La tragèdia dels comuns

Un recurs compartit —un calador, una pastura— pertany a tots. Cada grup decidix quant explotar pensant en el seu benefici… i entre tots poden esgotar-lo. Se salvarà el recurs?

Tipus
Joc experimental
Durada
1 sessió
Agrupació
grups de 4-5
Nivell
ESO · Batxillerat

Objectius

  • Explicar per què els béns comuns tendixen a sobreexplotar-se quan cada agent seguix el seu interés individual.
  • Distingir entre l'òptim individual i l'òptim col·lectiu en la gestió d'un recurs compartit.
  • Avaluar solucions reals —regulació, comunicació, sancions comunitàries— que han evitat la tragèdia.

Conceptes: Béns comuns · Externalitats · Sostenibilitat · Acció col·lectiva

Què necessites

  • Fitxa de captures impresa (una per grup)
  • Fitxes o monedes (representen els peixos; 50 per grup a l'inici)
  • Taulell d'estoc per ronda (es pot projectar)
  • Cronòmetre

El calador és de tots. Ningú és amo, tots poden pescar. Això sona bé fins que arribes al moll i no queda res. Esta dinàmica recrea el mecanisme que Garrett Hardin va anomenar «la tragèdia dels comuns»: la lògica individual perfectament racional destruïx el que és de tots.

Com funciona

Desenvolupament

Del calador ple al calador buit (o no)

  1. Preparació del calador. Cada grup rep 50 fitxes (peixos) en el centre de la taula. És el seu estoc inicial. El professor anota el total en la pissarra o projecta la taula de seguiment.
  2. Deliberació en secret (2 min). Cada jugador decidix individualment, sense parlar, quants peixos captura esta ronda: entre 0 i 8. Ho escriu en la seua fulla sense mostrar-ho.
  3. Revelació simultània. Tots mostren la seua xifra alhora. Se suma el total capturat i es resta de l’estoc.
  4. Regeneració. L’estoc restant es duplica (regeneració natural), fins a un màxim de 50. Si l’estoc arriba a 0, el calador col·lapsa i el joc acaba — tots perden les rondes restants.
  5. Rondes 2-6. Es repetix el cicle. Els jugadors acumulen punts = peixos capturats. Guanya qui més acumula, però només si el calador sobreviu almenys 6 rondes.
  6. Segona partida (opcional, recomanada). Igual, però ara el grup pot parlar 2 minuts abans de cada ronda i establir acords. Compareu els resultats.

Guia del professor

Preparació

Prepara 50 fitxes (o monedes, o paperetes numerades) per grup. Imprimix la fulla de captures. Si tens pissarra digital, projecta la taula de seguiment en temps real: l’efecte visual de l’estoc caient és molt potent.

Forma grups de 4-5. Amb 5 jugadors, la pressió de captura és major i el col·lapse més probable — ideal per a la primera partida «sense parlar».

Gestió en l’aula

El silenci durant la deliberació és clau: no deixes que un líder impose el seu criteri abans de revelar. Insistix que cada u escriga la seua xifra abans de veure la dels altres.

Quan el calador col·lapse (i probablement col·lapsarà en la primera partida), espera que els grups ho processen en silenci un moment abans de comentar. Eixa pausa val més que deu minuts d’explicació.

En la segona partida, supervisa que els acords siguen específics: «cada u pesca 4» funciona millor que «cal pescar poc». Els acords vagues reproduïxen la tragèdia igual que l’absència d’acords.

El debrief (el més important)

Reuniu tota la classe i pregunteu, en este orde:

  • Què va passar en la primera partida? Algú es va contindre? Per què? (O: per què ningú es va contindre encara que tots sabien el que anava a passar?)
  • En la segona partida amb comunicació, es va complir l’acord? Algú el va trencar? Què va passar llavors?
  • Coneixeu caladors, boscos o aqüífers reals que hagen col·lapsat? Com es gestionen hui els que no han col·lapsat?
  • Elinor Ostrom va guanyar el Nobel demostrant que les comunitats poden gestionar els seus comuns sense privatitzar-los ni estatalitzar-los — què necessiten per a aconseguir-ho?

Errors comuns

  • Jugadors que «fan trampa» capturant més del que s’ha acordat en la segona partida. No ho frenes: és una dada pedagògica valuosíssima. L’incompliment d’acords sense mecanisme de sanció reproduïx el problema real.
  • Grups que col·lapsen en ronda 2 perquè algú intenta capturar 8 cada vegada. Està bé: la tragèdia ha ocorregut. Usa-ho en el debrief, no ho evites.
  • Confondre amb l’externalitat negativa clàssica. El bé comú NO té amo; l’externalitat afecta un tercer però el recurs sí que té amo. La distinció és rellevant per al debrief.

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: STEM · CPSAA · CC · CE