Quan usar-la
- A la Unitat 7, en tractar identitat digital i protecció de dades, després de definir què és una dada personal.
- Per a passar del concepte abstracte —«dades personals»— a un inventari concret del que cada persona té publicat o cedit.
- Abans del debat sobre reconeixement facial: costa discutir sobre vigilància sense haver mirat primer el rastre propi.
Què cal tindre en compte
Ací l’interessant no és espantar, és connectar cada rastre amb un dret. El RGPD reconeix drets concrets i exercitables: accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat i oposició. No són declaracions de principis: s’exercixen per escrit davant de qui tracta les dades, i l’autoritat de protecció de dades resol si no s’atén la sol·licitud.
Convé distingir dues coses que es confonen: esborrar un contingut i retirar un consentiment. El primer afecta el publicat; el segon, la base que legitima el tractament cap avant. I recordar que el consentiment no és l’única base legal possible, així que retirar-lo no sempre deté el tractament.
Per a anar més enllà
Demana que cada persona identifique un tractament de les seues dades que mai va autoritzar de forma conscient —una llista de correu heretada, una foto etiquetada, una app amb permisos de més— i redacte la sol·licitud corresponent. Exercir un dret una vegada ensenya més sobre protecció de dades que tres sessions de teoria, i deixa clar per què existix el principi de minimització: com menys dades s’arrepleguen, menys n’hi ha per a protegir després.