Avantatge comparatiu

Dos «països» produïxen dos béns amb distinta eficiència. Primer produïxen aïllats; després s'especialitzen i comercien. L'alumnat comprova amb números que els dos guanyen amb el comerç.

Tipus
Simulació de mercat
Durada
1 sessió
Agrupació
dos «països» (grups)
Nivell
Batxillerat

Objectius

  • Calcular el cost d'oportunitat de produir cada bé en cada país i identificar l'avantatge comparatiu.
  • Demostrar numèricament que l'especialització segons l'avantatge comparatiu i el comerç permeten als dos països consumir més que en autarquia.
  • Distingir avantatge comparatiu d'avantatge absolut i explicar per què el primer, i no el segon, determina els fluxos comercials.

Conceptes: Avantatge comparatiu · Especialització · Comerç internacional · Guanys del comerç

Què necessites

  • Taula de producció impresa (una per alumne)
  • Calculadora (o full de càlcul projectat)
  • Fitxes o tokens que representen les unitats de cada bé (opcional però visual)
  • Pissarra per a anotar els càlculs col·lectius

El sentit comú diu que un país hauria de produir només el que fa millor que els altres. L’economia diu una cosa més subtil i més poderosa: encara que un país siga pitjor en absolutament tot, el comerç seguix sent bo per als dos. David Ricardo ho va demostrar en 1817. Esta dinàmica ho demostra de nou, amb els vostres propis números, en 50 minuts.

Com funciona

Desenvolupament

De l'autarquia al comerç, pas a pas

  1. Formació de països. La classe es dividix en dos grups: País A (Avena) i País B (Brea). Són economies que produïxen només dos béns: blat i teles. Cada grup rep la seua targeta de producció.
  2. Presentació de les productivitats. El professor projecta o dicta les dades: País A pot produir 10 kg de blat O 5 m de tela per hora de treball; País B pot produir 4 kg de blat O 4 m de tela per hora. País A té avantatge absolut en els dos béns.
  3. Fase 1: autarquia (15 min). Cada país disposa de 10 hores de treball. Decidix com repartir-les entre els dos béns per a satisfer les seues pròpies necessitats. Suposeu que volen produir almenys 30 kg de blat i 15 m de tela. Poden aconseguir-ho sols? Calculeu-ho.
  4. Càlcul del cost d’oportunitat. Cada grup calcula: per a produir 1 kg de blat, quantes teles deixeu de produir? I al revés. El país amb el menor cost d’oportunitat d’un bé té l’avantatge comparatiu en eixe bé.
  5. Fase 2: especialització i comerç (20 min). Cada país destina tota (o quasi tota) la seua producció al bé on té avantatge comparatiu. Després «comercien»: acorden un preu d’intercanvi i s’intercanvien béns. Calculeu el consum final de cada país.
  6. Comparació i conclusió. Cada grup anota en la seua fitxa el consum en autarquia i el consum després del comerç. Quin país va consumir més de cada bé? Van guanyar els dos?

Guia del professor

Preparació

Llig tu la taula abans de classe i resol els càlculs per endavant per a poder guiar els grups sense dubtar. El càlcul del cost d’oportunitat és el punt on més es perden: tingues preparat el pas a pas.

El «preu d’intercanvi» acordat en el comerç pot ser lliure (els grups negocien) o fixat pel professor (p. ex. 1 m de tela = 1,5 kg de blat). Per a simplificar en la primera passada, fixa’l tu.

Gestió en l’aula

La Fase 1 (autarquia) sol costar més del que s’espera: els grups han d’adonar-se que amb 10 hores de treball i les productivitats donades, produir 30 kg de blat i 15 m de tela alhora requerix més temps del disponible. Això és exactament el punt: l’autarquia té un cost d’oportunitat alt.

Quan els grups calculen el cost d’oportunitat, espera que ho acaben abans de revelar quin té l’avantatge comparatiu en cada bé. Que ho descobrisquen ells amb els seus números.

El debrief (el més important)

Reuniu tota la classe i pregunteu, en este orde:

  • País A és millor que País B en absolutament tot. Hauria de comerciar? Per què o per què no? (La resposta intuïtiva sol ser «no». Els números diuen «sí».)
  • Què hauria passat si País A s’haguera especialitzat en teles (el seu avantatge absolut) i País B en blat? Calculeu-ho — els dos consumirien menys.
  • Quins supòsits simplifiquem en esta dinàmica que en la realitat són més complexos? (Costos de transport, ocupació, distribució dels guanys.)
  • Hi ha algun argument per a no comerciar encara que l’avantatge comparatiu ho afavorisca? (Indústries estratègiques, dependència, dúmping.)

Errors comuns

  • Confondre avantatge absolut amb avantatge comparatiu. País A produïx més de tot amb la mateixa hora: això és avantatge absolut. Avantatge comparatiu és el cost d’oportunitat relatiu — a què renuncia cada u en produir cada bé.
  • Grups que intenten «guanyar» el comerç fixant un preu molt favorable. Està bé: negocia i després calcula. Generalment, amb qualsevol preu entre els dos costos d’oportunitat, els dos guanyen. Si el preu està fora d’eixe rang, un no té incentiu per a comerciar — i això també és un resultat valuós.
  • Oblidar comparar autarquia vs. comerç amb els mateixos supòsits d’hores de treball. La comparació només funciona si la dotació de recursos és la mateixa en les dues fases.

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: STEM · CPSAA · CE · CCL