Quan usar-la
- En la Unitat 4 (Microeconomia I: oferta, demanda i mercat), per passar del gràfic estàtic de pissarra a jugar amb els números i veure com es forma el preu.
- En introduir els desplaçaments de les corbes: canvia una funció i observa cap a on es mou l’equilibri i per què.
- Per entendre els controls de preus (preus màxims i mínims) i l’escassetat o l’excedent que provoquen quan l’Estat intervé en el mercat.
Què cal tindre en compte
L’eina treballa amb funcions lineals, una simplificació útil per aprendre però allunyada de la realitat: les corbes reals rarament són rectes i no sempre es creuen en un únic punt. Convé recordar que l’equilibri és un punt de referència, no una garantia que el mercat estiga sempre ací.
Regla de lectura dels topalls: un preu màxim per davall de l’equilibri (tipus lloguer regulat) genera excés de demanda, és a dir, escassetat; un preu mínim per damunt de l’equilibri (tipus salari mínim o preu agrari garantit) genera excés d’oferta. Si el topall es fixa del costat «inofensiu» de la corba, no produïx cap efecte: eixe matís sol ser la clau de l’exercici.
Per anar més enllà
Demana a cada alumne que invente una història darrere d’un desplaçament —una sequera, una moda, un nou impost— i que prediga el nou equilibri abans de calcular-lo amb l’eina. Encertar la direcció del moviment és més important que clavar la xifra. Després, fixa un preu màxim o mínim i que estimen qui guanya i qui perd amb la intervenció: eixe pas del número al juí econòmic és l’objectiu.