De què va
En quasi tots els països avançats, la desigualtat de riquesa és molt major que la desigualtat de renda: el patrimoni està molt més concentrat en poques mans que els salaris. Davant d’açò, diversos governs europeus han aprovat o debatut impostos específics sobre grans fortunes. Els seus defensors els presenten com una ferramenta de justícia fiscal; els seus crítics, com una mesura contraproduent que espanta el capital sense resoldre res. Este debat enfronta les dues postures amb els seus millors arguments.
A Espanya ja hi ha dos impostos sobre la riquesa. L’Impost sobre el Patrimoni és estatal, però està cedit a les comunitats autònomes, que l’apliquen de forma molt desigual: Madrid, per exemple, el bonificava al 100 %. Per a limitar eixes diferències, el 2022 es va crear l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes (Llei 38/2022), que grava els patrimonis nets de més de 3 milions d’euros i descompta el que ja s’ha pagat per Patrimoni. Va nàixer per a dos anys, però s’ha prorrogat. El primer any va recaptar 623 milions d’euros d’unes 12.000 persones, quasi el 90 % a Madrid. Des d’aleshores, diverses comunitats que el bonificaven han tornat a cobrar l’Impost sobre el Patrimoni a qui supera eixe llindar, perquè la recaptació es quede a la comunitat i no vaja a l’Estat.
Argumentari
Com es desenvolupa
- Preparació en equips12 min
Cada equip rep la seua postura, prepara 3-4 arguments i anticipa els del rival.
- Torns d'obertura8 min
Un portaveu per equip exposa la posició (4 min cada un), sense interrupcions.
- Rèplica12 min
Torns alterns per a refutar el rival. Es valora respondre al que ha dit l'altre, no repetir els propis arguments.
- Torn del públic8 min
L'alumnat no assignat pregunta a tots dos equips.
- Tancament6 min
Cada equip resumix el seu millor argument en 2 minuts.
- Debrief8 min
El profe desfà el rol: distingir impost sobre renda alta, sobre patrimoni i sobre herències. Revisar quins països europeus mantenen un impost sobre el patrimoni (Noruega, Suïssa i Espanya) i quins l'han abandonat (Suècia el 2007; França el 2018, quan el va substituir per un que només grava el patrimoni immobiliari). Reflexió sobre mobilitat del capital en la UE.
Dossier de dades
Xifres amb font per a preparar els arguments
- El 52,9 % de la riquesa neta de les llars està en mans del 10 % més ric; l’1 % més ric en té el 21,6 % (Banc d’Espanya, Enquesta Financera de les Famílies 2024, publicada el 2026).
- 160.800 € és la riquesa neta mediana de les llars: la meitat en té menys (Banc d’Espanya, EFF 2024).
- 700.000 € és el mínim exempt estatal de l’Impost sobre el Patrimoni, més fins a 300.000 € d’habitatge habitual; la tarifa estatal va del 0,2 % al 3,5 %, i les comunitats poden modificar-la (Llei 19/1991).
- 12.010 contribuents van pagar l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes en el primer any: 623 milions, amb una quota mitjana de 52.000 € (Ministeri d’Hisenda, 2023).
- 4 de 12: dels països de l’OCDE que tenien impost sobre el patrimoni el 1990, només quatre el mantenien el 2017 (OCDE, 2018).