones que volen treballar (població activa) i 20 estan en atur. Calcula la taxa d'atur en percentatge.
    Veure solució
    Taxa d'atur = (aturats ÷ població activa) × 100.
    Taxa d'atur = (20 ÷ 200) × 100 = 0,10 × 100 = 10 %.
    El 10 % dels qui volen treballar estan en atur.
  4. En una ciutat la població activa és de 800 persones i 100 estan en atur. Calcula la taxa d'atur.
    Veure solució
    Taxa d'atur = (100 ÷ 800) × 100 = 0,125 × 100 = 12,5 %.
    El 12,5 % de la població activa està en atur.
  5. En un poble, 400 persones tenen ocupació i 50 estan en atur buscant-la. Calcula la població activa i la taxa d'atur.
    Veure solució
    Població activa = ocupats + aturats = 400 + 50 = 450 persones.
    Taxa d'atur = (50 ÷ 450) × 100 = 0,1111 × 100 ≈ 11,1 %.
  6. Classifica cada persona com a treball per compte d'altri o per compte propi: (a) un cambrer amb contracte en un bar; (b) una electricista autònoma amb la seua pròpia furgoneta.
    Veure solució
    (a) Cambrer amb contracte en un bar → per compte d'altri (assalariat, treballa per a una empresa a canvi de salari).
    (b) Electricista autònoma amb la seua furgoneta → per compte propi (treballa per a ella mateixa i assumix el risc).
  7. Classifica cada ocupació en el seu sector econòmic (primari, secundari o terciari): (a) un agricultor que cultiva taronges; (b) una fàbrica de mobles; (c) una professora d'institut.
    Veure solució
    (a) Cultivar taronges → sector primari (recursos directes de la natura).
    (b) Fàbrica de mobles → sector secundari (transforma la fusta en un producte).
    (c) Professora d'institut → sector terciari (presta un servei).
  8. Anomena tres drets laborals bàsics que protegixen qualsevol treballador a Espanya.
    Veure solució
    Tres exemples vàlids:
    1) Tindre un contracte de treball.
    2) Cobrar almenys el salari mínim (SMI).
    3) Tindre vacances pagades i descans (també valen: seguretat i higiene en el treball o no ser discriminat).
  9. Vertader o fals, raonat: «Una empresa pot pagar-te menys de l'SMI per una jornada completa si tu ho acceptes.»
    Veure solució
    Fals. L'SMI (Salari Mínim Interprofessional) és el sòl legal: la quantitat mínima que es pot pagar per una jornada completa. Cap empresa pot pagar menys, encara que el treballador ho accepte. Si t'oferixen menys, és senyal que alguna cosa va malament.
  10. Escriu tres serveis públics que utilitzes (o podries utilitzar) en un dia normal.
    Veure solució
    Tres exemples vàlids:
    1) Anar al centre de salut o a l'hospital públic.
    2) Estudiar en un institut públic.
    3) Caminar per un carrer asfaltat i amb fanals (també valen: una biblioteca pública, el transport públic o els bombers).
  11. Indica quin impost s'aplica en cada cas i si és directe o indirecte: comprar unes sabatilles en una botiga; els diners que es descompten del teu sou pel que guanyes.
    Veure solució
    Comprar sabatilles → es paga IVA, que és un impost indirecte (es paga en consumir).
    El que es descompta del sou segons el que guanyes → IRPF, que és un impost directe (depén dels teus ingressos).
  12. Unes sabatilles costen 50 € sense impostos i se'ls aplica un 21 % d'IVA. Calcula l'IVA i el preu final que pagues.
    Veure solució
    IVA = 21 % de 50 € = 0,21 × 50 = 10,50 €.
    Preu final = 50 + 10,50 = 60,50 €.
    Pagues 60,50 € en total.
  13. Compres pa, llet i fruita per valor de 30 € (sense IVA), amb l'IVA superreduït del 4 %. Calcula l'IVA i el preu final.
    Veure solució
    IVA = 4 % de 30 € = 0,04 × 30 = 1,20 €.
    Preu final = 30 + 1,20 = 31,20 €.
    Els aliments bàsics paguen molt poc IVA (4 %) perquè són de primera necessitat.
  14. En una compra pagues 10 € d'aliments bàsics (IVA del 4 %) i 20 € de roba (IVA del 21 %), tots dos preus sense impostos. Calcula l'IVA total i el preu final.
    Veure solució
    IVA dels aliments = 0,04 × 10 = 0,40 €.
    IVA de la roba = 0,21 × 20 = 4,20 €.
    IVA total = 0,40 + 4,20 = 4,60 €.
    Preu final = (10 + 20) + 4,60 = 34,60 €.
  15. Anomena els quatre pilars de l'Estat del benestar a Espanya.
    Veure solució
    1) Sanitat pública.
    2) Educació pública.
    3) Pensions.
    4) Protecció social (prestacions per desocupació, ajudes a les famílies, dependència, rendes mínimes).
  16. Un ajuntament ingressa 80.000 € per impostos i vol gastar 95.000 €. Li sobra o li falta diners? Quant? Com es diu eixa situació?
    Veure solució
    Diferència = ingressos − despesa = 80.000 − 95.000 = −15.000 €: li falten 15.000 €.
    Quan l'Estat o un ajuntament gasta més del que ingressa, hi ha dèficit.
  17. Vertader o fals, raonat: «Treballar en negre (sense contracte i sense pagar impostos) no perjudica ningú.»
    Veure solució
    Fals. Qui treballa en negre no cotitza ni paga impostos, així que perjudica tots: hi ha menys diners per a sanitat, educació i pensions, o els altres han de pagar més. A més, eixe treballador es queda sense protecció (ni atur, ni baixa pagada, ni pensió futura).
  18. Explica amb les teues paraules què és el desenvolupament sostenible.
    Veure solució
    El desenvolupament sostenible és el que cobrix les necessitats de hui sense fer malbé el planeta per a les generacions futures. És viure bé ara, però sense deixar un món esgotat als qui vinguen després. Equilibra tres pilars: econòmic, social i ambiental.
  19. Classifica cada cas com a economia lineal o economia circular: (a) usar un mòbil, que s'espatle i tirar-lo al fem; (b) reparar el mòbil i, quan ja no servisca, portar-lo a un punt de reciclatge.
    Veure solució
    (a) Usar i tirar al fem → economia lineal (extraure, fabricar, usar i tirar).
    (b) Reparar i després reciclar → economia circular (allarga la vida del producte i aprofita els materials).
  20. Ordena estes quatre accions de la regla de les erres, de la millor a la pitjor: reciclar, reduir, reparar, reutilitzar.
    Veure solució
    De millor a pitjor: 1) reduir, 2) reutilitzar, 3) reparar, 4) reciclar.
    Reduir és la millor perquè evita el residu d'arrel; reciclar és l'última perquè també gasta energia.
  21. Què són els ODS? Quants n'hi ha, qui els va aprovar i en quin any?
    Veure solució
    Els ODS són els Objectius de Desenvolupament Sostenible: una llista de tasques per a millorar el món. N'hi ha 17, els va aprovar l'ONU el 2015 dins de l'Agenda 2030.
  22. Aplica la regla de les erres a una samarreta vella que ja no uses: posa un exemple de Reduir, un altre de Reutilitzar i un altre de Reciclar.
    Veure solució
    Reduir: comprar menys roba i només la que de veritat necessite, per a no acumular.
    Reutilitzar: donar-la a un germà xicotet o convertir-la en drap o bossa.
    Reciclar: portar-la a un contenidor de roba perquè s'aprofiten els seus materials.
Ampliació

Ampliació · 3a avaluació (unitats 7-9)

Reptes una mica més exigents sobre el món del treball, el sector públic i els impostos, i l'economia sostenible, per a qui vol anar més enllà.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U7. El món del treball: del salari brut al net
Quan treballes per compte d'altri convé distingir el salari brut (el que pacta l'empresa, abans de descomptes) del salari net (el que cobres de veritat al compte, després de llevar l'IRPF i les cotitzacions a la Seguretat Social). Eixes cotitzacions no són diners perduts: donen dret a sanitat, a la prestació per desocupació i a la futura pensió.
La taxa d'atur mesura els aturats sobre la població activa, no sobre tota la població; per això els estudiants que no busquen ocupació o les persones jubilades no compten. L'atur juvenil sol ser més alt que el general perquè qui comença té menys experiència i contractes més temporals.
De vegades hi ha atur i vacants sense cobrir alhora: és un problema de desajust entre el que busquen les empreses i la formació o les expectatives de qui busca ocupació. Per això la formació, inclosa l'FP, és la millor assegurança contra l'atur.
U8. Impostos i pressupost: progressivitat i justícia fiscal
L'IRPF és un impost progressiu per trams: la renda es dividix en franges i cada franja paga un percentatge diferent, més alt com més amunt. El tipus alt s'aplica només a la part de renda que cau en eixe tram, no a tot el que guanyes; per això canviar de tram mai et fa perdre diners.
L'IVA, en canvi, es cobra igual a tots pel mateix producte, així que pesa més, en proporció, sobre qui menys té (gasta quasi tota la seua renda): per això es rebaixa l'IVA dels productes de primera necessitat.
El pressupost públic reunix els ingressos (sobretot impostos) i les despeses de l'Estat. Si gasta més del que ingressa hi ha dèficit, que es cobrix demanant prestat i genera deute públic (caldrà tornar-lo amb interessos). La justícia fiscal, arreplegada en l'article 31 de la Constitució, demana que cadascú aporte segons la seua capacitat econòmica.
U9. Economia sostenible: circularitat i empremta ecològica
L'economia circular allarga la vida dels productes (dissenyar per a durar, reparar, reutilitzar i, només al final, reciclar) enfront de l'economia lineal d'usar i tirar. La seua enemiga és l'obsolescència programada: fabricar productes perquè duren poc a propòsit i calga comprar-ne d'altres. Enfront d'ella, lleis europees com el dret a reparar obliguen a vendre peces de recanvi i a facilitar els arranjaments.
L'empremta ecològica mesura l'impacte que la nostra manera de viure té sobre el planeta: quants recursos consumim i quanta contaminació generem.
El consum sostenible entén que cada compra és un vot: les empreses produeixen el que la gent compra. Els 17 ODS de l'Agenda 2030 (signada per l'ONU el 2015) són el marc comú per a millorar el món, i qualsevol projecte xicotet es pot connectar amb un o diversos: pensar en global, actuar en local.

El que és essencial

  • El salari brut és el que pacta l'empresa; el net és el que cobres de veritat, després de llevar impostos i cotitzacions.
  • L'IRPF és progressiu: no tots paguen el mateix percentatge, paga més qui més guanya. Així l'Estat reparteix millor.
  • L'economia circular allarga la vida dels productes; l'obsolescència programada és el contrari: fabricar coses perquè duren poc.

Vocabulari

  • salari brut
  • salari net
  • progressivitat
  • pressupost públic
  • obsolescència programada
  • empremta ecològica
  • ODS

Exemples resolts

  1. Del brut al net. Sara té un salari brut de 1.400 € al mes i li descompten 280 € entre IRPF i cotitzacions. Calcula el seu salari net i quin percentatge del brut s'emporten els descomptes.
    Pas 1. Salari net = brut − descomptes = 1.400 − 280 = 1.120 €.
    Pas 2. Percentatge de descomptes = (descomptes ÷ brut) × 100 = (280 ÷ 1.400) × 100 = 0,20 × 100 = 20 %.
    Resposta: Sara cobra 1.120 € nets; els descomptes s'emporten el 20 % del brut. Eixos diners no es perden: financen serveis públics i li donen dret a sanitat, atur i pensió futura.
  2. Progressivitat de l'IRPF. Ana guanya 12.000 € a l'any i paga el 10 % d'IRPF; Luis guanya 36.000 € i paga el 20 %. Calcula quant paga cadascun i explica per què l'IRPF és progressiu.
    Pas 1. Ana: 10 % de 12.000 = 0,10 × 12.000 = 1.200 €.
    Pas 2. Luis: 20 % de 36.000 = 0,20 × 36.000 = 7.200 €.
    Pas 3. Compara: Luis guanya 3 vegades més que Ana, però paga 6 vegades més d'IRPF.
    Resposta: l'IRPF és progressiu perquè qui més guanya paga un percentatge major (20 % enfront de 10 %) i, per tant, una quantitat molt major. Així contribuïx més qui més té.
  3. Pressupost públic. Un ajuntament preveu ingressar 120.000 € per impostos i gastar 100.000 €. Calcula la diferència, digues si hi ha dèficit o superàvit i explica què passaria en el cas contrari.
    Pas 1. Diferència = ingressos − despeses = 120.000 − 100.000 = +20.000 €.
    Pas 2. Com que ingressa més del que gasta, hi ha superàvit de 20.000 €.
    Pas 3. Si fóra al revés (gastar més que ingressar) hi hauria dèficit: hauria de demanar prestat, i generaria deute que caldria tornar amb interessos.
    Resposta: superàvit de 20.000 €; el cas contrari seria un dèficit finançat amb deute públic.
  4. Obsolescència i circularitat. Un mòbil deixa de rebre actualitzacions als dos anys i comença a anar lent perquè en compres un altre. Explica què és l'obsolescència programada i proposa dues mesures d'economia circular per a allargar la vida de l'aparell.
    Obsolescència programada: és fabricar productes perquè deixen de funcionar bé prompte a propòsit, de manera que hages de comprar-ne d'altres. Genera més residus i més despesa, i és el contrari de l'economia circular.
    Dues mesures d'economia circular: 1) reparar el mòbil (per exemple, canviar la bateria) en compte de tirar-lo; 2) reutilitzar-lo, venent-lo o donant-lo de segona mà perquè una altra persona el continue usant. Si ja no servix, una tercera opció és reciclar-lo en un punt net.
    Idea clau: les lleis de dret a reparar empenten justament en esta direcció, obligant a facilitar peces de recanvi.

Reptes

  1. Pablo té un salari brut de 1.500 € al mes. Li descompten 300 € entre impostos i cotitzacions. Calcula el seu salari net i explica la diferència entre brut i net.
    Veure solució
    Salari net = salari brut − descomptes = 1.500 − 300 = 1.200 €.
    El salari brut (1.500 €) és el que l'empresa paga en total; el net (1.200 €) és el que Pablo rep de veritat al seu compte, una vegada llevats els impostos i les cotitzacions a la Seguretat Social.
  2. Marta té un salari brut de 1.200 € i li descompten 240 €. Calcula el seu salari net i quin percentatge del brut s'emporten els descomptes.
    Veure solució
    Salari net = 1.200 − 240 = 960 €.
    Percentatge de descomptes = (240 ÷ 1.200) × 100 = 0,20 × 100 = 20 %.
    Els descomptes s'emporten el 20 % del seu salari brut.
  3. Explica per què l'atur juvenil (de 16 a 24 anys) sol ser més alt que l'atur de la resta de la població.
    Veure solució
    Perquè qui comença no té experiència i les empreses preferixen contractar qui ja sap l'ofici. A més, els contractes dels més jóvens solen ser temporals i es trenquen abans en una crisi. Estudiar i formar-se reduïx eixe risc: a més formació, menys atur.
  4. En un país hi ha atur (molta gent busca treball) i, alhora, milers de vacants sense cobrir. Explica com pot passar.
    Veure solució
    És un problema de desajust: el que oferixen les vacants (formació concreta, condicions, zona) no coincidix amb el que tenen o esperen les persones en atur. Falten treballadors amb certa formació, o els llocs estan lluny o tenen males condicions. No és que «ningú vulga treballar»: oferta i demanda no encaixen.
  5. Un país té 1.000.000 d'habitants, però només 600.000 formen la població activa, dels quals 90.000 estan en atur. Calcula la taxa d'atur i digues per què no es calcula sobre el milió d'habitants.
    Veure solució
    Taxa d'atur = (90.000 ÷ 600.000) × 100 = 0,15 × 100 = 15 %.
    No es calcula sobre el milió perquè la taxa d'atur mesura els aturats només dins de la població activa (els qui treballen o busquen ocupació). Xiquets, estudiants que no busquen i jubilats no formen part de la població activa.
  6. Indica un avantatge i un inconvenient de treballar per compte propi (autònom) enfront de treballar per compte d'altri (assalariat).
    Veure solució
    Avantatge del compte propi: més llibertat per a organitzar el teu treball i decidir; els ingressos poden ser majors si el negoci va bé.
    Inconvenient: més risc i inseguretat; si el negoci va malament, perds tu, i no tens un salari fix garantit. L'assalariat, al revés, té més seguretat i menys llibertat.
  7. Compara dues persones i raona per què l'IRPF és progressiu: Ana guanya 1.000 € i paga el 10 % d'IRPF; Luis guanya 3.000 € i paga el 20 %. Calcula quant paga cadascun.
    Veure solució
    Ana: 10 % de 1.000 € = 0,10 × 1.000 = 100 €.
    Luis: 20 % de 3.000 € = 0,20 × 3.000 = 600 €.
    L'IRPF és progressiu perquè Luis, que guanya més, paga un percentatge major (20 %) i també una quantitat molt major (600 € enfront de 100 €). Així contribuïx més qui més té.
  8. Una persona guanya 20.000 € a l'any i paga el 12 % d'IRPF; una altra guanya 60.000 € i paga el 30 %. Calcula quant paga cadascuna d'IRPF.
    Veure solució
    Primera persona: 12 % de 20.000 = 0,12 × 20.000 = 2.400 €.
    Segona persona: 30 % de 60.000 = 0,30 × 60.000 = 18.000 €.
    La segona guanya 3 vegades més, però paga 7,5 vegades més d'IRPF: l'impost és progressiu.
  9. Vertader o fals, raonat: «Si et pugen de tram en l'IRPF, pots acabar cobrant menys diners nets que abans de la pujada de sou.»
    Veure solució
    Fals. L'IRPF és progressiu per trams: el percentatge més alt s'aplica només a la part de renda que entra en el nou tram, no a tot el que guanyes. Per això cobrar més mai fa que el teu salari net baixe: sempre et queda més diners que abans, encara que una part tribute a un tipus major.
  10. Un ajuntament té un pressupost de despesa de 50.000 € i ingressa per impostos 45.000 €. Li sobra o li falta diners? Quant, i què podria fer?
    Veure solució
    Diferència = ingressos − despesa = 45.000 − 50.000 = −5.000 €: li falten 5.000 €.
    Té un dèficit de 5.000 €. Podria reduir despeses, retardar alguna obra o aconseguir més ingressos (per exemple, una subvenció).
  11. Explica amb les teues paraules la diferència entre dèficit públic i deute públic.
    Veure solució
    El dèficit és el que li falta a l'Estat en un any concret, quan gasta més del que ingressa.
    El deute és els diners que l'Estat deu per haver demanat prestat (sumant els dèficits de molts anys) i que haurà de tornar en el futur amb interessos. El dèficit és d'un any; el deute s'acumula.
  12. Per què es diu que l'IVA pesa més, en proporció, sobre una persona pobra que sobre una rica?
    Veure solució
    Perquè l'IVA es cobra igual a tots pel mateix producte. Una persona pobra gasta quasi tot el que guanya, així que paga IVA per quasi tota la seua renda; una persona rica estalvia una part, que no paga IVA. Per això, en proporció als seus ingressos, l'IVA pesa més sobre qui menys té. Per a suavitzar-ho es rebaixa l'IVA dels productes de primera necessitat.
  13. Classifica cada impost com directe o indirecte i digues sobre què recau: (a) IRPF; (b) IVA; (c) Impost de Societats.
    Veure solució
    (a) IRPF → directe; recau sobre la renda de les persones (el que guanyes).
    (b) IVA → indirecte; recau sobre el consum (el que compres).
    (c) Impost de Societats → directe; recau sobre els beneficis de les empreses.
  14. Un mòbil deixa de rebre actualitzacions als 2 anys i comença a anar lent perquè en compres un de nou. Explica què és l'obsolescència programada i proposa dues mesures d'economia circular per a allargar la vida dels aparells.
    Veure solució
    L'obsolescència programada és fabricar productes perquè deixen de funcionar bé prompte i hages de comprar-ne d'altres, cosa que genera més residus i més despesa.
    Dues mesures d'economia circular: 1) reparar el mòbil (canviar la bateria) en compte de tirar-lo; 2) vendre'l o donar-lo de segona mà perquè una altra persona el continue usant.
  15. Explica amb les teues paraules què és l'empremta ecològica.
    Veure solució
    L'empremta ecològica és una mesura de l'impacte que la nostra manera de viure té sobre el planeta: quants recursos naturals consumim i quanta contaminació generem. Com major és l'empremta, més pressió posem sobre la natura.
  16. Posa un exemple d'economia lineal i un altre d'economia circular amb un mateix objecte (per exemple, una samarreta).
    Veure solució
    Economia lineal: compre una samarreta, la use poc i, quan em cansa, la tire al fem (extraure, fabricar, usar i tirar).
    Economia circular: compre una samarreta de qualitat, la cuide i repare si es descús, la done a algú quan ja no la vull i, al final de la seua vida, la porte a un contenidor de roba per a reciclar-la.
  17. El teu miniprojecte consistix a organitzar un mercadet de roba de segona mà a l'institut. Amb quin ODS el connectaries i per què?
    Veure solució
    Encaixa sobretot amb l'ODS 12 (Producció i consum responsables), perquè fomenta reutilitzar la roba en compte de comprar-ne de nova, i reduïx residus. També es relaciona amb l'ODS 13 (Acció pel clima), ja que fabricar menys roba contamina menys.
  18. Molta gent creu que ser sostenible és, sobretot, reciclar. Explica per què reduir és millor que reciclar.
    Veure solució
    Perquè reduir evita el residu d'arrel: el que no es produïx ni es compra no contamina ni cal gestionar-ho després. Reciclar està bé, però és l'última opció: també gasta energia i recursos per a transformar el residu. Per això la regla de les erres posa primer reduir, després reutilitzar i reparar, i només al final reciclar.
  19. Posa dos exemples concrets de consum sostenible que podries aplicar en el teu dia a dia.
    Veure solució
    Dos exemples vàlids:
    1) Portar una botella reutilitzable en compte de comprar aigua embotellada cada dia.
    2) Reparar la roba o els aparells abans de tirar-los i comprar-ne d'altres (també valen: comprar de segona mà, triar aliments locals i de temporada, o preguntar-te si de veritat necessites alguna cosa abans de comprar-la).
← Taller d'Economia