De què va
Al Codi Civil, qui té fills no pot repartir lliurement la seua herència. Un terç es dividix per parts iguals entre ells —la legítima estricta— i un altre terç, el de millora, també els correspon, encara que qui testa tria com distribuir-lo. Només el terç de lliure disposició pot anar a qualsevol persona. Privar un fill de la seua legítima només és possible per causes taxades, escrites el 1889 i que cal provar.
La pregunta de fons no és tècnica, és política, i països pròxims han triat punts distints de la mateixa línia: alguns ordenaments anglosaxons permeten la llibertat quasi total de testar, i diversos Drets forals espanyols redueixen molt la legítima. Com més llibertat es done a qui testa, menys protegits queden els seus fills davant d’un enfado o de la influència d’un tercer. Com més legítima, menys pot decidir qui ha construït eixe patrimoni. Este dilema busca que cada alumne situe el seu punt i el defense amb casos, no amb intuïcions.
Argumentari
Com es desenvolupa
- Repartiment real d'una herència10 min
Abans d'opinar, cada alumne repartix per terços un cas concret amb dos fills i un cònjuge vidu. Sense eixe càlcul, el debat es torna abstracte.
- Posicionament individual5 min
Cada alumne anota la seua posició inicial i l'argument que més pes hi té.
- Debat en grups mixtos15 min
Grups de 4-5 amb posicions distintes. Objectiu: trobar el punt exacte de desacord.
- Casos límit10 min
El profe reparteix tres casos: el fill que va cuidar durant anys, el fill absent vint anys, i el cuidador que no és família. Cada grup aplica la seua regla als tres.
- Posada en comú10 min
Un portaveu per grup exposa on ha situat la frontera i quin cas li ha resultat més incòmode.
- Tancament comparat8 min
El profe presenta com resolen el mateix altres Drets forals espanyols. Cada alumne anota si s'ha mogut i per què.