El sentit comú diu que un país hauria de produir només el que fa millor que els altres. L’economia diu una cosa més subtil i més poderosa: encara que un país siga pitjor en absolutament tot, el comerç seguix sent bo per als dos. David Ricardo ho va demostrar en 1817. Esta dinàmica ho demostra de nou, amb els vostres propis números, en 50 minuts.
Com funciona
De l'autarquia al comerç, pas a pas
- Formació de països. La classe es dividix en dos grups: País A (Avena) i País B (Brea). Són economies que produïxen només dos béns: blat i teles. Cada grup rep la seua targeta de producció.
- Presentació de les productivitats. El professor projecta o dicta les dades: País A pot produir 10 kg de blat O 5 m de tela per hora de treball; País B pot produir 4 kg de blat O 4 m de tela per hora. País A té avantatge absolut en els dos béns.
- Fase 1: autarquia (15 min). Cada país disposa de 10 hores de treball. Decidix com repartir-les entre els dos béns per a satisfer les seues pròpies necessitats. Suposeu que volen produir almenys 30 kg de blat i 15 m de tela. Poden aconseguir-ho sols? Calculeu-ho.
- Càlcul del cost d’oportunitat. Cada grup calcula: per a produir 1 kg de blat, quantes teles deixeu de produir? I al revés. El país amb el menor cost d’oportunitat d’un bé té l’avantatge comparatiu en eixe bé.
- Fase 2: especialització i comerç (20 min). Cada país destina tota (o quasi tota) la seua producció al bé on té avantatge comparatiu. Després «comercien»: acorden un preu d’intercanvi i s’intercanvien béns. Calculeu el consum final de cada país.
- Comparació i conclusió. Cada grup anota en la seua fitxa el consum en autarquia i el consum després del comerç. Quin país va consumir més de cada bé? Van guanyar els dos?
Guia del professor
Preparació
Llig tu la taula abans de classe i resol els càlculs per endavant per a poder guiar els grups sense dubtar. El càlcul del cost d’oportunitat és el punt on més es perden: tingues preparat el pas a pas.
El «preu d’intercanvi» acordat en el comerç pot ser lliure (els grups negocien) o fixat pel professor (p. ex. 1 m de tela = 1,5 kg de blat). Per a simplificar en la primera passada, fixa’l tu.
Gestió en l’aula
La Fase 1 (autarquia) sol costar més del que s’espera: els grups han d’adonar-se que amb 10 hores de treball i les productivitats donades, produir 30 kg de blat i 15 m de tela alhora requerix més temps del disponible. Això és exactament el punt: l’autarquia té un cost d’oportunitat alt.
Quan els grups calculen el cost d’oportunitat, espera que ho acaben abans de revelar quin té l’avantatge comparatiu en cada bé. Que ho descobrisquen ells amb els seus números.
El debrief (el més important)
Reuniu tota la classe i pregunteu, en este orde:
- País A és millor que País B en absolutament tot. Hauria de comerciar? Per què o per què no? (La resposta intuïtiva sol ser «no». Els números diuen «sí».)
- Què hauria passat si País A s’haguera especialitzat en teles (el seu avantatge absolut) i País B en blat? Calculeu-ho — els dos consumirien menys.
- Quins supòsits simplifiquem en esta dinàmica que en la realitat són més complexos? (Costos de transport, ocupació, distribució dels guanys.)
- Hi ha algun argument per a no comerciar encara que l’avantatge comparatiu ho afavorisca? (Indústries estratègiques, dependència, dúmping.)
Errors comuns
- Confondre avantatge absolut amb avantatge comparatiu. País A produïx més de tot amb la mateixa hora: això és avantatge absolut. Avantatge comparatiu és el cost d’oportunitat relatiu — a què renuncia cada u en produir cada bé.
- Grups que intenten «guanyar» el comerç fixant un preu molt favorable. Està bé: negocia i després calcula. Generalment, amb qualsevol preu entre els dos costos d’oportunitat, els dos guanyen. Si el preu està fora d’eixe rang, un no té incentiu per a comerciar — i això també és un resultat valuós.
- Oblidar comparar autarquia vs. comerç amb els mateixos supòsits d’hores de treball. La comparació només funciona si la dotació de recursos és la mateixa en les dues fases.
Materials repartibles
País A — «Avena»
La mitat de la classeLa teua economia té 10 hores de treball disponibles. La teua productivitat:
- 1 hora de treball produïx 10 kg de blat O 5 m de tela.
No pots produir els dos a la vegada en la mateixa hora. Cada hora que destines a blat és una hora que no dediques a teles.
Fase 1: Decidix com repartixes les 10 hores per a produir almenys 30 kg de blat i 15 m de tela. Anota si pots aconseguir-ho.
Fase 2: Especialitzeu-vos en el bé on tingueu avantatge comparatiu. Produïu només (o quasi només) eixe bé i negocieu l’intercanvi amb País B.
País B — «Brea»
La mitat de la classeLa teua economia té 10 hores de treball disponibles. La teua productivitat:
- 1 hora de treball produïx 4 kg de blat O 4 m de tela.
No pots produir els dos a la vegada en la mateixa hora. Cada hora que destines a blat és una hora que no dediques a teles.
Fase 1: Decidix com repartixes les 10 hores per a produir almenys 30 kg de blat i 15 m de tela. Anota si pots aconseguir-ho.
Fase 2: Especialitzeu-vos en el bé on tingueu avantatge comparatiu. Produïu només (o quasi només) eixe bé i negocieu l’intercanvi amb País A.
Taula de producció i consum
Ompli primer la columna d'autarquia, després la de comerç. Compara les dues.
País: _________________________ · Nom: _________________________
Pas 1 — Cost d’oportunitat (calculeu en grup):
Per a País A: produir 1 kg de blat costa _______ m de tela. Produir 1 m de tela costa _______ kg de blat.
Per a País B: produir 1 kg de blat costa _______ m de tela. Produir 1 m de tela costa _______ kg de blat.
→ País A té avantatge comparatiu en: _________________ (el de menor cost d’oportunitat)
→ País B té avantatge comparatiu en: _________________
Pas 2 — Fase 1: Autarquia (10 hores disponibles)
| Hores dedicades | Producció/consum | |
|---|---|---|
| Blat (kg) | ||
| Teles (m) | ||
| Total hores | — |
Podeu produir ≥ 30 kg blat i ≥ 15 m tela? Sí / No
Pas 3 — Fase 2: Especialització i comerç
Ens especialitzem en: _______________ · Hores dedicades: 10
| Produïm | Exportem | Importem | Consum final | |
|---|---|---|---|---|
| Blat (kg) | ||||
| Teles (m) |
Preu d’intercanvi acordat: _______ kg de blat = _______ m de tela
Pas 4 — Comparació final
| Autarquia | Amb comerç | Guany (+) o pèrdua (−) | |
|---|---|---|---|
| Blat consumit (kg) | |||
| Teles consumides (m) |
Conclusió (en una frase): _______________________________________________