El joc de la cervesa (cadena de subministrament)

Quatre baules —fàbrica, distribuïdor, majorista i botiga— gestionen estoc sense parlar entre ells, només passant comandes. Un xicotet canvi en la demanda provoca el caos: l'efecte làtec.

Tipus
Joc experimental
Durada
2 sessions
Agrupació
cadenes de 4 equips
Nivell
Batxillerat · FP

Objectius

  • Observar de primera mà l'efecte làtec en una cadena de subministrament i comprendre per què es produïx encara que cada baula actue racionalment.
  • Analitzar el paper de la informació i la coordinació en l'eficiència logística, comparant els costos generats amb i sense comunicació entre baules.
  • Aplicar conceptes de gestió d'estoc —cost d'emmagatzematge, cost de ruptura, punt de comanda— en un entorn de simulació amb dades reals.

Conceptes: Cadena de subministrament · Efecte làtec · Gestió d'estoc · Informació i coordinació

Què necessites

  • Fulls de registre per baula (un per equip) — vore fitxa al final
  • Fitxes o monedes per a representar unitats d'estoc (opcional, versió física)
  • Calculadora o full de càlcul per als costos
  • Projector o pissarra per a anotar la demanda real al final de la simulació
  • Dau de 6 cares per a la versió amb demanda aleatòria (opcional)

El joc de la cervesa és l’experiment de gestió empresarial més replicat del món. El va dissenyar Jay Forrester al MIT en els anys 60 i seguix sent la forma més efectiva de mostrar per què les cadenes de subministrament es descontrolen encara que ningú prenga males decisions. El resultat sempre sorprén: un augment de demanda del client de 4 a 8 unitats — un 100 %— genera comandes de fins a 40 unitats en fàbrica poques setmanes després. Ningú ha mentit. Ningú ha actuat de mala fe. El sistema ha fallat per si sol.

Com funciona

Desenvolupament

De la cadena al col·lapse

  1. Formació de cadenes (5 min). Es formen cadenes de 4 equips: Botiga, Majorista, Distribuïdor i Fàbrica. Amb classes grans, diverses cadenes en paral·lel competixen per a vore quina acumula menys costos totals.
  2. Briefing de regles (10 min). El docent explica les regles (vore secció de preparació) i cada equip rep el seu full de registre. Estoc inicial: 12 unitats en cada baula. Retard d’enviament: 2 setmanes (les comandes triguen 2 setmanes a arribar). Cost d’estoc: 0,50 € per unitat i setmana. Cost de ruptura: 1,00 € per unitat no servida i setmana.
  3. Setmanes 1-4: demanda estable (10 min). El client compra 4 unitats per setmana. Cada baula anota el seu estoc, rep l’enviament de la setmana anterior i decidix quant demanar a la baula de dalt. La cadena funciona bé.
  4. Setmana 5: el canvi (avís només a la botiga). La demanda puja a 8 unitats i es manté així. Només la Botiga sap esta dada. La resta de baules només veu les comandes que li arriben.
  5. Setmanes 6-18: el caos (30-40 min). Se simulen les setmanes restants. El docent anota en la pissarra les comandes de cada baula setmana a setmana. Els costos es van acumulant.
  6. Tancament i càlcul de costos (10 min). Cada equip suma el seu cost total. El docent revela a tots la demanda real del client: 8 unitats constants des de la setmana 5. La diferència entre el que demanava el client i el que demanava la fàbrica genera l’impacte visual de l’efecte làtec.
  7. Debrief (15-20 min). Posada en comú amb les preguntes clau.

Guia del professor

Preparació

La versió simplificada que es descriu ací prescindix del tauler físic del MIT original. Cada equip només necessita el seu full de registre i calcular dos números per setmana: quant estoc té i quant demana.

Regles completes per a repartir a l’alumnat:

  • Cada setmana, en este orde: (1) reps l’enviament que vas demanar fa 2 setmanes, (2) servixes les comandes pendents i actuals amb el teu estoc disponible, (3) anotes l’estoc resultant o la ruptura, (4) decidixes quant demanar a la baula superior.
  • No pots comunicar-te amb altres baules. Només passes comandes per escrit.
  • No pots vore l’estoc ni les decisions d’altres baules.
  • La Fàbrica triga 2 setmanes a produir (mateix retard que el transport).

Consell: la primera vegada que es juga, simula 3 setmanes en veu alta amb tota la classe per a assegurar-te que tots entenen la mecànica del retard. Els errors de comprensió de les regles arruïnen l’experiment.

Gestió en l’aula

Durant les setmanes 1-4 el ritme és lent; accelera-les. A partir de la setmana 6 el joc s’accelera sol: els equips comencen a fer comandes grans i el paper d’anotacions omple la taula.

Vigila especialment:

  • Equips que fan comandes molt grans «per si de cas» en les primeres setmanes. Eixe comportament de sobreacumulació és exactament el que genera l’efecte làtec.
  • La Fàbrica, que no pot demanar a ningú: produïx en funció del que té capacitat. Si es queda sense capacitat, genera ruptures en cadena.
  • Equips que intenten preguntar a altres baules. Recorda’ls: la regla és no comunicar-se. Això és part de l’experiment.

El debrief (el més important)

Reuniu tota la classe, mostra el gràfic de comandes per baula setmana a setmana i pregunta:

  • Quant demanava el client final en les setmanes punta? I la fàbrica? Com s’explica eixa diferència?
  • Algú va prendre una decisió irracional? O cada u va actuar de forma lògica des de la seua posició?
  • Què hauria passat si totes les baules haguessen pogut vore la demanda real del client des del principi?
  • Quines solucions reals usen les empreses per a reduir l’efecte làtec? (Pista: VMI, EDI, contractes a llarg termini.)

Errors comuns

  • Explicar l’efecte làtec abans de jugar. L’impacte pedagògic ve de descobrir-lo, no que el docent l’anuncie. Guarda el concepte per al debrief.
  • Simular poques setmanes. Amb menys de 12 setmanes l’efecte làtec no es veu amb claredat. Les setmanes 8-14 són les que generen els pics més dramàtics.
  • No anotar les comandes de cada baula en la pissarra setmana a setmana. Sense eixe registre visual, el debrief perd la meitat de la seua força.

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: STEM · CPSAA · CE · CD