Compara el que produïx el mercat amb el que seria socialment òptim quan hi ha un cost o un benefici extern, calcula l'impost o la subvenció que corregix la fallada i mesura la pèrdua d'eficiència.
Pèrdua d'eficiència del mercat sense corregir200,00 €
Recaptació de l'impost1.200,00 €
El mercat produïx de més perquè el preu no inclou el dany. Un impost igual al cost extern fa que el venedor el tinga en compte i la quantitat baixa fins a la socialment eficient.
El triangle de pèrdua no són diners que algú s'emporte: és valor que desapareix, i per això corregir l'externalitat millora la societat en conjunt encara que hi haja qui isca perdent.
Com es calcula
Equilibri de mercat: A − B·Q = c + d·Q → Q = (A − c) / (B + d).
Òptim social: s'afig l'efecte extern al costat que el suporta i es torna a igualar; amb una externalitat negativa, Q = (A − c − e) / (B + d).
Impost o subvenció: igual a l'efecte extern per unitat (e). Amb ell, el mercat pel seu compte arriba a l'òptim.
Pèrdua d'eficiència: triangle de base la diferència de quantitats i altura e → ½ · e · |Q_mercat − Q_òptim|.
↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).
Quan usar-la
En explicar les externalitats en la Unitat 6, quan cal que «el mercat falla» deixe de ser una frase i es convertisca en dues quantitats distintes.
Per justificar amb números per què un impost pot millorar el resultat d’un mercat en lloc d’empitjorar-lo.
Per treballar també la cara positiva: vacunes, educació o formació, on el mercat produïx de menys i el que corregix és una subvenció.
Al costat de l’activitat de la unitat, que porta este mateix cas resolt pas a pas.
Què cal tindre en compte
L’impost pigovià és igual al cost extern per unitat, ni més ni menys. No busca recaptar: busca que el preu diga la veritat.
Amb l’impost, el preu que paga qui compra puja i el que es queda qui ven baixa. La diferència entre els dos és exactament l’impost.
El triangle de pèrdua d’eficiència no són diners que algú s’emporte, sinó valor que desapareix. Per això corregir l’externalitat millora el conjunt encara que hi haja qui isca perdent.
La quantitat òptima quasi mai és zero: contaminar menys no significa no produir. Posar un cost extern enorme i vore que el model es queda sense solució és una forma ràpida de discutir-ho.
El model suposa que el cost extern es coneix i es pot mesurar. A la pràctica, ahí està la meitat del problema, i convé dir-ho a classe.
Per a portar-la a classe
Projecta l’exemple de la cimentera, pregunta quantes tones produïx el mercat i quantes n’hauria de produir, i deixa que isca la resposta abans de mostrar el gràfic. Després puja el cost extern a poc a poc: la quantitat òptima baixa, el triangle creix i la recaptació canvia d’una forma que no és proporcional. Eixa asimetria és la que sol deixar empremta.