Quan usar-la
- A la Unitat 2, en passar de «els agents decidixen racionalment» a intentar decidir racionalment de veritat, que és bastant més difícil.
- Quan una discussió de classe s’encalla: quasi sempre no es discrepa en la conclusió sinó en el pes que cadascú dona a un criteri.
- Abans d’estudiar els biaixos, per a tindre alguna cosa amb què comparar-los: la matriu és la versió ideal de la qual el cervell es desvia.
Què cal tindre en compte
- Els pesos es fixen abans de puntuar, mai després. Si s’ajusten en vore el resultat, la matriu deixa de decidir res i es convertix en una justificació del que ja es volia fer. Convé dir-ho en veu alta.
- El cost d’oportunitat ja hi és dins: en comparar opcions, triar la millor implica renunciar a la segona, i la diferència de puntuació és una mesura del que es perd.
- Els costos enfonsats no són un criteri. El que ja s’ha gastat no hauria d’aparéixer en cap fila: només compta el que canvia cap avant. És la trampa més freqüent.
- La matriu no elimina la subjectivitat, la fa explícita. Eixe és tot el seu valor: si el resultat sorprén, es pot assenyalar exactament en quina cel·la era el desacord.
- Un resultat molt ajustat sol voler dir que les opcions són semblants, no que la ferramenta falle. Ahí convé decidir per una altra via i no forçar dècimes.
Per a portar-la a classe
Planteja una decisió real del centre —el destí del viatge de fi de curs ja val— i munta la matriu amb tota la classe. Fixa els pesos per votació abans de puntuar res. Quan isca el resultat, pregunta a qui no hi estiga d’acord quina cel·la canviaria: la resposta és sempre més interessant que el número, i és exactament el material que necessita la unitat següent sobre biaixos.