Més Estat o més mercat?

Un debat estructurat amb rols, evidència i torns sobre el paper de l'Estat en l'economia. No es tracta de guanyar, sinó d'argumentar amb dades i escoltar l'altre.

Tipus
Debat
Durada
1-2 sessions
Agrupació
dos equips + jutges
Nivell
Batxillerat

Objectius

  • Distingir les fallades de mercat (externalitats, béns públics, asimetries d'informació) de les fallades de l'Estat (captura reguladora, ineficiència, informació imperfecta).
  • Practicar l'argumentació estructurada amb evidència: obertura, refutació i tancament amb dades, no amb opinions.
  • Analitzar les posicions del debat des de dins, fins i tot defenent una postura que no és la pròpia, per a comprendre els arguments de l'altre costat.

Conceptes: Paper de l'Estat · Fallades de mercat i fallades de l'Estat · Argumentació · Polítiques econòmiques

Què necessites

  • Targetes de rol impreses: Equip A, Equip B, Jutge/essa (una per participant)
  • Full de preparació d'arguments (un per membre de cada equip) — vegeu els materials al final
  • Rúbrica d'avaluació del debat per a jutges (una per jutge/essa) — vegeu els materials al final
  • Cronòmetre visible
  • Pissarra o pantalla per a anotar els arguments principals durant el debat

Poques preguntes d’economia generen més calor i menys llum que «més Estat o més mercat?». Això passa perquè es barregen valors amb evidència, i eslògans amb dades. Esta activitat obliga l’alumnat a separar les dos coses: cada equip ha de construir la seua postura amb arguments sustentats, escoltar el contrari amb atenció i respondre al que realment diu, no al que s’imagina que diu.

Com funciona

Desenvolupament

Obertura, refutació i tancament

  1. Assignació de postures (5 min). El docent assigna a l’atzar els equips: l’Equip A defén una major intervenció de l’Estat, l’Equip B defén un major protagonisme del mercat. Els jutges reben la seua rúbrica. L’assignació és aleatòria: qui no comparteix la postura que li toca aprén més.
  2. Preparació (20-30 min, pot ser tasca prèvia). Cada equip òmpli el seu full d’arguments amb almenys 3 arguments i 2 exemples reals o dades per argument. Els jutges estudien la rúbrica i preparen els seus criteris.
  3. Obertura (3 min per equip). Cada equip exposa la seua postura i els seus arguments principals. No s’interromp. El docent cronometra.
  4. Refutació (2 min per equip). Cada equip respon als arguments del contrari, no als propis. No val repetir l’obertura.
  5. Torn de preguntes dels jutges (5 min). Els jutges poden preguntar a qualsevol dels equips per a aclarir arguments o demanar evidència.
  6. Tancament (2 min per equip). Cada equip resumix la seua postura amb un argument final. Sense dades noves: només síntesi.
  7. Deliberació i veredicte dels jutges (5 min). Els jutges deliberen en veu alta i anuncien quin equip ha argumentat millor segons la rúbrica — no qui té raó en el fons.
  8. Debrief (15 min). Anàlisi guiada amb tota la classe (vegeu la guia del professor).

Guia del professor

Preparació

La clau organitzativa és l’assignació aleatòria de postures. Si els equips trien la postura que ja tenen, el debat es convertix en una cambra de ressò. Assignar-la a l’atzar — amb una moneda o un sorteig visible — té dos efectes positius: obliga a entendre els arguments de l’altre costat per a defendre’ls, i elimina el component ideològic del resultat (si l’Equip B «guanya», no és perquè el mercat siga millor; és perquè ha argumentat amb més rigor).

Prepara una llista de dades de referència que pugues projectar si algun equip fa afirmacions sense font. Alguns exemples equilibrats:

  • Països amb alta presència de l’Estat (despesa pública >50 % del PIB): Dinamarca, França. Posició en rànquings de competitivitat i innovació: alta en ambdós casos.
  • Països amb menor intervenció relativa: EUA, Singapur. Desigualtat (Gini) major que els anteriors.
  • Fallades de mercat documentades: crisi financera 2008 (risc sistèmic no regulat), contaminació atmosfèrica sense preu (externalitat negativa).
  • Fallades de l’Estat documentades: subvencions a combustibles fòssils que distorsionen el mercat, empreses públiques amb pèrdues cròniques en diversos països de l’OCDE.

Gestió en l’aula

Cronometra amb rigor i talla al segon. La disciplina del temps és part de l’aprenentatge: un argument que se’n va per les branques no és un bon argument.

Si un equip fa una afirmació sense fonament («el mercat sempre crea més riquesa», «l’Estat sempre és més eficient»), anota-la en la pissarra i torna-la al debrief: «algú té una dada que recolze o rebata això?»

Evita actuar com a àrbitre de contingut durant el debat. El teu rol és àrbitre de forma: temps, torn, evidència vs. opinió.

El debrief (el més important)

Treballa estes preguntes després del veredicte dels jutges:

  • Quin argument de l’equip contrari vos ha semblat més sòlid? Per què?
  • Hi ha algun cas en què el mercat falla i l’Estat tampoc el resol bé? Quin?
  • Quina diferència hi ha entre «l’Estat hauria d’intervindre» (judici de valor) i «la intervenció de l’Estat en X produïx Y resultat» (afirmació empírica)?
  • Canviaria el vostre argument si el debat fóra sobre sanitat, sobre el mercat financer o sobre l’habitatge? Per què?

Errors comuns

  • Deixar que l’assignació de postures siga voluntària. Si els alumnes trien, els que ja tenen una opinió formada mai la posaran en qüestió.
  • No exigir fonts durant la preparació. Un debat sense dades és només un intercanvi d’opinions; la rúbrica dels jutges ha de penalitzar afirmacions sense evidència.
  • Que el debrief derive en què el docent dona «la resposta correcta». La resposta correcta depén del sector, del context i dels valors en joc: l’objectiu és que l’alumnat sàpia veure això.

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: CCL · CPSAA · CC · CE