S'hauria de poder deixar l'herència a qui un vulga?

De què va

Al Codi Civil, qui té fills no pot repartir lliurement la seua herència. Un terç es dividix per parts iguals entre ells —la legítima estricta— i un altre terç, el de millora, també els correspon, encara que qui testa tria com distribuir-lo. Només el terç de lliure disposició pot anar a qualsevol persona. Privar un fill de la seua legítima només és possible per causes taxades, escrites el 1889 i que cal provar.

La pregunta de fons no és tècnica, és política, i països pròxims han triat punts distints de la mateixa línia: alguns ordenaments anglosaxons permeten la llibertat quasi total de testar, i diversos Drets forals espanyols redueixen molt la legítima. Com més llibertat es done a qui testa, menys protegits queden els seus fills davant d’un enfado o de la influència d’un tercer. Com més legítima, menys pot decidir qui ha construït eixe patrimoni. Este dilema busca que cada alumne situe el seu punt i el defense amb casos, no amb intuïcions.

Argumentari

A favor de la llibertat de testar

És el teu patrimoni i l’has construït tu. Durant tota la vida pots vendre, regalar o gastar el que tens sense que ningú t’ho discutisca. Resulta difícil explicar per què l’últim acte de disposició, el testament, és l’únic intervingut.
La família de 1889 no és la d’ara. La legítima es va pensar per a un model on la descendència depenia econòmicament del patrimoni familiar tota la vida. Hui hi conviuen famílies reconstituïdes, fills amb situacions molt distintes i cuidadors que no són fills i que la llei no veu.
Impedix reconéixer cures reals. Qui ha cuidat durant anys una persona major —sovint un sol fill, de vegades algú que no ho és— no pot ser compensat més enllà del terç lliure, per molt que la resta no s’hi acostara.
Altres ordenaments funcionen així. Diversos Drets forals espanyols redueixen dràsticament la legítima i no han produït descendents desemparats; hi ha altres vies de protecció per a qui realment ho necessita.

En contra: la legítima protegix de decisions en calent

Un enfado no hauria de costar una herència sencera. La legítima existix precisament perquè una discussió familiar, una etapa de distanciament o una reconciliació que no va arribar a temps no deixen ningú sense res.
Protegix davant de la influència de tercers. Persones majors dependents són vulnerables a la pressió de qui les envolta en l’últim tram de la seua vida. Sense legítima, eixa pressió tindria un premi molt major.
Evita discriminacions que la llei ja ha combatut. La igualtat entre fills amb independència de la seua filiació va costar arribar a l’ordenament espanyol el 1981. La llibertat absoluta de testar permetria reintroduir de fet diferències que la llei va suprimir.
El sistema ja té vàlvules. El terç de lliure disposició, el de millora distribuït desigualment i el desheretament per causes taxades permeten premiar, compensar o excloure. El que no permeten és fer-ho per caprici, i eixe és el seu propòsit.

Com es desenvolupa

Repartiment real d'una herència10 min

Abans d'opinar, cada alumne repartix per terços un cas concret amb dos fills i un cònjuge vidu. Sense eixe càlcul, el debat es torna abstracte.
Posicionament individual5 min

Cada alumne anota la seua posició inicial i l'argument que més pes hi té.
Debat en grups mixtos15 min

Grups de 4-5 amb posicions distintes. Objectiu: trobar el punt exacte de desacord.
Casos límit10 min

El profe reparteix tres casos: el fill que va cuidar durant anys, el fill absent vint anys, i el cuidador que no és família. Cada grup aplica la seua regla als tres.
Posada en comú10 min

Un portaveu per grup exposa on ha situat la frontera i quin cas li ha resultat més incòmode.
Tancament comparat8 min

El profe presenta com resolen el mateix altres Drets forals espanyols. Cada alumne anota si s'ha mogut i per què.

Per al debrief Què diu l'evidència

Les regles del repartiment. Amb fills, dos terços de l’herència són legítima: un terç es repartix a parts iguals i el de millora es distribuïx entre ells com decidisca qui testa (Codi Civil, art. 808). Si hi ha cònjuge vidu, li correspon l’usdefruit del terç de millora (art. 834), la dada que més s’oblida en repartir el cas de la primera fase. I hi ha una excepció recent: qui testa pot deixar a un fill amb discapacitat la legítima estricta dels seus germans (art. 808, en la redacció de la Llei 8/2021).
Espanya ja té diverses respostes. Aragó reserva la meitat als descendents, però com a legítima col·lectiva que pot anar sencera a un de sol (Codi del Dret Foral d’Aragó, art. 486). El País Basc en reserva un terç, també col·lectiu (Llei 5/2015, art. 49), i Catalunya i Galícia, una quarta part (Codi Civil de Catalunya, art. 451-5; Llei 2/2006, art. 243). A Navarra la legítima és simbòlica: cinc sous «febles» i una robada de terra als monts comuns (Fuero Nuevo, llei 267). És el material del tancament comparat.
Els tribunals han mogut la frontera. El Suprem considera que el maltractament psicològic cap dins del «maltractament d’obra» que permet desheretar (STS 258/2014, de 3 de juny). Catalunya va anar més lluny el 2008: va afegir com a causa l’absència manifesta i continuada de relació familiar, si es deu exclusivament al fill (Codi Civil de Catalunya, art. 451-17). És el cas del fill absent vint anys: a Catalunya podria quedar desheretat si la culpa és seua; amb el Codi Civil, només si eixe allunyament arriba a ser maltractament psicològic.
Llibertat amb xarxa: Anglaterra. Allí es testa lliurement, però un fill pot demanar al jutge una «provisió raonable» si el testament el deixa sense res (Inheritance Act de 1975). En Ilott v The Blue Cross (2017), una mare va deixar unes 486.000 lliures a tres protectores d’animals i res a la filla, de la qual vivia distanciada des que esta se’n va anar de casa als 17 anys. El Tribunal Suprem britànic li va reconéixer 50.000 lliures, no l’herència, i va donar pes a la voluntat expressa de la mare.
Legítima amb rang constitucional: Alemanya. El Tribunal Constitucional alemany va declarar que la porció obligatòria dels fills, un dret en diners equivalent a la meitat del que els tocaria sense testament, està protegida per la Constitució pel vincle de solidaritat entre pares i fills (BVerfG, 19 d’abril de 2005).

Per a tancar: cap ordenament pròxim està en un extrem pur. Anglaterra deixa testar lliurement, però amb un jutge que corregix; el Codi Civil protegix els fills, però amb vàlvules (millora, lliure disposició, desheretament). La pregunta útil no és «legítima sí o no», sinó quanta i amb quines excepcions.

Fitxa de l'alumne

Dossier de dades

Xifres amb font per a preparar els arguments

Dos terços de l’herència estan reservats als fills quan n’hi ha: un terç a parts iguals i un altre de millora. Només el terç restant és de lliure disposició (Codi Civil, art. 808).
La meitat, un terç, una quarta part: el que reserven als descendents Aragó, el País Basc i Catalunya o Galícia. A Aragó i al País Basc es pot deixar tot a un sol descendent (CDFA, art. 486; Llei 5/2015, art. 49; CCCat, art. 451-5; Llei 2/2006, art. 243).
Cinc sous i una robada de terra (una mesura agrària navarresa): la legítima de Navarra, que és només simbòlica (Fuero Nuevo, llei 267).
775.162 testaments es van firmar davant de notari el 2025, la xifra més alta de la sèrie històrica (Consell General del Notariat, 2026).
1981: any en què la llei va igualar els drets de tots els fills, nascuts dins o fora del matrimoni (Llei 11/1981).

Criteri	Què es valora	Competència
Precisió tècnica	Repartix correctament una herència per terços i no confon legítima amb desheretament ni amb successió intestada.	CC
Raonament sobre valors en tensió	Identifica autonomia, protecció familiar i igualtat entre fills, i explica quin prioritza i per què.	CC
Ús de casos	Aplica la seua posició als casos límit repartits, inclòs aquell en què li resulta incòmoda.	CPSAA
Expressió i escolta	Exposa amb claredat i reformula l'argument contrari sense caricaturitzar-lo.	CCL

S'hauria de poder deixar l'herència a qui un vulga?

La moció

Objectius

De què va

Argumentari

Com es desenvolupa

Dossier de dades

Preparo la meua postura

Rúbrica d'avaluació

Competències que es treballen