Plantejament
Al setembre de 2015 l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) va revelar que Volkswagen havia instal·lat un software trampa en 11 milions de vehicles dièsel que activava un mode de baixes emissions únicament quan detectava un test de laboratori. Fora del laboratori, els mateixos cotxes emetien fins a 40 vegades el límit legal d’òxids de nitrogen (NOx). El cas ha costat al fabricant més de 32.000 milions d’euros en multes i compensacions, però els danys sanitaris —milers de morts prematures per NOx documentades a Europa— ja estaven fets.
El cas és un laboratori perfecte per a esta unitat perquè combina simultàniament els quatre fallits canònics:
- una externalitat negativa (emissions reals molt per damunt del que es facturava en el preu del cotxe),
- informació asimètrica entre fabricant i comprador (el client creia estar comprant un cotxe net),
- informació asimètrica entre regulat i regulador (el test no mesurava el que pretenia mesurar),
- poder de mercat d’un fabricant amb quota suficient per influir sobre les proves i els lobbys regulatoris europeus.
I, a més, planteja la pregunta més interessant de la unitat: si el regulador no pot verificar el compliment, quin tipus d’intervenció fa falta?
Objectius didàctics
- Identificar els quatre tipus de fallit de mercat en un cas real complex, sense reduir-lo a una sola etiqueta.
- Distingir entre fallit de mercat, fallit de govern i comportament fraudulent com a categories analíticament distintes.
- Discutir la diferència entre un impost pigouvià i la regulació directa quan la verificació del compliment falla.
- Argumentar una proposta de combinació d’instruments correctors amb criteris econòmics, no morals.
Passos
- Lectura individual (10 min). Cada alumne llig la fitxa amb la cronologia del cas: la denúncia de l’EPA, el reconeixement de Volkswagen, les multes als EUA i Europa, les estimacions de dany sanitari i la resposta regulatòria europea (test WLTP, Real Driving Emissions).
- Diagnòstic en grup (20 min). En grups de 3-4, completen una taula amb quatre files —externalitat, bé públic, informació asimètrica, poder de mercat— i decidixen, amb evidències del cas, en quina mesura cada fallit està present (de 0 a 3). Han de justificar cada puntuació amb una dada concreta, no amb una intuïció.
- Debat guiat (15 min). Cada grup defén el seu diagnòstic davant de la classe. El professor introduïx el concepte de fallit de govern: és el dieselgate un fallit del mercat, un fallit del regulador (test mal dissenyat, captura del lobby automobilístic) o un frau penal? La discussió es tanca amb la idea que les tres coses poden ser certes alhora i per això el cas és interessant.
- Proposta d’instruments (10 min). Cada grup redacta una proposta breu (5 línies) amb la combinació d’instruments que recomanaria per evitar un nou dieselgate: impost pigouvià, mercat de drets, regulació directa amb auditoria independent, responsabilitat penal dels directius, transparència de dades d’emissions reals. La proposta ha d’explicar per què eixa combinació i no una altra.
- Tancament individual (5 min). Cada alumne respon per escrit a una pregunta: què t’ha resultat més difícil del cas: identificar el fallit de mercat o dissenyar el remei? Per què? (1 paràgraf).
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Diagnòstic tècnic | Identifica els quatre tipus de fallit amb evidències del cas | 30 % |
| Distinció entre fallit de mercat i fallit de govern | Reconeix que el frau i la captura regulatòria són categories distintes | 25 % |
| Proposta d’instruments | Combina dos o tres instruments justificant l’elecció | 25 % |
| Reflexió final escrita | Posició personal amb argument econòmic, no moral | 20 % |
Variants i extensions
- Variant curta (30 min): treballar només el diagnòstic (passos 1 i 2) sense proposta d’instruments.
- Variant llarga (90 min): afegir una comparació amb el cas paral·lel del glifosat i Bayer-Monsanto o amb l’escàndol PFAS de 3M, identificant patrons comuns d’externalitat i asimetria informativa.
- Connexió amb la Unitat 7 (sector públic): continuar el cas analitzant quin paper van jugar la Comissió Europea, els Estats membres i els tribunals en la sanció posterior, i quines reformes regulatòries europees (WLTP, RDE, Euro 7) es van introduir com a resposta.
- Connexió amb Ètica econòmica: debatre si el comportament dels enginyers que van dissenyar el software trampa és responsabilitat individual, corporativa o sistèmica del sector.