De què va
La Constitució definix el Senat com a cambra de representació territorial. La major part dels seus membres, però, s’elegix per províncies, i només uns seixanta els designen els parlaments autonòmics. Quan les dos cambres discrepen, el Congrés alça el veto del Senat per majoria absoluta, o per majoria simple passats dos mesos. L’última paraula la té sempre el Congrés: per això el bicameralisme espanyol s’anomena imperfecte.
D’ací ix una pregunta que reapareix cada legislatura. Si el seu veto es pot alçar i la seua composició no representa realment les comunitats, per a què servix? Els defensors responen que una segona lectura millora les lleis i que el problema no és la cambra sinó que mai s’ha reformat. El debat té a més una trampa que convé descobrir a classe: suprimir-lo exigiria reformar la Constitució, però per la via ordinària de l’article 167 (tres cinquens de cada cambra, i referèndum només si ho demana una desena part de diputats o senadors). L’agreujada del 168, amb dissolució de les Corts i referèndum obligatori, es reserva per al Títol Preliminar, els drets fonamentals i la Corona, i el Senat és al Títol III. El detall curiós és que el mateix Senat hauria de votar la seua supressió.
Argumentari
Com es desenvolupa
- Preparació per equips12 min
Dos equips de quatre, un per postura, amb l'argumentari i el text constitucional a mà. Reparteixen els quatre torns entre els seus membres.
- Torns d'obertura10 min
Cinc minuts per equip, sense interrupcions. S'exigix nomenar almenys una dada institucional exacta.
- Torns de refutació12 min
Quatre minuts cada un, alternant. Cada refutació ha de començar citant l'argument contrari que rebatrà.
- Preguntes de la presidència10 min
La presidència formula dos preguntes incòmodes a cada equip, preparades per endavant pel profe.
- Torns de tancament6 min
Tres minuts per equip. No s'hi poden introduir arguments nous.
- Deliberació del jurat i tancament10 min
El jurat valora amb la rúbrica i explica la decisió. El profe tanca amb el procediment de reforma que caldria per a suprimir-lo.
Materials per a la presidència
Dues preguntes per a l’equip a favor de suprimir-lo.
- Suprimir el Senat exigix reformar la Constitució, i la reforma l’ha d’aprovar també el mateix Senat. Com penseu aconseguir que vote la seua desaparició?
- Algunes decisions només les pren hui el Senat, com autoritzar les mesures de l’article 155. Si desapareix, qui les autoritzaria, i amb quines garanties per a les comunitats autònomes?
Dues preguntes per a l’equip en contra.
- Si el Senat és la cambra de representació territorial, per què la majoria dels seus membres s’elegixen per províncies i no els designen les comunitats autònomes?
- El Congrés pot alçar un veto del Senat per majoria absoluta, o per majoria simple passats dos mesos (article 90). Quina decisió important dels últims anys ha canviat el Senat?
Per al tancament. Com que el Senat és al títol III de la Constitució, n’hi hauria prou, en principi, amb el procediment de l’article 167: tres cinquens de cada cambra, també del Senat, i referèndum si ho demana una desena part dels diputats o dels senadors. A més, caldria reescriure tots els articles que li donen funcions, com el 90 o el 155.
Dossier de dades
Xifres amb font per a preparar els arguments
- 266 senadors: 208 elegits directament i 58 designats pels parlaments autonòmics (Senat, XV Legislatura, 2023).
- Dos mesos té el Senat per a vetar o esmenar una llei; el Congrés alça el veto per majoria absoluta o, passats dos mesos, per majoria simple (art. 90 CE).
- 68 milions d’euros: pressupost del Senat per a 2025, al voltant d’1,4 € per habitant i any (Senat, 2024; INE, 2026).
- 27 d’octubre de 2017: única aplicació de l’article 155, amb 214 vots a favor en el Senat.
- 1953 i 1970: anys en què Dinamarca i Suècia van passar a un parlament d’una sola cambra.