Plantejament
De veritat un mercat lliure troba «sol» el preu d’equilibri? En 1962 l’economista Vernon Smith va demostrar en laboratori que sí: amb compradors i venedors que ni tan sols coneixen les corbes, el preu convergix en poques rondes a l’equilibri teòric. Esta dinàmica reproduïx el seu experiment a l’aula. Cada alumne rep una targeta secreta —un comprador amb el preu màxim que està disposat a pagar, un venedor amb el cost mínim al qual pot vendre— i negocien lliurement. Al final es dibuixen les corbes d’oferta i demanda amb les targetes repartides i es compara l’equilibri teòric amb els preus que realment van sorgir.
Objectius didàctics
- Comprovar empíricament que un mercat descentralitzat convergix cap al preu i la quantitat d’equilibri.
- Construir les corbes d’oferta i demanda agregades a partir de les disposicions individuals (valors i costos).
- Entendre l’excedent del consumidor i del productor com els guanys de l’intercanvi.
- Viure des de dins per què ningú «fixa» el preu d’equilibri i tot i això el mercat el troba.
Passos
- Repartiment de targetes (5 min). Meitat de la classe rep targetes de comprador (valor màxim: p. ex. 8, 7, 6, 5, 4 €) i l’altra meitat targetes de venedor (cost mínim: 2, 3, 4, 5, 6 €). Cada un coneix només el seu número i ha de mantindre’l en secret.
- Regles (5 min). Un comprador només guanya si compra per davall del seu valor; un venedor només guanya si ven per damunt del seu cost. El guany de cada transacció és la diferència. Ningú està obligat a tancar tracte.
- Rondes de negociació (20 min, 3-4 rondes). Els alumnes es mouen per l’aula buscant contrapart i negociant preus. Cada tracte tancat s’anota a la pissarra (preu i ronda). Després de cada ronda es reparteixen de nou les mateixes targetes i es repetix.
- Càlcul de l’equilibri teòric (10 min). Amb les targetes repartides, el docent i la classe construïxen la corba de demanda (valors ordenats de major a menor) i la d’oferta (costos ordenats de menor a major) i localitzen l’equilibri teòric.
- Comparació i tancament (15 min). Es compara el preu mitjà de l’última ronda amb l’equilibri teòric: quasi sempre convergixen. Es discutix per què, quin paper va jugar la informació i com es reparteixen els excedents entre compradors i venedors.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Participació estratègica | Negocia respectant el seu valor/cost i busca tancar tractes avantatjosos | 25 % |
| Construcció de les corbes | Ordena bé valors i costos per obtindre oferta i demanda | 30 % |
| Localització de l’equilibri | Identifica preu i quantitat d’equilibri teòrics | 25 % |
| Interpretació final | Explica la convergència i el repartiment d’excedents | 20 % |
Notes per al docent
- Dissenya les targetes perquè l’equilibri siga clar: si la demanda i l’oferta es creuen al voltant de 5 €, repartir valors i costos al voltant d’eixa xifra fa que la convergència s’aprecie bé.
- L’experiment pot no convergir del tot en la primera ronda; és normal i forma part de la lliçó: el mercat «aprén» amb la repetició.
- Esta dinàmica complementa l’exercici gràfic de la unitat (cas de l’oli d’oliva): allí es veu el desplaçament de corbes, ací com emergix l’equilibri.
Variants i extensions
- Variant amb shock (90 min): a la meitat del joc, repartir noves targetes que simulen un augment de la demanda i comprovar com puja el preu en les rondes següents.
- Variant amb preu màxim: imposar un preu topall per davall de l’equilibri i observar com apareix escassetat (avançament de la Unitat 6).
- Connexió amb la Unitat 5: repetir amb targetes més concentrades per visualitzar mercats més o menys sensibles al preu.