Activitats per a l'aula
Diverses propostes per unitat i de formats distints: casos reals, exercicis numèrics, debats, dinàmiques, investigacions amb dades, anàlisi de notícies, lectura de gràfics, jocs d'aula i projectes. Cada fitxa inclou objectius, passos i rúbrica, i es pot descarregar en PDF.
- 01 Debat
Debat: queda algun sistema econòmic pur hui?
Debat estructurat sobre si els tres sistemes econòmics (mercat, planificació, mixt) continuen existint en estat pur o si totes les economies reals són mixtes, amb assignació de rols i posicions.
- 01 Dinàmica
Construir la FPP amb caramels i clips
Dinàmica manipulativa en què cada grup produïx dos béns amb recursos limitats, registra combinacions i dibuixa la seua pròpia frontera de possibilitats de producció descobrint el cost d'oportunitat creixent.
- 01 Cas
Tres sistemes econòmics al mapa
Comparar Espanya, Cuba i Singapur com tres respostes distintes a les preguntes de Samuelson —què, com i per a qui produir— a partir de dades reals.
- 01 Creatiu
Una làmina per a explicar què és l'economia a algú de 4t d'ESO
Encàrrec de disseny en dues sessions: sintetitzar escassetat, elecció, cost d'oportunitat i les tres preguntes en una sola làmina A3 dirigida a un públic concret, i defendre-la en trenta segons davant de la classe.
- 01 Investigació
Tres economies en dades: què revela una xifra sobre un sistema
Investigació amb les bases de dades del Banc Mundial i de l'INE: arreplegar cinc indicadors de tres països triats pel mateix grup i deduir de les xifres com respon cada un a les preguntes de què, com i per a qui produir.
- 02 Exercici
Cost d'oportunitat i anàlisi marginal en sis decisions
Exercici de càlcul i raonament sobre sis decisions quotidianes: quantificar el cost d'oportunitat real (inclòs l'implícit), distingir cost enfonsat i aplicar la regla del benefici marginal enfront del cost marginal.
- 02 Debat
Debat: si sabem que ens equivoquem, ha d'empényer-nos l'Estat?
Debat estructurat sobre els nudges i el paternalisme libertari: si l'economia del comportament demostra que decidim amb biaixos, està legitimat el poder públic per a dissenyar les opcions per defecte? Amb tres casos reals espanyols damunt la taula.
- 02 Dinàmica
L'experiment de l'ancoratge a l'aula
Replicar l'experiment clàssic de Tversky i Kahneman sobre el biaix d'ancoratge dividint la classe en dos grups amb ancoratges distints i comparar els resultats en directe.
- 02 Joc
El joc de l'ultimàtum: on es trenca l'homo economicus
Joc per parelles amb repartiment de 20 punts i dret de veto. La classe genera les seues pròpies dades, les agrega a la pissarra i comprova que les ofertes reals no s'assemblen al que prediu el model de l'agent perfectament racional.
- 02 Notícia
El nudge més famós d'Espanya: la casella que ningú marca
Lectura crítica d'un cas real d'opció per defecte —el consentiment presumpte en la donació d'òrgans— per a distingir el que un titular atribuïx a una espenta del que realment l'explica, i escriure després un titular ajustat.
- 03 Cas
Comparar tres hipoteques i triar la millor
Analitzar tres ofertes hipotecàries realistes (fixa, variable i mixta) sobre un mateix pis, calcular quota, cost total i impacte de l'Euríbor, i defendre una elecció raonada davant de la classe.
- 03 Projecte
Mini-informe: el meu pressupost als 25 anys
Projecte en què cada alumne construïx un pressupost mensual realista del seu jo futur als 25 anys amb salaris i preus verídics, l'organitza amb la regla 50/30/20 i entrega un mini-informe amb diagnòstic financer.
- 03 Exercici
Estalvi mensual amb interés compost: quant acumules en 5 anys
Calcular el capital final d'un pla d'estalvi amb aportació mensual constant i tipus d'interés compost anual del 4 %.
- 03 Gràfic
Dos estalviadors, una gràfica: per què deu anys valen més que trenta
Lectura i representació d'una sèrie de capitalització: qui estalvia 100 € al mes entre els 20 i els 30 i després no torna a aportar res acaba amb més diners per euro posat que qui comença als 30 i no para. La gràfica ho explica millor que cap fórmula.
- 03 Investigació
Les comissions: el cost que no apareix a l'anunci
Investigació en fonts oficials (Banc d'Espanya i CNMV) per a localitzar les comissions reals de tres productes d'estalvi o inversió, traduir-les a euros a vint anys i comprovar quant del rendiment es queda pel camí.
- 04 Exercici
El mercat de l'oli d'oliva 2022-2024
Analitzar amb el model d'oferta i demanda la crisi de l'oli d'oliva, dibuixar els desplaçaments de les corbes i justificar el nou equilibri amb dades reals de collita i preu.
- 04 Dinàmica
El mercat en directe: una doble subhasta a classe
Dinàmica de mercat experimental a l'estil dels experiments de Vernon Smith: la meitat de la classe compra i l'altra ven amb valors i costos secrets, negocien lliurement i comproven que el preu convergix a l'equilibri teòric.
- 04 Exercici
Equilibri de mercat i topall de preus: el mercat de samarretes
Trobar el preu i la quantitat d'equilibri amb funcions d'oferta i demanda lineals i calcular l'excés de demanda provocat per un topall de preus.
- 04 Gràfic
El preu de la llum hora a hora: vint-i-quatre mercats en un dia
Representació i lectura de la corba horària del mercat majorista elèctric: per què el preu canvia cada hora, què desplaça l'oferta al llarg del dia i per què el sol de migdia pot arribar a deixar el preu a zero.
- 04 Notícia
Sis titulars, una corba: què es mou i cap a on
Taller de lectura de premsa econòmica: classificar sis titulars segons moguen l'oferta o la demanda, en quin sentit i amb quin efecte sobre preu i quantitat, i detectar el titular trampós que confon un moviment amb un desplaçament.
- 05 Debat
Debat: topar el preu del lloguer?
Debat estructurat sobre el control de preus del lloguer en zones tensionades usant l'elasticitat per predir efectes, amb dos equips, dades de la Llei d'Habitatge de 2023 i un tancament que separa el pla positiu del normatiu.
- 05 Exercici
Tres béns, tres elasticitats, tres impostos
Calcular l'elasticitat-preu de la demanda de tabac, gasolina i refrescos ensucrats amb dades reals i discutir el disseny de la fiscalitat sobre cadascun.
- 05 Exercici
Elasticitat-preu i ingrés total: el mercat de sucs naturals
Calcular l'elasticitat-preu de la demanda pel mètode del punt mitjà i determinar l'efecte de la variació de preu sobre l'ingrés total del productor.
- 05 Investigació
Mesurar una elasticitat de veres: preu i consum a les dades oficials
Investigació amb sèries de l'INE i d'organismes oficials per a estimar l'elasticitat-preu d'un producte real a partir de la seua variació de preu i de consum, i descobrir per què el número que ix mai no és tan net com el del llibre.
- 05 Joc
La subhasta dels tres béns: construir tres corbes amb la classe sencera
Joc de pujes tancades amb una moneda fictícia: el grup revela la seua disposició a pagar per tres béns amb característiques distintes, s'agreguen les pujes en tres taules de demanda i es comprova a la mateixa aula per què unes corbes són rígides i altres elàstiques.
- 06 Debat
Debat: impost al carboni o drets d'emissió?
Debat sobre els dos grans instruments per corregir l'externalitat del CO₂ —impost pigouvià enfront de mercat de drets d'emissió— usant el cas real del règim europeu de comerç de drets (EU ETS).
- 06 Exercici
Posar-li número a una externalitat: la cimentera i l'impost que la corregix
Exercici numèric sobre una externalitat negativa: trobar la quantitat que produïx el mercat, la que seria socialment eficient, l'impost pigovià que les iguala i el pes mort que es perd pel camí, més una classificació de béns per rivalitat i exclusió.
- 06 Cas
L'escàndol Volkswagen 2015: externalitat, asimetria informativa o fallit regulatori?
Diagnosticar els fallits de mercat i de govern que expliquen el dieselgate de Volkswagen i proposar una combinació d'instruments correctors.
- 06 Creatiu
Campanya de tres peces contra una externalitat del centre
Encàrrec de comunicació en dues sessions: identificar una externalitat negativa real del mateix institut, estimar-ne el cost amb una xifra defensable i dissenyar tres peces gràfiques que expliquen qui suporta eixe cost i quina mesura el corregiria.
- 06 Notícia
La CNMC multa un càrtel: qui va pagar de veres el sobrepreu
Lectura d'una resolució de competència per a identificar quina fallada de mercat hi ha darrere d'un acord entre empreses, estimar el sobrecost suportat pels clients i discutir per què existix un programa de clemència que perdona qui delata.
- 07 Debat
Debat: mesura el PIB el benestar d'un país?
Debat sobre les limitacions del PIB com a indicador de benestar, contrastant-lo amb indicadors alternatius (IDH, PIB per capita en PPA, índexs de desigualtat i sostenibilitat) a partir de dades reals de diversos països.
- 07 Dinàmica
El flux circular amb fil: muntar l'economia sencera al terra de l'aula
Dinàmica en què el grup representa físicament el flux circular de la renda amb cabdells de fil: famílies, empreses, Estat i sector exterior intercanvien pagaments i béns fins que apareixen soles les filtracions i les injeccions, i es calcula el PIB pels tres mètodes amb el que ha passat.
- 07 Exercici
Calcular el PIB d'Espanya 2023 pels tres mètodes
Reconstruir el PIB espanyol de 2023 a partir de les dades agregades de l'INE (Comptabilitat Nacional Anual) aplicant els mètodes de la despesa, de la producció i de la renda i comprovar que els tres donen exactament el mateix resultat.
- 07 Gràfic
El PIB per dins: quin component es va enfonsar i quin va tirar del carro
Lectura de la composició del PIB espanyol pel mètode de la despesa en tres anys molt distints (2019, 2020 i 2023): calcular pesos, representar-los en barres apilades i esbrinar quin component explica la caiguda i quin la recuperació.
- 07 Investigació
Construïx el teu índex de benestar i ordena les comunitats autònomes
Investigació amb els indicadors de qualitat de vida de l'INE: triar quatre dimensions, normalitzar-les, ponderar-les i publicar un rànquing propi de comunitats autònomes, per a descobrir de primera mà quant depén un índex compost de qui el construïx.
- 08 Exercici
Quatre shocks en el model AD-AS
Exercici gràfic en què l'alumnat representa en el model de demanda i oferta agregades quatre pertorbacions reals (shock d'oferta, de demanda positiu i negatiu, política expansiva) i prediu l'efecte sobre producció, ocupació i preus.
- 08 Cas
Espanya 2020: shock de demanda, d'oferta o ambdós? Anatomia del −10,8 % del PIB
Diagnosticar amb el model AD-AS el shock COVID sobre l'economia espanyola, contrastar la resposta de política econòmica amb la del 2008 i argumentar quin tipus de shock es va viure.
- 08 Exercici
PIB pel mètode de la despesa i efecte multiplicador
Calcular el PIB d'una economia fictícia pel mètode de la despesa i estimar el nou PIB després d'un augment de la despesa pública aplicant el multiplicador keynesià.
- 08 Gràfic
Tres recessions en una mateixa línia: trenta-quatre anys de cicle espanyol
Representació de la sèrie de creixement real del PIB espanyol des de 1990: datar les recessions, mesurar-ne la profunditat i la duració, i comprovar que les tres van tindre una forma distinta perquè el xoc que les va provocar també ho era.
- 08 Notícia
Dues explicacions per a la mateixa inflació: oferta o demanda?
Lectura contrastada de dues anàlisis oposades de la inflació espanyola de 2022: cada una la situa en un costat distint del model AD-AS. El grup dibuixa les dues versions, decidix quines dades distingirien una de l'altra i comprova quines existixen.
- 09 Debat
Debat: puja l'atur en pujar el salari mínim?
Debat sobre els efectes de pujar el salari mínim interprofessional en l'ocupació, contrastant el model de mercat de treball competitiu amb l'evidència empírica recent i el cas espanyol de pujades del SMI 2019-2024.
- 09 Dinàmica
La fira d'aparellament: per què sobren aturats i sobren vacants alhora
Dinàmica d'aparellament en què uns alumnes porten targetes de treballador i altres de vacant, amb informació incompleta i temps limitat. Al final queden aturats i llocs sense cobrir alhora, i el grup diagnostica quin és atur friccional i quin estructural.
- 09 Exercici
Tres mercats de treball: Espanya, Alemanya i Polònia en 2024
Calcular les taxes d'activitat, atur i ocupació d'Espanya, Alemanya i Polònia amb dades Eurostat 2024 i interpretar les diferències a partir dels models laborals europeus vistos a la unitat.
- 09 Creatiu
Podcast de quatre minuts: per què l'atur juvenil espanyol és el que és
Producció d'una peça sonora breu amb guió escrit, una dada verificada i una explicació causal defensable, dirigida a alumnat de 4t d'ESO: explicar l'atur juvenil espanyol sense caure en les dues frases fetes que ho expliquen tot i no expliquen res.
- 09 Investigació
Tres xifres d'atur per al mateix mes: per què cap no menteix
Investigació en fonts oficials per a comparar l'atur de l'EPA, l'atur registrat del SEPE i les mesures ampliades d'infrautilització del treball: tres números distints del mateix mercat, cada un amb la seua definició i el seu ús legítim.
- 10 Cas
Anatomia d'una fallida bancària: el pànic i el corralito
Cas que reconstruïx com un banc solvent pot fer fallida per un pànic bancari (corrida de depòsits), partint del mecanisme de la banca de reserva fraccionària i comparant el Banco Popular (2017) amb el Silicon Valley Bank (2023).
- 10 Debat
Debat: és diners el bitcoin? Les tres funcions posades a prova
Debat estructurat que sotmet el bitcoin a les tres funcions dels diners estudiades a la unitat —mitjà de pagament, unitat de compte i depòsit de valor— en lloc de discutir si és bona o mala inversió, amb el cas d'El Salvador i l'euro digital damunt la taula.
- 10 Exercici
El multiplicador del diner en acció
Calcular com un únic depòsit inicial genera múltiples depòsits derivats en la cadena bancària, comparant escenaris amb distints coeficients de reserves i simulant cicles de creació de diner.
- 10 Gràfic
Del tipus oficial a la teua hipoteca: dues corbes i un retard
Representació conjunta del tipus d'intervenció del BCE i de l'euríbor a dotze mesos entre 2015 i 2024: mesurar quant i quan es trasllada una decisió de Frankfurt a la quota que paga una família, i per què l'euríbor a vegades es mou abans que el BCE.
- 10 Joc
El joc del bescanvi: inventar els diners en vint minuts
Joc d'intercanvi en dues rondes: primer sense diners, per a patir la doble coincidència de desitjos, i després amb un token que ningú vol consumir. La classe descobrix per si mateixa les tres funcions dels diners i per què una d'elles és la que de veres els sosté.
- 11 Debat
Debat: el BCE davant de la inflació de 2022-2023, va pujar bé els tipus?
Debat sobre la resposta de política monetària del Banc Central Europeu a la inflació postpandèmia, contrastant el dilema creixement-preus i el mecanisme de transmissió de tipus amb dades reals d'inflació i tipus de l'euro.
- 11 Cas
Espanya 2008-2014: política fiscal procíclica i la trampa del rescat
Reconstruir amb dades reals de dèficit, deute i prima de risc el gir fiscal d'Espanya 2008-2014 i discutir si una política alternativa hauria sigut possible donades les regles europees de l'època.
- 11 Exercici
Deu mil milions de despesa pública: el multiplicador, el dèficit i el que el model no veu
Exercici numèric de política fiscal expansiva: multiplicador de la despesa enfront del dels impostos, efecte sobre la renda, i càlcul del dèficit sobre PIB abans i després, primer de manera ingènua i després comptant la recaptació que genera el mateix creixement.
- 11 Creatiu
Seixanta segons per a explicar per què puja el preu dels diners
Encàrrec de vídeo vertical amb guió i storyboard: explicar la cadena completa que va d'una decisió del BCE a la quota d'una hipoteca, en un minut i sense dir ni una sola frase que un economista hauria de corregir.
- 11 Notícia
Els mateixos pressupostos contats per dos periòdics
Lectura contrastada de dues cobertures oposades del mateix projecte de Pressupostos Generals de l'Estat: separar la dada de l'enquadrament, detectar les xifres que cada mitjà tria callar i redactar una tercera versió que no es puga desmentir.
- 12 Cas
Brexit quatre anys després: efectes sobre el comerç UK-UE
Analitzar amb dades oficials de l'OBR, ONS i ICEX l'impacte del Brexit sobre el PIB britànic, el comerç bilateral amb la UE i els sectors espanyols més exposats, i discutir quines prediccions de la teoria del comerç s'han complit.
- 12 Projecte
Mini-informe: la cadena de valor global d'un producte
Projecte en què cada grup rastreja d'on ve un producte quotidià, mapeja la seua cadena de valor global amb dades reals de comerç, i elabora un mini-informe que valora avantatges i costos de la globalització amb vocabulari econòmic.
- 12 Exercici
Avantatge comparatiu: per què a Espanya li compensa comerciar amb qui produïx menys
Exercici numèric complet d'avantatge comparatiu amb dos països i dos béns: costos d'oportunitat, qui s'especialitza en què, el rang de la relació d'intercanvi i la comprovació que les dues parts guanyen encara que una siga millor produint les dues coses.
- 12 Creatiu
La Unió Europea en la teua setmana: cartografia del que no es veu
Investigació i peça gràfica: rastrejar deu coses d'una setmana corrent en què la pertinença a la UE deixa empremta —normes, preus, drets, fons— i compondre amb elles un mapa visual que se sostinga sobre fonts i no sobre opinions.
- 12 Joc
Tres rondes de comerç: autarquia, lliure canvi i aranzels
Joc de producció i intercanvi entre taules amb dotacions distintes: cada ronda canvia una sola regla i la classe mesura la seua pròpia producció total, per a comprovar qui guanya amb el comerç, qui perd amb un aranzel i per què el total mai no torna a pujar del tot.
Les activitats estan pensades per a sessions de 50-90 minuts. Es poden adaptar a classe sencera, grups xicotets o treball individual segons el context. Si les useu amb el vostre alumnat i descobriu ajustos que funcionen millor, escriviu-nos a hola@profedeeconomia.es.