Avantatge comparatiu: per què a Espanya li compensa comerciar amb qui produïx menys

Plantejament

La unitat afirma que el comerç internacional beneficia els dos països que comercien. És una afirmació que xoca de front amb la intuïció: si Espanya produïx més oli i més tela que Portugal, què guanya comprant-li alguna cosa a Portugal? La resposta de Ricardo porta dos-cents anys dempeus i és de les poques coses en què hi ha consens ampli entre economistes, però només s’entén fent els números.

Este exercici els fa sencers: dels costos d’oportunitat al repartiment del benefici, passant per la part que els llibres solen saltar-se —el rang de preus dins del qual l’intercanvi és possible—, que és justament on es veu que la teoria no diu a qui li toca la major part del guany.

Dades de partida

Dos països poden dedicar tots els seus recursos a produir oli o tela. Estes són les seues produccions màximes en un període:

Se suposa que cada país pot repartir els seus recursos entre els dos béns de manera proporcional, així que la seua frontera de possibilitats de producció és una recta entre els dos extrems.

Objectius didàctics

• Calcular el cost d’oportunitat de cada bé en cada país a partir de les seues produccions màximes.
• Distingir l’avantatge absolut de l’avantatge comparatiu, i comprovar que és el segon el que determina qui s’especialitza en què.
• Delimitar el rang de la relació d’intercanvi i explicar per què fora d’ell una de les dues parts es nega a comerciar.
• Verificar amb números que els dos països acaben millor del que estarien produint pel seu compte.

Preguntes de l’exercici

1. Calcula el cost d’oportunitat d’una unitat d’oli en cada país, expressat en unitats de tela.
2. Calcula el cost d’oportunitat d’una unitat de tela en cada país, expressat en unitats d’oli.
3. Quin país té avantatge absolut en cada bé? Respon amb les dades a la mà.
4. Quin país té avantatge comparatiu en cada bé? Explica en una frase per què la resposta a esta pregunta no coincidix amb l’anterior.
5. Si cada país s’especialitza per complet en el bé del seu avantatge comparatiu, quant produïx el món de cada bé?
6. Entre quins dos valors ha de situar-se la relació d’intercanvi (litres de tela per unitat d’oli) perquè el comerç interesse als dos? Justifica què passaria just per davall i just per damunt d’eixe interval.
7. Suposa que acorden intercanviar 40 d’oli per 100 de tela. Comprova, país per país, quant acaba tenint cadascun i compara-ho amb el màxim que podria tindre produint eixa mateixa quantitat d’oli pel seu compte.
8. Dibuixa les dues fronteres de possibilitats de producció i marca damunt de cadascuna el punt de consum que assolix cada país gràcies al comerç. On queda eixe punt respecte de la frontera?

Passos

1. Lectura de la taula (5 min). En parelles, comprovar que s’entén què significa cada número: són produccions màximes, alternatives, no simultànies.
2. Costos d’oportunitat (10 min). Resoldre les preguntes 1 i 2. Insistir que el cost d’oportunitat d’un bé es mesura sempre en unitats de l’altre, mai en euros.
3. Avantatges (10 min). Resoldre 3 i 4. Este és el moment clau de la sessió: convé detindre’s fins que la parella puga explicar en veu alta per què Espanya, sent millor en tot, s’especialitza igualment.
4. Especialització i preus (10 min). Resoldre 5 i 6. Per al rang, ajuda plantejar-ho com una negociació: a partir de quin preu Espanya es planta?
5. Comprovació del benefici (7 min). Resoldre 7. Cada membre de la parella comprova un país i després contrasten.
6. Posada en comú (3 min). Una parella explica al grup la resposta a la pregunta 4; la resta contrasta.

Criteris d’avaluació

Variants i extensions

• Variant curta (25 min): resoldre només les preguntes 1 a 4 i deixar el rang d’intercanvi per a la sessió següent.
• Variant amb la calculadora de l’aula: repetir l’exercici canviant la producció màxima de tela de Portugal a 300 i comprovar que l’avantatge comparatiu canvia de mans. És la manera més ràpida de vore que no depén de la grandària del país.
• Extensió crítica (15 min). El model suposa que els recursos es reassignen sense cost d’un sector a l’altre. Discutir en gran grup què li passa, en el món real, a qui treballava al sector que desapareix. Enllaça amb la corba de l’elefant de Milanović, que la unitat tracta més avant.
• Connexió amb el test de la unitat: la pregunta numèrica sobre el cost d’oportunitat del vi usa exactament este mètode amb altres xifres.