profedeeconomia
Mercat i Estat

Seria bona idea una renda bàsica universal?

Un debat de taula redona sobre si una renda incondicional per a tots els ciutadans és la millor resposta a la pobresa, la desigualtat i l'automatització de l'ocupació.

Format
Taula redona
Durada
50-55 min
Agrupació
Dos equips + moderació
Nivell
ESO · Batxillerat · FP

La moció

Caldria implantar una renda bàsica universal.
A favor de la renda bàsica

Elimina la pobresa d'arrel, simplifica un sistema d'ajudes complex i oferix seguretat econòmica davant de l'automatització creixent de l'ocupació.

En contra de la renda bàsica

El seu cost fiscal seria enorme i difícilment sostenible; pot reduir els incentius al treball i és més eficient focalitzar les ajudes en qui realment les necessita.

Objectius

  • Comprendre què és la renda bàsica universal i en què es diferencia d'altres prestacions socials condicionades.
  • Analitzar els arguments econòmics a favor i en contra des de la perspectiva de la despesa pública, la redistribució i el mercat de treball.
  • Reflexionar sobre els efectes de l'automatització i la IA sobre l'ocupació i les possibles respostes de política econòmica.

Conceptes: renda bàsica universal · redistribució · sector públic · despesa pública · Estat del benestar · desocupació tecnològica · incentius al treball

Descarregar materials del debat (PDF) Guia del professor · full d'avaluació · targetes · fitxa de l'alumne

De què va

Una renda bàsica universal (RBU) és una prestació econòmica que l’Estat pagaria a totes les persones, sense condicions de renda, ocupació o comportament. Al contrari que l’Ingrés Mínim Vital o les ajudes per desocupació, no requerix demostrar que s’està en situació de necessitat ni perdre’s si es troba treball. La proposta porta dècades circulant en economia política, però ha guanyat protagonisme davant de dos tendències recents: l’augment de la precarietat laboral i els interrogants sobre quants llocs de treball pot substituir l’automatització i la intel·ligència artificial. Este debat confronta les seues dos lectures més sòlides.

Argumentari

Com es desenvolupa

  1. Preparació en equips12 min

    Cada equip rep la seua postura, prepara 3 arguments i anticipa els del rival.

  2. Presentacions inicials8 min

    Un portaveu per equip presenta la seua posició (4 min cada un) a la resta de la taula.

  3. Ronda de rèpliques12 min

    Intercanvi moderat: cada equip respon a l'argument més fort del rival. Es valora la precisió, no el volum.

  4. Torn del públic8 min

    L'alumnat no assignat planteja preguntes als dos equips.

  5. Tancament6 min

    Cada equip resumix en 2 minuts el seu argument més sòlid.

  6. Debrief8 min

    El profe desfà el rol: resum dels pilots reals, diferències amb l'IMV espanyol, debat acadèmic sobre incentius laborals i sostenibilitat fiscal.

Fitxa de l'alumne

Dossier de dades

Xifres amb font per a preparar els arguments

  • 860.458 llars, amb 2,6 milions de persones, cobraven l’Ingrés Mínim Vital el juny de 2026; la quantia mitjana era de 507 € al mes per llar (Seguretat Social, 2026).
  • El 55 % de les llars amb dret a l’IMV no el sol·licitava el 2024 (AIReF, 2025).
  • El 25,7 % de la població està en risc de pobresa o exclusió social, la taxa més baixa des de 2014 (INE, Enquesta de Condicions de Vida 2025).
  • Fes el compte: 1.000 € al mes per a uns 41 milions d’adults són quasi 500.000 milions l’any, prop del 30 % del PIB de 2025, que va ser d’1,69 bilions d’euros (INE, 2026). El cost net seria menor si substituïra altres ajudes i una part tornara en impostos.
Fitxa de l'alumne · abans del debat

Preparo la meua postura

Moció: Caldria implantar una renda bàsica universal.

La meua postura

Els meus 3 arguments (amb una evidència o exemple concret en cadascun):

1. Argument
Evidència
2. Argument
Evidència
3. Argument
Evidència

Una pregunta que li faré al grup rival:

Un argument de l'altre grup que hauré de refutar:

Notes durant el debat:

Rúbrica d'avaluació

CriteriQuè es valoraCompetència
Qualitat dels argumentsEls arguments són pertinents, clars i connecten amb conceptes econòmics.CC
Ús d'evidènciesRecolza les afirmacions amb dades, exemples o comparatives.CCL · CD
Capacitat de refutacióRespon als arguments de l'altre equip en compte de repetir els propis.CCL · CC
Expressió oral i tornsS'expressa amb claredat, respecta els temps i el torn de paraula.CCL
Què vol dir cada nivell

Qualitat dels arguments

  1. 1 · Inici. Dona opinions sense raons, o amb raons que no vénen al cas.
  2. 2 · En procés. Dona alguna raó pertinent, però no la connecta amb conceptes econòmics.
  3. 3 · Bé. Els seus arguments són pertinents i usen algun concepte econòmic amb correcció.
  4. 4 · Excel·lent. Encadena arguments clars recolzats en conceptes precisos i distingix el que se sap del que s'opina.

Ús d'evidències

  1. 1 · Inici. No aporta dades ni exemples, o els que dona no es poden comprovar.
  2. 2 · En procés. Aporta alguna dada o exemple, sense font o sense relació clara amb el que defén.
  3. 3 · Bé. Recolza les seues afirmacions principals amb dades o exemples pertinents i diu d'on ixen.
  4. 4 · Excel·lent. Usa dades de fonts fiables i amb data, les interpreta bé i en reconeix els límits.

Capacitat de refutació

  1. 1 · Inici. Repetix els seus arguments sense respondre als de l'altre equip.
  2. 2 · En procés. Respon a vegades, però sense entrar en el fons de l'argument contrari.
  3. 3 · Bé. Respon als arguments principals de l'altre equip amb raons pròpies.
  4. 4 · Excel·lent. Localitza el punt feble de l'argument contrari, el rebat amb raons o dades i reconeix el que té de vàlid.

Expressió oral i torns

  1. 1 · Inici. Costa seguir el que diu, o no respecta el torn ni el temps.
  2. 2 · En procés. S'entén, però llig o s'allarga, i a vegades interromp.
  3. 3 · Bé. Parla amb claredat, s'ajusta al temps i respecta el torn.
  4. 4 · Excel·lent. Parla amb claredat i seguretat, adapta el discurs a qui escolta, respecta el temps i escolta la resta.

Competències que es treballen

Clau: CCL · CPSAA · CC · CD