Quan usar-la
- A la Unitat 6, immediatament després de llegir l’article 31 de la Constitució, per a donar contingut a la paraula «progressiu».
- Per a desmuntar el malentés més estés sobre l’IRPF: que pujar de tram pot fer-te cobrar menys.
- Abans de qualsevol debat sobre justícia fiscal, perquè la discussió partisca de com funciona l’escala i no d’una intuïció.
Què cal tindre en compte
La distinció clau és entre tipus marginal —el que s’aplica a l’últim euro guanyat— i tipus efectiu —el que resulta de dividir la quota total entre la renda—. El primer sempre és major que el segon, i per això passar de tram mai reduïx el que es cobra: el tipus més alt només grava la porció de renda que entra en eixe tram.
Mereix una parada el mandat constitucional complet: el sistema ha de ser just, inspirat en la igualtat i la progressivitat i no confiscatori. Eixa última paraula és un límit al legislador, no un adorn: la progressivitat té sostre.
Per a anar més enllà
Pregunta a la classe quin tipus creuen que paga algú amb una renda mitjana, anota les respostes i després compara-les amb el tipus efectiu que mostra la visualització. La diferència entre el que es creu i el que és sol ser gran, i explica bastant del to dels debats públics sobre impostos. A partir d’ací es pot discutir per què la progressivitat es predica del sistema en el seu conjunt i no de cada figura per separat: hi ha impostos indirectes que no ho són, i això també és una decisió política subjecta a límits jurídics.