Recurs interactiu · Unitat 6

Progressivitat del sistema fiscal

Compara tipus marginal i tipus efectiu en distints nivells de renda i comprova què significa exactament que un impost siga progressiu.

Tornar a la Unitat 6: Qui paga la llum del carrer: Dret tributari i sistema fiscal

Dues persones, la mateixa compra i dos impostos diferents. Mira quin percentatge dels seus diners s'emporta cadascun: ahí està tota la diferència entre un impost progressiu i un que no ho és.

Dues persones
QuiGuanya a l'any (€)
L'impost sobre el que es guanya
Fins a (€)Tipus (%)

Els trams són un exemple per a classe, no l'escala real de cap impost. Canvia'ls i mira què passa: és més útil que memoritzar-ne uns de concrets.

L'impost sobre el que es compra
Què paga cadascuna
QuiImpost sobre la renda% dels seus dinersImpost de la compra% dels seus dinersEls dos junts
Ana600 €4,0 %63,00 €0,42 %4,4 %
Marcos14.100 €23,5 %63,00 €0,11 %23,6 %
L'impost sobre la renda és progressiu Qui més guanya no només paga més euros: paga un percentatge major del que guanya. Això és el que vol dir progressiu, i és la diferència amb pagar simplement més.
L'impost de la compra és regressiu a la pràctica Les dues paguen exactament els mateixos euros, però eixos euros són una part molt major dels diners de qui menys guanya. Per això els productes bàsics —pa, llet, fruita, medicaments— tenen tipus reduïts.
Directes i indirectes El de la renda és un impost directe: grava el que guanyes i es pot ajustar a la teua situació. El de la compra és indirecte: grava el que consumixes i és igual per a tothom, mire el que mire la teua nòmina.
Compte amb la conclusió Que un impost siga regressiu no vol dir que estiga malament ni que calga eliminar-lo: els impostos sobre el consum recapten molt i són difícils d'evadir. El que diu el càlcul és a qui pesa més, que és informació per a decidir, no una sentència.

↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).

Quan usar-la

  • A la Unitat 6, immediatament després de llegir l’article 31 de la Constitució, per a donar contingut a la paraula «progressiu».
  • Per a desmuntar el malentés més estés sobre l’IRPF: que pujar de tram pot fer-te cobrar menys.
  • Abans de qualsevol debat sobre justícia fiscal, perquè la discussió partisca de com funciona l’escala i no d’una intuïció.

Què cal tindre en compte

La distinció clau és entre tipus marginal —el que s’aplica a l’últim euro guanyat— i tipus efectiu —el que resulta de dividir la quota total entre la renda—. El primer sempre és major que el segon, i per això passar de tram mai reduïx el que es cobra: el tipus més alt només grava la porció de renda que entra en eixe tram.

Mereix una parada el mandat constitucional complet: el sistema ha de ser just, inspirat en la igualtat i la progressivitat i no confiscatori. Eixa última paraula és un límit al legislador, no un adorn: la progressivitat té sostre.

Per a anar més enllà

Pregunta a la classe quin tipus creuen que paga algú amb una renda mitjana, anota les respostes i després compara-les amb el tipus efectiu que mostra la visualització. La diferència entre el que es creu i el que és sol ser gran, i explica bastant del to dels debats públics sobre impostos. A partir d’ací es pot discutir per què la progressivitat es predica del sistema en el seu conjunt i no de cada figura per separat: hi ha impostos indirectes que no ho són, i això també és una decisió política subjecta a límits jurídics.