Recurs interactiu · Unitat 6

Externalitats i impost pigovià

Compara el que produïx el mercat amb el que seria socialment òptim quan hi ha un cost o un benefici extern, calcula l'impost o la subvenció que corregix la fallada i mesura la pèrdua d'eficiència.

Tornar a la Unitat 6: Microeconomia III: fallades de mercat

Tipus d'externalitat

Cada unitat produïda imposa un cost a tercers que ni el venedor ni el comprador paguen: contaminació, soroll, embossos.

Demanda: P = A − B · Q
Cost marginal privat: CMg = c + d · Q
Efecte extern
0336698131053105158210QP (€)
Demanda (BMg privat) CMg privat CMg social (CMg + cost extern)
El que fa el mercat
Quantitat80
Preu que paga qui compra60,00 €
El que seria socialment òptim
Quantitat60
Preu que paga qui compra70,00 €
Preu que es queda qui ven50,00 €
Impost pigovià per unitat20,00 €
Pèrdua d'eficiència del mercat sense corregir200,00 €
Recaptació de l'impost1.200,00 €

El mercat produïx de més perquè el preu no inclou el dany. Un impost igual al cost extern fa que el venedor el tinga en compte i la quantitat baixa fins a la socialment eficient.

El triangle de pèrdua no són diners que algú s'emporte: és valor que desapareix, i per això corregir l'externalitat millora la societat en conjunt encara que hi haja qui isca perdent.

Com es calcula

Equilibri de mercat: A − B·Q = c + d·Q → Q = (A − c) / (B + d).

Òptim social: s'afig l'efecte extern al costat que el suporta i es torna a igualar; amb una externalitat negativa, Q = (A − c − e) / (B + d).

Impost o subvenció: igual a l'efecte extern per unitat (e). Amb ell, el mercat pel seu compte arriba a l'òptim.

Pèrdua d'eficiència: triangle de base la diferència de quantitats i altura e → ½ · e · |Q_mercat − Q_òptim|.

↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).

Quan usar-la

  • En explicar les externalitats en la Unitat 6, quan cal que «el mercat falla» deixe de ser una frase i es convertisca en dues quantitats distintes.
  • Per justificar amb números per què un impost pot millorar el resultat d’un mercat en lloc d’empitjorar-lo.
  • Per treballar també la cara positiva: vacunes, educació o formació, on el mercat produïx de menys i el que corregix és una subvenció.
  • Al costat de l’activitat de la unitat, que porta este mateix cas resolt pas a pas.

Què cal tindre en compte

  • L’impost pigovià és igual al cost extern per unitat, ni més ni menys. No busca recaptar: busca que el preu diga la veritat.
  • Amb l’impost, el preu que paga qui compra puja i el que es queda qui ven baixa. La diferència entre els dos és exactament l’impost.
  • El triangle de pèrdua d’eficiència no són diners que algú s’emporte, sinó valor que desapareix. Per això corregir l’externalitat millora el conjunt encara que hi haja qui isca perdent.
  • La quantitat òptima quasi mai és zero: contaminar menys no significa no produir. Posar un cost extern enorme i vore que el model es queda sense solució és una forma ràpida de discutir-ho.
  • El model suposa que el cost extern es coneix i es pot mesurar. A la pràctica, ahí està la meitat del problema, i convé dir-ho a classe.

Per a portar-la a classe

Projecta l’exemple de la cimentera, pregunta quantes tones produïx el mercat i quantes n’hauria de produir, i deixa que isca la resposta abans de mostrar el gràfic. Després puja el cost extern a poc a poc: la quantitat òptima baixa, el triangle creix i la recaptació canvia d’una forma que no és proporcional. Eixa asimetria és la que sol deixar empremta.