De què va
La Constitució definix el Senat com a cambra de representació territorial. La major part dels seus membres, però, s’elegix per províncies, i només uns seixanta els designen els parlaments autonòmics. Quan les dos cambres discrepen, el Congrés alça el veto del Senat per majoria absoluta, o per majoria simple passats dos mesos. L’última paraula la té sempre el Congrés: per això el bicameralisme espanyol s’anomena imperfecte.
D’ací ix una pregunta que reapareix cada legislatura. Si el seu veto es pot alçar i la seua composició no representa realment les comunitats, per a què servix? Els defensors responen que una segona lectura millora les lleis i que el problema no és la cambra sinó que mai s’ha reformat. El debat té a més una trampa que convé descobrir a classe: suprimir-lo exigiria el procediment agreujat de reforma constitucional, amb dissolució de les Corts i referèndum.
Argumentari
Com es desenvolupa
- Preparació per equips12 min
Dos equips de quatre, un per postura, amb l'argumentari i el text constitucional a mà. Reparteixen els quatre torns entre els seus membres.
- Torns d'obertura10 min
Cinc minuts per equip, sense interrupcions. S'exigix nomenar almenys una dada institucional exacta.
- Torns de refutació12 min
Quatre minuts cada un, alternant. Cada refutació ha de començar citant l'argument contrari que rebatrà.
- Preguntes de la presidència10 min
La presidència formula dos preguntes incòmodes a cada equip, preparades per endavant pel profe.
- Torns de tancament6 min
Tres minuts per equip. No s'hi poden introduir arguments nous.
- Deliberació del jurat i tancament10 min
El jurat valora amb la rúbrica i explica la decisió. El profe tanca amb el procediment de reforma que caldria per a suprimir-lo.