Plantejament
Un banc no guarda a la seua caixa tots els diners que li depositem: presta la major part i manté només una fracció com a reserves. Eixa reserva fraccionària és el que permet al sistema financer crear diner i finançar l’economia, però també el que el fa vulnerable: si molts depositants demanen els seus diners alhora, cap banc —per sa que siga— pot tornar-ho tot de colp. És la corrida bancària. Este cas reconstruïx el mecanisme amb un balanç simplificat i l’aplica a dues fallides reals i recents: el Banco Popular (2017, primera resolució bancària europea) i el Silicon Valley Bank (2023, la corrida més ràpida de la història, accelerada per les xarxes i la banca mòbil).
Dades del cas (a entregar en fitxa)
Balanç bancari simplificat de partida:
| Actiu | Import | Passiu + Capital | Import |
|---|---|---|---|
| Reserves (caixa + banc central) | 10 | Depòsits | 90 |
| Crèdits concedits | 100 | Capital propi | 20 |
| Total actiu | 110 | Total passiu + capital | 110 |
Fites:
- Banco Popular (juny 2017): fuga accelerada de depòsits per dubtes sobre la seua solvència immobiliària; resolució en una nit i venda al Santander per 1 €.
- Silicon Valley Bank (març 2023): pèrdues latents en bons per la pujada de tipus; retirada d’uns 42 000 M$ en un sol dia via app; intervenció en 48 hores.
Objectius didàctics
- Entendre la banca de reserva fraccionària i com els bancs creen diner (multiplicador del diner).
- Comprendre per què un pànic bancari pot enfonsar fins i tot un banc solvent (problema de liquiditat vs solvència).
- Analitzar el paper de la garantia de depòsits i del supervisor (banc central, mecanisme de resolució) com a tallafocs.
- Comparar dues crisis reals identificant què va canviar la tecnologia en la velocitat de la corrida.
Passos
- Lectura i mecanisme (15 min). Cada grup estudia el balanç i respon: si els depositants demanen de colp més de 10 dels 90 depòsits, pot el banc pagar sense vendre crèdits a pèrdua? Calculen què passa amb les reserves.
- Liquiditat vs solvència (15 min). El grup distingix els dos conceptes sobre el balanç: un banc és insolvent si el seu actiu val menys que el seu passiu; és il·líquid si és solvent però no té caixa per atendre retirades immediates. Classifiquen quin tipus de problema va ser cada cas.
- Anàlisi comparativa (20 min). Emplenen la plantilla comparant Popular i SVB en quatre eixos: causes, velocitat de la corrida, paper del supervisor i desenllaç. Identifiquen el paper de l’app mòbil i les xarxes en 2023.
- El tallafocs (10 min). Discutixen com el Fons de Garantia de Depòsits (fins a 100 000 € per titular i entitat a la UE) intenta trencar la lògica del pànic, i per què en SVB gran part dels depòsits no estaven coberts.
- Posada en comú i tancament (15 min). Cada grup exposa una conclusió en 90 segons. El docent tanca connectant amb la creació de diner i el paper del banc central com a prestador d’última instància.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Maneig del balanç i la reserva fraccionària | Llig el balanç i raona l’efecte de les retirades | 25 % |
| Distinció liquiditat / solvència | Classifica correctament cada crisi | 25 % |
| Anàlisi comparativa | Plantilla coherent, identifica l’efecte de la tecnologia | 30 % |
| Paper del supervisor i la garantia | Explica el tallafocs i els seus límits | 20 % |
Variants i extensions
- Variant curta (45 min): treballar només el mecanisme (passos 1-2) i un únic cas.
- Variant amb càlcul del multiplicador: a partir del balanç, calcular quant diner pot crear el sistema amb un coeficient de reserves donat.
- Connexió amb la Unitat 11: enllaçar amb la pujada de tipus del banc central com a detonant indirecte de la crisi del SVB.