Negociació amb proveïdors

Una empresa i el seu proveïdor negocien preu, terminis i condicions d'una comanda gran. Cada part té objectius i límits secrets. Acabarà en un tracte win-win o en un pols?

Tipus
Negociació
Durada
1 sessió
Agrupació
parelles empresa-proveïdor + observador
Nivell
Batxillerat · FP

Objectius

  • Distingir la negociació distributiva (win-lose, regateig de preu) de la negociació integradora (win-win, ampliar variables) i aplicar esta segona en un context d'aprovisionament.
  • Identificar els interessos reals de cada part —més enllà de les seues posicions inicials— i usar eixa informació per a construir un acord que ambdues parts puguen acceptar.
  • Comprendre el paper de l'aprovisionament en la competitivitat de l'empresa: preu, terminis, qualitat i relació a llarg termini com a variables interdependents.

Conceptes: Negociació comercial · Aprovisionament · Win-win vs win-lose · Condicions de compra

Què necessites

  • RoleCards impreses: «Empresa compradora (reservat)» i «Proveïdor (reservat)» — una per parella
  • Targeta d'«Observador/a» — una per trio
  • Fitxa de tancament de l'acord (una per parella)
  • Cronòmetre (negociació de 15-20 min)

La majoria de l’alumnat arriba a esta activitat amb una idea de negociació que és, en realitat, un regateig: tu vols pagar el mínim possible, jo vull cobrar el màxim possible, i a vore qui aguanta més. En una negociació d’aprovisionament real, eixa estratègia destruïx valor: qui guanya hui, perd el proveïdor per a demà. Esta dinàmica posa en escena eixe conflicte i obliga a descobrir que ampliar les variables negociables —termini, volum, forma de pagament, garantia— permet arribar a acords millors per als dos.

Com funciona

Desenvolupament

Del briefing a l'acord

  1. Formació de trios i entrega de rols (3 min). Es formen grups de 3: Empresa compradora, Proveïdor i Observador/a. Cada u rep la seua targeta. Els rols són reservats: ningú llig la targeta dels altres.
  2. Lectura individual de les RoleCards (5 min). Cada part estudia els seus objectius, els seus límits i la seua informació reservada. L’observador/a repassa els criteris de la rúbrica.
  3. Negociació (15-20 min). L’empresa i el proveïdor se seuen cara a cara i negocien. L’observador/a pren notes sense intervindre. El docent avisa als 5 minuts del final.
  4. Registre de l’acord (3 min). Si han arribat a un acord, completen junts la Fitxa de tancament. Si no hi han arribat, anoten en quin punt es va trencar la negociació.
  5. Feedback de l’observador (3 min). L’observador/a comparteix les seues notes amb els dos negociadors: quines conductes ha vist, en quin moment hi va haver un gir.
  6. Debrief col·lectiu (10-15 min). El docent arreplega els acords de tots els trios i compara: qui ha arribat a millors condicions? Quines estratègies han usat els que millor resultat han obtingut?

Guia del professor

Preparació

Esta activitat funciona millor si es fa després d’haver vist el tema d’aprovisionament en teoria. L’alumnat ha de saber què és el període mitjà de maduració i per què el termini de pagament a proveïdors importa per a la liquiditat de l’empresa.

Les RoleCards estan dissenyades amb informació asimètrica: l’empresa compradora té pressa (termini d’entrega curt) però marge en el preu; el proveïdor té un cost mínim que no pot baixar però valora les comandes grans que li donen estabilitat. Eixes asimetries són la base d’un acord win-win possible: l’empresa pot cedir alguna cosa en preu a canvi d’un termini més curt; el proveïdor pot baixar el preu si la comanda és major.

Prepara un escenari de referència per a orientar el debrief: preu de partida 18 €/unitat, comanda inicial sol·licitada 500 unitats, termini d’entrega sol·licitat 15 dies.

Gestió en l’aula

Avisa quan queden 5 minuts. Si una parella porta 10 minuts bloquejada en el preu sense avançar, una intervenció breu ajuda: «Hi ha alguna altra variable sobre la qual pugueu parlar a més del preu?» No dones la resposta: orienta la busca.

Vigila especialment:

  • Negociacions que es bloquegen en la primera oferta i no ixen d’ahí. Símptoma que una part (o les dos) està usant estratègia de regateig pur.
  • Acords que es tanquen massa ràpid. Solen ser acords on una part ha cedit més del que devia. L’observador/a hauria d’haver-ho anotat.
  • Ruptures de negociació. Són igualment vàlides per al debrief: en quin punt es va trencar? Era inevitable o hi havia eixides que no es van explorar?

El debrief (el més important)

Escriu en la pissarra els acords de tots els trios (preu, termini, volum) i pregunta:

  • Quina parella ha arribat al millor acord? Millor per a qui? Per als dos o només per a un?
  • Algú ha aconseguit un acord millor ampliant les variables? Com ho ha fet?
  • Què hauria passat si haguéreu revelat el vostre preu mínim/màxim des del principi?
  • Si esta negociació fóra real i haguéreu de tornar a treballar junts l’any que ve, hauríeu negociat de forma diferent?

Errors comuns

  • Una part que revela el seu preu mínim/màxim al principi. Recorda’ls abans de començar: la informació reservada és el seu avantatge negociador; revelar-la és una decisió estratègica, no una obligació.
  • Negociacions on només parla un. L’observador/a hauria d’anotar-ho; en el debrief val la pena preguntar-li al més callat què hauria pogut obtindre si haguera participat més.
  • Acords on només s’ha negociat el preu i s’han ignorat el termini i la forma de pagament. Assenyalar-ho en el debrief: «Sabíeu que el vostre proveïdor tenia marge en el termini? Per què no ho vau explorar?»

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: CCL · CPSAA · CE · CD