Tres xifres d'atur per al mateix mes: per què cap no menteix

Plantejament

Busqueu «atur a Espanya» i trobareu dues xifres distintes publicades el mateix mes, amb una diferència de centenars de milers de persones. La reacció habitual és sospitar que algú menteix. La resposta correcta és menys morbosa i més interessant: mesuren coses distintes, cada una amb una definició escrita, i les dues són certes.

Saber quina usar en cada cas, i sobretot saber quina s’està usant quan algú cita una dada, és una de les destreses més pràctiques de tot el curs.

Les tres famílies de dades

La definició d’aturat de l’EPA és la de l’Organització Internacional del Treball, i és la que permet comparar Espanya amb qualsevol altre país. L’atur registrat no és comparable internacionalment, però arriba abans i baixa al detall de cada municipi.

Objectius didàctics

• Localitzar tres indicadors oficials del mateix fenomen i citar-los correctament.
• Explicar per què diferixen a partir de les seues definicions, sense recórrer a la sospita.
• Calcular la taxa d’atur i comprovar què queda dins i fora de la població activa.
• Triar amb criteri quin indicador servix per a quina pregunta.

Passos (sessió de 55 min)

1. Les dues xifres grans (12 min). Localitzeu, per al mateix període, el nombre d’aturats de l’EPA i el d’atur registrat del SEPE. Anoteu data de publicació i període de referència. Calculeu la diferència en persones i en percentatge.
2. Les definicions (10 min). Copieu la definició literal de cada font. Subratlleu les paraules que creen la diferència.
3. Casos frontera (13 min). Per a cada una d’estes sis persones, decidiu si compta com a aturada a l’EPA, a l’atur registrat, a les dues o a cap:
   • treballa quatre hores els dissabtes i busca jornada completa;
   • està inscrita a l’oficina però fa mesos que no busca res;
   • busca ocupació pel seu compte però no s’ha inscrit mai;
   • fa un curs de formació i està apuntada;
   • va deixar de buscar fa mig any perquè no trobava res;
   • cuida un familiar i treballaria si tinguera amb qui deixar-lo.
4. La taxa (10 min). Calculeu la taxa d’atur de l’EPA: aturats / població activa × 100. Comproveu que la població activa no és la població total, i anoteu qui queda fora.
5. La dada ampliada (10 min). Busqueu a l’EPA els subocupats per insuficiència d’hores i les persones disponibles que no busquen. Sumeu-los als aturats: quant puja la xifra?

Fitxa de recollida

Parella: ______________________   Període: ____________

Aturats EPA: ____________        Publicat el: __________
Atur registrat SEPE: __________  Publicat el: __________
Diferència: __________ persones  ( ____ % sobre l'EPA)

Població activa: __________      Taxa d'atur EPA: ______ %

Subocupats per hores: __________
Disponibles que no busquen: __________
Suma ampliada: __________        Taxa ampliada: ______ %

Preguntes d’anàlisi

• Quina de les dues xifres grans és major al vostre període? Coincidix amb el que esperàveu?
• Dels sis casos frontera, quin vos ha costat més decidir? Quina paraula exacta de la definició el resol?
• Una persona que deixa de buscar ocupació perquè s’ha desanimat ix de la població activa, i això baixa la taxa d’atur. Vos pareix raonable? Quin indicador corregix eixe efecte?
• Si sou periodistes i voleu titular sobre la situació de l’ocupació a la vostra comarca este mes, quina font usaríeu i per què?
• I si volguéreu comparar Espanya amb Alemanya?

Criteris d’avaluació

Variants i extensions

• Amb suport: donar les dues xifres ja localitzades i treballar definicions i casos frontera.
• Per a qui va sobrat: buscar com tracta l’EPA les persones afectades per un ERTO i discutir per què eixa decisió metodològica va ser tan rellevant el 2020.
• Sèrie llarga: representar juntes les sèries d’EPA i atur registrat dels últims quinze anys i comprovar que la bretxa entre les dues no és constant. Explicar-la és un bon repte.
• Connexió amb la Unitat 11: guardeu la taxa ampliada. Quan es discutisca una política d’ocupació, l’indicador triat decidix si la política pareix un èxit o un fracàs.