Plantejament
La unitat demostra una cosa incòmoda: no decidim com el manual clàssic suposa. L’ancoratge ens mou el preu de referència, el cost enfonsat ens lliga al que ja hem gastat, el biaix del present ens fa preferir 10 € hui a 15 € d’ací a un mes. Kahneman i Tversky ho van documentar, Simon ho va anomenar racionalitat acotada, i hui és material d’examen.
D’ahí ix una pregunta que no és tècnica sinó política: si l’Estat sap que decidim malament, ha de dissenyar les opcions perquè encertem més? Thaler i Sunstein ho van anomenar paternalisme libertari: canviar l’opció per defecte sense prohibir-ne cap. Els seus crítics responen que decidir per un altre «pel seu bé» continua sent decidir per un altre, encara que quede l’eixida oberta.
El debat no té resposta correcta, i eixe és el punt. El que sí que té són arguments millors i pitjors, i eixos es distingixen.
Els tres casos de la fitxa
| Cas | Com funciona | Dada |
|---|---|---|
| Donació d’òrgans | A Espanya es presumix el consentiment: eres donant tret que digues el contrari | Espanya lidera el món en donacions per milió d’habitants des de fa tres dècades |
| Plans de pensions d’empresa | En diversos països el treballador queda inscrit per defecte i ha de demanar la baixa | Les taxes de participació passen d’entorn del 40 % a més del 85 % només canviant el defecte |
| Etiquetatge nutricional frontal | Un semàfor o una lletra al frontal de l’envàs, sense prohibir res | Discutit a Espanya des de 2018; la indústria alimentària s’hi ha oposat |
En els tres casos ningú perd cap opció: pots no ser donant, pots eixir-te’n del pla, pots comprar el producte amb la pitjor lletra. Només canvia què passa si no fas res.
Objectius didàctics
- Aplicar els biaixos estudiats (inèrcia, biaix del present, aversió a la pèrdua) a decisions de política pública reals.
- Distingir l’opció per defecte de la prohibició, i vore per què eixa distinció és el nucli de l’argument.
- Defendre una posició amb dades i anticipar l’objecció més forta del contrari.
- Reconéixer que una mateixa troballa científica admet lectures polítiques oposades.
Passos
- Repartiment de rols (5 min). Tres equips. Partidaris de l’espenta: el defecte sempre existix, així que algú el tria; millor que el trie qui respon davant dels votants. Defensors de l’autonomia: qui dissenya el defecte té poder sobre milions sense haver-ho demanat, i hui és la pensió però demà és una altra cosa. Comissió avaluadora: no debat, pren notes i al final dicta veredicte argumentat. El rol assignat no ha de coincidir necessàriament amb l’opinió personal.
- Preparació (15 min). Cada equip prepara tres arguments i anticipa dues objeccions amb la seua resposta. Obligatori usar almenys un cas de la fitxa i almenys un biaix de la unitat amb el seu nom tècnic.
- Exposició (8 min, 4 min per equip). Els dos equips que debaten exposen sense interrupcions.
- Rèplica (8 min, 4 min per equip). Cadascun respon a l’altre.
- Preguntes de la comissió (10 min). La comissió pregunta als dos equips. Ha de fer almenys una pregunta sobre un cas concret de la fitxa.
- Veredicte (5 min). La comissió exposa la seua conclusió: quin argument li ha semblat més sòlid de cada costat i per què.
- Tancament individual (4 min). Cada alumne escriu cinc línies amb la seua posició real, citant un argument del costat contrari que li haja fet dubtar.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Ús dels biaixos | Nomena biaixos concrets de la unitat i els aplica bé al cas | 30 % |
| Solidesa argumental | Arguments recolzats en les dades de la fitxa, no en impressions | 25 % |
| Rèplica | Respon a l’objecció concreta, sense canviar de tema | 20 % |
| Tancament individual | Reconeix un argument alié valuós i pren posició pròpia | 25 % |
Variants i extensions
- Variant curta (30 min): suprimir la comissió i la ronda de preguntes; només exposició, rèplica i tancament.
- Variant amb cas d’aula: aplicar la lògica al mateix institut. Hauria el menú del menjador de tindre per defecte l’opció més saludable? Hauria la matrícula en activitats extraescolars de ser d’adscripció automàtica? Sol ser el moment en què s’entén de veres qui dissenya el defecte.
- Extensió amb l’experiment de l’ancoratge de la mateixa unitat: qui va fer l’experiment sobre si mateix defén pitjor la posició de l’autonomia plena, i val la pena assenyalar-ho.
- Connexió amb la Unitat 11: els nudges són intervenció pública barata. Comparar-ne el cost amb el d’un impost o una subvenció quan s’estudien els instruments de política econòmica.