El joc del bescanvi: inventar els diners en vint minuts

Plantejament

Els diners pareixen una cosa òbvia fins que s’intenta viure sense ells durant deu minuts. Esta sessió comença justament ahí: tot el món té alguna cosa, tot el món en vol una altra, i no hi ha diners.

La primera ronda quasi mai ix bé, i eixe fracàs és exactament el material de la classe. A la segona ronda apareix un token que ningú vol per a res —no es menja, no abriga, no servix— i de sobte tot funciona. Entendre per què és entendre què són els diners.

Preparació de les targetes

Cada estudiant rep una targeta amb dues línies:

    TENS:  ______________________
    VOLS:  ______________________

Repartiu uns huit o deu béns distints (pa, llenya, peix, tela, ferramentes, mel, sal, corda…) de manera que les cadenes siguen llargues: qui té pa vol llenya, qui té llenya vol peix, qui té peix vol tela, i així. Tanqueu el cercle al final. Eixa estructura és la que fa que el bescanvi directe quasi mai funcione a la primera.

Objectius didàctics

• Experimentar el problema de la doble coincidència de desitjos i mesurar-ne el cost en temps.
• Deduir les tres funcions dels diners a partir de l’experiència pròpia, no de la definició.
• Reconéixer que el valor dels diners fiduciaris descansa en una expectativa compartida.
• Relacionar la confiança en els diners amb la confiança en les institucions que els emeten.

Passos (sessió de 50 min)

1. Repartiment i regles (5 min). Cada persona rep la seua targeta. Regla única: només es pot intercanviar directament, objecte per objecte. Ningú pot prometre res per a després.
2. Ronda 1 — bescanvi pur (10 min). Deu minuts de mercat, movent-se per l’aula. En acabar es compta a la pissarra quanta gent ha aconseguit el que volia.
3. Diagnòstic (7 min). Què ha fallat? Que vos trobeu amb algú no basta: fa falta que eixa persona vulga justament el que vosaltres teniu, al mateix temps. Poseu nom al problema.
4. Ronda 2 — amb token (10 min). Es reparteix a cada persona el mateix nombre de tokens i s’anuncia que s’accepten com a pagament. Res més. Es repetix el mercat.
5. Recompte i comparació (8 min). Quanta gent ha aconseguit el que volia ara? Quant ha tardat? Compareu els dos números a la pissarra.
6. La pregunta final (10 min). Per què vau acceptar el token si no servix per a res? Es recullen respostes abans de donar la teoria.

Taula de recompte (pissarra)

                          Ronda 1 (bescanvi)  Ronda 2 (amb token)
Persones que aconseguixen
el que volien                   ______              ______
Temps fins al primer
intercanvi tancat               ______              ______
Nre. d'intercanvis totals       ______              ______

Preguntes d’anàlisi

• Quin va ser l’obstacle concret a la ronda 1? Descriviu-lo amb un cas vostre, no en abstracte.
• Vau acceptar el token sense que ningú el garantira. Per què? Què feia falta que creguéreu sobre els altres?
• Si a mitja ronda 2 el professor haguera anunciat que repartia cent tokens més a cada persona, què hauria passat amb els preus? Poseu-li nom a eixe fenomen.
• De les tres funcions dels diners —mitjà de pagament, unitat de compte, depòsit de valor—, quina heu usat de veres al joc? Quina no heu arribat a provar i per què?
• Els bitllets d’euro no estan garantits per or. En què s’assembla això al vostre token? I en què no?

Criteris d’avaluació

Variants i extensions

• Ronda 3, la interessant: anunciar a mitja tercera ronda que els tokens deixaran d’acceptar-se d’ací a tres minuts. El que ocorre a continuació explica una hiperinflació millor que cap gràfic.
• Amb suport: cadenes més curtes (cinc béns) i rondes de set minuts.
• Per a qui va sobrat: repetir la ronda 1 permetent promeses de pagament futur. Apareix el crèdit, i amb ell la necessitat de confiar en algú concret. És el pont natural cap a la banca.
• Connexió amb la Unitat 11: qui reparteix els tokens en controla la quantitat. Guardeu la pregunta del repartiment extra: és política monetària en estat pur.